VII Torneig Femení Sant Martí 2023

 

Avui, 1 de juliol, als locals del Club d'Escacs Sant Martí, s'ha jugat el VII Torneig Femení Sant Martí.

Després d'algun temps que no s'organitzava aquesta mena de tornejos, aquest any s'ha tornat a fer aquest tipus de torneig.

Després de la pandèmia i sobretot a partir del “boom” de la sèrie de Netflix "Gambit de Dama", un percentatge important de dones es van interessar pel nostre esport. No obstant això, el percentatge de llicencies federatives no ha estat gaire superior a abans de la pandèmia.

Com es possible això? Pel que fa al nostre club, el Club d'Escacs Sant Martí, vam tenir un inclement de sòcies i moltes van tenir interès amb les classes que dona el Manel Riera a persones de nivell principiant, es a dir que havia i hi ha un interès en progressar en moltes persones d'aquest col·lectiu.

Però la majoria no dona el pas de federar-se. És per això de la importància de tornejos com aquest o similars.

La veritat que el torneig, en el sentit de les meves últimes paraules, ha estat força bé. Les participants s'han trobat còmodes (un primer, però important pas), han sabut competir i han, crec, gaudit dels escacs (altre pas també important).

L’artífex de tot això ha estat el Jordi Sabater, un autèntic mestre en saber portar aquests tipus de competicions.

El torneig ha estat una fase prèvia (semi rapides) tipus lliga en dos grups i després un play off a ritme blitz on s'enfrontaven la primera contra la primera de l'altre grup per a decidir la primera i segona posició del torneig, les segones per decidir la tercera i quarta posició, i així totes les altres posicions.

Aquests són els resultats dels grups:

El Play Off ha estat aquest:

Us passo unes fotos:

Si voleu veure més fotografies podeu entrar a l'àlbum que he fet del torneig, des d'aquest enllaç.

Un torneig com aquest, que pot ajudar a crear afició entre un col·lectiu com són les dones, que malauradament dins dels escacs a casa nostra està en precari, em sembla una gran iniciativa.

Salut i escacs,

Pia Cramling, una de les millors

Pia Cramling,  és una de les millors jugadores del món. Nascuda a Estocolm el 23 d'abril de 1963, compta amb una dilatada i exitosa carrera escaquística.

Pia Cramling va aprendre a moure les peces als 10 anys quan acompanyava al seu germà gran al club d'escacs. El seu progrés va ser ràpid i als 18 anys ja estava dins del top-10 femení; Cramling va estar de manera permanent en el top-5 els 15 anys següents, i fins i tot quan la seva valoració va baixar el seu tarannà lluitador li ha permès tornar al seu lloc tot i l'aparició de noves i talentoses jugadores. Dos dels seus majors èxits li van arribar quan havia sobrepassat els 40 anys, guanyant el Campionat d’Europa Individual femení els anys 2003 i 2010.

Foto: Bill Hook

En competicions per equips, Cramling va representar Suècia a l'Olimpíada d'escacs tant en les proves obertes com femenines, el Campionat d’Europa d’escacs per equips tant en seleccions obertes com femenines, d'olimpíada de Telechess i la Copa Nòrdica. A l'Olimpíada d'escacs femenina , ha guanyat la medalla d'or individual com a millor jugadora del tauler 1, l’any 1984 i l’any 1988. A la Copa d’Europa de club femení , Cramling ha guanyat la medalla d'or per equips el 2007, 2008, 2010, 2012, 2013 i 2016 jugant a l'equip Cercle d'Echecs de Montecarlo.

Cramling està casada amb el Gran Mestre  Juan Manuel Bellón. Va viure uns anys a Espanya, però posteriorment va tornar a Suècia. Tenen una filla, Anna Cramling Bellón, que va formar part de l'equip d'escacs femení suec a l’Olimpíada  d’Escacs de Bakú el 2016.

