Campionat de Catalunya de Veterans 2016

Del 21 al 29 de maig s'ha jugat a l'Hotel Palas Pineda de Vila-seca el Campionat de Catalunya de Veterans. L'hotel i l'entorn no ha estat malament, però, molts dels participants han manifestat que els agradava més Santa Susanna, que és on s'ha jugat els últims anys.

Curiosament, i segons les meves fonts, el que aquest campionat es jugués aquest any a la Costa Daurada, i no al Maresme, com els anys anteriors, va ser per propiciar la participació dels jugadors de la Delegació de Tarragona. Bé, aquesta en principi sembla una bona iniciativa, però la realitat ha estat una altra, ja que han estat ben pocs els jugadors d'aquesta delegació que han jugat aquest campionat. Un fet per a la reflexió per part de la Federació Catalana d'Escacs.

Hotel Palas Pineda. Foto: Hotel Palas Pineda

El Campionat ha estat molt competit i finalment s'ha imposat el Juan Domínguez, del Jake, amb tot mereixement. Segon ha estat l'Emili Simón del Terrassa i tercer Josep Monedero del Jake.

Partida Domínguez-Bautista. Foto: web Federació Catalana d'Escacs

Emili Simón. Foto: web Federació Catalana d'Escacs

Josep Monedero. Foto: Enciclopèdia.cat

Podeu consultar la classificació final en aquest enllaç.

Bona actuació del meu company d'equip, l'Andrés Rojas, que ha fet 5'5 punts i ha quedat vuitè, quan el seu rànquing inicial era el vint-i-quatre.

El meu amic Frederic Andreu ha fet 4'5 punts i ha quedat en el lloc vint-i-quatre, bé, tampoc ho podem criticar si tenim en compte que el seu rànquing inicial era el trenta i un.

Aquest tornejos estan força bé, tan sols constatar que cada any son menys els participants. No sé exactament per què, potser una de les raons sigui que havent tal quantitat d'oferta de tornejos de tota mena, alguns (molts?) veterans valoren altres possibilitats.

L'Elisabeth Riera, campiona de Catalunya Femenina i el Juan Domínguez, campió dels veterans.

Foto: web Federació Catalana d'Escacs

En fi, aquest és un tema general, no es pot dir que sigui un problema perquè esta molt bé el poder escollir entre molts tornejos, però això fa que els organitzadors és tinguin que espavilar per a no tenir problemes d'inscripcions, i quan l'organitzador és la Federació Catalana d'Escacs doncs també hauria d'espavilar si no vol que li acabi passant amb aquest campionat el mateix que li esta passant amb el Campionat de Catalunya Femení.

Salut i escacs,

Vídeos musicals relacionats amb els escacs

La música és l'art que s'expressa mitjançant la combinació de sons, d'acord amb les lleis de la melodia, l'harmonia i el ritme. És l'art de la generació, manipulació i combinació dels sons, produïts per veus humanes i/o per instruments, amb la intenció de la recerca de la bellesa.

La música ha acompanyat les societats humanes des dels seus orígens, amb formes, funcions, manifestacions i productes molt diversos, segons cada context i moment. No obstant això, l'expressió musical és una constant a la història de l'espècie humana.

Tanmateix, els escacs són utilitzats molt sovint com a embolcall decoratiu en diferents i variades temàtiques. Anuncis, portades de llibres, moda, pel·lícules, vídeos i un llarg etc. on els escacs són una mera excusa. I, com no pot ser d'altra manera, això també passa amb la música. Però amb la música trobem que es poden donar dues situacions totalment diferents: elements musicals que utilitzen els escacs, i elements dels escacs que utilitzen la música.

Com exemple us passo uns vídeos musicals a on es poden veure aquestes dues situacions.

Vídeos musicals que utilitzen els escacs:

Vídeos sobre temes d’escacs que utilitzen música:

Crec que les dues situacions són bones pels escacs. Que des de la música es parli dels escacs, està bé, per molt que sigui d'una manera habitualment superficial; que des dels escacs s'utilitzi la música per la seva difusió, doncs està més que bé, sempre que es faci adequadament, que no sempre és fàcil.

