dijous, 30 d’abril del 2020

Tancat a casa (7)


Setena setmana de confinament. Molts dies tancat i tant sols he sortit dues vegades al carrer per anar a la farmàcia, no més de quinze minuts en total sumant les dues sortides. Poca cosa, puc dir que en el meu cas està sent un confinament total.

Tal i com vaig senyalar a l'article anterior, el passat diumenge van poder sortir els menors de 14 anys acompanyats d'un adult (amb el criteri d'una hora, un kilòmetre i un adult). El diumenge, sembla que en alguns llocs es va extralimitar la qüestió, però a la resta de setmana aquestes sortides  s'han moderat sensiblement.

Ara, sembla ser que a partir del proper dissabte, podré sortir a donar una petita volta (si no canvien d'opinió), amb la qual cosa aquest serà l'últim article amb el títol de “Tancat a casa”.   


Avui vull parlar d'un gran campió, un jugador aficionat que va aconseguir ser Campió del Món (1935-1937). Estic parlant de Max Euwe (20 de maig de 1901-26 de novembre de 1981).

Max Euwe és sovint, potser injustament, considerat el campió mundial d'escacs menys gran, o el menys dominant. Això és en gran part al fet que era un jugador semi-professional (s'ha d'aclarir, que si hi ha alguns jugadors que són semi-professionals per falta de capacitat, en el cas d'Euwe va ser per pròpia decisió), que va haver d'adaptar a les seves aparicions en tornejos al voltant de les exigències de la seva carrera com a professor de matemàtiques. Euwe, però, va dominar els escacs del seu país, guanyant cada campionat neerlandès en els quals va participar entre 1921 i 1952.

Foto: Chesscom

Els seus èxits internacionals inclouen el torneig de Zurich 1934, on va acabar segon empatat amb Flohr i li va infligir l'única derrota al guanyador del torneig, Alexander Alekhine. Els mateixos jugadors es van enfrontar pel Campionat de el Món un any després, i tot i començar malament la seva excel·lent preparació teòrica el van ajudar a derrotar sensacionalment al campió per 15’5: 14’5.

Després d'aquell èxit Euwe també va tenir uns bons resultats en tornejos, per exemple, va acabar en tercer lloc, mig punt per darrere de Botvinnik i Capablanca però per davant d'Alekhine en el fort torneig de Nottingham 1936. El seu regnat va ser, però, molt curt, ja que va perdre el matx de revenja amb Alekhine l’any 1937.

Max Euwe va ser president de la FIDE des de 1970 fins a 1978, presidint en l'època en la qual Bobby Fischer va aconseguir i després va abandonar el tron dels escacs. Euwe també va ser un autor prolífic, publicant més de 70 llibres sobre escacs.

Foto: Wikipedia

Val la pena fer referència al paràgraf introductori que va fer Kasparov sobre Euwe al segon volum del seu llibre “Mis geniales predecessores”: “El cinquè campió del món, Max Euwe, era un home polifacètic: matemàtic, enginyer, astrònom, especialista en ordinadors i, en els seus últims anys, ¡President de la FIDE! L'holandès no estava realment considerat un jugador professional d'escacs, però tenia un excel·lent instint per captar els matisos del joc mil·lenari. Era un fervent seguidor de les teories posicionals de Steinitz i també un eminent escriptor d'escacs, professor i estudiós de la metodologia”.

Us passo uns vídeos sobre Euwe:







Aquesta partida d'aquest últim vídeo la podeu també seguir amb comentaris de Kasparov, Bronstein, Euwe i Geller.




En fi, el confinament realment ens està fent tenir la sensació de que estem perdent temps de la nostra vida, perquè no ens deixa fer coses que entenem que són importants, i és veritat; però si ens volem conformar, també es veritat que des de casa estem fent coses que en condicions normals no faríem.
En el meu cas (en realitat aquesta última setmana), veure quantitat i quantitat de bones partides de grans campions d'altres temps.

