De que puc parlar avui?

 

Intento que els meus articles surtin habitualment amb una puntualitat setmanal (menys el mes d'agost).

Aquesta mena d'obligació auto imposada, de vegades és gratificant, ja que hi ha temes dels que vols parlar i escrius amb gran satisfacció; però, en altres ocasions, arriba el cap de setmana i et dius: de que puc escriure avui?

Últimament, els meus articles són sobre tornejos que organitza el Club d'Escacs Sant Martí. Ja que no jugo (a pesar que voldria fer-ho, però que les circumstancies no m'ho permeten), intento fer fotografies ja que aquests tornejos estan a prop de casa meva.

Però, aquesta ronda de l'1 de novembre l'Obert Aniversari Sant Martí no es jugà. Amb la qual cosa, si vull complir amb el tema de fer un article setmanal, doncs això vol dir que avui tinc que fer un article, i no sé de que parlar.

Podria parlar del contenciós de la FIDE i Kramnik, però és un tema molt espinós i prefereixo passar.

O potser podria parlar del nen de moda. Uf, quina mandra, sobre aquest nen es parla constantment i no seré jo qui digui que no és boníssim; però, salvant totes les distancies, aquesta historia em recorda una que és va produir al voltant de 80 anys enrere. Aquest nen, potser arribarà a ser campió del món, però és molt probable que de gran és penedeixi de no haver tingut una infància normal, com li va passar al nostre "gran Arturito".

En fi, al final he decidit parlar d'una espècie en extinció. Em refereixo als blogs d'escacs.

Els blogs d'escacs van jugar un paper important a la primera dècada d'aquest segle. En aquest context, voldria recordar els blogs propers que hi havia quan vaig començar a fer el meu i que ja no hi són.

Vull començar per un blog que a mi m'agradava força, i que va tancar portes el 19 d'abril de l'any 2018. Poso aquest com a primer perquè va ser l'únic que ho va comunicar.

El David Vigo tenia un bon blog, "El ayer es historia", que va deixar de funcionar el 6 de maig de 2013.

L'any 2014 va certificar la defunció de tres blogs que jo seguia:

L'amic Jordi Sabater també tenia un molt bon blog, "El planeta de Saba", però aquest planeta va deixar de sortir el 31 de maig de l'any 2015.

Un molt bon difusor dels escacs, el gran "Luison" (Luis Fernández Siles), va deixar el seu blog "Diario de un entrenador" el 14 de desembre de l'any 2017, i és va passar a plataformes més modernes.

Per últim un blog que en teoria encara està actiu. El blog "Rabiosa actualitat" de l'amic Enric García. El problema d'aquest blog és que fa dos anys que no s'activa (11-10-2023); si tenim en compte això i el títol del blog, fa que tot grinyoli.

Com heu pogut comprovar, a les fotos els protagonistes dels blogs estan molt canviats de com són actualment. Aquestes fotografies són les que sortien als seus blogs; si els conegueu, veureu que el temps no passa en va per a ningú.

Salut i escacs,

Àlbum “Amics, companys i coneguts 2019”

Com sabeu els que seguiu i tafanegeu aquest blog, a la pestanya “fotos” hi ha un seguit d'àlbums de fotografies.

Uns d'aquests àlbums tenen com a títol: “Amics, companys i coneguts”. El primer el vaig acabar l'any 2017 i inclou fotografies des de l'any 1965 fins el 2017; la meva intenció quan vaig començar aquest àlbum era recuperar fotografies, el més antigues possibles, de persones properes i/o conegudes dels escacs catalans. La meva idea era recuperar  aquestes fotografies i rescatar-les de l'oblit. He de dir que aquesta tasca em va reportar força feina i temps, donades les dificultats per trobar fotografies antigues, però, com he comentat, l'any 2017 vaig penjar aquest àlbum amb 227 fotografies al blog.

