dijous, 28 de gener del 2021

El final de les federacions d'escacs?


La veritat que cada cop em dona més mandra això d’escriure en aquest blog. Poca cosa hi ha en el panorama escaquístic proper i el que hi ha és d'escacs “on line”, tema que com he comentat sovint no és una especialitat que m'agradi gaire.

Curiosament un tema que m'ha cridat l’atenció (per denominar-lo d'alguna manera)  ha estat la discussió que s'ha produït a Facebook sobre si el Campionat de Catalunya Llampec per Equips online, organitzat per la Federació Catalana d'Escacs, tenia que estar reservat (com posava a les seves bases) a persones afiliades a la FCE, o si havia d'haver estat obert a qualsevol persona que el volgués jugar.

Imatge: FCE

Francament no entenc la polèmica, si una entitat organitza una festa pels seus socis, doncs és clar que sols poden anar els socis. Òbviament, aquesta entitat, podria fer la festa oberta a tothom, però si (dins de les seves potestats) no ho fa, on està els problema?

En fi, a vegades les coses no són tan complicades, però en general, com a societat, últimament ens agrada complicar-ho tot.

Després d'aquesta introducció (ja sabeu que tinc el defecte d'entrollar-me), toca parlar del perquè del títol d'aquest article. 

El passat diumenge, vaig mirar l'últim vídeo del programa radiofònic  Xarxa de mat, en aquest programa és va fer referencia a un article que havia sortit publicat al blog Sandeajedrez amb el títol de “Netflix y el fin de las federaciones de ajedrez”.


Podeu llegir aquest article entrant en aquest enllaç.

L'article planteja que els escacs “on line” acabaran desbancant els escacs presencials i això farà que no tinguin sentit les federacions d'escacs.

A l'article el seu autor planteja un seguit d'arguments que a mi, sincerament, no em convencen.

La part en que esposa el desprestigi en que estan les federacions (en aquest cas la seva i la FEDA) crec que hauria de obrir un altre debat i no crec que sigui suficient per a que moltes persones deixin de jugar els escacs presencials.

En canvi el tema de que per molta gent pot ser més atractiu i còmode jugar per Internet, si que forma part d'aquest debat.

En aquest sentit, si heu llegit l'article en qüestió hi ha un redactat que diu:



Des del meu punt de vista crec que aquest argument no es pot aplicar a les federacions d'escacs en general. No sé si això té gaire sentit a Galicia ja que desconec la realitat dels escacs a Galicia i no puc tenir un criteri sobre aquella realitat. En canvi si que puc dir que el criteri exposat a l'article en absolut és possible a la realitat dels escacs a Catalunya.

A Catalunya a part dels tornejos oficials organitzats per la FCE i les seves respectives delegacions, i hi ha desenes de tornejos a ronda setmanal, organitzats pels clubs, pràcticament tots els dies de la setmana, que mouen centenars de jugadors. També hi ha molts circuïts de partides llampec i tornejos de semi ràpides.

Com exemple us poso aquesta fotografia de la sala de joc del IX Torneig Clàssic del Club d’Escacs Sant Martí, que es va jugar tots els dijous del 18 de gener al 12 de març de 2020, amb 85 participants. Va finalitzar pocs dies abans del confinament.


 Si a això afegim el Circuït Català d'Oberts Internacionals organitzats a l’estiu i tenim en compte que al Campionat de Catalunya per equips trobem una gran quantitat de jugadors que no juguen altres competicions però any rere any si que juguen aquesta competició, doncs podem dir que l'oferta per poder jugar als escacs presencials és molt gran, i que hi ha una gran fidelitat per part de milers de jugadors a alguna o varies d'aquestes competicions. Aquesta fidelitat decanta els escacs presencials a Catalunya molt per sobre de la comoditat de jugar per Internet.

Crec que abans de la pandèmia ja hi havia a Catalunya molts jugadors que jugaven per Internet, però molts d'aquest no renunciaven a jugar els escacs presencials. Les dues modalitats són compatibles (o no, segons la persona) però és clar per a mi que els escacs per Internet no acabaran amb els escacs presencials.

No sóc ingenu i penso que moltes coses seran diferents quan aquest mal son que estem patint s'acabi. Però això no serà patrimoni dels escacs, malauradament moltes coses a vida canviaran i no precisament a millor.

Que la nova situació farà que hagi qüestions canviants en els escacs, possiblement. Però d'això a dir que les federacions desapareixeran, home, em sembla exagerat.

Salut i escacs,      

 

dijous, 21 de gener del 2021

Llibres (19)

Torno a la secció de “Llibres”. Com he comentat més d'una vegada, sempre parlo de llibres que he llegit o com a mínim consultat. La qual cosa vol dir que són llibres que he adquirit i conseqüentment són meus.