Molts músics han tingut una forta atracció pels escacs, però al ser dues activitats molt absorbents, normalment arriba un moment que han d'escollir per una d'elles i en aquests casos l'elecció és la música, que és un art superior. Fa uns mesos vaig fer un article sobre Miquel Farré, escaquista i músic.

Fer vídeos d’escacs i música no és gaire fàcil, però pot ser un molt bon mitja per vendre el nostre producte.

Salut i escacs,

Dedicat a l'Enric García

Difusió dels escacs catalans

Els plantejaments de la difusió dels escacs, històricament, ha estat basada en sortir als diaris i si es podia, en alguna televisió local. Malauradament, aquests plantejaments, a la pràctica ha anat de més a menys, els escacs a la premsa tenia molt més presencia a finals dels anys 20 i començament dels anys 30 del segle passat fins la guerra, que ara.



Us passo aquestes dades d'en Ricard Guinart, que van sortir al Butlletí d'Escacs 3.

Després de la guerra civil, els escacs a la premsa van baixar dràsticament, però sortien algunes notícies, molt més que ara.

El tema de les televisions, apart de les televisions locals amb una audiència molt minoritària, és una situació patètica, tan sols dir que la noticia televisiva sobre escacs amb més difusió va ser la mort d'un jugador que es va produir a l'última Olimpíada d'Escacs.

Es pot dir que els escacs als grans circuits de comunicació a casa nostra es troben en una situació realment desoladora.

Afortunadament, la difusió dels escacs des de la iniciativa individual, en alguns casos dels clubs i també d'iniciatives privades, a partir d'Internet i les xarxes socials, ha fet que els escacs tinguin una difusió molt potent.

Vídeos, Blocs, webs, facebook, twitter, Google+, youtube, ràdios per internet, etc. etc.

Si parlem de blocs, he de dir que és una plataforma a la baixa, no obstant això, el bloc Rabiosa actualitat és un dels més potents difusor dels escacs catalans i internacionals.

Com a webs de referència tenim de gran qualitat: Ajedrez Torneos, Bidmonfa i Ajedreznd, donen una informació força bona.

Facebook, twitter, Google+ i altres xarxes socials minoritàries, són els responsables de la baixada dels blocs. També estan cobrint un paper força important en la difusió dels escacs.

El tema dels vídeos està agafant una molt gran dimensió, principalment per youtube. Els escacs a youtube tenen una presencia espectacular.

Els programes de ràdio per Internet d'escacs, han agafat una molt bona rellevància, a destacar: Cooltura Ajedrez  i Xarxa de mat. Dos programes molt bons, imprescindibles per estar al dia dels escacs catalans i internacionals.

Cooltura Ajedrez amb els seus presentadors habituals, Pepo Viñas i Pere Reginaldo, acompanyats en aquesta ocasió pel Ramon Caro.

Xarxa de Mat amb el Victor Collell i l'Enric Garcia com a presentadors i el Toni Ayza com a convidat

Com a mostra el cas de l'entrevista que el passat 7 de maig van fer a Xarxa de Mat al President de la Federació Catalana d'Escacs, el Toni Ayza. En aquest programa va sortir que no és tornaria a presentar a les properes eleccions del 2017, tota una primícia.

No podem oblidar la potent iniciativa del Club Escola d'Escacs de Barcelona de fer un programa de televisió sobre escacs des de la plataforma de distribució de continguts audiovisual a la carta de la Xarxa Audiovisual Local. Un programa d'una gran qualitat.

Totes aquestes plataformes doten als escacs d'una gran capacitat de difusió, però... sempre hi ha un "però", totes aquestes eines són molt valides per l'encara reduït món dels escacs. Hauríem d'esforçar-nos i trobar com poder utilitzar-les per poder arribar a les persones alienes al nostre món.

En un article anterior vaig parlar dels vídeos com a instrument de difusió dels escacs, en aquest sentit, hauríem de saber utilitzar aquestes eines, també, com plataformes de difusió dels escacs a les persones alienes a ells.

