divendres, 28 de juliol del 2017

Vacances 2017


Aquest blog romandrà de vacances fins a finals del mes d'agost







diumenge, 23 de juliol del 2017

Crònica un cop finalitzat l’Obert del Sant Martí


A l'article anterior vaig fer una aproximació a l'Obert Internacional del Sant Martí a mig torneig. Avui us vull parlar d’aquest obert internacional un cop ha finalitzat.

La meva intenció no és estendre'm gaire en la vesant esportiva d'aquesta competició, que per altra part de ben segur que podreu trobar molta informació en altres xarxes socials, sinó que vull tractar la qüestió més des d'una visió organitzativa i visual.

No obstant això, comentar que el torneig l'ha guanyat el Mestre Internacional Fernando Fernández del Perú, el segon ha estat el Gran Mestre Internacional Karen H. Grigoryan d’Armènia i la tercera posició ha estat pel Gran Mestre Internacional Alexander Cuartas de Colòmbia.




Podeu consultar la classificació final des d'aquest enllaç.

El grup B ha estat realment gratificant pels components del Club d’Escacs Sant Martí, ja que el guanyador ha estat uns dels nostres, el jove jugador David Peña; segon i tercer han estat els jugadors indis Samrat Ghorai i Majumdar Shankar.




Podeu consultar la classificació final del grup B des d’aquest enllaç.

Una completa informació sobre aquests torneig la podeu trobar en aquest enllaç.

Com he dit al començament d'aquest article, voldria incidir en la importància que té la part organitzativa de l'esdeveniment. Sense una acurada planificació prèvia, una important quantitat de col·laboradors en el muntatge i desmuntatge de les sales de joc, el control dels necessaris elements tècnics i un llarg etc. no seria possible que aquest torneig existís.

Però cal remarcar la important (imprescindible) tasca d'un grup molt més reduït: els organitzadors amb “majúscules”, els que han estat abans, durant i després (tancament) vetllant per a què tot surti bé. Enhorabona, companys, aquest cop també ho heu aconseguit!!



També he comentat que us posaria una part visual. Com heu comprovat, a l'anterior article us vaig posar uns vídeos del torneig, tot seguit podeu veure tots el posteriors.









En fi, crec que la “família” del Sant Martí podem estar satisfets, un any més el torneig ha estat força bé.

Salut i escacs,

dimarts, 18 de juliol del 2017

A mig torneig



Doncs si, al XIX Open Internacional del Sant Martí, ahir, s'ha jugat la cinquena ronda i s'ha passat “l'equador" de la prova”.

La veritat és que el torneig va força bé, “toquem fusta”. Podeu trobar tota la informació en aquest enllaç.

En aquests moments, el grup A està encapçalat en solitari amb 5 punts per Fernando Fernández, Mestre Internacional del Perú.





El grup B està encapçalat per dos jugadors amb 5 punts, el Samrat Ghorai i el Mota Pankit, tots dos de l’Índia.



En aquesta ocasió, estic fent ronda a ronda, uns modestos vídeos fotogràfics que he penjat a You Tube i Facebook. Molts de vosaltres de ben segur que ja els heu vist, pels que no els heu vist, són aquests:











Bé, queden quatre rondes i encara poden passar moltes coses.
Com cada any, el Club d’Escacs Sant Martí, paral·lelament a l’Obert Internacional, organitza un torneig blitz (3 minuts + 2 segons per jugada feta). Aquest any és va fer el passat dissabte 15 de juliol pel matí.



Gràcies a la bona feina de la Junta Directiva i la col·laboració de molts dels seus socis, el Club d’Escacs Sant Martí pot fer aquests tipus d'esdeveniments.

Salut i escacs,

divendres, 7 de juliol del 2017

Escacs al carrer


Escacs al carrer és el títol que he escollit, però en realitat vull parlar d'escacs a l'aire lliure. Les persones aficionades als escacs, persones en general, siguin: professionals, jugadors i jugadores federats i/o de club, persones que juguen pel plaer de jugar, etc., etc. Som moltíssima gent a tot el món, no crec equivocar-me si dic que centenars de milers.

Uns, segurament per costum, però també per comoditat, tenim uns llocs fitxes per jugar les nostres "partidetes": clubs, centres cívics, ateneus, cafès i bars (cada vegada menys), etc.
Però hi ha uns altres que estan disposats a jugar a qualsevol lloc, preferiblement a l'aire lliure quan el temps acompanya (o potser no).

