El comunicat és escarit, sense comentaris, com és habitual en les decisions de la Junta Directiva. Ens diuen el "què", però no el "per què". Quan menys explicacions millor, sovint, sobretot en la comunicació, dona la impressió que des de la Junta Directiva de Federació Catalana d'Escacs pensen que els clubs i els jugadors som els seus subordinats als quals no se'ls té que donar gaires (o nuls) raonaments sobre temes que són de la seva incumbència.
El comunicat consta de 12 punts, es a dir, 12 qüestions diferents, al punt 10 diu textualment això: Es decideix deixar de fer el Butlletí d'Escacs en paper. Fantàstic, creieu que és pot donar la noticia amb menys paraules? Ho veig complicat.
El Butlletí d'Escacs en paper, a partir d'ara Butlletí d'Escacs, no té gaire que veure amb el Butlletí d'Escacs virtual. Són coses diferents, pot ser, i per respecte al que ha representat el Butlletí d'Escacs durant tants anys, aquesta nova versió digital hauria de tenir un altre nom. El que per a mi és clar, és que el butlletí digital no és una continuació de l'anterior, és una altra cosa.
El Butlletí d'Escacs va néixer l'any 1976, aquest any 2016 farà 40 anys, i va ser un precursor del què ara s'anomena "fer país", ja que en uns temps difícils va sortir en català.
Però seria injust no recordar-nos del seu antecessor, el Boletín Federación Catalana de Ajedrez, que des del mes de juliol de l'any 1964 fins el mes de desembre de l'any 1975 es van publicar 47 exemplars. Una revista d'escacs molt digna pel seu temps.
Com podem veure a la nota final de l'últim Boletín, a nivell oficial, es va "vendre" com un canvi de nom i poc més. Res més juny de la realitat, el nou Butlletí d'Escacs va ser una revista totalment diferent, molt especialment en els continguts catalanistes i democràtics.
El nou butlletí, el Butlletí d'Escacs, va veure la llum el mes de juny de l'any 1976. Sota la direcció d'en Jordi Puig Laborda, periodista, organitzador de tornejos d'escacs, directiu i un llarg etc. etc., ja que era un home molt actiu, però cal recalcar que era un gran amant del nostre joc. Ell i els seus col·laboradors van crear una gran revista d'escacs, que tant pel seu format, com pel seu contingut, podia competir amb qualsevol altre revista d'escacs d'aquells temps. Va ser un pas endavant impressionant, que potser no s'ha valorat en la seva justa mesura.
Aquest format i aquesta qualitat va sobreviure fins una edició extraordinària (núm. 35-37) del mes de desembre de l'any 1983.
A partir d'aquest número, el butlletí va patir un daltabaix en la seva qualitat i contingut. Va passar de ser una revista fantàstica, a ser una revista francament vulgar. No sé a que va ser degut, possiblement a qüestions econòmiques, no m'agrada fer judicis de valor sobre temes que no domino; de ben segur que sobre aquesta qüestió ens podria donar més criteris el Joan Segura, president de la federació en aquells moments.
A més els dos primers butlletins d'aquest format (núm. 38 i 39) van tenir una portada penosa, a partir del núm. 40, les portades van millorar clarament.
Aquest període "obscur" del butlletí va durar fins l'any 1994, on el Butlletí d'Escacs va tornar a tenir un format i contingut similar a la seva millor època.
El Butlletí d'Escacs tenia una periodicitat de quatre números a l'any, això és va trencar l'any 2011 que va passar a dos a l'any, i finalment als anys 2013 i 2014 tan sols va sortir un exemplar per any.
M'ha cridat l'atenció que s'hagi aplicat l'acord de la Junta Directiva (recorde'm, de 5/2/2016) amb caràcter retroactiu, ja que s'ha aplicat al Butlletí d'Escacs de l'any 2015, bé un tema irregular, un tema menor, però no per això deixa de ser irregular. Aquestes qüestions de temes menors més o menys irregulars, ja ha passat alguna altra vegada amb aquesta federació.
Si s'hagués explicat la qüestió, suposo que s'hagués explicat que una gran part del tema és una qüestió econòmica, és comprensible, ja que una revista d'aquesta qualitat té un cost. També suposo (no tinc cap altre remei que suposar ja que no s'ha explicat) que aquesta revista tenia una subvenció de la Generalitat de Catalunya i ja no es té, ho el que seria pitjor, és destina a altres qüestions.
Bé, el tema econòmic és important i fa falta una subvenció externa. Però és "curiós" que en aquest moments que vivim, d'efervescència catalanista al nostre país, no hagi diners per a una revista que utilitza el català com idioma d'expressió, possiblement la única d'escacs que havia.
Si la quantitat de la subvenció s'hagués repartit entre la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona (des de la vesant cultural i no tan sols esportiva), de ben segur que estaríem parlant de quantitats molt assumibles per aquestes administracions (en realitat estem parlant del que col·loquialment es denomina "la xocolata del lloro". S'ha intentat aquesta formula? No ho sé, ja que no s'ha donat cap explicació.
El fet és que una revista catalana en català, després de 40 anys d'existència, s'ha deixat morir.
Aquest tema em recorda una dita castellana: "entre todos la mataron y ella sola se murio". Una pena.
