diumenge, 26 de gener del 2014

Campionat de Catalunya per equips 2014. 1a ronda.



Primera ronda i enfrontament amb l’Ateneu Colon al barri barceloní de Poble Nou, al carrer Ramon Turró.

No havia estat mai en aquesta nova seu social de l’Ateneu Colon, però no a estat gaire difícil trobar-la. He agafat la línia 4 del metro fins l’estació Llacuna, després he baixat dues travessies pel carrer Granada i un cop al carrer Ramon Turró, a pocs metres a la dreta és troba el local.



Un cop al local, ràpidament m’he adonat de la gran cordialitat que regnava a l’ambient. Cosa lògica, ja que molts dels jugadors de tots dos equips és coneixen des de fa molts anys, donant-se la circumstancia que alguns han militat als dos equips.

Quan ha començat el matx, els dos equips hem defensat els nostres interessos amb intensitat. Una primera oferta de 5 a 5 del Sant Martí a estat rebutjada per l’Ateneu Colón. Ha estat una situació realment curiosa, ja que s’ha decidit per assemblea; tots els jugadors s’han aixecat de la taula de joc, han anat a un racó de la sala i ho han decidit col·lectivament, no cal dir que encara ningú tenia problemes amb els temps.

Com sovint passa després de rebutjar un empat, poc després el matx ha donat un gir a favor del Sant Martí, si és donaven els resultats que plasmaven les posicions de les partides el matx era nostre.
Però, es clar, això és el per equips. Al per equips, el que ara és “blanc” en un no res és “negre”; i és que una partida que donàvem per guanyada o en el pitjor dels casos taules, s’ha perdut.

La situació s’ha complicat perquè amb un resultat provisional d’empat a 4,5 punts, la partida que quedava era un final en el qual el nostre jugador, el Ricard Llerins, estava una mica pitjor. Però bé, el Ricard, no sense patir, ha aconseguit finalment fer taules i així s’ha produït un empat final en aquest matx que des del meu punt de vista ha esta el resultat just.

Si voleu consultar els resultats dels encontres d’aquest matx, els trobareu en aquest enllaç.

Si voleu consultar els resultats dels encontres d’aquest grup, els trobareu en aquest enllaç.  

Us passo unes quantes fotografies:









 Aquesta foto és gentilesa d'en Luis Sanchez

 Primer encontre i mig puntet, “mica a mica s’omple la pica”. No està malament, ja que l’Ateneu Colon té un bon equip i de ben segur que, si presenta l’equip que ha jugat contra nosaltres, al final del campionat estarà a la part alta de la classificació.

Salut i escacs,

dijous, 23 de gener del 2014

Breus comentaris (5)



Torno amb els comentaris breus i espontanis. Cap d'aquests temes per si mateixos m'inviten a fer un article, però si que són temes que m'han cridat l'atenció i crec que val la pena parlar d’ells.

Volia expressar una sèrie de criteris i torno a utilitzar el format “breus comentaris” per expressar-me.

El gran protagonista de l’hivern, com ja he comentat en altres ocasions, és el Campionat de Catalunya per equips; però abans de què comenci aquest fantàstic esdeveniment, s’han jugat les fases prèvies de la Copa Catalana.


 Normalment, s’utilitza la denominació “copa” per a les competicions d’eliminació pura, es a dir, el que perd queda eliminat; i així va ser la Copa Catalana duran molts anys. Però d’un temps fins ara, li diuen Copa Catalana a una competició que en realitat és un campionat de semi ràpides (escacs actius), en un format que no és de copa. Però, per què no li diem a les coses pel seu nom?

 Al Campionat de Catalunya per equips li han canviat el nom, Lliga catalana, li diuen ara. Encara no sé el per què del canvi, si algú ho té clar que m’ho expliqui, si us plau.


Però el més divertit és que ara li diuen Lliga Catalana i  la Divisió d’Honor no és una lliga. Entenent que la denominació “lliga” s’utilitza en les competicions que juguen tots contra tots, això no passa en el sistema de competició que han creat per a la Divisió d’Honor.

Aquest nou format de la Divisió d’Honor, a priori, no m’acaba de convèncer. Però, com passa en tot a la vida, li tenim que donar un marge de confiança, veure com funciona i després ja farem les valoracions.

