dimarts, 29 de setembre del 2009

Festa Major del Congrés 2009


Del divendres dia 2 fins el dilluns dia 12 d'octubre, el barri del Congrés de Barcelona té previst fer la seva Festa Major.

El Club d'Escacs Congrés col·labora amb les següents activitats:

Dissabte 3 d'octubre, a la plaça del Congrés, a les 11:00 hores. Simultànies d'escacs, a càrrec d'un destacat jugador del club contre 20 jugadors.

Diumenge 4 d'octubre, al Club d'Escacs Congrés, a les 11:00 hores. Campionat de partides "llampec" per equis federats.

Divendres 9 d'octubre, al Club d'Escacs Congrés, a les 21:30 hores. Campionat de domino per parelles. Obert a tothom.

Dissabte 10 d'octubre, al Club d'Escacs Congrés, a les 17:00 hores. Campionat de futbolín per parelles. Obert a tothom.

Diumenge 11 d'octubre, al Club d'Escacs Congrés, a les 11 hores. Campionat individual de partides "llampec". Obert a tothom.

Totes les incripcions s'han de fer a la seu del Club d'Escacs Congrés, dilluns, dimecres o divendres, de 18:30 hores a 20:00 hores, o trucant al telèfon: 93 352 38 51.

Per a més informació sobre les Festes del barri del Congrés cliqueu aquí.

diumenge, 20 de setembre del 2009

Tardor escaquista


La proposta d'opens i tancats per a aquesta tardor a l'Àrea Metropolitana de Barcelona i localitats properes, és impressionant.

Tenim dos tancats per a norma de Mestre Internacional: El que organitza el Club d'Escacs Sant Martí i el que organitza el Club Escacs Mollet.

Per a norma de Mestre Català tenim els tancats que organitzen els Club d'Escacs Sant Martí, l'Ideal d'en Clavé i el Club d'Escacs Cirera.

També tenim una gran quantitat de "suïssos", amb una gran varietat de dies on escollir, que van des dels classics: Divendres a la nit, dissabte al matí i dissabte a la tarda; passant pel Territorial de Barcelona els diumenge pel matí i el més original (pels que vulguin els caps de setmana per a altres activitats) el Memorial Francesc Pujol, organitzat pel Club Escacs Tres Peons, que es juga els dimecres a un quart de vuit del vespre.

Pel que fa a la participació dels jugadors del Club d'Escacs Congrés, cal dir, que a les llistes d'incrits publicades fins ara, n'hi ha uns quants.

Al tancat per a norma de Mestre Català del Club d'Escacs Sant Martí. Estem apuntats el Pedro Martínez i jo.

El tancat de l'Ideal d'en Clavé compta amb el Carlos Alonso.

Al Memorial Francesc Pujol s'han apuntat: Jaume Viñals, Joan Codina, Rafael Ylla, Francisco Martínez i José Juan Fernández.

Al Vila de Gràcia jugaran: Carlos Alonso, Josep Maria Jordan, Antoni Moranta, Frederic Andreu, Joan Codina i Jordi Rodríguez.

A l'Open de l'Ideal d'en Clavé compten jugar: Héctor Hernández, Javier González, Marco Antonio González i Andreu Herrerias.

A l'Open del Maresme: Francisco Javier Romero López i Francisco Javier Romero Gamez.

A l'Obert de Santa Eulàlia de Ronçana trobem el Rafael Ylla.

Bé, és una boníssima noticia que tanta gent del Congrés tingui ganes de jugar.

Salut i escacs,

dimecres, 16 de setembre del 2009

Jugadors totals


Sempre hi ha algú que planteja quin és el millor jugador de tots els temps, Kasparov? Fischer? Alekhine? Capablanca? Karpov? Botvinnik? o potser un altre? Aquest debat, francament no m'interessa. A mi el que m'importa és que han sigut grandiosos campions i que tots em mereixen el màxim de respecte. Ens han deixat partides inoblidables amb les que podem gaudir i ensenyances de les que podem aprendre.

