dilluns, 18 de juny de 2018

XX Obert Internacional Sant Martí 2018



A poc menys d’un mes, del 13 al 21 de juliol, està previst que es celebri el XX Obert Internacional Sant Martí 2018.L’Obert és farà a la Sala d’Actes del Centre Cívic Sant Martí, carrer Selva de Mar, 215, al barri del mateix nom, Sant Martí. A pesar de no estar al centre de Barcelona, no està gaire lluny, a tres estacions de l'estació de Sagrada Família, a la línia 2 de la xarxa de metro de Barcelona.

Aquests veterà torneig és un dels més prestigiosos tornejos del Circuit Català d'Oberts Internacionals. Pels que no estigueu al cas, dir-vos que aquest Circuit Català és un dels més importants del món, l'edició del 2018 compta amb un total de 27 tornejos, més dos d'aspirants. Aquests 27 tornejos es divideixen en 13 de ritme clàssic i 14 de ritme actiu. Podeu cercar més informació des d'aquest enllaç.


Podeu consultar la informació del torneig al web del Club d’Escacs Sant Martí.

Les inscripcions fins a dia d'avui, les podeu consultar en aquest enllaç.

Us passo un petit vídeo (un minut) de difusió d'aquest torneig.





En fi, com a jugador del Club d'Escacs Sant Martí, estic orgullós del nostre Obert Internacional. Però, sobretot, atès que som un club modest, pel compromís i dedicació de desenes de socis que col·laboren per a què tot surti bé.

Salut i escacs,

diumenge, 10 de juny de 2018

Dades (10)



Des del 4 de maig del 2016, no feia cap article dins de la denominació de dades. Aquest últim article sobre dades no va ser, com anteriorment havia fet, sobre dades generals dels escacs catalans i em vaig centrar en parlar de dades del l'historial del Campionat de Catalunya per equips. Podeu consultar aquest article des d'aquest enllaç.

En articles anteriors, sobretot els que vaig fer els anys 2012 i 2014 vaig aportar dades tant de clubs com de jugadors a Catalunya.

Però a partir d'aquesta data, atès que la Federació Catalana d’Escacs va renovar el seu web i això va comportar que des d'aquest web es pogués tenir accés a gran quantitat de dades, la aportació de dades per la meva part va minvar notablement.

Un fet realment notori va ser la publicació al seu web per part de la FCE d’una documentació, presentada a la Assemblea de la federació de maig de 2015. Aquesta documentació era un abundant recull de dades fins l'abril d'aquell 2015. Curiosament aquella documentació denominada “Indicadors 2015” no l'he pogut trobar posteriorment al web de la FCE, però afortunadament la vaig guardar en format pdf.

Però les dades són importants si les podem contrastar, sobretot a partir del temps!

Tenim aquelles dades del 2015 i ara gràcies a la publicació d'una entrevista al president de la FCE, el “Pepo” Viñas, en una revista digital del Maresme, tenim accés a una nova relació de dades.




Podeu accedir a la revista “Esportiu Maresme” de maig des d'aquest enllaç. La entrevista està a les pàgines 14 i 15.

Bé, a l'entrevista tan sols surten dades de la relació de comarques catalanes, clubs i jugadors. Poca cosa però important, perquè ens permet fer comparacions amb dades anteriors.

Les dades publicades l'any 2015 sobre aquest tema són una recopilació molt complerta de l'evolució des de l'any 2000 fins l'any 2015.





La que surt a la revista digital és aquesta:


En aquesta imatge hi ha una omissió, a una comarca no surten les dades. Sabeu de quina comarca estic parlant? Una pista, és la comarca més recent.
Als gràfics que venen ara, aquesta errata està solucionada.

Podem ordenar-ho com estava als “Indicadors”:



Segons les dades de llicències federatives que surten en aquell article, que suposo que surten de la FCE, són un número de llicències dels més baixos dels últims 10 anys, preocupant, sobretot si tenim en compte el número de jugadors escolars que s'incorporen com a federats.

En fi, les dades ens donen indicis del que passa, el “perquè passa” ja és una altra cosa, “doctores tiene la Iglesia” que diem en castellà.

Però  passar de les dades, crec sincerament que seria poc intel·ligent.

Salut i escacs,

diumenge, 3 de juny de 2018

Recordant l'Institut d'Escacs de Catalunya


A la llarga història dels escacs a Catalunya, han hagut importants fites, unes clarament recordades i altres de no tant. És més, de ben segur que hi ha algunes que tant sols estan a la memòria de jugadors veterans, sovint molt veterans.

Francament és una pena, perquè, no ens enganyem, alguns (molts?) dels fets importants de la història dels escacs catalans tenen el perill de deixar d'existir en quan aquests companys ens deixin.

Avui vull parlar d'un estament que va ser realment important pels escacs a casa nostra, em refereixo a l’Institut d’Escacs de Catalunya.

Aquesta entitat va aparèixer a finals de l'any 1975, es a dir, poc després de la mort del dictador Francisco Franco. El seu naixement va coincidir amb el 50è aniversari de la Federació Catalana d'Escacs (FCE) , durant la presidència d'en Pere Casajuana (1974-1978).