Salut i escacs,

dijous, 16 de gener del 2014

III Torneig Clàssic Sant Martí


Avui ha començat aquest ja consolidat torneig d’hivern. És curiós, fins fa poc temps no era habitual que és juguessin tornejos individuals en paral•lel al Campionat de Catalunya per equips; en canvi ara es molt natural i és juguen una gran quantitat, especialment a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Les coses canvien, és natural, a vegades per a bé i altres en negatiu, però en aquest cas no em negareu que és un tema totalment positiu.

Però, tornant al torneig d’hivern del Sant Martí, he de dir que m’ha sorprès gratament. No m’esperava la sorpresa, ja que quan he anat tan sols pensava que era un torneig més, però no, he trobat coses i detalls d’aquells que tan sols és troben en els clubs aficionats.

Intentaré explicar-me, quan he arribat, un poc abans de que comencés el torneig, mota gent és saludava afectuosament, era igual que fossin de diferents clubs, ja que molta gent es coneix de diferents tornejos anteriors; això feia que es formessin diferents “grupets” amb converses força animades. M’ha recordat aquells socials tan freqüents fa 25 o 30 anys, a on la gent no tan sols anaven a jugar a escacs, sinó que també es cuidaven les amistats.

Bé, per començar un molt bon ambient. La sala de joc, molt bé, amplia i còmoda; però el que més m’ha cridat l’atenció ha estat la lluminositat, francament bé. Tot en el seu lloc, ideal per poder jugar còmodament.

Podeu seguir els resultats i la classificació del torneig des d’aquest enllaç.

Ús passo unes quantes fotografies per a què tingueu més elements de judici:


El director del torneig, en Jordi Sabater


Els arbitres, Pablo Castillo i Ricard Llerins















Això acaba de començar, esperem que tot vagi d’allò més bé, però sabent el potencial humà de la gent del Sant Martí, de ben segur que serà un fantàstic torneig.

Salut i escacs,  

dijous, 9 de gener del 2014

Errors


“Errar és d’humans”, diuen. Tots cometem errors, uns més grans i altres més petits, però a la fi errors.

També és diu que rectificar és de savis, bé, no he estat mai gaire d’acord amb aquest refrany. De savis és detectar ràpidament l’error i posar-hi la solució adequada, però rectificar després d’haver “ficat la pota” reiteradament, no és precisament de savis.

Podem utilitzar un altre refrany si ens volem conformar: “més val tard que mai”.

Tota aquesta introducció ve perquè al meu anterior article, en el que parlava dels escacs femenins a Catalunya, vaig posar varies imprecisions, per no parlar clarament d’errors.

Aquests errors és van produir perquè vaig utilitzar com a “font” el llistat de les campiones de Catalunya d’escacs femenines,  que té publicat al seu web la Federació Catalana d’Escacs.

Resulta que aquest llistat té diferents dades errònies, fet que des del meu punt de vista és molt greu. També he comprovat que segurament l’error no és de les persones que van crear el web, ja que aquest error també el trobem al llibre “Federació Catalana d’Escacs 75 Anys d’Història” que la Federació va editar l’any 2001.

Això vol dir que hi ha un llistat donat com a referent per als campionats femenins d’escacs a Catalunya des de la Federació Catalana d’Escacs que té algunes greus equivocacions.

Fa dos dies el meu amic i president del Club d’Escacs Congrés, el Frederic Andreu, em va dir que la Conxita Canela li havia comentat en certa ocasió que havia guanyat el Campioanat de Catalunya Femení, en tres ocasions.

Al meu article, condicionat per la informació que dona la federació, surt que l’ha guanyat dues vegades.

Vaig investigar aquest cas i vaig trobar al Butlletí d’Escacs 17 i 18 de l’any 1979, informació sobre aquest tema; a la pàgina 42 surt que la Conxita Canela havia guanyat el Campionat de Catalunya Femení. Podeu comprovar que al llistat de la Federació Catalana surt com a guanyadora la Teresa Canela.


Aprofito per posar la informació del Campionat que la Conxita va guanyar l'any 1980.



La detecció d’aquest error em va portar a comparar el llistat de la Federació Catalana amb el llistat que surt al web www.bidmonfa.com, anteriorment, quan vaig fer l’article anterior, no vaig fer cap comparació perquè vaig donar per cert el que posava al web federatiu.

Doncs, sorpresa, sorpresa, la comparació dels dos llistats ha donat algunes, però importants contradiccions.

Si compareu els dos llistats podeu comprovar que hi ha diferents criteris els anys: 1963, 1964, 1965, 1966, 1979, 1984 i 1985.