Equip del Club Escacs Congrés que va pujar a la màxima categoria l'any 1969. Foto: C.E. Congrés 

El podeu trobar a la pestanya de fotos o si preferiu en aquest enllaç.

A partir de l'any 2017 vaig decidir fer un cada any, amb la qual cosa el següent va ser: “Amics, companys i coneguts 2018”, amb 443 fotografies.

El podeu trobar a la pestanya de fotos o si preferiu en aquest enllaç.

Aquest any 2019, l'aposta per a aquests format ha estat més ambiciosa i amb més fotografies. Això ha comportat que com ben aviat ja tenia bastants fotografies, fes dos articles en aquest blog. El primer amb títol “Nou àlbum de fotografies” el vaig fer el 5 d’abril amb 170 fotos, i el segon amb el títol “L’àlbum fotogràfic va creixen” amb data de 5 de juliol, clarament havia crescut fins les 303 fotografies.

Avui us presento l'àlbum 2019 pràcticament acabat, és el que toca, l'any també està a punt de “morir”. L'àlbum en aquests moments consta de 689 fotografies, però, a poc que pugui, en aquests dies que resten de l'any, miraré d'arribar a les 700 fotografies, més que res per arrodonir.

El podeu trobar a la pestanya de fotos o si preferiu en aquest enllaç.

Com sempre us poso una galeria de fotos de les que més m'han agradat. També, com sempre, comentar-vos que no pretenc que siguin les millors i que a cadascun de vosaltres, potser, us agraden més unes altres.

 Foto: Facebook Xarxa de Mat

Com he comentat més d'una vegada, no sóc un bon fotògraf. Sóc un aficionat que fa fotos, en realitat faig les fotos perquè vull que quedi constància de moments escaquístics del nostre entorn que en altres èpoques no molt llunyanes (ho també ara en molts campionats propers) no quedaven registrats gràficament.

Òbviament faig les fotos perquè m'agrada, però a diferencia d'altres persones que fan fotos en el nostre entorn escaquístic, jo no busco les fotografies de detall de tal jugador, fent prevaler el detall per sobre el conjunt. Que en general comporta molt bones fotografies (segons el fotògraf o la fotògrafa i/o la càmera, per suposat).

Les meves fotografies quan estic en un campionat, es basen en dos conceptes: fer fotos que reflecteixin l'entorn d'on es juga, i, no menys important, no molestar als jugadors ( tema complicat quan es busca el detall i la gran fotografia). En aquest sentit, tinc dues càmeres, una reflex normaleta que utilitzo abans de començar la competició amb flash, i la que més faig servir mentre estan jugant, una compacta professional que utilitzo sense flash i que no fa cap soroll. Bé, a pesar d'aquests inconvenients, vull creure que algunes de les meves fotos no estan malament.

Salut i escacs,   

Una dècada no és poc

A l’agost va fer deu anys que vaig començar aquest blog. Poques bromes, una dècada no és poca cosa i menys en temes de blogs d'escacs que, per una causa o una altra, cada vegada es veuen menys.

Volia fer un article sobre aquesta qüestió el passat setembre, però per una cosa o una altra el tema s'ha anat posposant.

Doncs, si estem d'acord amb la frase que diu “mai és tard si la dita és bona!”, a pesar d'estar al mes de novembre avui vull celebrar aquests deu anys del meu blog.

A més vull deixar clar que ha estat un blog actiu, amb articles generalment entre set i deu dies.
Això ha representat, fins a dia d'avui, un total de 509 articles. Repartits de la següent manera: 2009 - 24, 2010 - 52, 2011 - 53, 2012 - 52, 2013 - 44, 2014 - 49, 2015 - 47, 2016 - 48, 2017 - 47, 2018 - 44, 2019 - 49.

No em negareu que de quantitat no ha estat malament, sobre la qualitat, jo tinc el meu criteri, però no sóc jo el que té que dir la seva en aquesta qüestió. Cadascú de vosaltres sou els que teniu que tenir la vostra opinió.

