Anteriorment, en dos articles amb el títol de Jocs d’Escacs (24/04/2010) i Jocs d’Escacs (2) (12/01/2012), vaig fer un ampli reportatge fotogràfic dels jocs d’escacs que tinc. Podeu accedir des d’aquest enllaç.
Després de dos anys i cinc mesos, torno a parlar d’aquest tema perquè hi ha tres jocs nous. En realitat el títol d’aquest article no és correcte, es tracta d’un joc nou i de dues recuperacions.
El joc nou va ser un regal de la meva dona a principis d’aquest any 2014. Es tracta un joc que té com a temàtica el Quixot. Com qüestió original i ornamental compta amb uns suports del tauler en forma de molins de vent.
Els altres dos jocs són del meu fill, se’ls vaig regalar quan tenia poc més de 10 anys i ja no me’n recordava d’ells. L’altre dia, reorganitzant un armari, els vam trobar.
Es tracta de dues col·leccions que vam completar a finals del segle passat (anys 1998-1999) quan el meu fill tenia 10 anys. Són escacs de poc valor, com a mínim en aquells moments, ara potser s’han revalorat gràcies als col·leccionistes, ja que tots dos temes que compten amb una gran legió de friquis.
El primer joc era sobre “Bola de Drac Z” i el vam tenir que completar comprant un seguit de fascicles setmana rere setmana, fins completar el joc i el llibre d’escacs.
El joc compta amb els principals personatges de la sèrie i els fascicles sumen un llibre d’escacs per a principiants en un format clarament dissenyat per a nens i joves.
El contingut del llibre prima especialment els dibuixos de la sèrie, però cuida els continguts docents sobre els escacs.
L’altre joc era sobre el F.C. Barcelona i tinc que dir que era original, ja que enfrontava al Barça d’aquells moments (Van Gaal ) amb el Barça de (Cruyff) que havia existit uns anys abans.
També expressar que aquest joc, vist amb la perspectiva del temps compta amb temes realment curiosos.
Al “Dreem Team” podem veure que els peons són “l’Avi del Barça”; les Torres són: el Zubizarreta i el “Chapi” Ferrer; els Cavalls són: el Bakero i l’Stoichkov; els Alfils són: el Beriguistain i el Romario; la Dama és el Laudrup; el Rei és el Koeman. Aquest equip porta la segona equipació d’aquells temps que era ataronjada.
El Barça titular d’aquells temps compta amb el Xavi com a peons; les Torres són: l’Hesp i el Frank de Boer; els Cavalls són: el Luis Enrique i el Sergi; els Alfils són: el Guardiola i el Kluivert; la Dama és el Figo; el Rei és el Rivaldo.
Aquest joc té un seguit de curiositats que el fa força original:
En primer lloc podem veure que les dues Dames, díscoles Dames, van acabar al Reial Madrid, el Laudrup i el Figo (que poc podien pensar els que van dissenyar el joc que pocs mesos després el Figo seria el trànsfuga més odiat del barcelonisme).
Tampoc podien imaginar que el Xavi, que van posar de “peonet” amb el temps seria, des del meu punt de vista, el jugador més important a la història del Barça.
Aprofitant que “el Llobregat neix a Castellar de N’Hug” i sense que serveixi de precedent, voldria dir “dues cosetes” de la situació del Barça actual.
Primer. El Xavi és mereix acabar la seva carrera com a jugador al Barça; si el club vol, el Xavi segueix, ja que és més Culer que “l’Avi del Barça”.
Segon. Al Barça no fan falta davanters, que tenim de ben bons, fan falta (ja fa una pila d’anys) centrals. Basta de "marejar la perdiu", que de bons centrals al món hi ha un “munt”, no fa falta que siguin brasilers que el món és molt més gran.
Tercer. Quina mania de fitxar jugadors mediàtics que costen una barbaritat, recordo que el Márquez, el Toure Yaya i l’Abidal van sortir força bé de preu i van donar un gran rendiment.
Quart. Si fitxen al “caníbal” acabarà mossegant al Messi i al Neymar, pel control de la pilota.
Cinc. El Luis Enrique m’agrada, l’actual junta directiva crec que ha perdut el nord, i el que és pitjor, la credibilitat; no crec que el deixin fer el que té que fer.
De totes maneres, no em feu gaire cas, que de futbol encara sé menys que d’escacs.
Salut i escacs,
