El comunicat és escarit, sense comentaris, com és habitual en les decisions de la Junta Directiva. Ens diuen el "què", però no el "per què". Quan menys explicacions millor, sovint, sobretot en la comunicació, dona la impressió que des de la Junta Directiva de Federació Catalana d'Escacs pensen que els clubs i els jugadors som els seus subordinats als quals no se'ls té que donar gaires (o nuls) raonaments sobre temes que són de la seva incumbència.
El comunicat consta de 12 punts, es a dir, 12 qüestions diferents, al punt 10 diu textualment això: Es decideix deixar de fer el Butlletí d'Escacs en paper. Fantàstic, creieu que és pot donar la noticia amb menys paraules? Ho veig complicat.
El Butlletí d'Escacs en paper, a partir d'ara Butlletí d'Escacs, no té gaire que veure amb el Butlletí d'Escacs virtual. Són coses diferents, pot ser, i per respecte al que ha representat el Butlletí d'Escacs durant tants anys, aquesta nova versió digital hauria de tenir un altre nom. El que per a mi és clar, és que el butlletí digital no és una continuació de l'anterior, és una altra cosa.
El Butlletí d'Escacs va néixer l'any 1976, aquest any 2016 farà 40 anys, i va ser un precursor del què ara s'anomena "fer país", ja que en uns temps difícils va sortir en català.
Però seria injust no recordar-nos del seu antecessor, el Boletín Federación Catalana de Ajedrez, que des del mes de juliol de l'any 1964 fins el mes de desembre de l'any 1975 es van publicar 47 exemplars. Una revista d'escacs molt digna pel seu temps.
Com podem veure a la nota final de l'últim Boletín, a nivell oficial, es va "vendre" com un canvi de nom i poc més. Res més juny de la realitat, el nou Butlletí d'Escacs va ser una revista totalment diferent, molt especialment en els continguts catalanistes i democràtics.
El nou butlletí, el Butlletí d'Escacs, va veure la llum el mes de juny de l'any 1976. Sota la direcció d'en Jordi Puig Laborda, periodista, organitzador de tornejos d'escacs, directiu i un llarg etc. etc., ja que era un home molt actiu, però cal recalcar que era un gran amant del nostre joc. Ell i els seus col·laboradors van crear una gran revista d'escacs, que tant pel seu format, com pel seu contingut, podia competir amb qualsevol altre revista d'escacs d'aquells temps. Va ser un pas endavant impressionant, que potser no s'ha valorat en la seva justa mesura.
Aquest format i aquesta qualitat va sobreviure fins una edició extraordinària (núm. 35-37) del mes de desembre de l'any 1983.
A partir d'aquest número, el butlletí va patir un daltabaix en la seva qualitat i contingut. Va passar de ser una revista fantàstica, a ser una revista francament vulgar. No sé a que va ser degut, possiblement a qüestions econòmiques, no m'agrada fer judicis de valor sobre temes que no domino; de ben segur que sobre aquesta qüestió ens podria donar més criteris el Joan Segura, president de la federació en aquells moments.
A més els dos primers butlletins d'aquest format (núm. 38 i 39) van tenir una portada penosa, a partir del núm. 40, les portades van millorar clarament.
Aquest període "obscur" del butlletí va durar fins l'any 1994, on el Butlletí d'Escacs va tornar a tenir un format i contingut similar a la seva millor època.
El Butlletí d'Escacs tenia una periodicitat de quatre números a l'any, això és va trencar l'any 2011 que va passar a dos a l'any, i finalment als anys 2013 i 2014 tan sols va sortir un exemplar per any.
M'ha cridat l'atenció que s'hagi aplicat l'acord de la Junta Directiva (recorde'm, de 5/2/2016) amb caràcter retroactiu, ja que s'ha aplicat al Butlletí d'Escacs de l'any 2015, bé un tema irregular, un tema menor, però no per això deixa de ser irregular. Aquestes qüestions de temes menors més o menys irregulars, ja ha passat alguna altra vegada amb aquesta federació.
Si s'hagués explicat la qüestió, suposo que s'hagués explicat que una gran part del tema és una qüestió econòmica, és comprensible, ja que una revista d'aquesta qualitat té un cost. També suposo (no tinc cap altre remei que suposar ja que no s'ha explicat) que aquesta revista tenia una subvenció de la Generalitat de Catalunya i ja no es té, ho el que seria pitjor, és destina a altres qüestions.
Bé, el tema econòmic és important i fa falta una subvenció externa. Però és "curiós" que en aquest moments que vivim, d'efervescència catalanista al nostre país, no hagi diners per a una revista que utilitza el català com idioma d'expressió, possiblement la única d'escacs que havia.
Si la quantitat de la subvenció s'hagués repartit entre la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona (des de la vesant cultural i no tan sols esportiva), de ben segur que estaríem parlant de quantitats molt assumibles per aquestes administracions (en realitat estem parlant del que col·loquialment es denomina "la xocolata del lloro". S'ha intentat aquesta formula? No ho sé, ja que no s'ha donat cap explicació.
El fet és que una revista catalana en català, després de 40 anys d'existència, s'ha deixat morir.
Aquest tema em recorda una dita castellana: "entre todos la mataron y ella sola se murio". Una pena.
Salut i escacs,
