divendres, 24 de desembre del 2010

Bones Festes


Ja ha arribat el Nadal i ara toca ser feliços, abraçar-nos i posar-nos morats de menjar i beure. És el costum, ens ho han ensenyat des de petits i seriem infeliços si no ho puguéssim fer. En realitat les festes de Nadal són com una valvula d'escapament que tenim al finalitzar l'any per donar sortida a les frustacions, que en menor o major mesura hem anat acumulant en aquest període.

Aquest any ha estat fotut per a moltes persones. Uns han anat a l'atur, altres s'han vist obligats a tancar la botiga o l'empresa familiar. Els més perjudicats estan molt a prop de la pobresa o ficats de "potes" en ella. Per aquestes persones el Nadal està per terra.

És cosa de la crisi ens diuen, ho volen els mercats argumenten. Però que "cony" volen dir amb tot això? Ens parlen dels mercats com si fossin una plaga bíblica que ha vingut del cel per castigar-nos els nostres pecats. Doncs no, darrere dels mecats hi ha persones amb clars interessos. Són els mateixos que van provocar la crisi guanyant gran quantitat de diners i ara ens volen fer pagar els "plats trencats" a les persones "de a peu"...

Estava jo pensant aquestes coses i sembla ser que la cara se'm posava de "pomes agres", la meva dona es va adonar i em va dir una mica alterada:

Una altra vegada donant-li al "tarro" deixa de ser tan negatiu, acabaràs agafant una depressió de "cavall".

Sempre havia tingut el pressentiment que la meva dona podia llegir-me els pensaments, però aquesta vegada em vaig quedar glaçat. Vaig decidir fer-la cas, si veig un got amb líquit per la meitat, procuro convèncer-me de què està ple.



Benvolgunts companys i companyes dels escacs, us desitjo unes bones festes i que l'any 2011 us doni moltes satisfaccions (sempre i quan no sigui a costa de guanyar-me a mi, eh!)



Salut i escacs

dissabte, 11 de desembre del 2010

Perdedors



Sempre m'han agradat les narracions històriques; la història, els contes i les narracions. De petit no vaig ser gaire bon estudiant, però a les assignatures d'història, religió i FEM, sempre vaig treure bones notes.

Més tard em vaig adonar que la història oficial sempre l'escriuen el vencedors i em vaig anant identificant amb els perdedors. En aquest sentit us podria recomenar molts i molt bons llibres, però em quedaré amb tres: Pedra de tartera, Camí de sirga i Germinal. Si no els heu llegit, esteu a temps, val la pena llegir-los.

Amb aquesta idea, avui vull parlar dels grans perdedors de la història dels Campionats del món d'escacs. Dels jugadors, grans jugadors, que havent jugat en matxos per al Campionat del món, no van aconseguir ser campions. Alguns estan oblidats i altres són més coneguts per altres temes, com podria ser el cas de Tarraschs per les seves desavinences amb Nimzowitsch.

El primer campionat del món oficialment reconegut va enfrontar a Steinitz i Zukertort a les ciutats de Nova York, Sant Lluís i Nova Orleans l'any 1886 i Steinitz va ser el guanyador. Podeu consultar aquest matx al següent enllaç.

Així el primer dels nostres perdedors va ser Johannes Zukertort.



El segon perdedor de la nostra història va ser Mijail Chigorin, excel·lent jugador rus. Chigorin va jugar i perdre amb Steinitz l'any 1889 a la ciutat de L'Havana. Podeu consultar aquest matx al següent enllaç.

A l'any 1892 van tornar a enfrontar-se aquests grandíssims jugadors i Chigorin va tornar a perdre en un matx molt igualat. Podeu consultar aquest matx al següent enllaç.



Als anys 1890 i 1891 va haver un matx entre Steiniz i Gunsberg. Gunsberg va perdre i va deixar els escacs. Podeu consultar aquest matx al següent enllaç.



L'any 1894 Lasker va guanyar a Steiniz i es va proclamar com a nou campió, els anys 1896 i 1897 va tornar a enfrontar-se amb Steiniz al que va destrossar per un contundent 12,5 a 4,5.

