diumenge, 31 d’octubre del 2010
Gideon Stahlberg
Després de parlar, en articles recens, de Larsen i de Carlsen, avui vull fer un recordatori d'altre jugador nórdic, en Gideon Stahlberg. Possiblement alguns de vosaltres (molts?) us direu, qui és aquest Stahlberg?
Alguns pensen que es podria considerar el tercer jugador escandinau, amb el permis d'Andersson. Bé, no entrem en polèmiques, 3r? 4t? 5è? El cert és que va ser un molt fort jugador, capaç d'enfrontar-se i en algunes ocasions entaular i fins i tot vencer, als millor jugadors de la seva època.
Definit com a un jugador elegant, jo (menys diplomàtic) el definiria com a un jugador rocós, amb plantejaments "totxos" d'obertura, un jugador difícil de guanyar.
Stahlberg va néixer el 26 de gener de 1908 a Göteborg i va morir el 26 de maig de 1967 a Leningrad.
Gideon Stahlberg va ser un Gran Mestre suec, que va exercir sovint com àrbitre en les trobades pel campionat del món. Va ocupar el primer tauler de l'equip del seu país en les Olímpiades disputades entre 1928 i 1964, sempre amb èxit, obtenint la seva millor puntuació (76,9%) a la de Hèlsinki de 1952. Juntament amb Stoltz i Lundin, va constituir l'avanguarda escaquística del seu país, aquests tres jugadors es forjaren el renom "dels tres mosqueters suecs", degut a les seves bones actuacions a les Olímpiades de Folkstone 1933 i Varsòvia 1935, on Suècia hi obtingué una medalla d'argent i una de bronze. En total, aconseguí guanyar quatre medalles, dues individuals (bronze el 1933 i argent el 1952), i dues per equips (bronze el 1933 i argent el 1935).
Va destacar com jugador de matxs, el 1933 va sorprende a la afició mundial en derrotar a Estocolm a Spielmann per +3-1=4, després, el 1934, a Götemborg va batre a Nimzowitch per +4-2=2 i el 1938 va empatar, també a Estocolm, amb Keres (en aquells moments Keres era considerat un clar aspirant al títol d'Alekhine). El 1949 Gligoric el va batre a Belgrad per +1-2=9.
Si voleu consultar partides de Stahlberg, cliqueu aquí.
El seu joc mai el va situar a les cotes que semblava que podia assolir. Això es va deure possiblement al gran interès que va expressar per altres ocupacions. Així, va ser un jugador de bridge i tennis de taula de categoria internacional i un apassionat degustador de vins i altres begudes alcohòliques, afició que va reduir les seves possibilitats de classificar-se millor en nombrosos tornejos.
Persona de gran cultura, va dominar diversos idiomes, va posseir una extraordinària memòria i va escriure diversos llibres d'escacs.
La seva carrera com a jugador es va veure dividida en dues parts per la Segona Guerra Mundial, la qual va començar mentre es trobava a Buenos Aires participant a l'Olimpíada de 1939.
En tornar a Europa el 1948 va començar a obtenir excel·lents resultats. Es va classificar per jugar el torneig de Candidats al Interzonal de Saltsjöbaden de 1948, va guanyar el torneig de Trecianske Teplice de 1949 i va ocupar la setena posició al torneig de Candidats de Budapest de 1950. A l'Interzonal d'Estocolm de 1952 va quedar cinquè i es va classificar pel torneig de Candidats de Zuric de 1953. En aquest torneig va quedar últim, però cal comptar que aquest campionat està considerat com un dels més forts de la història.
Arribats a aquest punt, la seva estel va començar a declinar. Com compensació va exercir com a àrbitre a cinc matxs pel campionat del món. Va morir el 1967 al patir un col·lapse quan es dirigia a Leningrad per a prendre part en un torneig internacional.
