dissabte, 25 d’abril del 2015

Una petita aportació


A vegades, de tant en tant, entro a la pàgina de Facebook de la Lliga Catalana de l’amic David Vigo.

He de dir que Facebook no m’agrada, no em refereixo a aquesta pàgina en concret, em refereixo a la plataforma en general. Sóc conscient que una immensa majoria de persones són d’un altre parer, però el meu criteri és aquest.

La pàgina de la Lliga Catalana considero que val la pena de seguir, per una banda perquè dona una molt bona idea de l’actualitat i també permet tenir una idea general, no gaire profunda, del què cadascú pensa i també el grau d’educació i/o tolerància que utilitza.

He de dir que sovint moltes intervencions m’han defraudat, sobretot quan és produeixen picabaralles sense cap sentit, però també he observat que hi ha intervencions molt lúcides, molt a tenir en compte.

La meva política en aquest Facebook és la de llegir i intentar separar el “gra de la palla”, buscant trobar la informació adequada que em permeti aprendre alguna cosa.

Últimament m’ha cridat l’atenció un debat sobre la Lliga Catalana, un dels debats “estrella”, en concret sobre el format i la reglamentació de la Divisió d’Honor.


M’ha semblat especialment interessant. En general hi ha l’opinió unànime de que el sistema és totalment satisfactori i que la pràctica així ho ha ratificat. Bé, no serè jo qui ho desmenteixi; però, que sigui satisfactori vol dir que sigui el més adequat? Per què, aquest sistema no és una lliga pura, és a dir, tots contra tots, que seria el més adequat i el més just.

La Divisió d’Honor dura 11 jornades, amb la qual cosa per a què fos una lliga pura, tindrien que ser 12 equips, com ja va passar en altres temps. Però amb una Divisió d’Honor de 16 equips, com és la que tenim ara, aquest plantejament es veu inviable, ja que un campionat a 15 jornades no ho vol ningú.

He vist en el debat a Facebook diferents propostes de tots el colors, algunes m’han semblat coherents i altres no tant. Però la meva sorpresa és que ningú ha fet una proposta (que jo sàpiga) en el sentit de fer més racional el sistema des del punt de vista de què s’aproximi a una lliga pura el més possible.

Classificacions finals del sistema actual:

Divisió d'Honor grup I (fase prèvia)


Divisió d'Honor grup II (fase prèvia)


Divisió d'Honor final A


Divisió d'Honor final B


A mi em sembla que aquesta aproximació es podria aconseguir fent un petit canvi: fer que en la segona part de la competició, és a dir, quan es confeccionen els dos grups, l’A per a decidir el campió, i el B per decidir els equips que baixen de categoria, fossin lligues pures; això es aconseguiria tenint el criteri de què no comptessin els punts fets a la fase prèvia amb els equips que no estiguin al teu grup de la segona fase. Això faria que a la fase més decisiva del campionat, les dues lligues serien pures i representaria que al final del campionat en aquest grups tots els equips haurien puntuat amb les mateixes possibilitats.

Jo crec que serià un sistema més equilibrat que ara, i que faria el campionat més just i competitiu.


De ben segur que aquesta proposta a alguns no els agradarà, sobretot si mirem aquesta lliga passada. Per exemple, el Mollet que va guanyar al Sabadell a la primera fase i aquest punt, amb el sistema que proposo, no l'hagués servit a la segona fase. Moltes persones diran: van fer un magnific encontre, una autèntica proesa i no els té que servir! Bé jo diria que el problema no està en el sistema, sinó que el Mollet no va aconseguir (va estar a punt) passar al grup A, si ho hagués aconseguit, aquest punt hauria estat molt valuós, ja que en la classificació del grup A tan sols el Barbera va comptar amb aquest punt.

Sincerament, per sobre si pot beneficiar o perjudicar segons quina sigui la trajectòria d'aquest o d'aquell equip dins de la competició, crec que aquests sistema amb les segones fases amb lligues pures és molt més just i equilibrat. Tenint en compte que estem parlant d'un sistema desequilibrat per si mateix.

En fi, amb aquesta petita aportació no m'invento res, aquest sistema s'ha utilitzat en alguns mundials de basquetbol i també de hamdbol (potser també en atres esports) quan les fases han estat per lligues de grups.

M'agradaria que si algú té algun argument que posés en qüestió aquest plantejament que ho digui, sempre estic disposat a rectificar davant un bon argument. Per altre banda, si algú entén que aquesta formula podria ser valida per enriquir el format de la Divisió d'Honor, si està a la seva mà, si us
plau, que ho porti al fòrum de debat que sembla ser està previst que es faci abans de l'assemblea de clubs.