Lasker va defensar amb èxit la seva corona en els següents matxos:

El 1907 va guanyar contundenment a Frank Marshall per 11,5 a 3,5. Podeu consultar aquest matx al següent enllaç.



El 1908 va derrotar al famós Dr. Siegbert Tarraschs. Fortíssim jugador en aquells anys. Podeu consultar aquest matx al següent enllaç.



El 1909 va derrotar amb contundència a David Janovsky. Podeu consultar aquest matx al següent enllaç.

El 1910 Lasker es va tornar a enfrontar amb Janovsky i el va tornar a apallissar per 9,5 a 1,5. Podeu consultar aquest matx al següent enllaç.



En aquest mateix any 1910, es va jugar un dels més interessants matxos de la nostra història, Lasker es va enfrontar amb Karl Schlechter. Schlechter era un jugador supersòlit, feia moltes taules i guanyava poques partides, però gairebé mai perdia. En aquest matx, sense perdre no va ser campió. Empat a 5, amb una curiosa anècdota: Última ronda, Schlechter guanyava d'un punt (tot empats i una victòria al seu favor) però el contracte d'aquest matx deia que per ser campió l'aspirant tenia que guanyar de dos punts, Schlechter va arriscar jugant un joc diferent de l'habitual i va perdre. Potser amb un reglament més just hauria estat campió. Podeu consultar aquest matx al següent enllaç.



L'any 1921, Capablanca va derrotar a Lasker i va ser el següent campió.

L'any 1927 Capablanca va defensar el seu títol i va perdre amb Alekhine. És curiós que el gran Capablanca és un dels pocs campions que no va ser capaç de defensar amb èxit la seva corona ni tan sols una vegada.

Alekhine va defensar amb èxit el títol als següents matxos:

L'any 1929 va guanyar a Eufim Bogolljugov. Podeu consultar aquest matx al següent enllaç.



L'any 1934, també a Bogoljugov. Podeu consultar aquest matx al següent enllaç.

A l'any 1935, contra tots els pronòstics, Max Euwe va derrotar a Alekhine i es va proclamar campió del món. No obstant això, Alekhine va recuperar el títol en un matx revenja celebrat l'any 1937.

Alekhine va morir l'any 1946 i la FIDE va organitzar l'any 1948 un torneig per decidir el campió del món. El guanyador va ser el soviètic Mijail Botvinnik. Podeu consultar aquest torneig al següent enllaç.

Botvinnik va perdre definitivament el títol de campió del món l'anty 1963, en aquest ampli espai de temps va jugar set matxos els anys 1951, 1954, 1957, 1958, 1960, 1961 i 1963. Va perdre el títol tres vegades i el va recuperar en dues. Però per la nostra crònica, el matx que ens interessa és el que a l'any 1951 va jugar amb David Bronstein.

El matx pel Campionat del món de l'any 1951, va ser un altre matx èpic. Bronstein va empatar amb Botvinnik a 12 punts i va perdre perqué el reglament donava el títol al campió en cas d'empat. Una altra vegada es donava la circumstància de què l'aspirant perdia sense ser derrotat. Podeu consultar aquest matx al següent enllaç.



Com he dit, Botvinnik va ser derrotat per Petrosian l'any 1963, Petrosian va ser derrotat per Spassky l'any 1966 i Spassky va ser derrotat per Fischer l'any 1972.

Bobby Fischer no es va presentar a defensar el seu títol l'any 1975 enfront el guanyador de la fase de candidats l'Anatoly Karpov.

Karpov va defensar el títol per dues vegades amb un dels grans protagonistes d'aquest article, el Victor Korchnoi. El 1978 a Baguio (Filipines) on es va imposar Karpov per 16,5 a 15,5 i a Merano (Itàlia) l'any 1981 on també va guanyar Karpov per 11 a 7.



Podeu consultar el matx de Baguio al següent enllaç.

Podeu consultar el matx de Merano al següent enllaç.

Després va venir l'era dels matxos entre Karpov i Kasparov. Entre 1984 i 1990 van jugar cinc matxos, Moscou 1984, Moscou 1985, Londres i Leningrad 1986, Sevilla 1987 i Nova York i Lió 1990. Al final va quedar com a campió Kasparov, en una autèntica marató de partides 144, que va donar una puntuació de 73 per a Kasparov i 71 per a Karpov. Realment una igualtat impressionant.

