dilluns, 10 de juny de 2019

Llibres (15)


Segon article de la temàtica “Llibres” del 2019. En aquest article, la meva intenció és parlar de llibres d'escacs, com no pot ser d'altra manera. Però, de llibres de certs autors; escriptors que tenen en comú que han escrit una gran quantitat de llibres, i que, cadascú al seu moment, han tingut o tenen una gran acceptació.

Com exemple podria posar a Jacob Aagaard, però d'ell i els seus llibres ja he parlat moltes vegades en articles anteriors.

Avui parlaré de tres escriptors que han publicat molts llibres, que jo tinc uns quants. Recordeu que per norma general parlo de llibres que he llegit o consultat.

Començaré pel més antic, els seus llibres són de fa ja temps. Em refereixo a Edmar Mednis, autor d'una gran quantitat de llibres d'escacs, i que va ser molt apreciats al seu moment.

Foto: worldchess

Us poso alguns dels que jo tinc i que us els puc recomanar.




Els segon és més proper. Em refereixo a Antonio Gude, escriptor espanyol conegut per tots; també amb una gran quantitat de llibres escrits.

Foto: Mercadolibre

Dels que jo tinc, us recomano:




El tercer és un escriptor que està de moda, especialment per la seva forma directa d'enfocar les seves recomanacions, em refereixo a Cyrus Lakdawala (nascut  el 10 d'octubre de 1960 a Bombai, és un jugador nord-americà d'escacs , professor i autor. Va néixer a l'Índia , però va créixer a Montreal i ha viscut a San Diego des de finals dels anys setanta. Va obtenir el títol de Mestre FIDE el 1986 i des del 2002 és Mestre Internacional). Llibres ben escrits amb un estil peculiar, de totes formes, des de la meva humil opinió, crec que agraden més als jugadors aficionats que als jugadors de nivell.

Foto: Perpetualchesspod

Us passo alguns dels llibres que tinc d'aquest escriptor:




Crec que és molt bo que hagin escriptors de llibres d'escacs que tinguin la capacitat d'escriure molt i bé. Això vol dir que agraden, i si agraden, venen; el que fa que les editorials entenguin que els llibres d'escacs són negoci, amb la qual cosa els escacs en general surten guanyant.

Salut i escacs,

diumenge, 2 de juny de 2019

Circuit Català d’Oberts Internacionals d’Escacs 2019


El circuit català d'oberts, és sense cap mena de dubtes una iniciativa d'èxit; possiblement única al món dels escacs.

En canvi, sembla que no li donem gaire importància a aquest fet, estem tan acostumats, que ens sembla el més normal del món.

A mi em recorda a una altra situació que passa a “casa nostra”, en concret al que passa al món dels seguidors del Barça. Els “culers” estem tan acostumats últimament  a guanyar títols, que resulta que molts pensen que guanyar una lliga i res més, és un fracàs. Aquesta gent més que res em dona pena, no valorar una lliga, sincerament és un fet penós, ja que a la història del Barcelona F.C. l'habitual ha estat no guanyar la lliga.

A mi, ara, m'agrada que guanyi el Barça, però quan més apassionat he estat d'aquest club va ser a la meva infantesa i la meva adolescència. Us puc dir que en aquells temps el Barça (entre 1960 i 1985) tan sols va guanyar dues lligues, temporades 1973-1974 i 1984-1985, i no va guanyar una altra fins la temporada 1990-1991. Tres lligues en 30 anys. La primera Copa d'Europa (ara Champions) no va ser fins l'any 1992; us puc assegurar clarament, que aquelles lligues i aquella Copa d'Europa ens van donar més alegria (i vam valorar) que qualsevol “triplet” d'ara.

Això de no valorar les situacions d'èxit i en concret el que costa arribar a aconseguir-ho, des del meu punt de vista, és un punt molt negatiu; els escaquistes catalans i molt concretament la FCE, tenim que mimar aquest circuit i això hauria de passar, entre moltes altres coses, per recolzar als organitzadors d'aquests oberts, i això, malauradament no passa suficientment.

Com sé que alguns tenen la pell molt fina, doncs em curo en salut, i amb sentit de l'humor faig meva la famosa frase de Grouxo Marx i els dic, “és la meva opinió, si no us agrada, puc tenir una altra”.


En fi, entrem a fer una aproximació del Circuit 2019. En aquest article informo dels oberts que s'han jugat fins avui i us passo els que estan programats pel més de juny; després en posteriors articles tinc la intenció de fer el mateix el mes de juliol i el mes d'agost.