He de dir que referent a les possibles errades de la dècada dels anys 60 del segle passat, tenen una certa justificació degut a la contradictòria informació que es pot trobar d’aquelles dates; no tan justificades són, al meu parer, les errades dels anys 1979, 1984 i 1985.

Sobre aquests anys us passo la informació que he pogut trobar:

L’any 1963 sembla ser que no va haver cap Campionat de Catalunya Femení. Podeu comprovar a l'article de l'any 1964 que no surt cap referència a cap campionat fet l'any 1963.

L’any 1964 el va guanyar la Sra. Julia Maldonado.

És curiós que a la relació de Campionats de Catalunya Femenins d'aquest article, no faci referència als campionats jugats durant la II República, els que es van jugar des del 1932 fins el 1936.

L’any 1965 el va guanyar la Maria Rosa Rives.



L’any 1966 el va guanyar la Sra. Julia Maldonado.

L’any 1979, com hem comprovat anteriorment, el va guanyar la Conxita Canela.

L’any 1984 el va guanyar la Cèlia Descarrega. No tinc informació directa d’aquest any, però al web bimonfa posa que va ser campiona aquesta jugadora, però el que m’ha fet decidir-me per aquesta opció ha estat que  a l’article que surt a la informació de l’any 1985 veurem que fa referència que la campiona de l’any anterior va ser la Cèlia Descarrega.

L’any 1985 el va guanyar la Teresa Canela.


He intentat documentar aquests error per a posar-ho més fàcil si la Federació Catalana d’Escacs vol fer la pertinent correcció.

Crec que seria convenient, ja que aquest tipus d’errors si és troben en un web o bloc particular no tenen gaire problema perquè la gent ja sap que poden haver errors, però el web de la Federació Catalana d’Escacs no hauria de cometre aquests errors, ja que és un referent informatiu dels escacs catalans. Si la Federació Catalana d’Escacs perd la seva credibilitat informativa, perden els escacs catalans.

Salut i escacs,

diumenge, 5 de gener del 2014

Escacs femenins a Catalunya




Aquests dies festius, estava seguint per Internet el festival d’escacs que any rere any està consolidant fantàsticament el Club Peona i Peó. Aquest any, a part dels dos opens, l’A i el B, també s’està jugant un tancat per a norma de Mestre Català.

En aquest tancat estan jugant dues joves jugadores, l’Elisabet Ruiz, actual Campiona de Catalunya, i la Ga·la Garcia-Castany. Aquestes dues jugadores són, al meu parer, les jugadores a nivell aficionat amb més combativitat i progressió dels escacs femenins catalans...



Estava en aquests pensaments, quan vaig pensar que potser podia fer referència  en aquest bloc als escacs femenins a Catalunya en general.

La primera sorpresa (o potser no tanta) és la poca informació que hi ha sobre aquest tema.

La Federació de Catalunya d’Escacs no aporta gaire informació al seu web, tan sols parla dels tornejos actuals. Això si, he trobat la relació de Campionats de Catalunya femenins i les seves campiones. Ho podeu consultar en aquest enllaç.

El gran referent actual de la història dels escacs catalans és el Joaquim Travesset Barba amb els seus fantàstics articles al web Ajedrez 365. Tampoc ha parlat gaire dels escacs femenins, però he trobat un interessant article d’un torneig internacional femení jugat a Barcelona l’any 1949.

El primer Campionat de Catalunya Femení és va jugar l’any 1932 i el va guanyar la Maria Luisa de Zengotita.

Però la gran dominadora d’aquells temps (dècades 1930-1950) va ser la Glòria Velat, guanyadora del campiona en 6 ocasions.


La dècada del 1950 va ser dominada per la que per mi ha estat la jugadora amb majúscules dels escacs catalans, la Pepita Ferrer. La Pepita va ser la primera jugadora que va jugar amb els homes de tu a tu, sense cap mena de complex; obrint les portes a les futures generacions de jugadores. Va guanyar el campionat en 5 ocasions, crec que no va guanyar més perquè no els va jugar, curiosament va guanyar més campionats femenins d’Espanya, 8 campionats.