Tot un personatge dels escacs, jo el vaig descobrir quan vaig fer un seguiment del llibre de Bronstein ("El ajedrez de torneo", molt bon llibre per cert) sobre el Torneig de Candidats de 1953. Vaig analitzar algunes partides de Stahlberg i us puc assegurar que va fer "suar la cansalada" a més d'un dels favorits.
Salut i escacs,
dilluns, 25 d’octubre del 2010
L'ahir és història
Fa poques setmanes, vaig fer un article argumentant la importància de cuidar la història d'un club. Els clubs que ho fan, curiosament, gaudeixen de bona salut i els que no li donen importància a aquests fets, generalment, tenen crisis organitzatives i/o socials. No es pot generalitzar, però habitualment és així.
El tema és senzill, per poder tenir un historial de les tasques que ha fet un club o els seus jugadors, és imprescindible que alguna persona (o persones) es faci responsable d'aquesta feina avui, perquè quedi constància demà.
Abans, al Congrés es feien uns butlletins en format paper que estaven a l'abast de tots els socis, on s'explicaven les activitats més destacades del club i dels seus jugadors durant el periode d'un butlletí a l'altre (tres mesos crec recordar). Les persones que feien aquesta estupenda tasca, finalment es van cansar (suposo de ser sempre els mateixos) i els últims anys de l'anterior mil·lenni van deixar de fer-se'n. Posteriorment, el Josep Sadurní va tenir la paciència de recopilar bona part d'aquest butlletins en format pdf. al seu web. Els podeu consultar clicant el següent enllaç.
La tasca d'en Josep Sadurní és important, al seu web es pot trobar molta informació d'activitats del Club d'Escacs Congrés des de l'any 2001, especialment dels campionats per equips amb bones cròniques i fotografies que va millorant any rere any (aquests any ha posat també un vídeo).
Però, encara queda molta informació per recuperar, si no la recuperem potser aviat sigui una informació perduda i si això passés, la història del Club d'Escacs Congrés devindria mutilada.
Amb l'article d'avui, voldria col·laborar recuperant informació d'un torneig organitzat pel Congrés a la tardor de l'any 2000. El I Obert del Club d'escacs Congrés.
El I Obert del Club d'Escacs Congrés (va ser el primer i també l'últim, ja que no s'ha organitzat cap més) es va jugar els mesos d'octubre i novembre de l'any 2000 els dissabtes a la tarda.
Va ser un torneig modest en tots els sentits de la paraula, pocs premis i en quantitats modestes, per dir-ho amablement. Això va representar una nòmina de participants no gaire forta pel que estem acostumats actualment. Però, va tenir tots els ingredients necessaris i va acabar sent un campionat molt agradable. El rànquing inicial va ser el següent:
M'he permès la llicència d'afegir l'Elo actual dels participants. M'ha sorprès molt la quantitat de jugadors (50%) que ja no surten a l'última llista d'Elo. Bé, com totes les coses els escacs també estan en moviment, uns ho deixen i altres tornen o comencen, llei de vida.
I la classificació final va ser aquesta:
Com haureu vist, van jugar alguns jovenets que poc temps després s'han trasformat en forts jugadors, especialment el Lluís Oms, actualment un molt fort jugador reconegut sobradament.
És la meva intenció anar introduint de tant en tant en aquest bloc temes de la història del Club d'Escacs Congrés que pugui ajudar a recuperar el seu historial. Però jo puc parlar dels temes propers a mi, seria molt interessant que altres persones poguessin col·laborar aportant informació i documentació que ajudés en aquesta tasca.
Salut i escacs,
diumenge, 17 d’octubre del 2010
Tardor escaquista 2010
A la tardor, especialment durant els mesos d'octubre i novembre, es juguen una gran quantitat de tornejos a Catalunya. No crec que cap persona pugui dir que no juga perquè no hi ha un torneig a la seva mida. Tornejos els divendres a la nit, tornejos els dissabtes al matí i a la tarda, tornejos el diumenge al matí i també algun torneig entre setmana a la tarda. Tornejos oberts, tornejos tancats, tornejos organitzats per l a Federació Catalana i tornejos organitzats per clubs. Si a aquesta gran oferta afegim la quantitat de socials "anonims" però no menys importants, per completar l'oferta a una quantitat indeterminada de jugadors que volen jugar uns escacs diferents, més "casolans" per dir-ho d'alguna manera, doncs, potser sense adonar-nos gaire, hem aconseguit a Catalunya l'oferta perfecta.