Primer de tot us passo el calendari que ha publicat la FCE:


Com podeu comprovar, tant els que s'han jugat, com els que es jugaran aquest mes de juny, són majoritàriament oberts a ritme ràpid. El calendari d'aquestes dates tan sols contempla dos oberts a ritme clàssic.

II Open internacional d'escacs actius Fundació Joviat 01-05-2019


Foto: FCE

Podeu accedir a la classificació final des d'aquest enllaç.

XIII Open Vila de Canovelles 11-05-2019

Foto: Chess-results

Podeu accedir a la classificació final i els resultats des d'aquest enllaç.

III Torneig Internacional d'Escacs Actius del Guinardó 12-05-2019


Foto: Peona i peó

Podeu accedir a la classificació final i els resultats des d'aquest enllaç.

VII Open Internacional Ciutat de Rubí 19-05-2019


Podeu accedir a la classificació final i els resultats des d'aquest enllaç.

VIII Open Internacional Llucmajor 19-05-2019 - 26-02-2019

Foto: FCE

Podeu accedir a la classificació final i els resultats des d'aquest enllaç.

V Torneig d'Escacs Actius EEM 26-05-2019

Podeu accedir a la classificació final i els resultats des d'aquest enllaç.

XVII Obert d'escacs Vila de Santa Coloma de Queralt


Podeu accedir a la classificació final i els resultats des d'aquest enllaç.

Bé, això fins avui. Us poso la resta d'oberts programats pel mes de juny:

XII Open Internacional Memorial Ezequiel Martin 09-06-2019


X Memorial Josep Lorente 16-06-2019


VII Festival Internacional Vila de Platja d'Aro 24-06-2019 - 01-07-2019


III Open Internacional Ciutat de Vilanova 30-06-2019


Fins aquí aquest article sobre el circuit, els mesos de juliol i agost és quan entren en acció la majoria dels tornejos a ritme clàssic, que són, sense fer de menys els tornejos de ritme ràpid, els autèntics protagonistes d'aquest circuit.

Salut i escacs, 

dissabte, 25 de maig de 2019

Frases... (3)


Si us fixeu a l'apartat d'etiquetes, hi ha una, “Frases”, que l'he fet servir ben poc, en realitat dues vegades i amb la d'avui tres.

El primer article amb aquest títol el vaig fer el 19 de juny de l’any 2010. Podeu accedir a aquest article des d'aquest enllaç.

El segon article, molt més recent en el temps, el vaig fer el 20 d'octubre de l'any 2016. Podeu accedir a aquest article des d'aquest enllaç.

Són dos articles totalment actuals, especialment el segon, ja que les meves reflexions són totalment contraries a la visió que tenen actualment alguns membres de la Junta Directiva de la Federació Catalana d'Escacs sobre la qüestió mediàtica dels escacs i, òbviament, el passos que s'estan fent en aquest sentit.

Però, tornant al tema d'avui, us passo unes quantes frases. El tema no és fàcil, ja que les frases sobre escacs són, sovint, repetides fins la sacietat en diferents xarxes socials sense esmentar els autors, el que fa que hagi molta “palla”.

Per començar, un clàssic.


Com podeu veure, les frases escaquístiques venen des d'antic. Podem seguir.





Especialment encertat va estar el gran Smyslov:


El gran Botvinnik, entre altres moltes coses, va dir:


Altre dels grans, Alekine:


Una frase psicològica:


Ara una d'amorosa:


Per finalitzar una frase que m'ha agradat molt especialment:



En fi, frases, frases, frases...

Salut i escacs,

divendres, 17 de maig de 2019

Els elements fonamentals dels escacs: espai, temps i força


Tots els esports d'equip tenen una zona de joc, i tots aquests esports evolucionen intentant aprofitar al màxim el control d'aquest espai.

Els escacs, sent un esport individual, també utilitza una zona de joc. El control i aprofitament d'aquesta zona de joc compta amb tres elements fonamentals: espai, temps i força. Mirem de fer una aproximació a ells. 

Espai

Una partida d'escacs es desenvolupa dins d'un espai estrictament geomètric subdividit en 64 caselles de la mateixa mida. No hi ha diferència física ens aquestes caselles, ja que el color és simplement una qüestió de conveniència per facilitar la visualització.

Imatge: Shuriken64.com

Però la seva respectiva ubicació al tauler afecta la seva importància individual. Aquesta distinció es fa evident quan comparem les caselles situades a les vores del tauler amb les ubicades al centre.