Salut i escacs, 

divendres, 24 d’abril del 2020

Tancat a casa (6)


Sisena setmana de confinament. Això segueix fent-se llarg, sembla que la situació va progressant, però poc a poc, molt més lentament del que ens agradaria. Ara, en els últims dies sembla que la gran polèmica ha estat si es té que deixar sortir els nens al carrer. Els pedagogs (alguns) s'han manifestat públicament dient que estar tants dies confinats no és bo pels nens (em perdonareu, però crec que no fa falta ser pedagog per arribar a aquesta conclusió) i aquestes conclusions han estat aprofitades per certs polítics per intentar posar-se a l'opinió pública del seu costat pressionant per a què aquesta situació (que els nens puguin sortir al carrer) es faci ràpidament. Però, es clar, també trobem els experts amb la qüestió de la pandèmia, que opinen que això podria ser molt perillós. Fa poques hores, el govern (que també són polítics) a cedit, i plantejà la possibilitat de que els nens puguin sortir de casa, però amb unes condicions. Bé, penso que pels nens (i els pares també) que puguin sortir amb unes garanties de seguretat està bé; el que no tinc tan clar és si ara era el moment o si pel contrari era més segur esperar una mica més. Tinc molt clar que, afortunadament, la immensa majoria de la població a tingut una actitud excel·lent en aquestes setmanes que portem de confinament. Però, malauradament han hagut excepcions de persones poc solidaries, amb actituds perilloses pels demés. Esperem que aquesta obertura amb els menors, no obri una porta a la picaresca innata en alguns i, sobretot, que aquesta mesura no ens porti enrere en la lluita contra el virus.

Pels que respectem les normes perquè pensem que és la millor i més ràpida manera de sortir d'aquesta crisis, lo millor que podem fer és tenir paciència.


Però no una paciència negativa, sinó una paciència positiva que ens serveixi per poder transitar amb comoditat fins que això s'acabi. Ja sé que això és més fàcil dir-ho que fer-ho, en el meu cas estic prenent més valeriana que mai, perquè hi ha moments que la necessito, però estic convençut que tinc que tenir paciència.

 Imagen: Tagoror.es

Imagen: PsicoActiva.com

Últimament, dedico el temps a llegir, mirar partides de grans campions d'escacs (ben analitzades, això si) i per les tardes maratons de series (he de acceptar que m'he “empassat” algunes series que en condicions normals mai ho hagués fet). Pel que fa als escacs, tal com vaig comentar en un article anterior, vaig estar unes setmanes mirant partides de Krammik i de Geller, però ara m'he passat a les partides de Botvinnik. En aquest sentit us passo una partida entre dos campions mundials, Botvinnik i Fischer, dos grans campions. Aquesta no és una gran partida, en realitat els dos van cometre errors no habituals en ells. Però en canvi, és una partida d'un gran contingut històric; perquè a pesar d'haver coincidit durant molts anys en l'alta competició, Botvinnik i Fischer tan sols es van enfrontar en una partida, aquesta partida, jugada a la Olimpíada de Varna l’any 1962. En aquells moments Botvinnik era el campió del món, Fischer ho va ser deu anys després.



Els comentaris i anàlisis els he tret de diferents llibres i són de Botvinnik, Fischer i Kasparov. Més que els anàlisis, els comentaris em semblen realment interessants, per si mateixos i des d'un punt de vista històric.

En aquesta partida, Fischer va aconseguir superar a Botvinnik i el resultat va ser un avantatge decisiu; però, un "pecat" d'autoconfiança juvenil el va portar a no poder guanyar una partida que tenia a les seves mans. Deu anys després, quan es va coronar com a campió del món, aquests “pecats adolescents” feia temps que havien desaparegut.

Salut i escacs, 

divendres, 17 d’abril del 2020

Tancat a casa (5)


Cinquena setmana de confinament. Això s'està fent llarg, molt més llarg del que podíem pensar quan va començar.

Afortunadament es pot apreciar una certa “llum al final del túnel”, però ara, al neguit produït per la pandèmia, s'afegeix una forta intranquil·litat pel què ens trobarem quan sortim del “túnel”. Francament el “panorama” no és gaire esperançador.