Si, ja sé que m'estic deixant portar per l'optimisme. La perfecció no exixteix i és obvi que hi ha moltes coses que millorar, com per exemple els temes territorials (assignatura pendent a Catalunya no exclusivament als escacs), hi ha territoris de Catalunya que els escacs són pràcticament testimonials i imagino que els jugadors d'aquelles demarcacions tenen que fer uns grans sacrificis per poder jugar l'oferta actual.
Com a exemple d'això, recordo que quan era jove existia un club d'escacs a Ripoll amb uns jugadors tan entusiastes que eren capaços de venir a jugar a Barcelona els dimecres a la nit (ull, que les carreteres en aquells temps no heren com ara) un torneig per equips a quatre jugadors sistema "olímpic" que organitzava el desaparegut Club Barcinona.
Sóc conscient que la Federació Catalana i les Territorials estan treballant aquest tema en forma de potenciar les classes d'escacs a les escoles d'alguns d'aquests municipis. Siguem pacients, que si les coses es fan bé, els resultats no trigaran a arribar. Però també és precís recolzar els pocs clubs que existeixen en aquests territoris, especialment ajudant a organitzar tornejos molt més a prop d'ells.
Bé, hem d'admetre que l'oferta actual està a l'abast de una gran majoria dels jugadors i que uns altres, una minoria, ho tenen més complicat. Però si volem parlar d'escacs a Catalunya amb "majuscules" hem de ser conscients que això tan sols serà possible quan es pugui jugar amb tota normalitat a tots els racons del nostre territori.
Per part dels jugadors del Club d'Escacs Congrés que han decidit de no jugar aquesta tardor, no podem dir que hagi estat per questions geogràfiques. Jo crec que ja comença ha ser una raó cultural, som un club de i pel per equips, ho tenim que assumir.
Però exixteixen algunes excepcions. Passo a resumir els jugadors del Club d'Escacs Congrés que estem jugant tornejos aquesta tardor.
Campionat de veterans de Barcelona
- Fermín Tejero
- Cecilio Domínguez
- Frederic Andreu
- Antoni Moranta
- Rafael Ylla
- Carlos Alonso
- Joan Codina
- Eduard Brofau
- Jordi Rodríguez
- Javier González
- Marco Antonio González
- Francisco Javier Romero
- Andreu Herrerias
- Jaume Viñals
- Sandra Escobar
- Rafael Ylla
- Antoni Moranta
- Francisco Javier Romero Gámez
- Francisco Javier Romero López
- Rafael Ylla
- Roger Salvo
Salut i escacs,
diumenge, 10 d’octubre del 2010
Escacs i moda?
Fa uns dies, passejant pel meu barri, em vaig fitxar en un cartell publicitari. Em va cridar l'atenció el noi que sortia, aquest noi el conec, em vaig dir. Em vaig aproximar i vaig veure que havien unes lletres petites que deien en anglès: Número 1 del rànquing mundial d'escacs.
Carlsten, però si és Magnus Carlsten., va ressonar pel meu cervell. Sí, era Carlsten i allò era una campanya publicitària d'una multinacional de roba per a gent jove.
Vaig apuntar el web que sortia al cartell i un cop a casa vaix utilitzar google amb interessants resultats. Resultat que apart de (o millor dit, dins de) la campanya publicitària, també es van organitzar diferents actes escaquístics.
Podeu trobar més informació sobre aquest tema clicant aquí.
Bé, no vull fer cap juici de valors sobre aquest tema. Cadascú pot treure la seva conclusió. Però, penseu que aquest tipus d'esdeveniments aporten alguna cosa important als escacs?