Les caselles centrals, per a tots els propòsits pràctics, es troben a igual distància de les cantonades del tauler; en conseqüència, és fàcil apreciar que des d'allà podrà ser protegit un punt atacat, o també iniciar un atac quan es presenti l'oportunitat. A la pràctica, qui controla el centre posseeix el domini de tot el tauler.

Estant envoltades les caselles centrals per altres caselles, qualsevol peça apostada a aquelles irradia la seva potència en totes direccions, mentre que la seva efectivitat resultarà considerablement disminuïda si és situada prop de la vora del tauler, ja que almenys li faltarà un costat per dirigir la seva acció; a la cantonada es veurà limitada per dos costats.


Si no irradia la seva acció una peça, menor és la seva potència. Per això, les peces augmenten la seva força a l'apropar-se al centre i quan se situen en aquest adquireixen la plenitud de la seva potència.
Això no vol dir que el millor pla tàctic sigui ubicar el major nombre possible de peces en el centre per fer-les tan poderoses com sigui possible, moltes peces acumulades en un petit espai es destorbarien entre elles i disminuiria la seva potència.

També hem de tenir en compte en la distribució de l'espai en els escacs, altres importants elements, les línies.

Les línies que estan formades per una seqüència de caselles, poden ser classificades en dos grups principals:
1) Verticals (columnes) i horitzontals (files).
2) Diagonals.

Augmentarem la potència de les nostres peces situant-les sobre línies fortes i per això és important ocupar aquests línies.

Encara que el nostre tauler és un quadre ideal i les seves línies són perfectament regulars, aquest espai en què combaten les peces no és totalment similar als espais que trobem en geometria, els teoremes geomètrics no són vàlids sobre el tauler d'escacs. Els escacs és un món estrany subjecte a les seves pròpies lleis peculiars.

Posem per exemple el famós Estudi de Reti. Blanques juguen i fan taules.


Un jugador no pot esperar en tot moment trobar la correcta línia de joc; haurà de tenir un sentit especial per a això. A aquest efecte el tauler i totes les seves peculiaritats han de ser-li perfectament familiars i no presentar-li secrets. És interessant que l'aficionat pugui, sense mirar el tauler, visualitzar totes les seves línies i angles amb una claredat i precisió que li permeti sense pensar, determinar el color de cada casella i la columna, fila i diagonal en què ella es troba.

Conclusió: la unitat d'espai és la casella.

Temps.

No és tasca fàcil parlar de coses que no són visibles ni tangibles. Respecte a l'espai, tenim el tauler, però el temps en realitat representa una idea, i teòricament és il·limitat.


Foto: Exotictouch.es

Si en escacs la unitat de l'espai és la casella, la unitat del temps és la moguda. Com en el cas de les caselles, les mogudes són sempre iguals, alternat amb estricta regularitat entre els dos adversaris. No obstant això encara en efectuar una moguda és possible perdre temps, el que pot resultar d'enorme importància. Per perdre "un temps" és suficient emprar dos moviments per realitzar una maniobra que podia ser executada en una sola jugada. Avançar i retrocedir una peça inútilment també és una pèrdua de temps.

La partida d'escacs, en termes generals, pot ser dividida en tres fases principals: l'obertura, el mig joc i el final.

El nostre objecte primordial és arribar al mig joc, que és la veritable vida dels escacs, sense quedar endarrerit respecte al nostre adversari. Si entrem al mig joc sense haver desenvolupat totes les forces, la partida serà dominada per l'adversari i, en conseqüència, les nostres peces resultaran més febles que les del nostre contrincant, i la seva llibertat d'acció es veurà restringida.

Qui inicia el mig joc amb avantatge en el desenvolupament i domini del centre, posseeix raons de pes per aspirar a l'èxit.

El triomf serà obtingut per qui aconsegueixi al final la cristal·lització de l'avantatge acumulada en el mig joc. No obstant això, és en aquesta última etapa on el factor temps aconsegueix la seva major importància; la rapidesa juga la seva part decisiva ja que, per exemple, és fonamental per poder coronar un peó. Al mig joc el temps té tant valor com l'espai.

Força.

El temps i l'espai constitueixen les condicions en què es juga als escacs; els elements actius són les forces.

Les forces estan representades per les peces, aquestes es revelen en l'espai i el temps, combinant-los en els seus moviments, i per a la seva aplicació efectiva estan supeditades a tots dos.

