Els triangles de Deletang

Torno a parlar de finals. En realitat en aquest blog, durant tants anys des de que el vaig començar, no he fet gaires articles sobre els finals de partida, tan sols cinc.

És curiós que una de les parts en la qual es divideix els escacs, els escaquistes a nivell aficionat no li donem gaire importància.

De sobres conegut es que el temps que es dedica al coneixement de finals, és ínfima si la comparem al temps que dediquem a les obertures, i si m'apureu molt inferior a la que dediquem al mig joc.

Però en canvi, el coneixement dels finals serveix per diferenciar a un fort jugador d’un jugador vulgar.

Avui vull parlar del mat de Rei, Alfil i Cavall contra Rei. Ja vaig fer un article l'any 2016 sobre aquest tema. En aquell article vaig explicar com donar aquest mat amb la tècnica de la doble be baixa.

Podeu consultar aquell article des d'aquest enllaç

Avui vull tocar altre mètode sobre aquest mat, el mètode conegut com els "Triangles de Deletang". En el seu famós tractat "Anàlisi del joc d'escacs" de 1749, Philidor ja donava un exemple d'aquest mat usant el mètode de la "W". L'any 1923 Daniel Deletang va desenvolupar el seu mètode, conegut com a els "Triangles de Deletang" en el qual s'acorrala al Rei defensor dins de tres triangles rectangles formats per diagonals controlades per l'Alfil i la casella de la cantonada de mat. Algunes de les idees d'aquest mètode es remunten a 1780, però el sistema complet va ser publicat, com he comentat anteriorment, per Daniel Deletang l'any 1923.

Us passo un vídeo on s'explica aquest sistema de mat força bé:

Des de l'any 1970, quan vaig començar a jugar com a federat, he jugat moltes partides i mai m'he trobat en situació de jugar aquest mat. Aquesta posició no és habitual que és doni. Però això no vol dir que no sigui convenient saber "navegar" per ella; també em sembla força interessant entrenar sobre aquesta (i altres) posició.

En aquest sentit, recordo que fa uns anys, no gaires, vaig veure un vídeo en el qual un nen indi jugava, en una partida blitz, aquest final com si fos una maquina. Els nostres joves, a partir de les classes que reben, seria convenient que tinguessin aquestes qüestions igual d'assimilades.

Salut i escacs,

Mat de Rei i dos cavalls contra Rei

Com és conegut, Rei i dos cavalls no poden fer mat al Rei contrari sol; bé, en realitat si que es pot, però sempre i quan la part feble col·labori de valent . Però si en aquesta equació, la part més feble té, a més, un peó, s'aconsegueix, de vegades, fer mat, perquè desapareixen les opcions de rei ofegat. Com que el peó ha d'estar bloquejat per un cavall, el monarca s'ha d'arraconar amb un sol Cavall. En el seu intent d'evitar l'arraconament, el Rei de la part més feble pot ensopegar amb el Cavall de reserva. I sota aquesta doble pressió es veu obligat a ficar-se a la cantonada.

Després d'això actua el Cavall de reserva i mentre el peó alliberat es dirigeix a la vuitena banda s'aconsegueix, de vegades, fer mat amb dos cavalls.

En realitat aquestes posicions no es donen gaire a la pràctica (jo porto jugant als escacs federats més de 50 anys i mai m'he trobat amb aquesta situació) però és bo conèixer com tractar-les.

En fi, després de la petita explicació inicial, us passo uns vídeos a on persones més capacitades que jo, donen una millor versió de l'explicació:

Aquest, com molts altres, és un final que cal conèixer. Sí, ja sé que és un final complicat i que no és fàcil que ens el trobem a la pràctica; però, com a mínim, si no som capaços de dominar-lo, si que és important tenir un mínim de coneixements sobre ell.

Salut i escacs,

Un final que cal conèixer

La veritat és que quant més puguem saber sobre finals, més sabrem sobre els escacs. Dit d'altre manera, quan més sabem sobre certs finals, més puntuarem en els tornejos que podem jugar, i conseqüentment més Elo tindrem.

A nivell aficionat, o si voleu jugador de club, en general dediquem poc temps a estudiar finals. Tots els grans jugadors, entrenadors i monitors, ens diuen que això és un greu error.

Si ens parem a pensar una mica, tots els grans campions de la història dels escacs eren uns grans finalistes, per sobre dels seus contrincants. En aquest sentit us recomano un llibre sobre finals de dos campions excepcionals: Capablanca i Fischer.

Trobareu informació en aquest enllaç sobre aquest llibre, en un article que vaig fer l'any 2016.