Salut i escacs,

Història d'un desempat desafortunat

Aquesta història fa referència al Campionat d'Europa Juvenil jugat a Groningen del 19 de desembre de 1975 al 6 de gener de 1976. En aquests campionat el català Alexandre Pablo va tenir una molt bona actuació.

Des d'aquell any 1976 ha plogut molt, de fet fins aquest any actual, el 2016, han passat 40 anys, i puc dir, sense por a equivocar-me,  que durant tots aquests anys, malgrat ser un jugador totalment aficionat, l'Alexandre Pablo Marí ha estat un dels millors jugadors catalans.

Estem parlant d'un jugador prou conegut en el món dels escacs de Catalunya, no obstant això faig una petita aproximació al seu palmarès.

A l'any 1973 queda subcampió del juvenil d'Espanya, tercer l'any 1974 i campió l'any 1975; aquest mateix any queda nové al Campionat del món juvenil i al Campionat d'Europa juvenil queda empatat a punts amb el primer i el segon classificats.

L'any 1979 queda segon al Campionat Absolut de Catalunya, lloc que repeteix l'any 1981. L'any 1983 es classifica segon a l'Obert Internacional de Badalona.

L'any 1984 queda segon al l'Obert de l'UGA i torna a quedar subcampió al Campionat Absolut de Catalunya.

L'any 1988 queda, per fi, Campió Absolut de Catalunya i tercer al campionat d'Espanya.

Foto: Butlletí d'Escacs

L'any 1989 obté el primer lloc al Torneig Internacional de Terrassa i torna a guanyar el Campionat de Catalunya Absolut.

L'any 1990 guanya el Campionat de Sant Cugat i el de Castellar del Vallès l'any 1991.

Ha estat campió de Catalunya en dues ocasions i subcampió set vegades (tot un rècord) 1979, 1981, 1984,1990, 1991, 1992 i 1998.

Foto: Butlletí d'Escacs

Més recentment, l'any 2014, es va proclamar subcampió d'Espanya de veterans (+55) amb 8 punts de 9 partides, per darrere del Gran Mestre  Juan Manuel Bellón.        

Un jugador realment fort que apart del per equips (a jugat majoritàriament al Terrassa, el club de la seva ciutat, però també  va jugar al Xec-Epic, també de Terrassa i amb el C.T.Barcino de Barcelona), no ha jugat gaire, amb la qual cosa encara té més mèrit la seva trajectòria.

Campionat de Catalunya per equips 2016, Alexandre Pablo defensant el primer tauler del Terrassa

Bé, tornem al Campionat d'Europa Juvenil 1975/1976 i el seu criteri de desempat. Van haver 32 participants de 30 paisos; el torneig es va dividir en dues fases, la primera fase va ser un torneig sistema suís a 7 rondes , classificant-se els 10 primers per a una final denominada "A", per dilucidar el campió; de l'11 al 20 la final "B"; del 21 al 26 la final "C"; i del 27 al 32 la final "D".

La classificació dels 10 millors de la fase prèvia va ser:

La classificació final va ser:

Partida Pablo-Van Sterren. Foto: Butlletí d'Escacs

Foto: Butlletí d'Escacs

Com es pot comprovar, Pablo va empatar en el primer lloc amb Kochiev i Inkiov, i a més va obtenir un desempat Sonnenborg-Berger més alt, amb la qual cosa en condicions normals hauria d'haver estat el campió. Però el reglament d'aquest campionat preveia que en cas d'empat a la final, és donaria com a guanyador el millor classificat a la fase prèvia, i aquesta reglamentació extravagant va privar  a l'Alexadre Plablo d'un merescut campionat.

Injust? Bé, potser no, ja que els participants ho sabien abans de començar la competició, però sabent que a la majoria dels tornejos sistema lliga, el desempat que s'aplica és el  Sonnenborg-Berger, doncs hem de dir que l'Alexandre no va tenir la sort de cara amb el desempat aplicat.

Sigui com sigui, un fet va quedar força clar, l'Alexandre Pablo va demostrar ser tan fort com els millors.

