divendres, 27 de març del 2015

Primera Divisió Grup I. Un petit resum




El Grup primer de la Primera Divisió, és presentava, a priori, com a més assequible respecte al altre grup de la Primera Divisió. És a dir, que aquest any els grups de la Primera Divisió semblaven més desequilibrats que en altres ocasions.

Això en teoria, potser era i ha estat així, però la pràctica ha demostrat que el que ens diu el factor Elo, després, sobre el tauler no sempre és així.

Aquest grup ha estat fortament igualat i, molt i molt complicat. Posaré alguns exemples que refermen aquestes paraules:

El Sant Boi, inapel·lable dominador del grup, va perdre a la primera ronda amb el Vilafranca i el va condicionar bona part de la competició.

El Catalonia, segon classificat, va perdre amb el Tàrrega (7è classificat) i va empatar amb el Jake (9è) i l’Andorra (10è).

El Sant Martí, tercer classificat, va empatar amb el Gran Penya (6è) i amb el Jake (9è).

El Vilafranca, quart classificat, va empatar amb el Tàrrega (7è) i va perdre amb el Barcelona UGA B (8è) i amb el Jake (9è).

El Barcelona UGA B ha quedat 8è, el que representa que té que jugar el Play Off per a la permanència, doncs bé, a la cinquena ronda aquest equip anava primer amb quatre punts, els mateixos de la classificació final.

Tot plegat molt complicat i fora de la lògica que imposa habitualment l’Elo.



Us passo la classificació final d’aquest grup:




Com he comentat fa unes línies, el Sant Boi ha estat el gran dominador del grup sense cap matís. Tan sols felicitar-los i desitjar-los que la temporada 2016 no pateixin gaire els rigors de la Divisió d’Honor.

El Catalonia ha quedat segon i jugarà el Play Off per l’ascens a la Divisió d’Honor; els desitjo el millor en aquest matx, però de ben segur que si ho volen aconseguir tindran que posar “més ganes” de les que han demostrat a la lliga.

El Sant Martí, com he comentat en algunes de les meves cròniques precedents, hem estat clarament per sota de les nostres possibilitats. Bé, això va com va, i els estats de forma i anímics dels jugadors també juguen un paper cabdal. De ben segur que el proper any ho farem força millor.

Voldria comentar la gran combativitat del Vilafranca, La Comena, Gran Penya i Tàrrega.

El Vilafranca ja no és cap sorpresa que estigui a la part alta de la classificació i que no passi cap problema per mantenir la categoria, han aconseguit un equip molt equilibrat i combatiu, amb el qual cap equip pot estar segur de puntuar.

La Colmena és un equip que ha aconseguit ser una “pinya”, quasi una família (és broma); al començament de la competició era una incògnita si hauria de lluitar per la permanència, res més juny de la realitat, sempre ha anat en una posició còmoda, és més, crec que en algun moment ha anat primer.

El Gran Penya ha fet un campionat molt digne, era un dels candidats a baixar (fins i tot ells ho pensaven), però han estat un equip compacte, difícil de superar, i han mantingut la categoria amb total mereixement.

El Tàrrega ha mantingut la categoria per tercer any consecutiu, això no pot ser casualitat, també he de dir que aquest any han presentat alineacions (en general) molt millors que les de l’any passat.

El Barcelona UGA B té equip de sobres per mantenir-se sense problemes en aquesta categoria, van arribar a la cinquena ronda amb quatre punts i van pensar que ja estaven salvats (en realitat ho pensàvem tots) i van canviar les alineacions radicalment. Però, sorpresa, sorpresa, al final van empatar amb dos equips més amb els mateixos punts però amb pitjor desempat i ara tenen que jugar el Play Off per la permanència; els desitjo sort, però millor que presentin una bona alineació.

Francament, no pensava que el Jake i l’Andorra baixessin de categoria. Al Jake potser (no ho sé) els ha passat com a nosaltres, no han estat en la forma adequada. L’Andorra, a part de potser altres problemes, el que està clar és que han presentat alineacions molt per sota de la millor que poden presentar i aquesta és una categoria que no perdona.