Foto: gamesmaven

Foto: Federació Sueca d'Escacs

Foto: Thegibraltarmagazine

Foto: Obert Gibraltar

Vaig començar a pensar a fer aquest article a partir d'una afició que tinc de fullejar revistes d'escacs antigues, en aquesta ocasió revistes de voltants de l'any 1990. La portada d'una revista de l’any 1992 em va cridar poderosament l'atenció.

Al seu interior parlava del fenomenal torneig que Pia Cramling va fer l'any 1992 al fort Obert de Berna, guanyant a molt forts jugadors.

Imatge: Revista Jaque

Amb aquests molt bons resultats Pia Cramling va obtenir el títol de Gran Mestre (absolut).

Pia Cramling va jugar a Catalunya diversos tornejos i va militar (conjuntament amb Bellón) al Club d’Escacs Vulcà, un club en aquells temps realment molt poderós.

Us passo una petita mostra:

Campionat de Catalunya per equips 1991

Campionat d'Espanya per equips 1991

Campionat de Catalunya per equips 1992

Pia Cramling, Medina, Vehí, Martín i Bellón. Foto: Butlletí d'Escacs

En fi, aquest article vol ser un petit homenatge a aquesta gran jugadora i, com dic al títol, una de les millors de la història del nostre joc.

Salut i escacs, 

Les dones i els escacs

Des de sempre, m'ha cridat l'atenció la poca integració de les dones al món dels escacs. En aquest moment la situació és precària, però, quan jo vaig començar a jugar federat el número de dones que juguessin als escacs amb llicencia federativa era realment escàs.

Ara, s'ha donat un pas important en aquest sentit, però, no ens enganyem, encara estem molt lluny del què seria desitjable, coherent i normal; es a dir, que la relació de les persones amb els escacs, homes i dones, fos equivalent.

El passat mes de juliol es va fer a Vitòria el "I Congreso Internacional por la Igualdad de las mujeres en el Ajedrez". Crec que ha estat una bona iniciativa i que es tindria que  aprofundir més en aquest tema; però, curiosament, he trobat molta més informació sobre aquest congrés abans que és produís (el que va fer referència a la difusió) que la informació posterior, sobretot he trobat a faltar unes conclusions mínimament concretes.

Foto: Expochess

Foto: Expochess

Us passo els pocs enllaços que he trobat.

Resum al web de la Federación de Ajedrez de la Comunidad Valenciana.

Article al diari «El País».

Web dxtfem.com

Web «El pregonero»

També és molt interessant l'entrevista que li van fer a l'Anna Matnadze a Radio Vitòria, la podeu trobar al següent enllaç.

Foto: Ajedrez Social.org

En aquest congrés es va informar que les dones que juguen als escacs federats són un 7% del total de jugadors, francament desolador; aquest percentatge, reflecteix clarament que el món dels escacs en general (federacions, clubs i jugadors) en aquest tema hem fet les coses francament molt malament.

Però, a Catalunya com portem aquest tema? Us passo unes dades per a què pugueu, si us sembla oportú, poder arribar a les vostres pròpies conclusions. És important que tingueu en compte que són dades quantitatives, les dades qualitatives formen part d'un altre debat.

Foto: Federació Catalana d'Escacs

En primer lloc vull explicar amb quines dades he treballat, les dades les he tret de l'últim llistat publicat de l’Elo català. He de creure que aquest llistat ha de coincidir amb el llistat de jugadors/jugadores federats a la Federació Catalana d'Escacs.

Aquestes dades són:

Total jugadors/jugadores: 7673.

Dones federades: 591. Això representa un 7,7%, no gaire per sobre del tant per cent general que apuntaven al congrés referit abans.

Aquestes 591 jugadores forment part dels següents col·lectius:

Sèniors: 121 jugadores, un 20,47%.

Veteranes: 15 jugadores, un 2,53%.

Sub 20: 14 jugadores, un 2,36%.

Si tenim en compte que aquest tres col·lectius, des d’una visió legal els podem definir com majors d’edat, m’ha semblat interessant sumar les seves dades amb un resultat de:

Sèniors + veteranes + sub 20= 150 jugadores, un 25,38%.

Ara tractaré els col·lectius que des de un concepte legal podem definir com menors d'edat:

Sub 18: 10 jugadores, un 1’69%.