També hi ha jugadors amb els que ens identifiquem per la seva forma de jugar, juguem les obertures que ells juguen i mirem especialment les seves partides i les noves variants que proposen. Són jugadors que ens cauen bé, ja que, amb la seva manera de plantejar les partides és com ens sentim comòdes.

Però avui vull parlar d'un tipus de jugadors molt especials. Són els jugadors que jo defineixo com a totals. Són els jugadors que en totes les fases de la seva vida, joventut, plenitud i maduresa, sempre han jugat activament als escacs.

D'exemples de jugadors totals hi ha molts (tan actuals com desapareguts), des de jugadors d'elit com Smyslov, Najdorf, Bronstein... fins a jugadors més propers com Bordell, Cherta, Rivera, Bas, Trias, Vila Iborra, Arias, etc, etc.

De tots els jugadors que podem definir com a jugadors totals, per les seves particularitats, jo voldria destacar a tres. Són tres casos molt diferents entre ells, però que a mi em criden poderosament l'atenció.

El primer és l'Emanuel Lasker, campió mundial des de l'any 1894 fins l'any 1921. Lasker va néixer a Alemanya l'any 1864 i va morir als Estats Units l'any 1941. Va destacar com escaquiste, matemàtic i filòsof. Va aprendre a jugar als 11 anys i la seva joventut va estar marcada per un continu progrés fins arribar a ser un fort jugador. Dividint el temps entre els estudis universitaris i els escaquistics (ja que necessitava els diners que obtenia dels escacs per poder seguir estudiant), va progressar de tal forma que l'any 1889 va aconseguir ser Mestre. Va seguir dedicant-li molta atenció als escacs fins que va guanyar a Steinitz i es va proclamar campió del món l'any 1894. Després de guanyar el títol mundial, la seva activitat escaquística va baixar molt, dedicant-se molt més a la seva professió de matemàtic. Tan sols jugava de tant en tant algun torneig important i les poques defenses del títol que va fer. Però a la seva maduresa, a l'any 1934, un fet va trasbalsar la seva vida. Els Nazis, que tenien el poder a Alemanya, van confiscar els seus bens i va haver d'abandonar el país. Per sobreviure, Lasker va tenir que tornar a fer el que no havia fet des de la seva joventut, ser jugador professional d'escacs. I malgrat l'edat encara va sortir prou bé, jugant molts torneigs i fent resultats molt dignes.

El segon és el Victor Korchnoi. Korchnoi va néixer l'any 1931 a Leningrad, va ser Campió Soviètic quatre vegades (1960,1962,1965 i 1970) i en tres ocasions consecutives va estar molt a prop de proclamar-se campió del món (1975, 1978 i 1985). Però el que defineix a Victor Korchnoi és ser un jugador dur, molt dur. Els seus contrincants saben que quan es tenen que enfrontar amb ell, que l'enfrontament serà llarg i exigent durant totes les fases de la partida.
Amb més de 70 anys, Korchnoi ha fet molt bones actuacions en forts torneigs i aquest mateix any, amb 78 anys, ha quedat campió de Suïssa el seu país d'adopció.
En un hipotètic rànquing que englobés els millors jugadors, comptabilitzant els seus resultats durant les tres fases de la vida esmentades anteriorment, sense cap mena de dubte Korchnoi seria el primer.

El tercer és en Josep Ridameya. Ridameya va néixer l'any 1929, és Mestre Nacional, això vol dir que en el seu moment va estar dins l'elit dels escacs espanyols. Però el més sorprenent i meritori és el que fa actualment. Des de fa bastants anys, en Josep Ridameya, juga amb una assiduïtat increible (en el que portem d'aquest any ja porta més de 100 partides), possiblement és el jugador no professional adscrit a la Federació Catalana d'Escacs que juga més partides en competicions federades durant l'any. Segurament és un cas únic, mereixedor d'un gran respecte.

En fi, tenint en compte que ja tinc certa edat, és l'exemple dels jugadors totals el que em dona ànims per pensar que encara puc jugar durant bastants anys.