Doncs si, a la meva petita biblioteca  en aquests moments tinc 546 llibres d'escacs. Puc donar una xifra rodona perquè recentment he fet un inventari i òbviament els he comptat. No puc dir que són gaires si ho comparem amb els grans col·leccionistes de llibres d'escacs, però tampoc es pot dir que és una quantitat minsa, no?

Avui vull parlar d'uns dels últims títols que he adquirit. Són tres i els tres tenen en comú que tracten sobre tornejos, bons tornejos històrics, i que estan editats per la mateixa editorial, en concret l’Editorial Chessy.

Imatge: Facebook

L'Editorial Chessy s'està especialitzant en “repescar” grans tornejos d'altres temps i ho fan realment bé.

El primer llibre del qual us vull parlar, editat l'any 2019, és sobre el Torneig de Candidats de 1959. Un torneig amb la presencia de jugadors tan qualificats com: Tahl, Keres, Petrosian, Smyslov, Grigoric, Fischer, Olafsson i Benko.


Aquest va ser el quart torneig de candidats i es va celebrar del 7 de setembre fins el 29 d'octubre de 1959. L'esdeveniment es va realitzar a les ciutats iugoslaves de Bled, Zagreb i Belgrad. Vuit dels jugadors d'escacs més forts del món es van disputar el dret de desafiar al campió mundial Mikhail Botvinnik pel títol de campió mundial d'escacs. Va ser un encontre èpic de 28 rondes, cada competidor enfrontant-se als altres quatre vegades durant dos mesos. El torneig va obrir les portes a Mikhail Tal (1936-1992) per poder disputar el matx pel Campionat del món i convertir-se en el campió mundial d'escacs més jove fins aquell moment.

La classificació final va ser aquesta:


Us passo dos vídeos amb dues partides de Tahl en aquest torneig, espero que us agradin.






El segon llibre, editat l'any 2020, tracta sobre el Torneig Internacional de Carlsbad 1929. Torneig que es va celebrar a Carlsbad, entre el 31 de juliol i el 26 d'agost de 1929.


El torneig va comptar amb 22 participants, entre els quals es trobaven els més notables escaquistes del moment. Destaca la presència de l'excampió mundial José Raúl Capablanca, el futur campió de món Max Euwe, a més d'altres destacats jugadors com Iefim Bogoliúbov, Akiba Rubinstein, Rudolf Spielmann i Frank J. Marshall. Els únics absents de l'elit escaquística del moment van ser el campió mundial Alexander Alekhine i l'excampió Emmanuel Lasker. El torneig va resultar el màxim èxit en la carrera d'Aaron Ninzowitsch qui va realitzar un molt bon torneig i va finalitzar amb mig punt per davant de Capablanca.

La classificació final d'aquest torneig va ser aquesta:


Us passo un vídeo amb una partida de Capablanca en aquest torneig.




El tercer llibre, editat també l'any 2020, tracta sobre el Torneig de Nova York 1927


Aquest Torneig Internacional d'Escacs es va celebrar entre el 19 de febrer i el 23 de març de 1927, amb sis forts participants: Capablanca, Alekhine, Nimzowitsch, Vidmar, Spielmann i Marshall. El torneig acaba amb una victòria inobjectable del campió de món José Raúl Capablanca. El cubà finalitza de forma invicta el torneig traient dos punts i mig d'avantatge sobre el seu més proper competidor. Segon alguns historiadors, aquesta fàcil victòria va poder influir en la baixa preparació realitzada pel matx pel campionat de món que s'efectuaria només uns mesos després, potser si, no ho podem saber; però el que si podem tenir de cert és que Alekhine va estudiar en profunditat a Capablanca a partir d'aquest torneig i ho va aplicar al Campionat del món.

La classificació final va ser aquesta:



Us passo un vídeo amb una partida de Capablanca en aquest torneig.



Tal i com jo ho veig, aquests tipus de llibres són per llegir-los amb calma i omplir-nos de cultura de la historia dels escacs i també, gaudir amb les seves partides, partides entre grans jugadors dels quals sempre podem aprendre.

En aquest sentit, us recomano que adquiriu aquests tres llibres, val la pena.

Salut i escacs,

dijous, 14 de gener del 2021

Els “Alfils d’Horwitz”



Bernard Horwitz (1808-1885). La seva fama es va fonamentar en la publicació del llibre "Chess Studies or Endings of games" (1851), una col·lecció d'instructius finals que va recopilar amb l'ajuda del músic alemany Kling, juntament amb el qual va publicar també la revista "The Chess Player" ( 1851-1853). Com a jugador va obtenir resultats regulars; va perdre encontres contra Staunton, Harrwitz, Kieseritsky, Williams i Kolisch, però va derrotar entre d'altres a Bird i Schulten. Però la seva aportació més coneguda als escacs la va reconèixer Aaron Nimzovich qui va denominar "Alfils d’Horwitz", a dos alfils que, recorrent diagonals veïnes, ataquen en forma conjunta l'enroc enemic.