Sí, ja sé que el terme qüestió important ja ens portaria a un debat per si mateix, espero les vostres aportacions.
Noticia d'ultima hora. Fons no constatades ens diuen que altre empresa de moda (no podem dir el nom, però es molt important a nivell mundial) ha contractat un personatge mediàtic per la campanya de tardor. Sembla ser que la campanya portarà per títol "O rey do social".
Quina de les dues campanyes guanyarà? Francament el detall del gosset pot ser determinant.
Salut i escacs,
diumenge, 3 d’octubre del 2010
L'Elo d'octubre
La llista de l'Elo català d'octubre ja ha sortit, en realitat el títol hauria de ser "la llista d'Elo produïda pels jugador que han jugat a l'estiu" ja que és el còmput dels resultats produïts majoritariament als tornejos jugats a l'estiu.
Aquesta llista és peculiar, m'explico, el que és diferent són els tornejos que es juguen a l'estiu. Són diferents a tots els altres tornejos de la temporada, ja que es juguen a ronda diària (bé també trobem tornejos d'aquestes característiques al Nadal i per Setmana Santa) i els compartim amb jugadors d'altres latituds.
Paradoxalment, aquests tornejos els juguen una gran quantitat de jugadors, però també, gran part dels jugadors catalans no juguen ni tan sols un d'ells. Podríem dir que és la situació antagònica del per equips.
Aquesta llista d'Elo, és potser, la llista que menys jugadors tenen variació al seu Elo degut principalment a què no juguen.
El Club d'Escacs Congrés és un exemple perfecte d'aquesta situació, la majoria dels jugadors no juguem a l'estiu (en realitat hi ha molts que tan sols juguen el per equips). L'any passat semblava que la situació començava a canviar, van jugar als diferents tornejos d'estiu una quantitat de jugadors del Congrés molt superior del que era habitual. Com exemple dir que van jugar 14 a l'Open de Sants.
Aquest any, però, la quantitat ha tornat a baixar (18 en tots els tornejos) i el que és peor, els resultats per a una gran majoria han estat negatius.
Si voleu consultar el llistat d'Elo del Club d'Escacs Congrés d'octubre, cliqueu aquí.
La variació d'Elo dels jugadors del Club d'Escacs Congrés ha estat la següent:
- Manuel Llopis -22
- Fermín Tejero -6
- Cecili Domínguez -38
- Carlos Alonso +6
- Jaume Viñals -7
- Josep Maria Jordan -3
- Héctor Hernández -12
- Sandra Escobar -4
- Josep Manel Gómez -6
- Javier González -2
- Rafael Ylla -12
- Xavier Povill -65
- Jordi Rodríguez -63
- Carlos Bascuñana -17
- Francisco Javier Romero +2
- José Juan Fernández -29
- Ramon Povill +181
- Ramon Herrerias +13
Voldria comentar tres qüestions concretes: Primer, no donaria gaire importància a la baixada d'Elo d'en Xavier Povill, a la seva edat, a alguns nens els costa jugar contra adults, es habitual veure com guanyen a nens de la seva edat o potser més grans i perden amb adults d'un Elo similar als nens que hem esmentat anteriorment; cap problema, això es solucionarà per si mateix en un o dos anys, l'important és cuidar la seva progressió. Segon, és curiós que el Ramon Povill amb l'excusa de portar el seu fill a jugar, està fent uns resultats impressionants, felicitacions Ramon. No voldria acabar aquest article sense fer esment d'un fet que per a mi és important (penso que per al club també), per fi s'ha trencat la dinàmica negativa que des de fa uns mesos tenia el Carlos Alonso, el Carlos ha canviat la dinàmica i ha aconseguit una pujada d'Elo, sabent que és un jugador de ratxes, segur que aviat tornarà a tenir l'Elo que el seu nivell es mereix.
Salut i escacs,
Subscriure's a:
Missatges (Atom)