Sub 16: 29 jugadores, un 4,90%.

Sub 14: 62 jugadores, un 10,49%.

Sub 12: 126 jugadores, un 21,31%.

Sub 10: 123 jugadores, un 20,81%.

Sub 8: 91 jugadores, un 15,39%.

Tots aquests col·lectius sumen 441 jugadores, que representa un 74,61%.

Com a dades exclusivament informatives us passo la relació de clubs amb dones com a jugadores. Però hem de tenir en compte que són dades que poden canviar d'una manera dràstica en un període de temps petit, ja que hi ha alguns clubs que tenen una gran quantitat de jugadores en edat escolar i això pot canviar d'un curs a un altre.

Clubs amb jugadores federades:

• Peona i peó: 30 jugadores.
• Ripollet: 18 jugadores.
• Llinars: 17 jugadores.
• Vilafranca: 16 jugadores.
• Barberà: 14 jugadores.
• Lira Vendrellenca: 14 jugadores.
• Espluga de Francolí: 12 jugadores.
• Badia: 11 jugadores.
• Olot: 10 jugadores.
• Tres Peons: 10 jugadores.
• Amb 9 jugadores: Cerdanyola, Paretana i Santa Eugènia.
• Amb 8 jugadores : Cornellà, Figueres, Masdenverge i Ponts.
• Amb 7 jugadores: Lleida, Mataró, Sant Adrià, Sant Martí i Valls.
• Amb 6 jugadores: Hortenc, La Colmena i Montcada.
• Amb 5 jugadores: Almenar,Banyoles, Calafell, Foment Martinenc, Gerunda, Granollers –Canovelles, La Lira, Sant Boi, Santpedor i Sitges.

Tenim 17 clubs amb 4 jugadores, 12 clubs amb 3 jugadores, 33 clubs amb 2 jugadores i 41 clubs amb 1 jugadora.

Aquesta és la situació actual per clubs, sense entrar en dades concretes, estarem d'acord que encara són molts els clubs que no tenen cap dona federada.

També s'ha de dir que als escacs base hi ha un percentatge important de nenes que no estan a cap club, ja que tan sols juguen el campionat escolar i ho fan amb la seva escola; aquestes persones consten al llistat de la federació dins del seu consell escolar, són aquests:

• Consell Barcelona: 29 jugadores.
• Consell Camp Tarragona: 7 jugadores.
• Consell Vallès-Sabadell: 7 jugadores.
• Consell Catalunya Central: 4 jugadores.
• Consell Vallès Oriental: 2 jugadores.

Bé, com es pot veure a simple vista hi ha una participació important de nenes des de sub 8 fins sub 12 (sub 8 - 91, sub 10 - 123, sub 12 - 126) que són unes xifres que estan força bé. Però després ve la decepció, perquè a sub 14 trobem que la participació baixa aproximadament a la meitat, 62 jugadores, i a sub 16 ens tornem a trobar amb la mateixa situació, 29 jugadores. A sub 18 la situació ja la podem denominar com a desastrosa amb tan sols 10 jugadores.

Està molt bé que es donin classes d'escacs a les escoles, fins i tot a totes les escoles de Catalunya; que milers de nenes rebin aquestes classes i que competeixin als tornejos escolars, però si després, abans d'arribar als 18 anys ho deixen corre, doncs, que voleu que us digui, tots plegats haurem fracassat.

Aquest no és un tema menor, això no passa per casualitat, ja fa molts anys que està passant, i sembla ser pel que he anat sentint i escoltant, ni tan sols els millors monitors que treballen amb nens i nenes saben com es pot solucionar.

Aquesta és la primera barrera que es té que enderrocar si es vol que la igualtat de gènere arribi, algun dia, als nostres escacs. Però encara hi ha una altra barrera molt més alta que aquesta, els clubs, els clubs d'escacs encara són (uns més que uns altres, per suposat) un món clarament masculí, d'homes, pensat per a homes, òbviament per homes, i en aquest ambient moltes dones no se senten còmodes i molt menys adolescents que acaben d'aterrar al món dels escacs.

