La
Federació Catalana d'Escacs es va fundar el 2 d'agost de l'any 1925, és a dir, estem a poc menys de sis anys del centenari.
Un segle, poques bromes, farà un segle que els clubs catalans decidissin unir-se en una federació. La
Federació Catalana d'Escacs va existir abans que la espanyola i per aquest motiu va ser acceptada per la
FIDE durant un temps, després la
FIDE, un cop es va constituir la
FEDA, va decidir que aquesta era el seu referent a l'Estat Espanyol. Però aquesta és una historia que avui no toca, potser en un altre article toco aquesta qüestió.
Avui vull tocar una qüestió molt concreta del centenari del 2025 i la seva més que probable celebració.
Quan es van complir els 75 anys de la
Federació Catalana d'Escacs, la federació va editar un llibre commemoratiu, la seva confecció va estar a càrrec de
l'Ángel Martín i de
l'Antonio López.
Aquest llibre és un autèntic referent sobre molts temes esdevinguts durant aquests 75 anys (he d'admetre que l'he consultat molt sovint per a la confecció d'articles sobre temes històrics dels escacs catalans en aquest blog), però també tinc la impressió que es va confeccionar amb presses.
Sincerament crec que si bé moltes parts del llibre estan força bé, altres potser estan ficades amb “calçador” i també he detectat algunes mancances en oblits de persones importants en aquell lapsus de temps. Us posaré uns exemples:
Quan parla dels "
Campions de Catalunya", no fa referència a la
Glòria Velat, Campiona de Catalunya els anys: 1935, 1936, 1942, 1943, 1949 i 1952; la
Glòria Velat també va ser campiona al primer
Campionat d’Espanya femení jugat l’any 1950.
Foto: Bidmonfa
Podeu consultar un article que vaig fer sobre la
Glòria Velat l'any 2015 des d'aquest
enllaç.
En aquest apartat de
"Campions de Catalunya" també s'obvia a l'
Arturo Vidarte, Campió de Catalunya l'any 1996.
Foto: Bidmonfa
També a l'apartat “
Altres jugadors destacats de Catalunya”, el llibre no fa referència a jugadors destacats (des del meu punt de vista, sempre discutible) com són:
Fermín González,
Josep Parés ( encara no es deia Natàlia),
Josep Garriga Nualart,
Conxita Canela,
Jaume Anguera,
Guillem Buxadé,
Josep Paredes, J
uan Domínguez i potser algun més que també va jugar un paper important durant aquells 75 anys.
Fermín González, Mestre Internacional, foto: www.ichess.es
Josep Paredes, un bon amic.
Doncs estem a les portes dels cent anys i jo opino que també es tindria que fer un llibre sobre la història dels escacs catalans durant aquest llarg periple.
En aquest sentit, m'ha sorprès una petita polèmica que va sorgir, fa ja uns mesos, a les xarxes socials. La federació va explicar que era la seva intenció que pel centenari sortís un llibre commemoratiu, i que volien començar a crear un grup de treball (no sé si aquesta era la expressió concreta) amb la intenció que es comences a treballar sobre el material d'aquest nou llibre.
La veritat és que em vaig alegrar, fer una bona tasca sempre requereix temps i dedicació. La polèmica va sorgir quan des de certes xarxes socials es va criticar aquesta proposició de la federació al·legant que no era oportú que és fes cap feina en la confecció del material pel llibre tenint en compte que aquesta Junta Directiva termina el mandat abans del 2025 i que es tindria que deixar les mans lliures als possibles nous responsables de la federació per poder decidir que fer.
Realment que no entenc aquesta posició, que té que veure el treballar en fer una cosa amb temps i ben feta amb un canvi de responsables de la federació? Suposant que entri un nou equip a la federació, òbviament ells seran els responsables de decidir si volen fer un llibre o no. Si decideixen que si, tot el treball fet els serà molt profitós, i si decideixen que no (que crec que seria un error) tota aquesta informació mai està de més per a una federació d'escacs.
La veritat que més d'una vegada he criticat des d'aquest blog a la federació quan no he estat d'acord amb alguna de les seves actuacions, però com he dit en alguna ocasió, una cosa és ser crític (sortir al pas, sempre amb criteris constructius) i ser “criticón” (criticar tot a les persones o organitzacions que no et cauen bé).
Segurament aquesta crítica no li agradarà a algun “criticón”, però, companys, ho teniu fàcil, deixeu d'utilitzar les xarxes socials com a armes llancívoles.
Salut i escacs,