En tot cas, moltes gràcies a tots els que heu llegit fins aquí, és obvi que costa menys llegir a Facebook o Twitter.

Salut i escacs,    

divendres, 17 d’abril del 2015

Breus comentaris (10)


Com he fet en articles anteriors, utilitzo aquest títol de “Breus” per expressar plantejaments curts, però de temes que entenc suficientment interessants com per parlar d'ells.

Malauradament el primer és una noticia trista, la mort d’un company escaquista; us passo aquest primer comentari breu.

L’altra dia, llegint a AjedrezND un twitter de Miguel Illescas, em vaig assabentar de la mort de l’Óscar Castro, Mestre Internacional colombià que va estar a casa nostra a la dècada dels anys 70 (potser alguns dels anys 80).

Va participar en nombrosos tornejos catalans (també de la resta d'Espanya) i habitualment estava a la part alta de les classificacions.

Després de tants anys, no puc recordar la majoria de tornejos que va jugar a Catalunya i molt menys els resultats. Però hi ha dos que per qüestions diverses si que els recordo:

El primer va ser el Torneig Internacional Costa Brava 1976, que es va jugar a Malgrat i Blanes; el va guanyar Ben Larsen i l'Óscar Castro va quedar segon aconseguint norma de Gran Mestre. Recordo especialment aquest torneig perquè Castro va aconseguir guanyar a Larsen, un dels jugadors que jo més admirava en aquells temps.

El segon va ser el Campionat de Catalunya per Equips que el Club d'Escacs Olot va aconseguir guanyar l'any 1977. L'Óscar Castro formava part d'aquell equip, bon equip, que contava a més de Castro amb Medina, Cordovil, González Maza, Poyato, Monedero, Ferran, Abejon, Jurado, Camps i Casacuberta.

Persona senzilla i amable, no el vaig tractar per poder dir gaire més; però si que tinc que dir que mai he escoltat de les persones que m'han comentat qüestions sobre ell cap comentari negatiu.

Més informació sobre aquest tema en aquests enllaços:

http://es.chessbase.com/post/colombia-llora-por-scar-castro

http://www.minuto30.com/luto-en-el-ajedrez-colombiano-por-la-muerte-del-maestro-oscar-castro/327657/

http://www.eltiempo.com/deportes/otros-deportes/murio-el-maestro-internacional-de-ajedrez-oscar-castro/15561415

http://www.elcolombiano.com/se-fue-el-mas-grande-del-ajedrez-oscar-castro-EF1711789



En el segon breus parlo d'una noticia que ha sortit fa poc sobre Garry Kasparov.

De sempre es coneguda l'afició de Kasparov als flaixos de les càmeres fotogràfiques i a les càmeres de televisió; sempre ha estat a punt per a qualsevol espectacle o «show».

És per això que no em sorprèn la noticia de què pels propers dies 25 i 26 d'abril s'hagi organitzat un matx entre Garry Kasparov i Nigel Short, al Centre Club i Escolàstica Chess de Saint Louis (CCSCSL), als Estats Units.

El matx serà de partides ràpides i partides llampec, es disputaran una partida d'escacs ràpids i quatre d'escacs llampec per jornada. El ritme de joc per als escacs ràpids serà de 25 minuts per jugador per tota la partida, més 10 segons d'increment per moviment. En els escacs llampec els jugadors disposaran de 5 minuts per tota la partida i rebran 3 segons d'increment per moviment. No hi ha cap criteri de desempat ni tampoc les partides seran vàlides per a les valoracions Elo.

Tot l'esdeveniment serà transmès en viu per www.uschesschamps.com, amb comentaris en directe i l'anàlisi d'un equip de comentaristes de renom mundial.

Com he dit al començament tot un «show», però, tot i que es tracti d'una «paixangueta», sempre és una bona notícia pels escacs que Kasparov mogui "fusta".

Kasparov a Bilbao 2014. Font ChessBase (foto:organització de Bilbao)

El tercer breus tracta del web de la Federació Catalana d'Escacs, sembla que ja està tot molt definit, però sincerament, el que és jo, no sé si ja està acabat del tot. Per què, si després de tots els inconvenients que ha portat aquest nou web als directius dels clubs els últims mesos, aquest nou web no és fantàstic i marca una gran diferència amb l'anterior, doncs "caca de la vaca" (amb perdó per l'expressió), ja veurem.