Un campionat molt competit, molt distant del què la diferència d’Elo entre els components dels equips ens feia pensar abans de què comences la competició, però, un campionat vibrant i divertit.


Fins aquí aquest breu i personal resum del que ha estat aquest Grup I de la Primera Divisió Nacional de Catalunya.

Salut i escacs,

diumenge, 22 de març del 2015

Novena ronda, un article, dues cròniques


Novena ronda i última ronda de les lligues regulars, assumint que la  Divisió d'Honor és la lliga anormal, si entenem que les altres són les normals ja que són  més o dit d'altra manera les que mouen més jugadors (sé que es pot fer una altra lectura, però em quedo amb aquesta ja que han estat ells els que han volgut ser diferents).

Avui hem anat ha jugar un matx intranscendent, ja que tant el Jake, el notre contrincant d'avui, com nosaltres, ja no podíem fer gran cosa; bé guanyar o perdre una mica d'Elo i poca cosa més.

Per una altra banda, tant en el nostre grup com en altres grups d'aquesta i altres categories si que havien diferents encontres en els quals es decidia el futur d'alguns equips.

Un d'aquests equips era el Congrés, que és jugava pujar directament a la Primera Divisió; ho ha aconseguit i des d'aquest bloc vull manifestar-les les meves felicitacions.

Això ha fet que hagi de dividir aquest article en dues cròniques i parlar, tant del matx del Sant Martí, com del matx del Congrés ("como se pueden tener dos amores y no estar loco?).


El matx del Sant Martí amb el Jake era un matx intranscendent, ja que el Jake ja havia perdut la categoria i nosaltres ja no podíem aspirar a l'ascens; això ha fet que el matx hagi estat insuls, tant sols teníem per la nostra part l'al·licient de què l'Evarist aconseguís una norma de Mestre Català, norma que ha aconseguit. Felicitacions Evarist!!



Podeu consultar l'acta d'aquest matx en aquest enllaç.

La jornada en aquest grup s'ha completat amb els següents resultats:


Per la meva part, volia fer taules ràpides i poder anar a veure el matx dels meus companys del Congrés, i així ha estat, a les dotze ja estava al local  del Congrés veien aquest matx.

Com sempre us passo unes fotos del matx:











He arribat al local del Congrés i el Granollers-Canovelles anava guanyant 1-0, però poc a poc el Congrés ha anat remuntant i ha acabat guanyant per la mínima, es a dir 5'5 a 4,5. Això vol dir que el Congrés és campió de grup i conseqüentment puja a Primera Divisió. Felicitacions campions.

Podeu consultar l'acta d'aquest matx en aquest enllaç.

La jornada en aquest grup s'ha completat amb els següents resultats:


Us passo unes fotos del matx:






Això ja s'ha acabat, bé s'ha acabat el Campionat de Catalunya per equips; ara tant sols queden unes poques rondes de la Lliga Catalana, és a dir, la Divisió d'Honor i els Paly off de les altres categories.

Moments dramàtics per a uns, i fabulosos per a uns altres; la diferencia entre els guanyadors i els perdedors.

Però, el que està clar, és que per a la majoria dels jugadors que hem jugat aquest campionat, el Campionat de Catalunya per equips ja s'ha acabat.

Salut i escacs,

dilluns, 16 de març del 2015

Vuitena ronda



Vuitena ronda i això s'està acabant, en realitat nosaltres ja ho tenim tot fet. A una jornada per a la finalització del campionat, ja no tenim res a fer ni per dalt, ni per la part baixa.

Teníem algunes possibilitats de intentar quedar segons i jugar el play off d'ascens, però el Sant Boi ens ha deixat les coses molt clares i ens han guanyat per un contundent 6’5 a 3’5.

Dia nefast a la seu del Sant Martí,  ja que el nostre equip B també ha perdut per un contundent 7 a 3.

