A vegades, de tant en tant, entro a la pàgina de Facebook de la Lliga Catalana de l’amic David Vigo.
He de dir que Facebook no m’agrada, no em refereixo a aquesta pàgina en concret, em refereixo a la plataforma en general. Sóc conscient que una immensa majoria de persones són d’un altre parer, però el meu criteri és aquest.
La pàgina de la Lliga Catalana considero que val la pena de seguir, per una banda perquè dona una molt bona idea de l’actualitat i també permet tenir una idea general, no gaire profunda, del què cadascú pensa i també el grau d’educació i/o tolerància que utilitza.
He de dir que sovint moltes intervencions m’han defraudat, sobretot quan és produeixen picabaralles sense cap sentit, però també he observat que hi ha intervencions molt lúcides, molt a tenir en compte.
La meva política en aquest Facebook és la de llegir i intentar separar el “gra de la palla”, buscant trobar la informació adequada que em permeti aprendre alguna cosa.
Últimament m’ha cridat l’atenció un debat sobre la Lliga Catalana, un dels debats “estrella”, en concret sobre el format i la reglamentació de la Divisió d’Honor.
M’ha semblat especialment interessant. En general hi ha l’opinió unànime de que el sistema és totalment satisfactori i que la pràctica així ho ha ratificat. Bé, no serè jo qui ho desmenteixi; però, que sigui satisfactori vol dir que sigui el més adequat? Per què, aquest sistema no és una lliga pura, és a dir, tots contra tots, que seria el més adequat i el més just.
La Divisió d’Honor dura 11 jornades, amb la qual cosa per a què fos una lliga pura, tindrien que ser 12 equips, com ja va passar en altres temps. Però amb una Divisió d’Honor de 16 equips, com és la que tenim ara, aquest plantejament es veu inviable, ja que un campionat a 15 jornades no ho vol ningú.
He vist en el debat a Facebook diferents propostes de tots el colors, algunes m’han semblat coherents i altres no tant. Però la meva sorpresa és que ningú ha fet una proposta (que jo sàpiga) en el sentit de fer més racional el sistema des del punt de vista de què s’aproximi a una lliga pura el més possible.
Classificacions finals del sistema actual:
Divisió d'Honor grup I (fase prèvia)
Divisió d'Honor grup II (fase prèvia)
Divisió d'Honor final A
Divisió d'Honor final B
A mi em sembla que aquesta aproximació es podria aconseguir fent un petit canvi: fer que en la segona part de la competició, és a dir, quan es confeccionen els dos grups, l’A per a decidir el campió, i el B per decidir els equips que baixen de categoria, fossin lligues pures; això es aconseguiria tenint el criteri de què no comptessin els punts fets a la fase prèvia amb els equips que no estiguin al teu grup de la segona fase. Això faria que a la fase més decisiva del campionat, les dues lligues serien pures i representaria que al final del campionat en aquest grups tots els equips haurien puntuat amb les mateixes possibilitats.
Jo crec que serià un sistema més equilibrat que ara, i que faria el campionat més just i competitiu.
Sincerament, per sobre si pot beneficiar o perjudicar segons quina sigui la trajectòria d'aquest o d'aquell equip dins de la competició, crec que aquests sistema amb les segones fases amb lligues pures és molt més just i equilibrat. Tenint en compte que estem parlant d'un sistema desequilibrat per si mateix.
En fi, amb aquesta petita aportació no m'invento res, aquest sistema s'ha utilitzat en alguns mundials de basquetbol i també de hamdbol (potser també en atres esports) quan les fases han estat per lligues de grups.
M'agradaria que si algú té algun argument que posés en qüestió aquest plantejament que ho digui, sempre estic disposat a rectificar davant un bon argument. Per altre banda, si algú entén que aquesta formula podria ser valida per enriquir el format de la Divisió d'Honor, si està a la seva mà, si us
plau, que ho porti al fòrum de debat que sembla ser està previst que es faci abans de l'assemblea de clubs.
En tot cas, moltes gràcies a tots els que heu llegit fins aquí, és obvi que costa menys llegir a Facebook o Twitter.
Salut i escacs,