Però no és d'això del que volia parlar, el meu comentari tracta d'una petita part del web, la part referent als reglaments.

Anteriorment, i malauradament també passa ara, havia el costum de publicar al web els reglaments que regulen els escacs catalans. Òbviament, que és publiquin els reglaments al web no és un mal costum, està perfectament bé; el que és un mal costum és que quan hi ha algun canvi en una part del contingut d'un reglament, que al web no és faci  aquest canvi en el reglament publicat. És veritat que aquests canvis es poden trobar en les circulars que parlen del tema, però també és imprescindible que es faci l'actualització al reglament publicat, que és la manera de fer les coses més fàcils pels que consulten el web. La persona que consulta el Web de la Federació Catalana d'Escacs no té la obligació de saber si han hagut canvis en tal o qual reglament, i pot donar per bo el que troba al reglament publicat, qüestió que pot induir a errors. Seria convenient solucionar aquest tema i posteriorment fer els canvis pertinents immediatament després de què hagi un nou canvi, així es solucionarien aquests lapsus que estic segur que no passen conscientment però que donen una imatge negativa del Web i de la Federació. Fer les coses ben fetes, a vegades no costa gaire i a més dona prestigi, a l'inrevés, doncs, com no pot ser d'una altra manera, crea desconfiança, es a dir desprestigi.

Voldria deixar molt clar que les meves paraules no pretenen criticar a ninguna persona en concret, no és qüestió de responsables, és qüestió de solucionar aquest tema.



Em permetreu un quart Breus, aquest és totalment gratificant per a mi, torno a parlar del Club d'Escacs Congrés que ha pujat a Primera Divisió.


A més ha passat la primera ronda del «Play off» i el diumenge jugarà amb el Banyoles un encontre per decidir el Campió de Segona Divisió. Companys, siguem positius, en el pitjor dels casos ja sou sot-campions. ENHORABONA!!

Salut i escacs,

divendres, 10 d’abril del 2015

Drets d'autor


Escoltant el programa de ràdio "Cooltura de Ajedrez" del passat 28 de març, va sortir un tema que em va semblar força interessant de comentar.

Però abans de tocar el tema en concret, permeteu-me que expressi la meva admiració sobre aquest programa radiofònic. He de dir que quan es va anunciar que es creava un programa de ràdio per internet sobre escacs, vaig ser força escèptic sobre la qüestió, francament aquesta impressió va estar molt lluny de la realitat; la veritat és que el programa està portat força bé, tocant temes d’actualitat, sovint molt atractius. El programa està molt ben portat pel “Pepo” Viñas, que li dona una racionalitat molt professional i el contrapunt el posa el Pere Reginaldo que aporta un punt informal que a vegades ratlla un cert estat de comicitat, crec que aquest contrapunt és força positiu pel seguiment del programa, ja que dura una hora, que és molt temps per a un programa de ràdio temàtic com és aquest, i que és força complicat fer-lo agradable en las seva totalitat. Qüestió que aquest equip esta aconseguint amb escreix.


Bé, tornant al fil inicial, es a dir, el tema que em va cridar l’atenció, he de dir que va sortir de les paraules del Jordi Magem, habitual últimament via telefònica en aquest programa i que aporta la seva saviesa en els escacs; no oblidem que el Jordi Magem és un dels jugadors catalans més forts i a més té una molt llarga trajectòria com a organitzador i ensenyant.

Com vegeu, m'està costant parlar del tema en concret, doncs bé, anem al tema: el Jordi Magem va parlar sobre els drets d’autor de les partides d’escacs. En concret va comentar que aquest tema seria convenient d’estudiar.

Aquest comentari em va sorprendre, amb la complexitat que hi ha en general  en la interpretació dels temes dels drets d’autor i volem entrar en aquest “sidral” amb el tema de les partides d’escacs?

La proposta del Jordi Magem em sembla correcta, ell va plantejar (ho així ho vaig entendre jo) de què podia ser un tema a estudiar; es a dir, tenir més informació i aprofundir en la qüestió.


No obstant això, segueixo pensant que és un tema summament complex, ja que, suposant que és pugui regular la propietat intel·lectual d’una partida d’escacs, es té que tenir clar que aquesta propietat intel·lectual és compartida entre dues persones, els dos jugadors que han jugat la partida; tot plegat complica molt més el tema.

Crec que regular aquesta qüestió pot obrir una petita “capsa de Pandora” que podria portar a tenir més dificultat en poder descarregar partides d’escacs per Internet, com a mínim d’una manera gratuïta.