Però no totes les noticies han estat negatives, ja que el nostre delegat, el Pablo Castillo, ha aconseguit en aquesta ronda la tercera norma de Mestre Català i conseqüentment el títol.


FELICITACIONS “MAESTRO”!!

Podeu consultar l'acta d'aquest matx en aquest enllaç

La jornada en aquest grup s'ha completat amb els següents resultats:



Com sempre us passo unes fotos del matx:



Qui diu que el Sant Martí no té jugadors de pes?














Aquest ha estat un campionat per oblidar, molts de nosaltres hem estat per sota del nostre nivell habitual i això ho ha pagat l'equip. Bé, ara tan sols en queda jugar l'última ronda i després, si ens ve de gust, ja farem valoracions.

Abans de finalitzar aquesta crònica, vull ressaltar el bon paper que està fent el Club d'Escacs Congrés que està a «mig gram» de retornar a la Primera Divisió, tan sols us queda un petit esforç companys, està en les vostres mans i de ben segur que ho aconseguireu.

Salut i escacs,

dilluns, 9 de març del 2015

Setena ronda




Setena ronda i aquest cop, com mana el calendari de la competició, ens ha tocat jugar a Andorra; en concret a Escaldes-Engordany a on es troba el local de l’Andorra.

Andorra, oficialment Principat d'Andorra, és un estat independent situat als Pirineus entre Espanya i França. La seva capital és Andorra la Vella i la seva llengua oficial és el català.És un dels estats més petits del món amb només 468 km², i és un dels cinc microestats del continent, dels quals n'és el segon més gran i el més populós amb una població de 84.082 habitants, dels quals 32.085 són de nacionalitat andorrana.

Andorra està formada per set parròquies, tant eclesiàsticament com civilment. Civilment, les parròquies són el primer i únic nivell administratiu per sota el Govern d'Andorra, tot i que algunes d'elles tenen organitzacions menors com els quarts (a Canillo, Ordino, la Massana i Sant Julià de Lòria) o els veïnats (a Canillo).El govern que gestiona la parròquia és anomenat comú, format pels consellers comunals (càrrec electe equivalent al regidor) i els que encapçalen el govern comunal el cònsol major (equivalent a l'alcalde) i el cònsol menor.

Escaldes-Engordany és una parròquia que es va crear l'any 1978 després de segregar-se d'Andorra la Vella, sent l'única no tradicional i actualment és la segona ciutat per població.






La meva dona i jo vam decidir pujar el divendres i gaudir d’una mini sortida; he de dir que ho vam aconseguir.

El divendres vam sopar al restaurant Sevilla, a la part alta d’Escaldes-Engordany, molt a prop del local de l’Andorra, bar restaurant especialitat en tapes, amb una relació qualitat preu molt encertada (no és un lloc gaire car).


El dissabte va estar sota la dominació (situació pactada prèviament) de la Luisa, la meva dona; es a dir, botigues, botigues i més botigues; a destacar el dinar que vam fer a la Marisqueria Don Denis, si no heu estat en aquest restaurant, us el recomano, el preu (òbviament,depenent del que demaneu) pot ser alt, però la qualitat preu també és adequada.


El diumenge enfrontament amb l’Andorra; l’Andorra, inesperadament, va força malament a la classificació, les seves alineacions han estat molt lluny del millor equip que poden presentar. Esperàvem un equip millor del que han presentat a les últimes rondes i així ha estat, per la nostra part hem tingut algunes baixes, però els companys de l’equip B, gent jove, ho han fet força bé. En fi, el matx no ha perillat en cap moment i hem guanyat per 7 a 3.

Podeu consultar l’acta d’aquest matx en aquest enllaç.

La jornada en aquest grup s'ha completat amb els següents resultats:


Com sempre us passo unes fotos del matx:







Amb aquest resultat ja no tenim cap perill de baixar de categoria i alguna possibilitat encara de pujar; el proper matx amb el Sant Boi, dirà molt en aquest sentit.

Salut i escacs,