dilluns, 16 de maig de 2016

Difusió dels escacs catalans



Els plantejaments de la difusió dels escacs, històricament, ha estat basada en sortir als diaris i si es podia, en alguna televisió local. Malauradament, aquests plantejaments, a la pràctica ha anat de més a menys, els escacs a la premsa tenia molt més presencia a finals dels anys 20 i començament dels anys 30 del segle passat fins la guerra, que ara.



Us passo aquestes dades d'en Ricard Guinart, que van sortir al Butlletí d'Escacs 3.


Després de la guerra civil, els escacs a la premsa van baixar dràsticament, però sortien algunes notícies, molt més que ara.

El tema de les televisions, apart de les televisions locals amb una audiència molt minoritària, és una situació patètica, tan sols dir que la noticia televisiva sobre escacs amb més difusió va ser la mort d'un jugador que es va produir a l'última Olimpíada d'Escacs.

Es pot dir que els escacs als grans circuits de comunicació a casa nostra es troben en una situació realment desoladora.

Afortunadament, la difusió dels escacs des de la iniciativa individual, en alguns casos dels clubs i també d'iniciatives privades, a partir d'Internet i les xarxes socials, ha fet que els escacs tinguin una difusió molt potent.


Vídeos, Blocs, webs, facebook, twitter, Google+, youtube, ràdios per internet, etc. etc.

Si parlem de blocs, he de dir que és una plataforma a la baixa, no obstant això, el bloc Rabiosa actualitat és un dels més potents difusor dels escacs catalans i internacionals.

Com a webs de referència tenim de gran qualitat: Ajedrez Torneos, Bidmonfa i Ajedreznd, donen una informació força bona.

Facebook, twitter, Google+ i altres xarxes socials minoritàries, són els responsables de la baixada dels blocs. També estan cobrint un paper força important en la difusió dels escacs.

El tema dels vídeos està agafant una molt gran dimensió, principalment per youtube. Els escacs a youtube tenen una presencia espectacular.

Els programes de ràdio per Internet d'escacs, han agafat una molt bona rellevància, a destacar: Cooltura Ajedrez  i Xarxa de mat. Dos programes molt bons, imprescindibles per estar al dia dels escacs catalans i internacionals.

Cooltura Ajedrez amb els seus presentadors habituals, Pepo Viñas i Pere Reginaldo, acompanyats en aquesta ocasió pel Ramon Caro.

Xarxa de Mat amb el Victor Collell i l'Enric Garcia com a presentadors i el Toni Ayza com a convidat

Com a mostra el cas de l'entrevista que el passat 7 de maig van fer a Xarxa de Mat al President de la Federació Catalana d'Escacs, el Toni Ayza. En aquest programa va sortir que no és tornaria a presentar a les properes eleccions del 2017, tota una primícia.



No podem oblidar la potent iniciativa del Club Escola d'Escacs de Barcelona de fer un programa de televisió sobre escacs des de la plataforma de distribució de continguts audiovisual a la carta de la Xarxa Audiovisual Local. Un programa d'una gran qualitat.


Totes aquestes plataformes doten als escacs d'una gran capacitat de difusió, però... sempre hi ha un "però", totes aquestes eines són molt valides per l'encara reduït món dels escacs. Hauríem d'esforçar-nos i trobar com poder utilitzar-les per poder arribar a les persones alienes al nostre món.

En un article anterior vaig parlar dels vídeos com a instrument de difusió dels escacs, en aquest sentit, hauríem de saber utilitzar aquestes eines, també, com plataformes de difusió dels escacs a les persones alienes a ells.

Salut i escacs,

2 comentaris:

Enric Garcia Garrido ha dit...

Moltes gràcies per les positives referències al meu blog i al programa de radio.

Certament has tocat un tema que m'agrada força i coincideixo amb les teves reflexions...També em dona la impressió que en quan a impacte de notícies del que ens passa en el nostre camp arriba molt poc al públic en general en comparació a altres esports. I no em refereixo a esports importants com Fútbol, tenis o basquet .....sino inclús altres més secundaris que potser al llarg de l'any tampoc arriben al gran públic; però en moments puntuals com Olimpiades o mundials si la tenen. Nosaltres en aquest aspecte hem perdut molt.

Si coincideixo també que dintre del nostre àmbit ens hem espavilat, amb iniciatives com les que anomenes o plataformes com el facebook o empreses més privades, però sempre són camps que arriben només pràcticament als escaquistes.

Per sobre també parles de les xarxes socials com a mitjà de difussió, crec que aquestes són positives perque facilita que tothom pugui colaborar; però també és cert que aquestes ens estan eclipsant una mica a les webs o blogs com les nostres més dirigides per particulars com nosaltres.

Bones reflexions.

Roger Salvo ha dit...

Hola Enric,

Tots podem estar d'acord que la majoria de jugadors federats senten una gran passió pels escacs. Els jugadors d'escacs comprem tot tipus d'elements relacionats amb els escacs i estem pendents dels mitjans on surten temes relacionats amb els escacs, en aquest sentit cap problema, hi ha un col·lectiu amb un fort interès pels escacs, però, clarament som pocs per a què els escacs tinguin un cert grau mediàtic en la societat en general.

És això el que, des del meu punt de vista, és tindria que treballar millor. Però, sóc conscient que és un tema complicat i amb un molt gran grau de dificultat.

No hi ha cap tema que surti del no res, s'han de posar les bases i anar treballant-les, «se hace camino al andar» que deia Machado. És clar que hi ha moltes possibles vies de treball, però el fonamental és aconseguir una gran massa de aficionats, gent que no siguin jugadors federats però que sentint una gran simpatia pel nostre joc, i que això els faci estar pendents de les noticies (tan en paper com virtuals) que van sortint. Si hi ha una demanda, per força s'han de produir ofertes.

Baix llegir, que un club d'escacs (no recordo quin) mentre donaven classes d'escacs als petits, van convèncer a les mares (així ho deia la noticia, si són pares doncs perfecte també) per a rebre paral·lelament unes classes d'aproximació als escacs. Aquest és un exemple del camí a seguir, si aconseguíssim que una part dels pares dels milers de nens que reben classes acabessin entenent i conseqüentment amant els escacs, doncs tota aquestes persones, sense arribar mai a ser jugadors federats, serien possibles clients de les diferents difusions del nostre esport.

En fi, aquest tema dona per a moltes hores de xerrameca, no et vull cansar, és un plaer poder parlar amb persones amb la ment clara com ets tu.

Salutacions,