Amb el Jordi Puig i el Jaume Palau com a principals caps visibles, el seu tarannà va ser progressista i catalanista; amb sintonia amb la societat que lluitava per un país democràtic.

Jordi Puig amb Kasparov. Foto: Butlletí d'escacs

L'Institut d’Escacs de Catalunya va néixer com un òrgan de col·laboració amb la FCE. Amb un esquema de funcionament força ambiciós, s'organitzava en tres grans departaments: el centre d'activitats, l'escola d'escacs i el centre d'informació.

Podem ressaltar alguns dels seus objectius fonamentals:

  • L'establiment de canals d'informació per a jugadors i clubs.
  • L’estímul i promoció de noves activitats escaquístiques al territori català.
  • Cooperació tècnica amb el Butlletí d'Escacs (l'edició del qual va assumir durant una època, amb una qualitat magnífica).
  • Funcionament d'una biblioteca d'escacs i arxiu de partides a l'abast.
  • Formació d’àrbitres, monitors i entrenadors.
  • Cursets d’iniciació i avançats. 
  • Implantació d’un sistema d’avaluació de jugadors (Elo català).
  • Promoció de competicions nacionals i internacionals.

Tots aquests objectius de l’IEC es van anant desenvolupant a través d’un període que va des de l’any 1975 fins l’any 1983.

Imatge: Butlletí d'escacs

Imatge: Butlletí d'escacs

Imatge: Butlletí d'Escacs

Foto: Butlletí d'Escacs

Imatge: Butlletí d'Escacs

Si us heu fixat en la relació de títols de monitor de la imatge anterior, veureu que surt el meu nom; com ho guardo tot, aquí teniu la prova.


Imatge: Butlletí d'escacs

Imatge: Butlletí d'escacs

Foto: Joaquim Travesset

Foto: Butlletí d'escacs

Foto: Butlletí d'escacs

Foto: Butlletí d'escacs

Imatge: Butlletí d'escacs

Imatge: Butlletí d'escacs

Presidència de l’Assemblea del 6 de març de 1982, on es van aprovar els estatuts. En el centre, el President de l’IEC, Sr. Jaume Palau i Albet; a la seva dreta, el Secretari Sr. Josep García i Riera; i la seva esquerra el Director Tècnic, Sr. Jordi Puig i Laborda. Foto: Butlletí d'escacs.

Foto: Butlletí d'escacs

Foto: Butlletí d'escacs

 Foto: Butlletí d'escacs

Però, que va passar per a què l’IEC deixés d’existir? Poca cosa he trobat al respecte. Al llibre editat per la Federació Catalana d’Escacs a l’any 2001 “75 Anys d’Història 1925-2000”, escrit per l'Antonio López i l'Ángel Martín, podem trobar el següent: “Finalment per un conflicte de competències i vinculació econòmica entre la Federació i l'Institut aquest últim va anar perdent protagonisme fins a la seva desaparició definitiva”.

Un relat “políticament correcte” però tenint en compte que aquest llibre va estar editat per la FCE, la explicació no podia ser gaire més concreta. A mi em dona la impressió que, pel que fos, sense entrar en detalls ni buscar culpables, la relació entre l’IEC i la FCE es va deteriorar fins el punt que finalment la FCE es va “carregar” l’IEC.

Però no és la intenció d'aquest article entrar en cap mena de desagradables conflictes del passat, sinó, tot el contrari, recuperar la memòria d'una entitat que va ser realment important i determinant a la història dels escacs catalans.

Recordem que va ser impulsor, entre altres, de l'avaluació catalana, va regular i establir les bases del departament de monitors de la FCE, va crear una biblioteca d'escacs, va crear una base de partides de jugadors catalans (avui això sembla el més habitual, però en aquells temps era una tasca de “picar pedra”), va impulsar cursos de tota mena des de per a segona i tercera categoria fins per a entrenadors, va desenvolupar la formació dels àrbitres, va potenciar tornejos per a què els jugadors catalans poguessin assolir Elo Internacional, etc. etc.

Com podeu comprovar, tot això va ser molt important, però vull ressaltar dos temes per sobre de tots els altres:

Va impulsar una nova època de l'antic òrgan de la FCE el “Boletín Ajedrez” creant el “Butlletí d'escacs” publicació en català (un pas valent per aquella època), una de les millors etapes del “Butlletí”, una publicació esplèndida de gran qualitat. L’altre tema important al seu moment, va ser la organització, juntament amb l’Associació Internacional de Premsa d’Escacs (de la qual Jordi Puig  n'era el president), la concessió dels Oscars d'Escacs que es van lliurar a Barcelona durant aquella etapa (per aquella època es van instaurar els Oscars espanyols i catalans).

En fi, l'Institut d'Escacs  de Catalunya va impulsar molts temes que avui ens semblen del més normal i també va promocionar el escacs catalans a nivell internacional. Seria una pena que la seva història es perdés, no creieu?

Salut i escacs,