Salut i escacs,

Una petita aportació de dades sobre l'historial del per equips

Un cop acabat el Campionat de Catalunya per equips, la propera temporada a la Divisió d'Honor hauran  dos clubs nous de la província de Girona, el Banyoles i el Gerunda. L’altre equip que ha pujat ha estat el Terrassa, tot un club històric als escacs catalans.

Realment, com estan canviant les coses, recordo que fa uns anys, a la màxima categoria del per equips hi havia molts pocs equips que fossin de fora de la província de Barcelona, i si anem més lluny en el temps, tots els equips eren de la província de Barcelona i si anem a les primeres dècades del per equips, és molt probable que tots els equips fossin de la ciutat de Barcelona.

La informació al Web de la Federació Catalana d'Escacs, és realment limitada, a l'apartat que parla de l'historial del per equips surten tots els campions i subcampions, però cap referència als altres equips que han estat a la màxima categoria dels escacs catalans. Trobareu aquestes dades en aquest enllaç.

Afortunadament i gràcies al magnífic treball que va fer l'Alejandro Melchor sobre els Campionats de Catalunya per equips, podem saber tots els equips que han estat a l'avantguarda dels escacs catalans des de l'any 1927, any en que es va jugar el primer campionat. Podeu trobar aquest treball en aquest enllaç.

Amb aquesta informació ja podem començar a poder fer valoracions de quins equips han estat importants a les diferents èpoques dels escacs catalans.

Equip UGA 1970. Foto: Boletín de Ajedrez

Algunes qüestions ja són prou clares, però hi ha altres que no les he pogut esbrinar, com per exemple alguns equips, dels primers campionats, que ja han desaparegut i no sé amb seguretat de quina població són; no obstant això, crec que tots aquells equips pioners eren de la ciutat de Barcelona.

Però si que hi ha temes que són prou clars, com és la correlació de campions entre clubs de la ciutat de Barcelona i altres clubs de Catalunya.

Aquesta relació és deguda a la centralització dels escacs en Barcelona i rodalies durant molts anys i també que la majoria dels millors jugadors catalans acabaven jugant en els millors clubs, que normalment estaven a Barcelona. Afortunadament, aquesta relació gradualment es va anar transformant i en l'última dècada la relació és de sis a quatre a favor de clubs de fora de la ciutat de Barcelona.

Podem visualitzar també els campions per quantitat de títols:

Aquests són els grans campions de la història dels escacs catalans. Malauradament, l'Espanyol i el Vulcà han desaparegut i l'UGA no sé en què situació està.

Com podeu veure, he separat les fusions de clubs, ja que pel palmarès crec que és el més adequat. Aquí ens trobem que els quatre primers han desaparegut.

La Penya Gracienca, el Ruy López, el Sabadell, el Paluzie i el Barcinona, ja no existeixen.

Per tenir una mica més clar la incorporació dels clubs de fora de la ciutat de Barcelona a la màxima categoria, us passo la data de la primera incorporació d'aquests clubs. Uns van ser habituals durant molts anys, altres van ser fugaços, i també hi ha que han estat varies vegades en diferents èpoques. Tots ells forment part del club dels equips més prestigiosos dels escacs catalans.

Fins aquí aquesta primera i modesta aproximació a l'historial del nostre per equips. Realment hi ha moltes dades per descobrir, per exemple saber més detalls de molts dels equips dels primers campionats que van desaparèixer poc després, altra qüestió interessant és saber que feien, en aquells primers anys, els equips de fora de la província de Barcelona, i així un llarg etc.

Francament moltes incògnites per desvetllar i poques fonts on buscar. Però, a poc que pugui, intentaré fer el més aviat possible un altre article parlant d'aquestes qüestions.

Demano disculpes per endavant per qualsevol error o omissió que pugui haver comés, si trobeu alguna errada prego que m'ho comuniqueu per poder solucionar-ho. També, si alguna persona té informació sobre aquests temes, estaria força bé que la pogués compartir. Gràcies a tots.

Salut i escacs,