Cal remarcar que l'estructura dels “Alfils d'Horwitz” dona la possibilitat, si el defensor ho permet, de poder fer el famós sacrifici dels dos alfils.

La veritat és que en el meu cas, després de 50 anys de federat, no recordo haver-ho pogut desenvolupar mai. No obstant això és important conèixer les seves claus.

Us passo aquest vídeo explicatiu:



En el següent vídeo podem veure el desenllaç de la famosa partida a on diuen que es va desenvolupar aquest sacrifici per primera vegada (francament jo no ho crec, però possiblement és la primera en la qual va quedar constància).




En aquest vídeo Nimzovich va probar la seva medicina, i per desgracia d'ell per part del seu poc amic Tarrasch.




A continuació us passo un vídeo amb una partida entre els grans mestres Vladimir Malakho i Igor Efimov, jugada al XII Campionat de França per equips (maig de 2019). Al llarg de la partida surten a la llum molts aspectes molt didàctics, entre els quals destaquen les següents idees: 1. Idees d'obertura en la Reti-Eslava 2. Plans d'atac amb els alfils d'Horwitz i el cavall de Pillsbury. 3. Idees de defensa mitjançant el sacrifici de material per anul·lar l'atac. 4. El mat de Blackburne.



Aquest vídeo està fet pel monitor i entrenador el MI Michael Rahal, des del meu punt de vista un dels millors que tenim a Espanya. Els seus vídeos són molt professionals i didàctics. Els que podeu adquirir gratis (que són molts) són un autèntic regal i els que tenen un preu, realment val la pena adquirir-los. 

Salut i escacs,

dijous, 7 de gener del 2021

Em prenc un respir


En aquest article podria seguir parlant de la pandèmia i la seva preocupant progressió, també podria parlar de les difícils possibilitats de que el Campionat de Catalunya per equips comenci el mes d'abril. Però no, donem temps al temps i aquest article l'he plantejat com un parèntesis o com diria cert anunci ens prendrem un respir.

Diuen que la música amansa les feres, no estic en condicions de saber si això és veritat. Ara bé, el que si sé és que la música és un art meravellós que ens pot portar molt a prop de la felicitat.

Trobar cançons en que els escacs formen part de la temàtica no és gaire fàcil, aquí us passo sis de diferents temàtiques, espero que si no totes algunes us puguin agradar.  

Del musical Chess des de l'any 1984 fins el 2020 s'han fet múltiples representacions us passo un fragment de la que és va fer a Londres l'any 2018.





A l'any 2020 es va fer una versió rusa a Moscou del musical Chess. Podeu escoltar aquest fragment.





Us passo dos vídeos de la cantant xilena Juga Di Prima, dues cançons de temàtica d'escacs.








Canviant de temàtica musical, aquest és un vídeo més atrevit.





Encara més atrevit és aquest altre vídeo, pels qui els agradi aquest tipus de música.





Sis cançons, no està malament tenint en compte que no hi ha gaires músics que estiguin per la llavor de cantar sobre la nostra afició.

Bé, aquest article ha estat un impàs dins la temàtica d'aquest blog. La propera setmana miraré de fer un article més adequat dins del que us tinc acostumats.

Salut i escacs,  

divendres, 1 de gener del 2021

2021

2021 un nou any. Com sabem, és un any dividit en 12 mesos constituïts per un total de 365 dies. Aquest és el calendari Gregorià, que utilitzem en el món occidental, però la veritat és que diferents cultures es regeixen pels seus propis calendaris, en les quals l'any nou se celebra en dates diferents a l'1 de gener.

En aquests moments al calendari xinès estem a l'any 4718, al calendari musulmà a l'any 1442, al calendari hebreu estem a l'any 5781 i al calendari budista estem a l'any 2562. Com podeu veure, els occidentals no som els únics en poblar la terra, això si, ens pensem que som el melic del món.

He fet aquesta introducció per recalcar que avui no estem, pel sol fet d'estar en un altre any, millor que ahir i que els mals de l'any 2020 encara no estan solucionats.

Imatge: WhatsApp

Òbviament, l'aparició de les vacunes ens canvien el paradigma que teníem fins ara i ens donen una gran esperança del final de la pandèmia. Però també està clar que això no serà immediat i que encara ens queden mesos de patiment.

Imatge: Público (Veronica Monton)

Imatge: Público (Veronica Monton)

Imatge: Ajedrezconhumor (Wadalupe)

No obstant això, com les coses toquen quan toquen, us desitjo un any ple de felicitat (els desitjos són lliures, no?).

Imatge:elpais.cat

Imatge: Facebook

Imatge: hoteljaimeprimero.com

En fi, en el que pertoca als escacs, desitjo que el més aviat possible puguem jugar de manera presencial sense mascaretes i sense por.

Salut i escacs,