El pitjor d'aquesta situació és que molts homes escaquistes no són conscients que això estigui passant, per la qual cosa ni es plantegen posar remei.

En fi, "doctors té l'església", però estic convençut que enderrocant aquestes dues barreres la situació de la mancança de jugadores d'escacs es podria contrarestar en gran mesura.

Salut i escacs,

Glòria Velat

Foto: www.bidmonfa.com

El passat dissabte, després de jugar el Social del Sant Martí, uns quants companys vam estar prenent unes cerveses com és costum. En un moment de la tertúlia, vaig fer esment sobre la Glòria Velat i em vaig adonar de què cap de les persones presents sabia qui era.

Bé, vaig pensar que era una jugadora que va jugar fa ja molts anys i que potser era normal que molta gent no hagués sentit parlar d'ella; jo sabia que havia estat campiona d'Espanya i de Catalunya, però tampoc sabia exactament quantes vegades.

Quan vaig arribar a casa, vaig consultar el llibre “Federació Catalana d'Escacs 75 anys d'Història 1925-2000”, el qual normalment em serveix per sortir de dubtes sobre els escacs catalans anteriors a l'any 2000. Però la meva sorpresa ha estat que no la he trobat en l'apartat de jugadores destacades, he trobat una petita referència a l'apartat de clubs d'escacs, en aquest cas el Club d'Escacs Barcelona que surt el seu nom quan s'esmena la relació de jugadors d'aquest club que han estat campions d'Espanya.

No m'ho puc creure, perquè, la Gloria Velat va ser la primera campiona d'Espanya a l'any 1950, però també va ser sub-campiona en tres ocasions: 1953, 1965 i 1973. També va ser Campiona de Catalunya, ho va ser en sis ocasions: 1935, 1936, 1942, 1943, 1949, 1952.

Glòria Velat amb negres jugant amb la Sofia Ruiz al Campionat d'Espanya 1950. 

Foto: Boletín Federación Catalana de Ajedrez

Amb aquest historial, és inamissible que no sigui reconeguda, com cal, per la nostra federació al seu llibre. Però,  per sobre d'això, no podem permetre que els nostres campions, campiona en aquest cas, desapareguin de la nostra memòria col·lectiva com si res.

Quan he intentat començar aquest article, el primer que he buscat ha estat la seva data de naixement i no he estat capaç de trobar-la, tampoc la data de la seva mort. En realitat tampoc sé si ha mort, però si no fos el cas, molt possiblement estarà per sobre dels cent anys. He de dir que la Wikipedia diu ben poc.

És preocupant que no hagi gaire informació sobre la seva persona, ja que he comprovat que va ser una jugadora que va competir durant molts anys. Com a demostració d'això, us passo uns quants articles que he trobat a l'hemeroteca del diari “Mundo Deportivo”.

Article publicat l'1 de setembre de 1935

Article publicat el 26 de maig de 1936

Article publicat el 17 d'abril de 1940

Article publicat el 12 de febrer de 1943

Article publicat el 17 de febrer de 1943

Article publicat el 7 de juny de 1946

Article publicat el 25 de juny de 1965

Article publicat el 3 de setembre de 1966

Article publicat el 21 d'octubre de 1966

Article publicat el 10 de setembre de 1967

Article publicat el 12 de setembre de 1973

Sort de les hemeroteques, bé, de les bones hemeroteques, la Vanguardia, el Mundo Deportivo i l’ABC em sembla que també; i pocs diaris més.

És curiós i preocupant, que fa 40, 50 o 60 anys, com a mínim en aquests diaris, es parlés més d’escacs que ara; afortunadament avui dia hi ha molts altres mitjans més àgils per a poder consultar les informacions referents als escacs, però està per veure si aquesta informació és podrà consultar en un futur més o menys llunyà. També en això estem en l’època del “fer servir i llançar”, el que no siguem capaços de  guardar nosaltres, és molt probable que, en poc temps, es perdi definitivament.

Salut i escacs,