També a l’any 2016 vaig fer un article sobre el mat d'alfil i cavall, un mat que es pot tornar complicat si no saps com jugar-lo. El podeu consultar des d'aquest enllaç.

Una altre aspecte del joc que tenim que tenir present són les fortaleses, a l'any 2013 vaig fer un article sobre aquest interessant tema. El podeu consultar des d'aquest enllaç.

Avui vull tocar un final realment peculiar, el de Rei i Dama contra Rei i Torre. Sobre aquest final, al seu llibre “Fundamentos del ajedrez” Capablanca va dir això:

"Tenim aquí un dels finals més difícils que es poden presentar sense peons. La defensa disposa de molts recursos, i si es maneja amb habilitat només un jugador molt bo aconseguirà fer mat dins les 50 judades reglamentàries".

"A plogut molt" des de que es va escriure aquest llibre, però com va dir Capablanca no és fàcil guanyar en aquest final; ja que per poder guanyar es té que jugar força fi, però la part de la torre, per poder fer taules té que jugar encara millor i que la part de la Dama no ho faci bé.

Ara bé, en aquest moments hi ha tècniques per a que la part de la Dama guanyi. Us passo uns vídeos explicatius.

Aquest és un final que es pot donar a la practica i que cal saber, l'important és tenir les idees clares i després trobar les millors jugades en cada moviment.

Salut i escacs,

El final en els escacs

Com sabem, en els escacs el final es refereix a la tercera etapa del joc, després de l'obertura i el mig joc, en què queden poques peces sobre el tauler i el desenllaç es perfila com a imminent.

En aquest blog no he fet gaires articles sobre els finals de partida, en realitat dos. Tots dos els vaig fer l'any 2016; un el vaig fer el 3 de juny sobre el mat d'alfil i cavall, l'altre el vaig fer el 11 de desembre amb diferents temes.

Podeu consultar l'article del 3 de juny des d'aquest enllaç.

Podeu consultar l'article de l'11 de juny des d'aquest enllaç.

El final com a etapa del joc sol començar habitualment després d'haver-se fet molts moviments i es caracteritza entre altres coses per:

• Queden poques peces al tauler de manera que les combinacions de moviments són menys nombroses que en les etapes anteriors del joc.
• Les peces amb moviments amplis com la dama, la torre o l'alfil tenen més llibertat de moviments en estar el tauler més buit.
• Els peons avançats poden arribar a coronar amb el que un bàndol en desavantatge passa a tenir avantatge. No és estrany veure partides que acaben amb més de dues dames.
• Els reis, abans figures passives, es converteixen en peces ofensives o defensives molt útils.

Imatge: zazzle.es

Sovint la línia entre el mig joc i el final no és clara, ja que pot passar gradualment o pel ràpid intercanvi d'un petit nombre de parells de peces. El final, tot i això, té característiques ben diferents respecte al mig joc, i els jugadors han d'aplicar estratègies diferents per a aquesta etapa.

Els vídeos sobre finals solen ser molt didàctics, us passo uns que m'han semblat interessants:

 

En general, els jugadors de club no tractem l'aprenentatge dels finals com seria convenient. Destinar temps a estudiar finals, sense cap mena de dubtes, dona punts i conseqüentment fa pujar l’Elo. Val la pena fer-ho!

Salut i escacs, 

Finals? No gràcies

L'eslògan dels ecologistes i persones contraries a les centrals nuclears diu: “Nuclears? No gràcies”.

He agafat aquest eslògan i d'una manera frívola i amb una certa dosis d'humor la he aplicat al títol d'aquest article en referència als finals de partida.

A diferencia dels ecologistes, els escaquistes no ho diem, però és ben clar que ho practiquem, ho millor dit, no ho practiquem; em refereixo a l'estudi dels finals. Bé, que ningú es posi nerviós, m'estic referint als escaquistes aficionats. En aquest sentit els professionals “mengen a part”.

En realitat aquesta és una de les peculiaritats importants que diferencien als jugadors professionals (també als que no sent professionals tenen un cert nivell) dels que d'una manera general es denomina jugadors de club. No és cap secret que aquest col·lectiu no dedica gaire temps a l'estudi dels finals, i els que si que ho fan, no passen (passem) dels finals elementals. I si parlem d'entrenar els finals, per a molts això deu ser com anar a una altra dimensió.

Sense anar més juny, a dia d'avui he publicat en aquest blog 366 articles i, quants han estat sobre finals? Doncs, un (sobre el mat d’alfil i cavall, publicat fa pocs mesos), aquest serà el segon. Per ser justs també podeu comprovar que sobre obertures he parlat ben poc, en concret dues ocasions.

