Dos vídeos a la clausura de Batumi

Normalment deixo una distancia de set dies entre article i article d'aquest blog, en aquesta ocasió han estat deu dies; res estrany, el divendres va ser festa i, aprofitant aquest tres dies, la meva dona i jo vam fer una escapada a la muntanya, que falta ens feia.

Avui, ja de tornada, us vull parlar de dos vídeos que m’han agradat, dos vídeos que es van projectar a la sala on es va fer la clausura de l’Olimpíada de Batumi, poc desprès de l'entrega de premis.

Potser, alguns (molts?) de vosaltres ja els heu vist, tan si val, crec que val la pena donar-los difusió en aquest blog, de ben segur que molts (alguns?) no els heu vist.

El primer vídeo és una cançó, “Oh, Capablanca!”, que va cantar en directe la seva autora, Juga di Prima, cantant, artista i jugadora d'escacs. Aquesta artista xilena, ens expressa en aquesta cançó els sentiments que va experimentar en una partida que va jugar, va tenir molt superior i finalment va perdre.

Juga di Prima. Foto: David Llada

El segon vídeo, titulat  “The Art of Chess”, ens fa un recorregut pels diferents colors de l’Olimpiada, expressant la diversitat cultural i ètnica.

En fi, tan sols desitjar que us hagin agradat tant com m'han agradat a mi. Tal com he comentat sovint en aquest blog, els escacs són molt més que la competició.

Salut i escacs,

Nous aires a la FIDE

Doncs sí, ahir 3 d’octubre de 2018, dins del marc de les Olimpíades d’escacs celebrades a Batumí (Georgia), es va celebrar la votació per a l'elecció del President  de la Federació Internacional d’Escacs (FIDE).

El guanyador ha estat Arkady Vladimirovich Dvorkovich, de 46 anys, economista i fins ara alt funcionari de l'administració russa. Recentment ha estat el màxim responsable del Mundial de Futbol celebrat, l'estiu passat, a Rússia.

Els candidats eren tres: Georgios Makrópulos (candidat oficial), Arkady Dvorkovich i el conegut GM britànic Nigel Short.

Georgios Makrópulos. Foto: El País

Arkady Dvorkovich. Foto: El País

Nigel Short. Foto: El País

Short va ser el més radicalment crític amb la cúpula de la FIDE, com a mostra aquesta frase que va dir pocs dies abans de la votació: Sí, sembla que hi ha alguna esperança que el lema de la FIDE, “Gens Una Sumus” [Som una família] comenci a complir-se de veritat. Perquè fins ara el lema correcte hauria de ser “Màfia Una Sumus”.

Arkady Dvorkovich va guanyar la votació per 103 vots a 78 vots que va rebre Georgios Makrópulos; aquest fet representa el final com alt càrrec a la FIDE de Makropulos a on es mantenia des de l’any 1982.

Foto: Chess.com

Realment una sorpresa, ja que alguns pensaven que no es podia guanyar a la  corrupta “maquinaria” oficialista. També s'ha de dir que la retirada de Short a l'últim moment i el seu suport públic a Arkady Dvorkovich, va ser un fet determinant.

Un fet que m'ha agradat d'aquesta victòria, potser perquè el personatge sempre m'ha caigut força bé, és que el GM peruà Julio Granda entrarà a la FIDE com a Vicepresident.

Julio Granda. Foto: Chess.com

Foto: Chessbase

L’equip complert d’Arkady Dvorkovich és aquest:

President Adjunt: Bachar Kouatly (França) 

Secretari General: Enyonam Sewa Fumey (Togo) 

Vicepresidents: Mahir Mammadov (Azerbaiyán), Julio Granda (Perú) 

Tresorera: Zhu Chen (Qatar) 

En fi, la cosa pinta bé, s'ha acabat amb anys d'una organització amb un fort component de corrupció i s'obre una altre etapa que pot ser molt diferent, però..., ai! Sempre hi ha un però..

El però... és que moltes persones l'acusen de ser molt proper a Vladímir Putin i això no deixa indiferent a ningú.

A mi em va tranquil·litzar força una breu entrevista que li va fer el periodista Leontxo García el 28 de setembre al diari El País. La podeu llegir des d'aquest enllaç.

Dic que em va tranquil·litzar per dos motius: primer perquè el més important era que algú mínimament coherent acabés amb la cúpula de la FIDE dels últims decennis, i dos perquè em va semblar una persona molt preparada pels reptes del món actual (com exemple l'últim Mundial de Futbol, amb una organització modèlica). El tema polític, està per veure, però de ben segur que pitjor que els seus antecessors no ho serà.

Salut i escacs,

Som una família?

El lema de la FIDE, Federació Internacional d’Escacs, és “Gens una sumus”, es a dir, “Som una família”.

Mai he entès aquest lema, i si de cas, ens hauríem de referir a una família mal avinguda.

Suposo que a l’esperit dels seus fundadors hi havia moltes bones intencions escollint aquest lema, però després de 90 anys aquest lema sembla, com a mínim, molt lluny de la realitat.

La Federació Internacional d'Escacs, més coneguda per FIDE, l'acrònim del seu nom en francès: " Fédération Internationale des échecs " (en català també es dona aquesta circumstancia), és l’organització internacional que agrupa les diverses federacions nacionals d'escacs.

Actualment la FIDE compta amb 158 federacions nacionals inscrites, de les quals 142 corresponen a països integrants a l'ONU i 16 a altres federacions.

A més d'organitzar el Campionat del món d'escacs, la FIDE calcula el rang Elo dels jugadors, redacta les regles dels escacs, publica llibres i nomena Grans Mestres Internacionals, Mestres Internacionals i àrbitres.

Bé, la FIDE, com totes les altres grans organitzacions esportives internacionals (COI, FIFA, FIBA, etc, etc) són estaments de poder, que mouen grans interessos i diners. Com no pot ser d’altra manera, això vol dir un alt grau de corrupció.

El proper 11 d'agost, de forma paral·lela amb el desenvolupament de la 41a Olimpíada d'Escacs a Tromso (Noruega), se celebrarà el 85è Congrés de la FIDE; en aquest congrés està previst fer l’elecció del president de la FIDE per al mandat 2014-2018. La cita a la qual estan convocats els 180 delegats (representants de cada nació afiliada) de la Federació Internacional d'Escacs i que seran els encarregats amb el seu vot d’escollir al nou president. El padró electoral està dividit en quatre grups o continents: Amèrica, 34 vots; Àfrica, 41 vots; Europa, 54 vots; i Àsia + Oceania, 51vots.

Els candidats a aquesta presidència són l’actual president Kirsan Ilyumzhinov i Garry Kaspàrov.

Podeu trobar les propostes de Kirsan Ilyumzhinov, en aquest enllaç.

Podeu trobar les propostes de Garry Kaspàrov, en aquest enllaç.

Es preveu una campanya electoral bruta, en realitat ja ho està sent; uns i uns altres s’acusen de corrupció i d’interessos més enllà dels escacs.

Us poso una sèrie d’enllaços amb plantejaments a favor d’un o un altre.

JUGAR CON CABEZA. Kasparov se postula para dirigir la FIDE.

BLOG DE LA MORSA. Sobre las siguientes elecciones de la FIDE.

CHESSBASE. Kasparov optará a presidir la FIDE 2014.

CHESSBASE. Leong dimite.

TICOCHESS. La guerra hacia las elecciones FIDE ha comenzado.

FIDE FIRST. Kasparov y sus aliados de la UE pretenden convertir a la FIDE en una herramienta propagandistica anti-rusa.

CHESSDOM. Una conversación con la Vicepresidenta de la FIDE Beatriz Marinelo.

DIARIOS DE AJEDREZ. Elección en FIDE: Kasparov o Ilyumzhinov; ser o no ser, esa es la cuestión.


No he volgut fer un article a favor ni en contra de ningú (francament difícil tenint en compte els antecedents del senyor Ilyumzhinov) crec que és millor que cadascú arribi a les seves conclusions.

Com passa sovint a la política, els fets canvien segons els mitjans de comunicació que t’ho expliquen, aquí també ho heu pogut comprovar si heu llegit els enllaços que he posat.

En fi, és preveu una lluita força intensa i desagradable, esperem que la imatge dels escacs no surti perjudicada.

Salut i escacs,

"Sempre ens quedarà París"

A l’editorial d’Ajedrez ND, podem llegir que la FIDE planteja una sèrie de mides recaptatòries en l’aplicació de l’Elo internacional que suposen un greu perill per a la supervivència d’aquest Elo.

Cap sorpresa, els òrgans directius de la FIDE ja fa molts anys que fan pudor. Són una estructura que podríem denominar com a “mafiosa” si no fos perquè algun mafiós podria sentir-se ofès.

 Realment és una vergonya que la màxima autoritat dels escacs mundials estigui en mans d’aquestes persones. Però, tenim que tenir en compte que les coses no són mai per casualitat; la parsimònia i el deixar fer de les grans federacions estatals i també, perquè no dir-ho, dels grans jugadors professionals, ha portat a aquesta situació de “república bananera”.

Les grans federacions, que tenen la majoria dels millors jugadors i compten amb una immensa quantitat de fitxes de jugadors no professionals, no fan gaire cosa que no sigui queixar-se, generalment en els mitjans de comunicació escaquístics. Utilitzant un símil caní, borden però no mosseguen.

Els grans jugadors, els que poden aspirar a ser campions mundials, van per lliure. Cadascun es preocupa dels seus interessos i són incapaços de posar-se d’acord ni pels temes més banals. En conseqüència són marionetes en mans de la FIDE.

Mentrestant la FIDE tan sols és preocupa d’intentar treure diners, bàsicament per pagar  idees extravagants i l’alt tren de vida dels seus directius.

En condicions més normals no seria recomanable, però donada la greu situació actual, no entenc com les federacions europees i americanes no es posen d’acord i plantegen una amenaça d’excisió, i si no causa efecte doncs consumar-la. Pitjor no estaríem.

Si algú no posa remei, això pinta fatal. Bé, si Humphrey Bogart a la pel•lícula “Casablanca” deia allò de “sempre ens quedarà París”, nosaltres, amb el permís de “Catulo”, podem dir “sempre ens quedaran els socials”.

Salut i escacs,