dimecres, 11 de maig de 2016

Història d'un desempat desafortunat


Aquesta història fa referència al Campionat d'Europa Juvenil jugat a Groningen del 19 de desembre de 1975 al 6 de gener de 1976. En aquests campionat el català Alexandre Pablo va tenir una molt bona actuació.

Des d'aquell any 1976 ha plogut molt, de fet fins aquest any actual, el 2016, han passat 40 anys, i puc dir, sense por a equivocar-me,  que durant tots aquests anys, malgrat ser un jugador totalment aficionat, l'Alexandre Pablo Marí ha estat un dels millors jugadors catalans.

Estem parlant d'un jugador prou conegut en el món dels escacs de Catalunya, no obstant això faig una petita aproximació al seu palmarès.

A l'any 1973 queda subcampió del juvenil d'Espanya, tercer l'any 1974 i campió l'any 1975; aquest mateix any queda nové al Campionat del món juvenil i al Campionat d'Europa juvenil queda empatat a punts amb el primer i el segon classificats.

L'any 1979 queda segon al Campionat Absolut de Catalunya, lloc que repeteix l'any 1981. L'any 1983 es classifica segon a l'Obert Internacional de Badalona.

L'any 1984 queda segon al l'Obert de l'UGA i torna a quedar subcampió al Campionat Absolut de Catalunya.

L'any 1988 queda, per fi, Campió Absolut de Catalunya i tercer al campionat d'Espanya.

Foto: Butlletí d'Escacs

L'any 1989 obté el primer lloc al Torneig Internacional de Terrassa i torna a guanyar el Campionat de Catalunya Absolut.

L'any 1990 guanya el Campionat de Sant Cugat i el de Castellar del Vallès l'any 1991.

Ha estat campió de Catalunya en dues ocasions i subcampió set vegades (tot un rècord) 1979, 1981, 1984,1990, 1991, 1992 i 1998.

Foto: Butlletí d'Escacs

Més recentment, l'any 2014, es va proclamar subcampió d'Espanya de veterans (+55) amb 8 punts de 9 partides, per darrere del Gran Mestre  Juan Manuel Bellón.        

Un jugador realment fort que apart del per equips (a jugat majoritàriament al Terrassa, el club de la seva ciutat, però també  va jugar al Xec-Epic, també de Terrassa i amb el C.T.Barcino de Barcelona), no ha jugat gaire, amb la qual cosa encara té més mèrit la seva trajectòria.

Campionat de Catalunya per equips 2016, Alexandre Pablo defensant el primer tauler del Terrassa

Bé, tornem al Campionat d'Europa Juvenil 1975/1976 i el seu criteri de desempat. Van haver 32 participants de 30 paisos; el torneig es va dividir en dues fases, la primera fase va ser un torneig sistema suís a 7 rondes , classificant-se els 10 primers per a una final denominada "A", per dilucidar el campió; de l'11 al 20 la final "B"; del 21 al 26 la final "C"; i del 27 al 32 la final "D".

La classificació dels 10 millors de la fase prèvia va ser:



La classificació final va ser:


Partida Pablo-Van Sterren. Foto: Butlletí d'Escacs

Foto: Butlletí d'Escacs

Com es pot comprovar, Pablo va empatar en el primer lloc amb Kochiev i Inkiov, i a més va obtenir un desempat Sonnenborg-Berger més alt, amb la qual cosa en condicions normals hauria d'haver estat el campió. Però el reglament d'aquest campionat preveia que en cas d'empat a la final, és donaria com a guanyador el millor classificat a la fase prèvia, i aquesta reglamentació extravagant va privar  a l'Alexadre Plablo d'un merescut campionat.

Injust? Bé, potser no, ja que els participants ho sabien abans de començar la competició, però sabent que a la majoria dels tornejos sistema lliga, el desempat que s'aplica és el  Sonnenborg-Berger, doncs hem de dir que l'Alexandre no va tenir la sort de cara amb el desempat aplicat.

Sigui com sigui, un fet va quedar força clar, l'Alexandre Pablo va demostrar ser tan fort com els millors.

Salut i escacs,

2 comentaris:

Fred ha dit...

Hola de nou Roger:El que ara facis els articles entre setmana em descoloca una miqueta pero ja m'hi acostumaré.Excelent el teu article sobre en Alexandre Pablo.On hauria arribat si hagués nascut sota la Escola sovietica? El teu treball està donant a coneixer els nostres grans jugadors a la fornada actual i això està molt bé.Ja li vaig fer un comentari al Joaquin Travesset i em va comentar que quedava molt lluny(2025?)però que començava a preparar el centenari del Sant Andreu(2019)Espero que la FCE ho vagi tenin en compte.Sense voler ja t'he donat ides per un altre article.Fins la setmana entrant amic!!!!Fred

Roger Salvo ha dit...

Hola Frederic,

No et preocupis, quan estiguis acostumat, tornaré a fer els articles els caps de setmana!! Bromes a part, tampoc costa gaire entrar al bloc cada un o dos dies, no creus.

Veig que estàs treballant el tema del llibre del centenari, això està molt bé. Però, el més important és que la federació lideri aquesta iniciativa, i tenint en compte que el proper any toquen eleccions i que el Toni Ayza ja ha dit que no pensa renovar com a president, això vol dir que fins que no hagi un nou president i un nou equip directiu a la federació (encara que sigui més del mateix) no crec que vulguin prendre cap iniciativa ni en això, ni en molts altres temes.

Paciència i bons àpats, amic meu!