Un cop acabat el Campionat de Catalunya per equips, la propera temporada a la Divisió d'Honor hauran dos clubs nous de la província de Girona, el Banyoles i el Gerunda. L’altre equip que ha pujat ha estat el Terrassa, tot un club històric als escacs catalans.
Realment, com estan canviant les coses, recordo que fa uns anys, a la màxima categoria del per equips hi havia molts pocs equips que fossin de fora de la província de Barcelona, i si anem més lluny en el temps, tots els equips eren de la província de Barcelona i si anem a les primeres dècades del per equips, és molt probable que tots els equips fossin de la ciutat de Barcelona.
La informació al Web de la Federació Catalana d'Escacs, és realment limitada, a l'apartat que parla de l'historial del per equips surten tots els campions i subcampions, però cap referència als altres equips que han estat a la màxima categoria dels escacs catalans. Trobareu aquestes dades en aquest enllaç.
Afortunadament i gràcies al magnífic treball que va fer l'Alejandro Melchor sobre els Campionats de Catalunya per equips, podem saber tots els equips que han estat a l'avantguarda dels escacs catalans des de l'any 1927, any en que es va jugar el primer campionat. Podeu trobar aquest treball en aquest enllaç.
Amb aquesta informació ja podem començar a poder fer valoracions de quins equips han estat importants a les diferents èpoques dels escacs catalans.
Equip UGA 1970. Foto: Boletín de Ajedrez
Algunes qüestions ja són prou clares, però hi ha altres que no les he pogut esbrinar, com per exemple alguns equips, dels primers campionats, que ja han desaparegut i no sé amb seguretat de quina població són; no obstant això, crec que tots aquells equips pioners eren de la ciutat de Barcelona.
Però si que hi ha temes que són prou clars, com és la correlació de campions entre clubs de la ciutat de Barcelona i altres clubs de Catalunya.
Aquesta relació és deguda a la centralització dels escacs en Barcelona i rodalies durant molts anys i també que la majoria dels millors jugadors catalans acabaven jugant en els millors clubs, que normalment estaven a Barcelona. Afortunadament, aquesta relació gradualment es va anar transformant i en l'última dècada la relació és de sis a quatre a favor de clubs de fora de la ciutat de Barcelona.
Podem visualitzar també els campions per quantitat de títols:
Aquests són els grans campions de la història dels escacs catalans. Malauradament, l'Espanyol i el Vulcà han desaparegut i l'UGA no sé en què situació està.
Com podeu veure, he separat les fusions de clubs, ja que pel palmarès crec que és el més adequat. Aquí ens trobem que els quatre primers han desaparegut.
La Penya Gracienca, el Ruy López, el Sabadell, el Paluzie i el Barcinona, ja no existeixen.
Per tenir una mica més clar la incorporació dels clubs de fora de la ciutat de Barcelona a la màxima categoria, us passo la data de la primera incorporació d'aquests clubs. Uns van ser habituals durant molts anys, altres van ser fugaços, i també hi ha que han estat varies vegades en diferents èpoques. Tots ells forment part del club dels equips més prestigiosos dels escacs catalans.
Fins aquí aquesta primera i modesta aproximació a l'historial del nostre per equips. Realment hi ha moltes dades per descobrir, per exemple saber més detalls de molts dels equips dels primers campionats que van desaparèixer poc després, altra qüestió interessant és saber que feien, en aquells primers anys, els equips de fora de la província de Barcelona, i així un llarg etc.
Francament moltes incògnites per desvetllar i poques fonts on buscar. Però, a poc que pugui, intentaré fer el més aviat possible un altre article parlant d'aquestes qüestions.
Demano disculpes per endavant per qualsevol error o omissió que pugui haver comés, si trobeu alguna errada prego que m'ho comuniqueu per poder solucionar-ho. També, si alguna persona té informació sobre aquests temes, estaria força bé que la pogués compartir. Gràcies a tots.
Salut i escacs,
4 comentaris:
Hola Roger:Es la segona vegada que escric aquest comentari.En la primera Mr.Internet m'ho va esborrar tot.Avui inyentaré acabar-lo.En primer lloc torno a felicitarte per l'article que denota moltes hores de feina.Com que d'aqui pocs anys es cumpliran cent anys dels escacs catalans invito,demano a tots els nostres historiadors Travesset,Melchor,Antoni Lopez,tu mateix i molts altres que no conec a intentar fer el LLIBRE DEL CENTEMARI dels escacs catalans.Tornant a l'article en si es fantastic veure la evolució dels nostres escacs.Antigament en la Festa Catalana es disputava un matx a cent taulers entre representants de la ciutat de Barcelona contra representants de la"provincia".Els primers anys guanyava la ciutat despres es van invertir les tornes i avui seria molt interesant un matx entre les quatre "provincies".Per acabar torno a felicitarte per l'article amb la seguretat que molt aviat faràs una segona part i perque no? una tercera!!!Fins aviat amic
Hola Frederic,
Recordo amb enyorança i estima aquelles Festes Catalanes on s’enfrontaven les seleccions de Barcelona ciutat i Barcelona província a 100 taulers. Aquells encontres no eren gaire amistosos, ja que la gent s’ho prenia amb molt punt d’honor. Potser, si trobo el material adient, faci un article sobre aquells matxos.
Sobre el llibre del centenari no és la primera vegada que t’ho sento dir i estic d’acord amb els teus plantejaments, però aquesta és una iniciativa que pertoca a la federació. El que si que tinc clar és que per poder fer un llibre d’aquesta envergadura i òbviament fet amb “cara i ulls” és té que començar a treballar uns quants anys abans del centenari per poder tenir temps de fer la feina i la posterior correcció, i sense oblidar que és té que aconseguir els suficients patrocinis per poder finançar una obra d’aquesta importància.
En fi, no tinc gaires esperances de què és pugui fer aquesta obra, ja que no es tracta de fer un llibre a corre-cuita per cobrir l’expedient, sinó, tot el contrari, fer una gran obra sobre els escacs catalans en aquests 100 anys.
Bé, Frederic, no deixes de donar-me idees per fer nous articles, ets la meva inspiració, campió.
Hola Roger: Només un petit comentari.Falten vuit o nou anys per al Centenari i si una cosa no es fà no podem donar la culpa a la Federació.En aquest cas si la montaña no va a Mahoma Mahoma debe ir a la montaña.Que els escacs catalans tinguin la seva historia es problema de tots/es.I en quant al patrocini el nostre amic Miquel Castells de ben segur que podria aconseguir patrocinadors.Per tant aquest comentari va dirigit a tu ,clar però també a tots els teus lectors que segur pendràn bona nota d'aquest interés.Fins aviat company!!!
Doncs, endavant "Mahoma", pots fer de coordinador.
Publica un comentari a l'entrada