De totes maneres veig molt difícil que els jugadors d’escacs professionals es pugin posar d’acord en aquest tema de la propietat intel·lectual compartida de les partides. Ja s’ha demostrat amb escreix l’individualisme i egoisme de la majoria dels jugadors professionals, que durant dècades han estat
incapaços de posar-se d’acord per defensar temes molt més importants per a ells com a col·lectiu que aquest.

Jo crec que el tema de la propietat intel·lectual de les partides no es tindria que enfocar des del punt de vista de “aquesta partida l’he jugat jo i és meva”, sinó des del punt de vista d’una partida ben analitzada i comentada (sigui teva o no), un cop divulgada en el mitja que sigui és té que reconèixer
el treball que s’ha fet i reconèixer la propietat del què ho ha fet.

Aquest treball és normal que tingui un preu, però igual que una pintura d’un pintor aficionat tindrà un preu (si ho té) força minso, i un Picasso tindrà un preu milionari, una partida ben analitzada per Kasparov o Carlsen, a de ser una partida amb una cotització adequada.


Crec que aquest és el camí a seguir en el tema dels drets d’autor en les partides d’escacs, l’altre qüestió la veig molt, molt, complicada.

Us passo uns enllaços per si voleu tenir més informació sobre aquest tema.

http://es.wikipedia.org/wiki/Derecho_de_autor

http://www.ugr.es/~derechosdeautor/derechos_autor.html

http://www.wipo.int/copyright/es/

http://ca.wikipedia.org/wiki/Propietat_intel%C2%B7lectual

http://www.bnc.cat/Professionals/Propietat-intel-lectual

He de reconèixer que no tinc gaires coneixements en el temes dels drets d’autor i de propietat intel·lectual, amb la qual cosa, qualsevol aportació i/o comentari serien molt ben acollits.

Salut i escacs,

dilluns, 6 d’abril del 2015

La revolució de Wilheml Steinitz




Normalment, quan parlo d'un gran campió de la història dels escacs em baso en la seva biografia, els seus èxits, les seves partides més brillants, anècdotes i qüestions similars; en aquest article no vull parlar d'això.

És clar que Wilhelm Steinitz va ser un gran campió, el millor jugador del seu temps i primer Campió del món oficial. Si voleu informació sobre Stenitz podeu consultar aquests enllaços:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Wilhelm_Steinitz

http://enciclopedia.us.es/index.php/Wilhelm_Steinitz

http://www.escacsrubi.com/portada/galeria/steinitz.htm

http://www.ajedrezdeataque.com/04%20Articulos/03%20Steinitz/Steinitz.htm

http://www.todoajedrez.com.ar/biografiasajedrez/wilhelm_steinitz.php


En aquest article vull parlar de l'aportació i llegat que Steinitz va fer al món dels escacs, des del meu punt de vista, l'aportació més important de la història del nostre joc.

Gary Kasparov, en la seva col·lecció de llibres "Mis geniales predecesores", en el volum 1, quan parla de Steinitz, comença dient: "Wilhem Steinitz (14.5.1836 - 12.8.1900) no només va ser el primer campió del món, sinó també un gran investigador, el creador d'una nova escola d'escacs, l'Escola Posicional".


El pensament de Steinitz partia del principi que tot pla ha de tenir les seves motivacions. Cap dels predecessors de Steinitz havia tingut una idea clara sobre l'essència d'aquesta base. Steinitz va sentir que el pla per assegurar tenir èxit al tauler, hauria de tenir una altra base diferent de la que li van adjudicar aquells que afirmaven que el pla es basa en la genialitat del jugador, en la inventiva creadora del mestre. Steinitz sentia que no calia buscar aquesta base en la personalitat o en les idees del jugador, sinó en la situació (posició) que està present en el tauler. I amb això, que no s'ha de buscar-ho en forma d'una combinació, sinó en una cosa completament diferent, precisament en l'avaluació. Steinitz va aïllar un bon nombre de significatives característiques posicionals i va descobrir que els brillants atacs sovint tenien èxit només a causa d'una feble defensa. De manera que en el seu lloc va forjar el concepte d'atac ben fundat, com a conseqüència de l'acumulació gradual de petits avantatges. És això el que sentia i que li va servir d'impuls per crear la seva teoria exposada després al món escaquístic.

En aquest sentit, Lasker va dir: "El món del seu temps no va saber apreciar les aportacions de Stenitz; tampoc ho van comprendre els escaquistes. I no obstant això, la seva idea va ser revolucionària: és aplicable, sens dubte no només als escacs (i que són els escacs?), sinó a qualsevol activitat raonable dirigida a cert objectiu ... ".