Òbviament, no tots els articles podem estar igual, és més, unes temàtiques poden agradar a uns i a uns altres no, sobre gustos hi ha colors.

En el meu cas, uns articles m'han agradat força i uns altres, potser no m'han agradat tant. Com a recordatori d'aquests deu anys, he escollit un de cada any d'entre els que més m'han agradat:

De l’any 2009 he escollit el primer, no és el millor però si el més representatiu. En aquest cas podríem emprar aquella frase que s'ha fet viral: “¡Contigo empezo todo!”.

Foto: Dutch National Archive

De l’any 2010 em quedo amb un article que vaig titular com a “Perdedors”, és un article sobre el jugadors que van jugar el Campionat del Món i no van ser campions. Podeu veure aquest article des d'aquest enllaç.

Foto: Iberlibro.com

Any 2011, d'aquest any he seleccionat un article sobre el llibre de Lewis Caroll, Alicia a traves del mirall. Podeu veure aquest article des d'aquest enllaç.

Foto: Wikipedia.org

Any 2012, aquest any veníem de fortes retallades tant a l'estat on governava el PP, com a Catalunya amb el govern de CiU. L'article reflexa clarament el meu estat d'ànim. Podeu veure aquest article des d'aquest enllaç.

Foto: Enciclopèdia.cat

Any 2013, article sobre Màxim Borrell, un gran amic, gran jugador i un gran comunicador, tant dins, com fora dels escacs. Podeu veure aquest article des d'aquest enllaç.

Any 2014, article sobre dades de Barcelona i els seus clubs d'escacs; aquest article, com molts altres similars, em va representar un alt temps de dedicació. Podeu veure aquest article des d'aquest enllaç.

Foto: ChessDB.com

Any 2015, article que parla del que va representar Wilhelm Steinitz als escacs del seu temps, una autentica revolució. Podeu veure aquest article des d'aquest enllaç.

Foto: Ajedrez 365

Any 2016, en aquest article parlo de Jesús Diez del Corral, un dels primers Grans Mestres espanyols; recordo que em va costar força trobar informació sobre aquest gran jugador. Podeu veure aquest article des d'aquest enllaç.

Imatge: Revista el Gráfico 1972

Any 2017,  article sobre la publicitat de productes relacionats amb els escacs; diferents anuncis publicitaris a traves del temps. Podeu veure aquest article des d'aquest enllaç.

Any 2018, article on em pregunto si sóc o no col·leccionista de jocs i llibres d'escacs. Podeu veure aquest article des d'aquest enllaç.

Foto: thegibraltarmagazine

Any 2019, bé, aquest any encara no ha acabat i encara faré uns quants articles. Però ja he fet 49 i també puc escollir, en aquesta ocasió em quedo amb el que he fet recentment sobre la Pia Cramling. Podeu veure aquest article des d'aquest enllaç.

Fins aquí aquesta petita commemoració d'aquests deu anys d'aquest blog. Abans de finalitzar remarcar que el número d'entrades no ha estat realment excepcional per ser deu anys; però tot té una explicació i la meva és aquesta: aquest blog està escrit en català (de la qual cosa em sento orgullós i satisfet), no és un blog que es dediqui a xafarderies i a noticies falses (que estan tan de moda), finalment és un blog que vol ser rigorós i dedico bastant temps en els meus articles el que representa que siguin habitualment llargs, i en uns temps que molta gent no li agrada llegir, doncs...

Per altra banda puc constatar que he aconseguit seguidors constants que els agrada el blog, pot ser no siguin molts, però si uns quants. Alguns m'ho han fet saber i des d'aquí s'ho vull agrair.

Per la meva part faig el blog perquè m'agrada escriure, explicar coses. No sóc un bon escriptor, com són alguns dels amics que sé que em llegeixen, però gaudeixo escrivint i, mentre això sigui així i el cos aguanti, aquest blog seguirà vivint.

Salut i escacs,