Bé, donem temps al temps, no voldria encomanar-vos les meves sensacions negatives, visquem el “dia a dia” i mirem de que no ens agafi el pervers virus.


Avui us vull parlar dels meus àlbums fotogràfics anomenats “Amics, companys i coneguts” que podeu trobar a la pestanya fotos.

Com sabeu els que seguiu aquest blog, vaig començar amb l'àlbum “Amics, companys i coneguts 1965-2017” amb 233 fotografies.



Després vaig continuar fent un cada any, es a dir:

“Amics, companys i coneguts 2018” amb 443 fotografies.



“Amics, companys i coneguts 2019” amb 702 fotografies.


Durant l’any 2019 vaig fer tres articles sobre l'àlbum de fotos d'aquell any. El primer a l'abril, amb les fotografies fetes fins aquell moment (170), el segon al mes de juliol amb 303 fotografies, el tercer va ser al mes de desembre i va ser el definitiu.

Aquest any 2020 la meva idea és fer el mateix, amb la qual cosa ara que estem al mes d'abril us passo l’àlbum amb les fotografies fetes fins ara (239).


Ressalto algunes de les que més m'han agradat:










Foto: Xarxa de Mat

Foto: FCE

Foto: Coolturaescacs

Foto: WhatsApp

Són 239 fotografies, la majoria són fetes per mi en els següents tornejos: Copa catalana fase prèvia Barcelona, Torneig Clàssic Sant Martí i Campionat Catalunya per equips 2020. També podeu trobar fotos que no són meves, una minoria, que he trobat a Facebook o a WhatsApp i que estan dins d'aquesta temàtica d'amics, companys i coneguts. També comentar que en aquest mes de confinament he afegit fotos de tornejos “on line”.

Malauradament, molt em temo que aquest àlbum pugui créixer gaire el que resta d'any; no obstant això, m'agradaria força estar equivocat.

Salut i escacs,

divendres, 10 d’abril del 2020

Tancat a casa (4)


Quarta setmana de confinament. El tema de la pandèmia sembla que va millorant, però encara dona la impressió que la qüestió va per a llarg.

En el meu cas, he de dir que segueixo fent coses i no puc dir que m'avorreixi, però, sempre hi ha un però, el confinament m'està vencen en una vessant, cada vegada estic més mandrós, qüestió que no m'agrada en absolut.

També, cada cop està més clar que una vegada s'acabi el confinament la transició a una possible “normalitat” serà lenta. En aquests moments, més que el confinament (que òbviament em preocupa), tinc una gran preocupació per aquesta transició i el seu resultat final.


Ara bé, aquest és un blog de temàtica escaquística i avui vull parlar d'escacs. Realment el futur immediat dels escacs presencials és una autentica incògnita.

A casa nostra un cop s'acabi el confinament, el panorama és realment complicat, quantitat de competicions no es podran jugar. La Federació Catalana d'Escacs i els clubs organitzadors tindran que prendre una decisió realment difícil sobre el Circuit Català d’Oberts Internacionals. Ara no poden (podem) saber com és desenvoluparà la situació general del país durant l'abans mencionada transició a una possible normalitat, però també hem de ser conscients que aquesta normalitat no serà igual a la normalitat anterior a la crisi.

Imatge: FCE

Però, més complicat encara es la situació dels tornejos inacabats; especialment el Campionat de Catalunya per Equips. Què es pot fer? Com es pot fer?


La segona pregunta depèn totalment de la primera, ja que la primera pregunta té dues respostes bàsiques: 1. Continua el campionat. 2. Es dona per finalitzat el campionat (en aquest cas, també hi ha dues opcions bàsiques: Finalitza amb les classificacions actuals?, o pel contrari, s'anul·la la competició d'aquest any?

Si es decideix continuar la competició, sorgeix la segona pregunta: Com es pot fer? I aquesta pregunta també és realment difícil de contestar, inclús per la situació més fàcil, es a dir en totes les competicions que tan sols els resta una ronda. A les competicions que els resten més rondes i les que tindrien que jugar les eliminatòries que el reglament fixa com posteriors, la situació es complica molt més.