Hem de destacar també a la Sra. Júlia Maldonado, guanyadora del campionat els anys 1946, 1963, 1965 (compartit amb la Maria Rosa Ribes) i 1966. Vaig tenir la sort de conèixer a la Sra. Maldonado l’any 1974 quan vaig fitxar pel Club d’Escacs Congrés, ja que ella també militava en aquest club. Tenia ja molts anys i el seu nivell escaquístic ja no era igual que abans, però sempre estava disposada a jugar una partida amistosa. En un club que en aquells temps predominava la gent jove, per a nosaltres era i sempre serà la Sra. Maldonado.


La gran dominadora de la segona meitat de la dècada dels anys 60 i primera meitat dels anys 70 del segle passat va ser la Maria Rosa Ribes que va guanyar el campionat en 10 ocasions.


La gran dominadora del Campionat de Catalunya femení des de l’any 1975 fins l’any 1984 va ser la Teresa Canela que el va guanyar en 7 ocasions. En aquestes dates, la seva germana Conxita el va guanyar en dues ocasions els anys 1977 i 1980. L’any 1981 el va guanyar la Pepita Ferrrer.



Vaig tenir el plaer de conèixer a les germanes Canela en aquells temps, ja que eren jugadores del Club d’Escacs Congrés, unes meravelloses persones.

Els cinc següents campionats els va guanyar la Mònica Vilar, una de les més fortes jugadores que ha donat el nostre país. També va guanyar els anys 1991 i 1995, amb 7 títols al seu palmarès.


Cal remarcar també la Immaculada Hernando que va guanyar el Campionat de Catalunya Femení en 4 ocasions: 1992, 1998, 2001 i 2002.


No puc tancar aquest repertori de jugadores destacades al Campiona de Catalunya Femení sense esmentar a la Beatriz Alfonso, que a pesar que tan sols l'ha guanyat 3 vegades, ha demostrat durant anys i anys ser una de les més fortes jugadores de Catalunya.


Després d’aquesta introducció al Campionat de Catalunya Femení, vull parlar ara del rànquing actual de les jugadores amb fitxa de la Federació Catalana d’Escacs.

Sobre aquest tema un aclariments, el rànquing pot canviar, ja que el termini per a fitxar encara està obert.

Bé, aquest és el rànquing de les jugadores per sobre dels 2000 d’Elo Català:


Ana Matnadze 2520. Peona i Peó


Olga Alexandrova 2448. Barcelona UGA


Sophie Milliet 2372. Escola d’Escacs de Barcelona


Yanira Vigoa 2321. Figueres

  • Patricia Llaneza 2306. Foment Martinenc
  • Mònica Vilar 2243. Olot
  • Tatjana Plachkinova 2228. Escola d’Escacs de Salou
  • Judit Clopés 2227. Tres Peons
  • Gal•la Garcia-Castany 2215. Societat Coral Colon de Sabadell
  • Beatriz Alfonso 2207. La Colmena
  • Elisabet Ruiz 2194. Vilafranca
  • Vitaliia Tolkachova 2185. Masnou
  • Laura Martín 2182. Llinars
  • Caren San Pedro 2169. Sitges
  • Yolanda Castillo 2161. Barberà
  • Laura García 2150. Sant Gregori
  • Elisabeth Riera 2132. Cirera
  • Andrea Norte 2117. Cerdanyola del Vallès
  • Tatiana Yastrebova 2108. Escola d’Escacs de Barcelona
  • Elizabeth Paola Moreno 2102. Escola d’Escacs de Barcelona
  • Clara Orriols 2099. Tres Peons
  • Yolanda Peñas 2093. Ideal Clavé
  • Diana Ruth López 2080. Sant Martí
  • Karla Medina 2080. Sant Martí
  • Sílvia Folch 2078. Ateneu Colon
  • Teresa Helena Balcells 2072. Tornabous
  • Andrea Lafuente 2052. Llinars
  • Imma Hernando 2052. Cadena
  • Elena Casset  2045. Comtal
  • Cora Castellet 2037. Cerdanyola del Vallès
  • Carla Martín 2035. Peona i Peó
  • Maria Manelidou 2030. Sant Josep de Badalona
  • Sandra Escobar 2015. Sant Martí
  • Ana Benito 2013. Badia
  • Andrea Jausas 2010. EDAMI
  • Daniela Velasco 2003. Peona i Peó

Amb aquesta informació acabo aquest article, constatant la poca informació que es pot trobar sobre els escacs femenins a Catalunya. Com sempre, animar-vos a que si trobeu algun error en aquesta informació, m’ho digueu; i si la voleu complementar, seria fantàstic.

Salut i escacs,