Salut i escacs,

dijous, 10 de setembre del 2009

Torneig Torxa, una bona iniciativa


Organitzat pel Club d'Escacs Peona i Peó, per segon any s'ha celebrat aquest campionat d'escacs base. Un total de 36 nois i noies, provinents de 12 clubs diferents, s'han enfrontat per Sístema Suís a 7 rondes. S'ha jugat en un grup únic, format per jugadors sots-16, sots-14, sots-12, sots-10 i sots-8.

Aitor Ortiz ha quedat campió sots-16 i del torneig, l'Oscar Anglès 1r sots-14, el Ferran Cervelló 1r sots-12, l'Oriol Panadès ha estat l'autèntica revelació del torneig, ha quedat 1r sots-10 amb una actuació extraordinària, per últim l'altra revelació ha estat el Daniel Codina, que ha acabat 1r sots-8, amb uns meritoris 4 de 7.
Si voleu veure la classificació cliqueu aquí.

Per part del Club d'Escacs Congrés, han participat dos jugadors: El Javier Romero (sots-14) i el Xavier Povill (sots-10).

En Javier Romero ha fet un molt bon torneig, amb 4,5 punts. Ha quedat 7è de la classificació general i 2n de la sub-14.

En Xavier Povill ha fet 2,5 punts. Tenint en compte la seva edat, també podem calalogar la seva actuació de molt positiva.

Com deia en un article anterior, alguna cosa comença a canviar al Club d'Escacs Congrés.

Salut i escacs,

divendres, 4 de setembre del 2009

Si voleu llegir...


Després del per equips de l'any 2003, per qüestions personals, vaig dejar de jugar als escacs fins el per equips del 2007. A la tercera ronda, ens vam enfrontar amb el Sant Martí al seu local (el Sant Martí ens va guanyar per la mínima en un matx molt disputat) allà em vaig trobar amb dos bons amics, el Ricard Llerins i el Manel Riera. Apart de la seva amabilitat habitual, em van obsequiar amb dos llibres editats en la commemoració del 30è aniversari del Club Escacs Sant Martí.

Un era un llibre sobre la història del Sant Martí i l'altre era un llibre de contes d'escacs. Quan vaig arribar a casa vaig mirar el llibre d'història, sobretot les fotos i algunes dades interessants. El llibre de contes el vaig posar en una prestageria.

A mi m'agrada llegir, no sóc un gran lector però llegeixo sovint. Tinc dues maneres de llegir, lliure i obligada. M'explico, la lliure és la normal, la que faig a casa, a les vacances, quant vaig a la segona residència, etc, en aquesta modalitat la mida i el volum del llibre no tenen gaire importància. La lectura obligada ve donada per les circumstàncies, jo treballo a la Travessera de les Corts al costat del camp del Barça i vist a la Rambla Prim, això representa un llarg viatge en metro. Aquest recorregut seria molt pesat, si no fos perquè el faig llegint (beneïda obligació) i per a no tenir que portat un "monstre" tot el dia a sobre, en aquest itineraris llegeixo llibres de butxaca (pràtica obligació).

El mes de juliol passat, vaig acabar un llibre i em vaig adonar que ja m'havia llegit tots els llibres de butxaca que tinc a casa, tots? tots no, encara quedava el llibre de contes del Sant Martí, i vaig començar a llegir-ho.

El títol del llibre és "Mate en 30", 30 narracions curtes i 30 els anys del Sant Marti. L'autor és el David Vivancos, jugador del primer equip del Sant Martí. Els pròlegs són de Alfonso Jerez (Mestre Internacional i exjugador del Sant Martí), i de Joan Fontanillas el mediàtic "Catulo".

