Dels articles etiquetats com a "Llibres" ja porto uns quants. Normalment faig dos o tres a l'any (excepcionalment vaig fer cinc l'any 2015 i un l'any 2012). En aquest 2023, aquest serà el tercer.
Abans de començar vull fer una petita explicació a la fotografia d'entrada a l’article; una entrada terrorífica per a uns llibres d'obertures amb variants terroríficament complexes.
Com he comentat sovint, quan parlo de llibres, parlo de llibres que tinc i que he llegit i/o consultat. És a dir, llibres d'escacs dels quals tinc suficients elements per poder-los recomanar.
A l'article d’avui començo una nova etapa, ja que vull recomanar uns llibres sobre una temàtica que no he tocat anteriorment.
Després de tants anys recomanant llibres de diferents temàtiques (estratègia, tàctica, mig joc, tornejos, jugadors, finals, etc.) encara no havia recomanat cap llibre sobre obertures.
És curiós, ja que tinc molts llibres d'obertures, però fins ara no havia fet cap recomanació sobre aquest tema.
Els llibres que he escollit són llibres sobre obertures valents, per a jugadors que volen guanyar i que no estan disposats a, tan sols, igualar a l'obertura.
Però que ningú s'equivoqui, no és la meva intenció recomanar-vos cap llibre d'aquells que diuen: "guanyi amb aquesta o aquella altra obertura"; aquests tipus de llibres, en general no són de fiar.
Els llibres que recomano avui són llibres que compliquen força l'obertura i que obliguen a les dues parts a jugar amb molta precisió. Si voleu seguir les recomanacions d'algun d’aquest llibres, de ben segur que si els vostres contrincants no juguen amb molta precisió, aconseguireu molts bons resultats.
Imatge: Estiligrafia.wordpress.com
El primer és sobre la Defensa Tarrasch, escrit per uns dels millors escriptors de llibres d'escacs, com són el Jacob Aagaard i el Nicolaos Ntirlis.
El segon és sobre el Sistema del Triangle, escrit per Ruslan Scherbakov. El llibre toca profundament les possibilitats que surten a partir de: Noteboom, Gambit Marshall i altres linees derivades del triangle de la Semi Eslava.
El tercer, La Moderna Tiger, és un llibre al que tinc una estima molt especial. Un llibre al qual vaig dedicar bastant temps, ja que algunes de les seves variants són tan bogues i complicades que són seductores. Però també tinc que reconèixer que mai l'he jugat a ritme clàssic (si, per por, no ho put negar), però si a ritmes ràpids amb molt bons resultats.
D'aquests llibres he rebut moltes ensenyances, sobre les quals podríem fer molts articles. Us passo algunes de les principals: del llibre de la Defensa Tarrasch, com jugar amb peó de dama aïllat, fonamental si vols jugar aquesta defensa; del llibre del Sistema del Triangle com jugar actiu al flanc de dama; del llibre La Moderna Tiger, si vols jugar a guanyar amb negres has de complicar i arriscar.
En fi, tres llibres molt complerts i realment apassionants. Molt especialment recomanats per a jugadors tàctics.
Salut i escacs,