Crec que són dos temes a millorar i en aquest sentit avui vull parlar de finals i us passo uns finals bàsics que és important conèixer. Com tots, em direu; doncs si, però aquests són fàcils de recordar i a més no és difícil que podem arribar a ells a una de les nostres partides.

El primer final és un final que a mi m'ha tocat defensar més d'una vegada, afortunadament vaig saber trobar el camí correcte. Es tracta del final de rei i torre contra alfil i el rei al racó.

El segon final és un final que es pot donar sovint, i que també sovint, entre jugadors aficionats  acaba en taules. El final és a partir d'aquesta posició:

Aquesta posició és guanyadora pel jugador que tingui la torre, però com sempre, requereix saber com actuar.

El tercer final és un final elemental, tant elemental que no se'l dona gaire importància i que com en tot, necessita d'una certa tècnica. És el final de Dama contra Torre i Reis.

Direu que això és força fàcil, però no tant, he vist en més d'una ocasió, jugadors amb un nivell acceptable en l'obertura i el mig joc, fallar en aquest tipus de final.

No tinc cap dubte que un dels elements que defineixen més clarament les diferències entre jugadors normals dels bons jugadors i d'aquests dels jugadors excepcionals, és la seva capacitat en el tractament dels finals. No és estrany que tots els campions mundials hagin estat uns virtuosos finalistes.

Salut i escacs,

El mat d'alfil i cavall

El mat d'alfil i cavall contra rei, és el mat més complicat dels mats contra rei sol. El Gran Mestre Jesús de la Villa, al seu llibre "Los 100 finales que hay que saber", magnífic llibre per cert, quan es refereix al mate d'alfil i cavall contra rei, expressa el següent:

"Aquest final és l'ovella negra dels mats al rei solitari. Des de sempre el mat d'alfil i cavall ha creat certs recels entre els aficionats, perquè encara que ve explicat en molts llibres, la seva execució pràctica no és fàcil. Més d'un mestre s'ha hagut d'anar avergonyit a casa després de no encertar a donar-lo, o aconseguir-ho amb una tècnica millorable.

La veritat és que la situació no és molt freqüent, potser perquè el jugador amb avantatge material es preocupa d'evitar-lo prèviament, i tampoc té aplicació pràctica en altres finals, a menys que acceptem que el seu estudi pot millorar la compenetració de l'alfil i el cavall. Però, cal saber-ho! Potser és perquè a ningú li agradaria passar pel mal tràngol de no encertar a donar-lo en un torneig, potser perquè un bon escaquista ha de respectar la seva pròpia cultura, el cas és que cal saber-ho."

Considero les paraules del Jesús de la Villa molt encertades i em quedo amb dos temes: el primer quant diu que aquest mat no es dona freqüentment, com exemple us donaré la meva experiència, porto 46 anys que jugo federat i no m'he trobat mai amb aquest final; el segon quan fa referència a que més d'un mestre no la pogut fer, com exemple més recent i mediàtic el que li va passar a l'Anna Uixénina en un torneig jugat l'any 2013.

L'Anna Uixénina (nascuda el 30 d'agost de 1985) és una  jugadora ucraïnesa, que va ser Campiona del món entre novembre de 2012 i setembre de 2013. Té els títols de Gran Mestre Femení des de 2003 i de Gran Mestre des de l'any 2012.

L'Anna Uixénina falla en no poder donar escac i mat amb l'Alfil i Cavall, ho podeu veure en aquest vídeo:

Normalment, les jugadores (jugadors) d'aquest nivell dominen totes aquestes tècniques (com es pot comprovar al següent vídeo) i a la "pobra" Anna Uixénina l'han caigut "pals" per tots costats. Però, tenint en compte que aquesta jugadora ha demostrat que té un bon nivell, jo em plantejo la següent pregunta: no pot ser que més que no saber com resoldre aquest final el que li va passar és que es va quedar en "blanc"? Molta gent s'ha quedat en "blanc" en alguna ocasió especialment tensa (examens, oposicions, prova d'accés a una feina, etc.), a mi quan he vist el vídeo, el seu llenguatge corporal m'ha semblat que no era gaire normal, com si alguna cosa estranya estigués passant, en fi, el cervell és una "eina" que a vegades ens pot fer passar males estones.

Us passo un vídeo on un jugador d'alt nivell resolt aquest final amb molta destresa:

A continuació us passo uns vídeos, de més senzill a més explicatiu, per si no el sabeu ho pugueu aprendre (també serveix pels que vulguin refrescar la memòria).

En fi, el mat d'alfil i cavall és una curiosa "rara avis" que apareix rarament, però que un escaquista que s'apreciï, ha de dominar.

Salut i escacs,