Després, en el regnat de Kasparov, va començar una etapa de desprestigi del Campionat del món que encara no hem superat. No vull parlar gaire d'aquest tema, tan sols destacar que han jugat matxos pel Campionat del món i no han guanyat els següents destacats jugadors:

Timman, matx Karpov - Timman (1993) FIDE.

Short, matx Kasparov - Short (1993) PCA.

Kamsky, matx Karpov - Kamsky (1996) FIDE.

Topalov, matx Kramnik - Topalov (2006) Campionat reunificat i matx Anand - Topalov (2010).

Si voleu consultar tots els campionats del món, cliqueu aquest enllaç.

Bé, van perdre i no van aconseguir el preat títol de campió del món. Van ser perdedors, però van tenir el privilegi de poder lluitar per aconseguir-ho. En realitat van ser uns perdedors de luxe.

Salut i escacs,

dijous, 2 de desembre del 2010

Resum dels tornejos de tardor


La temporada de tornejos de tardor, a ronda setmanal, està pràcticament finita. Ara toca fer un resum de l'actuació dels jugadors del meu club.

L'actuació dels jugadors del Club d'Escacs Congrés ha estat desigual, però cal destacar el compromís de tots. Des de un punt de vista de club, crec que hem d'estar satisfets, ja que aquestes partides han sigut una immillorable posada en forma de cara al per equips.

Tots els tornejos van ser a nou rondes a excepció del Campionat de Veterans de Barcelona i l'Obert de l'Ideal Clavé que van ser de vuit.

L'actuació dels jugadors del Club d'Escacs Congrés ha estat la següent:

Campionat de Veterans de Barcelona
  • Frederic Andreu 5,5 punts.
  • Fermín Tejero 5,5 punts.
  • Antoni Moranta 5 punts.
  • Rafael Ylla 1,5 punts.
Si voleu consultar la classificació final, cliqueu aquí.

Open de l'Ideal Clavé
  • Javier González 4,5 punts.
  • Marco Antonio González 4 punts.
  • Andreu Herrerias 2,5 punts.
  • Francisco Javier Romero 1,5 punts.
Si voleu consultar la classificació final, cliqueu aquí.

Obert Vila de Gràcia
  • Carlos Alonso 6 punts.
  • Joan Codina 4,5 punts.
  • Jordi Rodríguez 3 punts.
  • Eduard Brufau 3 punts.
Si voleu consultar la classificació final, cliqueu aquí.

Obert "Memorial Francesc Pujol"
  • Jaume Viñals 5 punts.
  • Sandra Escobar 5 punts.
  • Rafael Ylla 3 punts.
Si voleu consultar la classificació final, cliqueu aquí.

Obert d'Escacs de Santa Eulàlia de Ronçana
  • Rafael Ylla 2 punts.
Si voleu consultar la classificació final, cliqueu aquí.

Tancat per a norma de Mestre Català del Club d'Escacs Sant Martí
  • Roger Salvo 5 punts.
Si voleu consultar la classificació final, cliqueu aquí.

Bé, tothom ha fet el que ha pogut, no es pot demanar més. No han hagut grans actuacions, però alguns han fet campionats força bons. En aquest sentit, jo destacaria el nostre president el Federic Andreu, el Carlos Alonso i la Sandra Escobar.

També voldria destacar una noticia que per a nosaltres "els congressistes" no podem denominar amb altre nom que desafortunada. En aquests moments, quan encara queda un mes perquè la temporada estigui oficialment acabada, ja sabem que quatre jugadors i una jugadora han fixat per altres clubs.

La Sandra Escobar, el Xavier Povill, el Ramon Povill, el Francisco Javier Romero i l'Eduard Brufau ja no defensaran el Congrés el proper campionat per equips.

Vull desitjar-los molta sort a tots ells i espero que el que busquen en altres clubs ho puguin trobar.

Nosaltres cada vegada som menys, però la vida seguix, com deia la canço.

Salut i escacs,