És obvi que no comprarem un pis sense fer una avaluació prèvia de la situació concreta. Tampoc cap empresari pot pretendre tenir èxit sense fer les avaluacions oportunes abans de prendre decisions en el seu negoci; doncs en els escacs previs a les teories de Stenitz, això no es feia, els jugadors obrien línies entregant peons, fins i tot peces, i després el que tenia més talen s'imposava amb una bonica combinació.

Podríem resumir aquest principi bàsic (el de l'avaluació) així: el pla d'un escaquista sempre s'ha de basar en l'avaluació. Ara bé, avaluar, considerar críticament, jutjar, valorar, estimar alguna cosa no pressuposa un coneixement exacte. Però el coneixement que adquirim mitjançant l'avaluació, encara que no sigui exacte constitueix, segons el principi de Steinitz, una guia eficaç per l'escaquista.

Partint d'aquest principi, Steinitz crea tota una nova teoria.


Existeixen nombroses publicacions sobre l'obra del primer campió mundial i la seva teoria.

Especialment interessant, és el capítol "Joc posicional" del "Manual del joc d'escacs", escrit per Lasker; així com la part respectiva en el "Curs de les lliçons escaquístiques", escrites per Euwe.


En el seu "Manual del joc d'escacs", Lasker va fer una esplèndida explicació filosòfica del significat de la teoria de Steinitz he aquí algunes cites d'aquesta obra:

"... Wilhelm Steinitz va declarar els principis de l'estratègia d'escacs. Els principis com a tals, tot i que es refereixen a l'esfera del pensament abstracte, amb les seves arrels estan vinculades amb la vida. Hi ha moltes idees despreses de la vida que es presenten més pintoresques i atraients que les idees basades en la realitat. Per això i per separar els principis veritables dels falsos, Steinitz no va escatimar temps per descobrir acuradament les arrels mateixes de l'art de Morphy. I al descobrir-ho, dir al món escaquístic: "He aquí la idea dels escacs, la idea per la qual aquest joc va ser inventat fa milers d'anys. Escolteu i no us preocupeu amb la vostra sentència, ja que es tracta d'una cosa tan sublim que no arribo a dominar".

"Però el món no va voler escoltar i es reia burleta. Aquest barbut presumeix d'haver descobert alguna cosa transcendental? Suposem que el tipus juga bé als escacs. I què? Simplement ha adquirit la destresa jugant. Els escacs és igual al billar o al punyet: qui té molta pràctica, juga bé. Però un jugador, per ventura pot ensenyar coses serioses? Els catedràtics universitaris no són nens que juguen al punyet".

"Però el món no tenia raó. El just era el contrari: Steinitz era un pensador que mereixia una càtedra. Fins i tot no era jugador, per ser-ho era massa profund. Va ser vençut per un jugador i va morir menyspreat pel món. I jo, el seu vencedor, reconec que el meu deure és recompensar els seus mèrits valorant degudament la seva obra".


Euwe en el seu llibre fa una descripció més puntual.

"La tesi de Steinitz diu: Fes el teu pla d'acord amb la posició. Aquesta frase expressa amb claredat l'opinió que tenia Steinitz de l'estil atacant dels seus contemporanis. S'ha d'atacar només quan certs indicis ho motivin. I d'aquí jeu el camí directe cap a la doctrina de Steinitz sobre l'acumulació, segons la qual un ha d'emprendre un atac només quan té acumulat un nombre suficient de lleugeres avantatges. Steinitz subratlla especialment la importància d'aquestes lleugeres avantatges, com ara domini del centre, major mobilitat de les peces, etc., etc."

"Aquests avantatges es divideixen en dos grups: les de caràcter provisional i les de caràcter estable (duradores). És evident que els esforços de cada contrincant han de ser orientats en primer lloc a acumular les avantatges estables i simultàniament a transformar avantatges provisionals en estables"

Com a conclusió podem dir que la teoria de Steinitz és la següent: la partida d'escacs a de transcórrer conforme al pla basat en la avaluació de la posició.

Des dels temps de Steinitz a plogut molt i molt, els escacs han canviat radicalment, algunes tesis de la seva teoria han sigut canviades i/o millorades; alguns plantejaments radicals van crear molta polèmica al seu moment (hipermodernisme). Però el que està clar, és que les tesis de la teoria d'Steinitz van crear el primer esglaó (potser més d'un esglaó) de l'escala que ens ha permés arribar als escacs actuals.

Salut i escacs,