Foto: Richard Harrington

Foto: Erwin Volkov

Foto: George Easmann

Foto: Lucas de Soto

Foto: Pat Callaham

Foto: Theodor

Foto: Oleg Nikishin

Foto: Ed Yourdon

Foto: Blog usar la cabeza

Foto: Inaugura ajedrez

Aquí, a casa nostra, els escacs a l'aire lliure són casos puntuals i fora de norma, com poden ser actes de festes majors, simultànies i actes similars.

Foto: FCE

Foto: José Manuel Torres





També la Federació Catalana d'Escacs ha impulsat actes de promoció en ciutats sense club d'escacs.

Foto: FCE

Foto: FCE


Però és un fet que jugar als escacs a l'aire lliure (al carrer) no està gaire arrelat a les nostres poblacions. Tampoc els nostres ajuntaments han apostat en aquest sentit.

Parlant del que més conec, es a dir, la ciutat de Barcelona, puc constatar que a les places i parcs cada cop hi ha més mobiliari per a activitats esportives: taules de ping-pong, taulers amb cistelles de basquetbol,  circuits per a patins, etc., però en canvi no he vist taules amb un tauler d'escacs i dues cadires (òbviament) per poder jugar a la nostra afició.

En canvi si he vist, està molt a prop del Centre Cívic Sant Martí on es troba el Club d’Escacs Sant Martí, aquesta malifeta d'algun dissenyador “diví”, que va convèncer a algú de l'Ajuntament de Barcelona que va donar el vist i plau.



Com es pot veure aquí no es pot jugar als escacs, si ens fixem on està el quadre blanc de “h1” al tauler, on es posen els jugadors?  de costat? Realment incòmode.

Francament un nyap,  com cada vegada passa més en aquesta societat actual, el disseny s'imposa per sobre de l'eficàcia.

Salut i escacs,

dissabte, 1 de juliol del 2017

Sabies que... (2)



Vaig començar aquesta secció de “Sabies que...” el 12 de novembre de 2016, començava aquell article dient això:Hi ha, tant a la història dels escacs com als escacs quotidians, dates i fets que generalment passen desapercebuts o potser no és guarden a la memòria col·lectiva. En aquesta secció que avui començo, intentaré posar temes que per la majoria són desconeguts, o si voleu poc coneguts”.

Bé, després de uns quants mesos torno a aquesta secció amb 10 nous temes. A diferència dels temes del primer article que eren sobre els escacs catalans, avui he triat temes de la història dels escacs en general, temes anecdòtics i puntuals, però no per això menys importants.

Torno a comentar, com vaig fer a l'anterior article, que òbviament haurà persones que sabran més casos que unes altres, però dubto molt que algú les sàpiga totes, i si aquesta persona existeix, li dono l'enhorabona per endavant.


Si us sembla bé, comencem:


Saps que el primer tauler d'escacs amb quadres blancs i negres alterns va aparèixer a Europa a l'any de 1090.


Saps que el “Libro de acedrex, dados e tablas”, va ser compilat a Toledo l'any 1283 per ordre d'Alfonso X de Castella, anomenat el Savi.





Saps que el primer quadre conegut amb el tema dels escacs és "the chess players", pintat l'any 1490.



Saps que Luis Ramírez de Lucena (1465-1530) és l'autor del llibre més antic sobre els escacs moderns, "Repetición de amores y arte de ajedrez". El seu llibre va publicar-se l'any 1497. 




Saps que el primer ballet conegut basat en els escacs va ser "Ballet des echecs", representat davant el rei Lluís XIV de França.


Saps que la primera columna d'escacs escrita a un Periòdic, va aparèixer l'any 1813 al “Mercuri Liverpool”.


Saps que la primera revista d'escacs va ser “Le Palamedes”, fundada per  La Bourdonnais l'any 1836.




Saps que la primera universitat a tenir un club d'escacs va ser la d'Oxford l'any 1845.




Saps que el model estàndard de peces usat en competicions rep el nom de model Staunton, dissenyat l’any 1849 per Nathaniel Cook, i anomenat així en nom del campió anglès del segle XIX Howard Staunton.




Saps que el primer rellotge d'escacs mecànic va ser inventat per Thomas Wilson l'any 1883. Amb anterioritat, s'usaven rellotges de sorra, els rellotges de sorra es van usar per primera vegada a Londres l’any 1862. Els rellotges de botons oprimibles van ser perfeccionats per Veenhoff l’any 1900.


He de dir que fent aquest article he aprés coses que no sabia, si aquest ha estat també el vostre cas, doncs, em dono per més que satisfet.


Salut i escacs,