Salut i escacs,
4 comentaris:
Aquest tema que has tocat el trobo força interessant per reflexionar, i tot i que comparteixo el teu esperit crític, sobretot pel símbol del que representa el butlletí, també entenc una mica la mesura d'eliminar el butlletí en el format paper degut als constants canvis que es van produïnt als mitjans de comunicació o de notícies d'escacs; o també podem parlar d'altres temàtiques, on cada vegada estem tendint cap al format de la xarxa d'internet.
Trobo que per una banda els molts mitjans de notícies a la xarxa, que donem una informació molt inmediata ens estem menjant el butlletí; però jo crec que no només els externs a la FCDE, sino també aquesta pròpia, quan ha optat darrerament per una nova web on ja informa de les darreres notícies dels escacs catalans, amb algunes cròniques i fotos. Crec que potser el vessant informatiu d'altres aspectes (normes, etc...) potser s'està perdent lleument en la nova web de la fcde per otorgar més importancia a la notícia d'actualitat; però això seria una simple opinió i potser un altre tema.
Tornant al tema del propi Butlleti, també penso a vegades, i després de la meva experiència a la ex Columna Oberta, que una cosa que juga força en contra de les revistes ja sigui en format paper, o també en format virtual (actual Butlletí) és que no poden reproduïr una partida en format visor. Aquest és un punt que les webs o blogs tenim molt a favor, sobre una revista editada, ja sigui en paper o per la xarxa, que només pot reproduïr posicions. Per tant crec que la revista del Butlletí té i ha tingut un valor simbòlic molt important, però el format fa difícil que actualment tingui un públic que la segueixi.
Bon dia Enric,
Moltes gràcies per la teva reflexió, honesta i profunda, com tot el que de tu m’arriba. Crec que tens molta raó en el que dius però m’agradaria matisar algunes coses, no tan sols del que dius, sinó també del meu article.
La primera qüestió és la de la informació immediata. Sí, és indiscutible que immediatament després de qualsevol esdeveniment relacionat amb els escacs (ha vegades al mateix moment amb retransmissions en directe) tenim la informació, però en tota aquesta informació prima més la rapidesa en la seva comunicació que un anàlisi acurat del tema.
Totes aquestes eines digitals deixen sense sentit les revistes en paper si aquestes volen competir en informació (que ja tenim setmanes abans) pura i dura. Les revistes en paper per poder sobreviure han de canviar els sues continguts i adaptar-se a les noves situacions (com han fet les ràdios diferents vegades des de fa molts anys). Les revistes en paper poden donar un raonament dels temes amb la suficient perspectiva que dona poder haver analitzat la informació.
Si, per exemple, després del per equips, és dona un ampli article sobre aquest campionat amb moltes dades interessants (no tan sols les classificacions que tots ja sabem i que podem trobar al web de la federació), estadístiques, petites entrevistes a persones que ho han viscut en primera persona (presidents, jugadors, etc.) i finalment des de la federació (millor si és el president) és fa un resum general (no tan sols de la Divisió d’Honor) del punt de vista de la federació sobre aquest torneig, doncs potser podria ser una visió atractiva. També es tindria que tenir cura de seccions sobre temes de teoria, finals, història dels escacs catalans, psicologia dels escacs, etc. etc. que fes que la revista fos interessant i atractiva.
Òbviament, com bé dius, un problema que tenen les revistes en paper és que no poden enllaçar partides i molt menys vídeos. Però el que si es podria fer és crear una secció de suport al butlletí al web de la federació, on és poguessin trobar partides i vídeos que complementessin els articles publicats.
En fi, no crec que les revistes en paper tinguin que desaparèixer, però si es tenen que reinventar, com algunes ja fan.
També dir-te que tinc una suposició, és una suposició, no una seguretat, per això no ho he posat a l’article. Crec que la federació no ha tancat el butlletí en paper exclusivament pel tema econòmic, sinó, perquè la confecció del butlletí és un tema que requereix molt temps i dedicació i no ha pogut reemplaçar a les persones que desinteressadament ho feien en altres temps.
En fi, com veus crec que és podria fer un butlletí prou atractiu, això si, amb quatre butlletins a l’any i no un o dos com s’ha fet últimament.
La teva menció a la paraula “reflexionar” crec que és molt encertada, desgraciadament un hàbit cada vegada més poc utilitzat; cada vegada més s’utilitza l’hàbit “dels fets consumats”.
Una abraçada company,
Hola Roger i Enric: Acabo de sortir de l'hospital(afortunadament només una grip gracies)i veig amb pena de que desapareix el Butlleti d'escacs format paper.Penso una vegada mes que tens raò.calen apretar a les nostres institucions per que financiin el Butlleti que en el format que tu proposes pot ser finançat sense perdues.En fi una llastima aquesta decisiò que dona tota la impresiò que va en la vertent d'estalviar feina degut a l'absencia o menor presencia de colaboradors que feien aquest butlleti.
Res mes acabo ja que aquesta setmana vull pendremo tot amb calma.Fins la setmana entrant company!! Ah i enhorabona per la reaccio del Sant Marti que estic segur li donara la permanencia!!
Bon dia Frederic,
Que bé que hagis sortit de l'hospital, ens havies donat un bon ensurt! Ara t'ho tens que prendre amb calma fins que no estiguis recuperat del tot.
Sobre el butlletí, ja sé que pensem bastant semblant. A pesar que hi ha coses que discrepem, són més els temes que estem d'acord.
Cuidat, amic,
Publica un comentari a l'entrada