Imatge: xarxanet.org

La potència d'una peça depèn de la seva rapidesa, o en altres termes, del seu poder per controlar o amenaçar cert espai en determinat temps. Quan més gran sigui l'espai i més breu el temps, més gran és l'agilitat de la peça i, en conseqüència, la seva força.

La unitat de força és el peó.

S'han utilitzat moltes formes de valorar les peces a partir de la unitat del peó; una de les més comuns és: Peó = 1, Alfil = 3, Cavall = 3, Torre = 5 i Dama = 10. 

Aquests paràmetres poden servir com a guia en una valoració abstracta, però cal dir que cada peça té un valor segons la posició. Com a demostració d'això, podem veure el següent exemple:


En aquesta posició, si utilitzem la taula anterior, tots dos bàndols tenen la mateixa puntuació; la suma de 5 peons igual a 5, més 5 punts de la torre igual a 10. No obstant això després de: 1 ... Txa2! 2.TxT-b3!! i el blanc ha d'abandonar.

Com hem vist, el joc dels escacs comprèn tres elements: força, temps i espai, i l'avantatge en algun d'ells decideix la sort de la partida. Sens dubte és estrany que un jugador tingui avantatge en els tres elements i no aconsegueixi imposar-se al final; aquests casos són excepcionals. Només cal esperar que el triomf depengui de les avantatges obtingudes en aquests elements i, sigui o no el nostre desig, cada moguda produeix algun canvi en ells. Hem de procurar que aquests canvis siguin per a avantatge nostra.

Els diferents elements gairebé sempre es troben en estat variable; un avantatge en un element és, probablement, compensat per un desavantatge en un altre. La seva justa apreciació és essencial, ja que només així podem arribar a una avaluació exacta de la posició i decidir quin bàndol està millor.

Generalment, tots aquests conceptes pensem que els tenim superats. Però mirant gran quantitat de partides es pot veure que això no és així; sorprenentment, inclús en jugadors d'un bon nivell. La coordinació i coneixement d'aquests elements, és imprescindible per poder entendre adequadament els escacs.

Salut i escacs,

dissabte, 11 de maig de 2019

Indicadors 2019



Amb el títol de “dades” he publicat fins ara 14 articles, 10 amb el títol directe de “dades” i quatre amb altres títols però etiquetats com a dades.

La meva intenció era aportar dades que servessin per il·lustrar situacions i comparacions que ens poguessin donar una idea aproximada de la realitat dels escacs a Catalunya.

La veritat que quan vaig començar, els primers “Dades” van ser l'any 2010, no era fàcil tenir accés a aquest tipus de dades i em vaig tenir que “buscar la vida”. En un d'aquells primers articles recordo que vaig escriure una definició de dada: "antecedent necessari per arribar al coneixement exacte d'una cosa"; també vaig escriure: “des del meu punt de vista, les dades ens permeten investigar i aprofundir en una qüestió per poder arribar a una conclusió sobre un tema”.

Després, vaig escriure una sèrie d'articles sobre aquesta temàtica fins que l'any 2015 la Federació Catalana d'Escacs va publicar amb el nom d'indicadors una gran quantitat de dades força interessants.


Per la meva part vaig fer un article en aquest blog saludant la iniciativa i publicant les dades.

Recentment, la Federació Catalana d'Escacs, dins de la convocatòria de l'Assemblea del mes de maig, a fet públic uns nous indicadors, que actualitzant els anteriors, també són força interessants.


Els podeu trobar en aquests dos enllaços: indicador 1  indicador 2.

Pels que no teniu ganes de mirar-ho tot, us passo els que per a mi són més interessants.








Sempre que faig un nou article, si faig referència a articles anteriors de la mateixa temàtica, sempre miro de repassar-los, més que res per a no repetir-me o, el que seria pitjor, no contradir-me.

Doncs bé, consultant l'article que vaig fer el 10 de juny de 2018, he vist que a l'apartat de comentaris havia un comentari, del Jordi Chalmeta, amb data 8 d'agost de 2018. El comentari deia això:


He de dir que generalment ja no miro els comentaris dels articles un cop he fet un article nou, amb la qual cosa no vaig ser conscient del comentari del Jordi Chalmeta.

No obstant això, vull agrair-li al Jordi la seva amabilitat i també us poso els enllaços que ell em va lliurar.

Bé, per finalitzar felicitar a tots els membres de la Federació Catalana d'Escacs (directius i treballadors) per la publicació de totes aquestes dades.

Salut i escacs,