dijous, 16 de gener de 2014

III Torneig Clàssic Sant Martí


Avui ha començat aquest ja consolidat torneig d’hivern. És curiós, fins fa poc temps no era habitual que és juguessin tornejos individuals en paral•lel al Campionat de Catalunya per equips; en canvi ara es molt natural i és juguen una gran quantitat, especialment a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Les coses canvien, és natural, a vegades per a bé i altres en negatiu, però en aquest cas no em negareu que és un tema totalment positiu.

Però, tornant al torneig d’hivern del Sant Martí, he de dir que m’ha sorprès gratament. No m’esperava la sorpresa, ja que quan he anat tan sols pensava que era un torneig més, però no, he trobat coses i detalls d’aquells que tan sols és troben en els clubs aficionats.

Intentaré explicar-me, quan he arribat, un poc abans de que comencés el torneig, mota gent és saludava afectuosament, era igual que fossin de diferents clubs, ja que molta gent es coneix de diferents tornejos anteriors; això feia que es formessin diferents “grupets” amb converses força animades. M’ha recordat aquells socials tan freqüents fa 25 o 30 anys, a on la gent no tan sols anaven a jugar a escacs, sinó que també es cuidaven les amistats.

Bé, per començar un molt bon ambient. La sala de joc, molt bé, amplia i còmoda; però el que més m’ha cridat l’atenció ha estat la lluminositat, francament bé. Tot en el seu lloc, ideal per poder jugar còmodament.

Podeu seguir els resultats i la classificació del torneig des d’aquest enllaç.

Ús passo unes quantes fotografies per a què tingueu més elements de judici:


El director del torneig, en Jordi Sabater


Els arbitres, Pablo Castillo i Ricard Llerins















Això acaba de començar, esperem que tot vagi d’allò més bé, però sabent el potencial humà de la gent del Sant Martí, de ben segur que serà un fantàstic torneig.

Salut i escacs,  

5 comentaris:

Molaneitor ha dit...

Buen reportaje fotográfico! Podrías alojar todas las fotos que haces de un tirón, yo suelo hacerlo y me va bien así.

Pensaba que jugarías el torneo, me pareció verte inscrito. A ver si a partir de la próxima ronda saco mi cámara para la acción.

Si puedes mándame la foto a estoesunaparty@gmail.com.

Gracias y me alegro de haberte visto. Espero que te pases más veces.

Roger Salvo ha dit...

Hola Ismael,

Gracias por tus amables comentarios. No estuve inscrito en ningún momento, debiste confundirte. De todas maneras miraré de pasarme algún día más y hablamos, mucha suerte en el torneo.

Hoy mismo te envío la foto.

Saludos,

Fred ha dit...

Hola Roger:No hi ha dubte que cada vegada hi han més oberts i més lograts.Abans a la meva juventut es deia i jo crec que amb raò que no era bó jugar més d'un torneig a la vegada ja que en un dels dos inevitablement no es treien bons resultats. No obstant no es pot fer res contra les ganas de competir cada vegada més gran entre els nostres jugadors i potser cal pensar en buscar altres objectius en cada obert.Recordo que en Tal mesos abans de lluitar contra Botvinik en el Campionat del Món va participar en un obert amb la voluntat de prepararse millor en posicions "defensives" o restringides.Evidentment no va guanyar aquell torneig però mentalment es va trobar mes ben preparat en aquella faceta del joc.En fi tota la sort del món al Sant Marti en aquest Obert i també a tots els Clubs que treballen en aquesta direcció.En quant a la teva opinió sobre la història del Congrés que parlaves en l'anterior article jo no sòc la persona indicada.No he estat quaranta anys al peu del canò(per discrepancies amb dos ex-presidents vaig estar al marge durant uns anys)Si crec en canvi que algù amb vocació de periodista-historiador podria treurem moltes consideracions interesants i si aquesta persona existeix o bé dona un"paso al frente" interesant-se estaria disposat a parlar-ne.Una forta abraçada fred

Roger Salvo ha dit...

Hola Frederic,

Trobava a faltar la teva contra crònica, benvinguda sigui. En realitat ets un “artista”, em contestes mig a aquest article i mig a l’article anterior, la teva organització mental a “salto de mata” també em sembla bé.

Referent al tema que dius: “En quant a la teva opinió sobre la història del Congrés que parlaves en l'anterior article jo no sóc la persona indicada. No he estat quaranta anys al peu del canó (per discrepàncies amb dos ex-presidents vaig estar al marge durant uns anys”, això, perdona que t’ho digui, són excuses de mal pagador, sinó has estat 40 anys dirigint el Congrés, doncs hauràs estat 35 anys, o 33, o 30, no ho sé amb exactitud; però suficients anys per tenir moltes coses que explicar sobre la història del Congrés que tu has viscut.

El que passa “campió” és que ets una mica gandul, que jo si que et conec fa 40 anys.

Una abraçada,

Montornes CE Escacs ha dit...

Al final no me mandaste la foto de Sant Martí!!!!

Supongo que se te habrá olvidado.

Saludos cordiales. Ismael Molano