El llibre m'agradat força, uns capitols més que uns altres (Mate en 28, "Más allà de un gambito" m'ha semblat genial). Uns contes són de temàtiques varies i tenen els escacs com a excusa, altres són d'escacs barrejats amb altres temes mundans i altres són clarament cròniques d'escacs. També hi ha uns pocs que definiria com a semiterrorifics a l'estil d'Edgar Allan Poe (Mate en 12,"Anatoly o un lugar en los Urales" és un exemple). Els contes estan escrits amb imaginació (en alguns casos grans dosis d'imaginació) i rigor. El format és molt agradable i els dibuixos (que m'han agradat molt) li donant molt caliu.

Felicitar el David Vivancos per la seva capacitat com escriptor i donar-li, si m'ho permet, un consell. Fer un llibre similar però amb temàtica futbolistica, amb jugadors mediàtics i en la portada el Messi o el Cristiano, tan m'he fa, (això sí, un capítol ha de ser sobre el Júpiter) i molt important, el llibre ha de sortir per Sant Jordi.

Us recomano que, si voleu passar una bona estona, ho llegiu. Si el teniu i no l'heu llegit, com em passava a mi, doncs ho teniu fàcil. Si no el teniu, ho tindreu que demanar (no sé si encara queden exemplars) al Club Escacs Sant Martí.

Salut i escacs,

dimecres, 2 de setembre del 2009

Us explico un conte? o parlem d'un rècord


Fa anys, molts anys, una secta secreta va imposar un precepte de la seva religió en un país llunyà, molt llunyà. Aquest precepte era que tan sols es podia jugar als escacs per equips i estava totalment prohibit jugar tornejos individuals. Com a tota norma hi havia una excepció, en una època concreta els dirigents del país permetien jugar un individual que denominaven social. Però, amb el temps, alguns pocs valents van començar a jugar campionats individuals organitzats per altres països o per la mateixa Federació de Països. Primer d'un en un, després de dos en dos, més tard fins a tres o quatre i en el límit de la gosadia fins a cinc es van atrevir. Fins i tot, les males llengües deien haver vist el Gran Pope Andreusan jugant individuals en un país molt graciós. Tot això no pot ser gaire bo, cridaven els ortodoxes (tot i que juguessin l'India de Rei) i el temps els va donar la raó. En el mes vuit del gran any del Barça, catorze intrèpids van desafiar totes les normes i van jugar el torneig més gran que es fa i es desfà. Això va produir una autèntica revolució, les masses van sortir al carrer i com embogides corrien a inscriure's en campionats individuals. Ha conseqüència d'això el Gran Pope Andreusan va convocar unes eleccions (que va guanyar ell, ja se sap el costum és el costum) i les prohibicions van ser suprimides.

Fins aquí el conte, tornem a la realitat. Catorze jugadors del Club d'Escacs Congrés han jugat l'Open de Sants, tot un rècord. En altres temps, temps llunyans, els congressistes anàvem en bandada a l'Open de Berga. Però en aquest moments, això, a més d'un rècord, és un símptoma de que alguna cosa es mou pel nostre club.

Cal ressaltar l'actuació del Jordi Climent al grup A i el Héctor Hernández al grup B.

El Jordi Climent va fer 4,5 punts. Puntuació molt positiva, tenint en compte que el Jordi tan sols fa tres anys que juga federat i que partia com a penúltim (299) al rànquing inicial. Tots els seus contrincants tenien més de 2000 punts d'ELO internacional i cal destacar la seva victòria sobre Manuel Guzmán, jugador Xilè, que fa pocs anys va jugar al nostre primer equip.

L'Héctor Hernández va fer 7,5 punts al grup B. Bon campionat, però tenint en compte com està jugant últimament, sap a poc. És un jugador que progressa dia a dia i estic segur que el veurem molt aviat al primer equip.

També al grup B, han fet un bon campionat la Sandra Escobar, el Josep Manel Gómez i el Javi González amb 6 punts.

Fa pocs mesos, el president de la nostra entitat i bon amic meu, en Frederic Andreu, em deia en resposta a algunes crítiques meves, que no estàvem tan malament (tan sols li va faltar dir "al loro"), potser té raó. M'agradaria que fos així.

Salut i escacs,