diumenge, 17 d’octubre de 2010

Tardor escaquista 2010


A la tardor, especialment durant els mesos d'octubre i novembre, es juguen una gran quantitat de tornejos a Catalunya. No crec que cap persona pugui dir que no juga perquè no hi ha un torneig a la seva mida. Tornejos els divendres a la nit, tornejos els dissabtes al matí i a la tarda, tornejos el diumenge al matí i també algun torneig entre setmana a la tarda. Tornejos oberts, tornejos tancats, tornejos organitzats per l a Federació Catalana i tornejos organitzats per clubs. Si a aquesta gran oferta afegim la quantitat de socials "anonims" però no menys importants, per completar l'oferta a una quantitat indeterminada de jugadors que volen jugar uns escacs diferents, més "casolans" per dir-ho d'alguna manera, doncs, potser sense adonar-nos gaire, hem aconseguit a Catalunya l'oferta perfecta.

Si, ja sé que m'estic deixant portar per l'optimisme. La perfecció no exixteix i és obvi que hi ha moltes coses que millorar, com per exemple els temes territorials (assignatura pendent a Catalunya no exclusivament als escacs), hi ha territoris de Catalunya que els escacs són pràcticament testimonials i imagino que els jugadors d'aquelles demarcacions tenen que fer uns grans sacrificis per poder jugar l'oferta actual.

Com a exemple d'això, recordo que quan era jove existia un club d'escacs a Ripoll amb uns jugadors tan entusiastes que eren capaços de venir a jugar a Barcelona els dimecres a la nit (ull, que les carreteres en aquells temps no heren com ara) un torneig per equips a quatre jugadors sistema "olímpic" que organitzava el desaparegut Club Barcinona.

Sóc conscient que la Federació Catalana i les Territorials estan treballant aquest tema en forma de potenciar les classes d'escacs a les escoles d'alguns d'aquests municipis. Siguem pacients, que si les coses es fan bé, els resultats no trigaran a arribar. Però també és precís recolzar els pocs clubs que existeixen en aquests territoris, especialment ajudant a organitzar tornejos molt més a prop d'ells.

Bé, hem d'admetre que l'oferta actual està a l'abast de una gran majoria dels jugadors i que uns altres, una minoria, ho tenen més complicat. Però si volem parlar d'escacs a Catalunya amb "majuscules" hem de ser conscients que això tan sols serà possible quan es pugui jugar amb tota normalitat a tots els racons del nostre territori.



Per part dels jugadors del Club d'Escacs Congrés que han decidit de no jugar aquesta tardor, no podem dir que hagi estat per questions geogràfiques. Jo crec que ja comença ha ser una raó cultural, som un club de i pel per equips, ho tenim que assumir.

Però exixteixen algunes excepcions. Passo a resumir els jugadors del Club d'Escacs Congrés que estem jugant tornejos aquesta tardor.

Campionat de veterans de Barcelona
  • Fermín Tejero
  • Cecilio Domínguez
  • Frederic Andreu
  • Antoni Moranta
  • Rafael Ylla
IV Obert Vila de Gràcia
  • Carlos Alonso
  • Joan Codina
  • Eduard Brofau
  • Jordi Rodríguez
XVI Open Ideal Calvé
  • Javier González
  • Marco Antonio González
  • Francisco Javier Romero
  • Andreu Herrerias
II Obert "Memorial Francesc Pujol"
  • Jaume Viñals
  • Sandra Escobar
  • Rafael Ylla
Territorial de Barcelona, grup B
  • Antoni Moranta
  • Francisco Javier Romero Gámez
  • Francisco Javier Romero López
IV Obert d'Escacs de Santa Eulàlia de Ronçana
  • Rafael Ylla
Tancat per a norma de MC del Club d'Escacs Sant Martí
  • Roger Salvo
Estar un any sense jugar no és prudent, normalment costa agafar la forma. Per això, jugar aquests tornejos va molt bé de cara el per equips.

Salut i escacs,

2 comentaris:

Catulo ha dit...

Hola Roger. Tens raó quan dius que, en general, hi ha una bona oferta de torneigs en aquestes èpoques però no crec que sigui tant gràcies a la FCE sinó "malgrat la FCE". M'explico. És cert que la FCE treballa de valent pels escacs i que ho fa força bé però la seva prioritat és la gent jove, el per equips i el circuit català. De fet la majoria de subvencions inciten a organitzar a l'estiu i deixar estar la tardor. I això si es tracta d'oberts, perquè els tancats són un autèntic malson organitzatiu pq trobar un grup de jugadors amb les banderes i elos enecessaris és una odissea i quan falta algun et pot tirar per terra tot el tancat (!).
El mèrit és sobretot dels diferents clubs que miren de satisfer la ludopatia escaquística dels seus socis.

Roger ha dit...

Bon dia Joan,

Gràcies per la teva interessant aportació. Però em dona la impressió que ets una mica dur amb la Federació, a mi ja em sembla bé les prioritats que has esmentat. Si a la tardor hi ha uns clubs i directius que fan les coses bé, és normal que la Federació no es fiqui i que deixi fer, precisament el que jo reclamo és que s’impliqui en aquells territoris amb més dèficit escaquístic. Bé, sempre haurà polèmica sobre aquestes qüestions, potser parlem i ens falten elements de judici. Tenim una bona Federació i existeixen una gran quantitat de directius de club amb una gran empenta i dedicació, això és perfecte. Potser el que trobo a faltar és el consens i enteniment de les dues parts per caminar més conjuntament.

Salutacions,