Després d'uns dies fora de Barcelona, desconnectat de la normalitat, en un entorn saludable i tranquil, he tornat totalment regenerat, tant física com mentalment. És curiós que denominem com a normalitat una situació estressant i malaltissa com és el dia a dia a les grans ciutats.
Bé, vaig tornar el dilluns i dimarts vaig tornar a la feina tal i com estava previst. No sé si pel canvi horari o, potser, perquè el cos i la ment s'havien acostumat a la nova situació viscuda aquests dies i no volien tornar a situacions anteriors, segurament per les dues coses, però el cas és que ahir no vaig estar gaire fi.
La meva intenció era fer al vespre un nou article en aquest bloc, però una cosa són les intencions i altre les ganes. Quan vaig arribar a casa em vaig dedicar a fer el gandul.
Avui la normalitat es va imposant, la meva ment ja no està totalment en rebel·lia i he fet aquest article. No sense dificultat, tot s'ha de dir, no tenia clar quin tema tocar i m'he decidit pel ja clàssic “Breus comentaris” en aquest cas el 12.
Com a primer comentari vull tractar el resultat del Torneig de Candidats. Ja sabem qui s'enfrontarà, com a reptador al títol mundial d'escacs, el proper mes de novembre a Nova York amb Carlsen, es tracta del fort jugador rus Sergey Karjakin.
He de dir que ha estat una sorpresa per a mi, Karjakin no era dels que tenia prèviament com a favorits, però en aquests nivells, prima més l'estat de forma i com s'ha preparat la competició que altres factors, potser, més mediàtics.
Per a alguns hagués estat molt interessant, atès que el Campionat del món es juga a Nova York, que el candidat hagués estat un nord-americà (Caruana, Nakamura), altres preferien altres candidats prevalent les preferències personals; a mi m'hagués agradat Aronian, però sóc conscient que Aronian ja no és aquell jugador abassegador de fa uns anys.
El que si que em fa gràcia és que una altra “K” aparegui lluitant a un Campionat del món d'escacs. Karpov, Korchnoi, Kasparov, Kramnik... Karjakin.
El segon comentari és sobre el Campionat de Catalunya Femení que s'ha jugat el passat cap de setmana a Amposta els dies 25,26,27 i 28 de març.
La campiona a estat l’Elisabeth Riera (Cirera) amb quatre punts, empatada a punts amb la Inmaculada Hernando (Cadena) segona classificada i la Diana Ruth López (Sant Martí) tercera classificada.
Elisabeth Riera. Foto: Web FCE
Diana Ruth López- Inma Hernando. Foto: Jesús Caballero
Felicitar a la campiona i també a les altres dues jugadores al podi, pel seu bon campionat. Però molt especialment a la Diana Ruth companya de club.
No puc dir el mateix de la Federació Catalana d’Escacs, un campionat de Catalunya requereix que hi siguin les millors, o com a mínim una gran part de les millors. En aquest campionat han hagut moltes absències de les millors jugadores.
De ben segur que el format no ajuda en aquest sentit. Un “Suís” amb 12 jugadores? 6 rondes jugades en 4 dies? La veritat és que aquest campionat d'any en any dona més pena. De veritat que no és pot organitzar un campionat amb un format més atractiu? Francament, crec que si.
El tercer comentari ho vull dedicar a les ràdios sobre escacs que escolto, es a dir, “Cooltura de Ajedrez” i “Xarxa de mat”.
En aquest comentari no puc tenir una altra actitud que no sigui positiva, els dos programes em semblen força bons. Però també cal dir que són molt diferents i amb un “públic objectiu” també força diferent.
“Cooltura de Ajedrez” és un programa ja consolidat, que ha evolucionat en el temps i que dona un producte variat i interessant. Les seves col·laboracions telefòniques li donen la possibilitat de tocar diferents temes en un mateix programa. La col·laboració telefònica fixa del GM Jordi Magem, aporta una qualitat molt bona. El programa el porta el "Pepo" Viñas com a locutor principal, que aporta el pes del programa i amb un tarannà seriós i professional; el contrapunt, com a segon locutor, el posa el Pere Reginaldo amb un tarannà més informal. Però aquest contrapunt funciona força bé.
El programa és en llengua castellana, el que el fa tenir audiència fora de Catalunya.
Foto: Rabiosa Actualitat
“Xarxa de mat”, en canvi, és un programa en llengua Catalana, òbviament amb un públic objectiu molt més reduït, però no per això de menys qualitat; en Víctor Collell és "l'home orquestra" del programa, assistit pel mediàtic Enric García.
Amb dos o tres invitats per programa, toquen temes actuals i propers. Francament, també m'agrada força com fan aquest programa. Tan sols li he trobat un "però" i curiosament és a partir d'una bona iniciativa, m'explico: en els programes que han coincidit amb el Campionat de Catalunya per equips, Divisió d'Honor, es a dir, dissabtes tarda que és quan s'emet el programa, han fet connexions en directe i han parlat amb delegats o presidents dels clubs que estaven jugant, aconseguint unes petites cròniques en directe dels principals encontres; una tasca periodística fantàstica i francament lloable.
On està el "però"? us preguntareu, doncs que una gran part de les persones que seguim aquestes ràdios per Internet, no ho fem en directe i quan entrem en el programa ja sabem els resultats, amb la qual cosa perd una gran part de la seva gràcia. Bé, "mai plou al gust de tothom".
Foto: Rabiosa Actualitat
Però, per sobre de tot, veig aquests programes d'escacs amb una plataforma de ràdio per Internet, fets amb serietat i professionalitat, com és el cas, com una nova eina de difusió del nostre joc molt i molt interessant.
Salut i escacs,