Sense saber el quan i el com del final del confinament i de la posterior transició, i del què això pot representar en el sentit de les normatives desplegades (per exemple sobre el màxim de persones en un local, el tema de mobilitat, etc. etc.) la Federació Catalana d'Escacs està lligada de “peus i mans” per poder prendre decisions definitives.

Ara bé, el que si pot fer és treballar amb les dades (potser ja ho estan fent), les dades que ens donen les classificacions actuals. Per què, hi ha equips que passi el que passi a la última ronda, ja han assolit els punts necessaris per pujar de categoria (pocs); també comentar que hi ha equips que facin el que facin a la última ronda ja no poden mantenir la categoria (més).

En fi, he estat mirant aquests supòsits, tan sols us poso les classificacions de Primera Nacional i Segona Nacional. Posar totes les categories serià massa per a un solt article, ara bé, al web de la FCE, si us bé de gust, les podeu trobar totes.











En aquest article he intentat fer un petit aproximament a aquest complicat tema. La Federació Catalana d'Escacs tindrà que prendre una difícil resolució i realment ho tenen molt complicat. Per la meva part tot el suport a la federació, qualsevol decisió no serà perfecta (no ho pot ser), tan sols els recomanaria que no es precipitin, que esperin a tenir tots els elements possibles per poder aconseguir la menys dolenta de les solucions.

Salut i escacs,

divendres, 3 d’abril del 2020

Tancat a casa (3)


Tercera setmana de confinament, tercera setmana tancat a casa. Constato que a la gent en general, aquest confinament els afecta, ho constato bàsicament fent un seguiment de Facebook i, sobretot, dels grups de WhatsApp on els amics ens comuniquem. Centenars de missatges diaris, vídeos, imatges i comentaris, uns positius, altres no tant; alguns estan força bé, però en general abunden les “parides”. No passa res, això ho tenim que entendre com una cosa normal en una situació anormal, la gent necessita donar sortida al que té a dins, cadascú a la seva manera i des de la seva particular situació.


En el meu cas, passats els angoixants dels primers dies tancat, després ja m'he acostumat i us puc assegurar que no m'avorreixo.

Es clar que no és el mateix, però és qüestió d'espavilar-se i fer coses. Llegir, endreçar aquelles coses que fa temps que teníem que organitzar, veure series i pel·lícules, quantitat de series i pel·lícules (el problema és que a la meva dona li agraden temes que a mi no em fan gràcia, i a les que a mi m'agraden, ella posa mala cara; però anem consensuant, per ara), també, ara que tinc més temps, estic posant en ordre la meva concepció dels escacs, estic comprovant que alguns criteris que durant dècades eren inalterables, ara, alguns, ja no estan tan clars, el que fa que tant els conceptes teòrics, com el conceptes estratègics, en alguns casos són diferents, i adaptar-se a aquesta nova situació costa, inclús a reputats jugadors titulats.

Ja vaig dir a l'anterior article que tots  els que ens tenim que quedar a casa som uns privilegiats. Sí, uns privilegiats! Ja que tenim el privilegi de no estar contaminats pel virus i tampoc tenim que lluitar directament amb el virus com fan tots els col·lectius que lluiten a primera línia i que ho estan donant tot en unes situacions feixugues.

En el meu cas ja he dit que no m'avorreixo, em busco la vida, al mal temps bona cara!



A aquesta última foto se'm veu amb les peces negres, això no és casual. Després d'haver jugat al per equips sis rondes seguides amb negres (molts records al delegat del meu equip, una abraçada Pablo), ja no recordo com és jugar amb blanques.

En fi, com heu comprovat els que seguiu aquests blog, en general no parlo gaire de mi, la meva persona sempre ha estat en un segon pla. Ara, podríem parlar de moltes coses, però d'escacs tinc poca cosa que dir, en realitat faig aquests articles des del confinament per no trencat el compromís de fer un article setmanal i, potser també, per expressar el meu estat d'ànim. Espero que el següent, el d'aquí a una setmana, sigui més afortunat; sobretot si la situació general és més positiva.

Salut i escacs,