dilluns, 29 d’abril de 2013

Fortalesa


No, no em refereixo a la novel•la Victus, ni a la ciutat de Troia, ni als grans  castells escocesos o castellans, ni tampoc al Castell de Cardona. Avui vull parlar del terme fortalesa en els escacs, concretament en el seu estat més pur, que és en el final.

He agafat com a referència la definició  que dona el GM Jesús de la Villa al seu llibre "Los 100 finales que hay que saber", magnífic llibre per cert. De la Villa dona aquesta definició de fortalesa:

"S'entén per fortalesa una posició en què un bàndol té un gran avantatge de material, malgrat la qual cosa el seu rival pot mantenir les taules amb senzilles, encara que en algun cas, precises, jugades d'espera".

Mirem alguns exemples:


Totes aquestes posicions són fortaleses i en conseqüència, si les juguem bé, són taules.

També podeu consultar dos articles què el MF Luís Fernández Siles va publicar al seu bloc "Diario de un entrenador" sobre aquest tema. Article 1 i Article 2.

En clau particular voldria comentar una posició a la que vaig arribar en un recent torneig que vaig jugar a la tardor de l'any 2012.

En aquesta posició el meu contrincant va jugar 56...Cb5 que em va permetre guanyar després d'algunes jugades.


En canvi, amb 56...Cf7 57.Ag2-Ce5 58.Re4-Cf7 59.Rf4-Cg5


El negre té una fortalesa inexpugnable.

És important familiaritzar-se amb les fortaleces en el final, ens pot salvar més d'una partida.

Salut i escacs,

Cap comentari: