L'eslògan dels ecologistes i persones contraries a les centrals nuclears diu: “Nuclears? No gràcies”.
He agafat aquest eslògan i d'una manera frívola i amb una certa dosis d'humor la he aplicat al títol d'aquest article en referència als finals de partida.
A diferencia dels ecologistes, els escaquistes no ho diem, però és ben clar que ho practiquem, ho millor dit, no ho practiquem; em refereixo a l'estudi dels finals. Bé, que ningú es posi nerviós, m'estic referint als escaquistes aficionats. En aquest sentit els professionals “mengen a part”.
En realitat aquesta és una de les peculiaritats importants que diferencien als jugadors professionals (també als que no sent professionals tenen un cert nivell) dels que d'una manera general es denomina jugadors de club. No és cap secret que aquest col·lectiu no dedica gaire temps a l'estudi dels finals, i els que si que ho fan, no passen (passem) dels finals elementals. I si parlem d'entrenar els finals, per a molts això deu ser com anar a una altra dimensió.
Sense anar més juny, a dia d'avui he publicat en aquest blog 366 articles i, quants han estat sobre finals? Doncs, un (sobre el mat d’alfil i cavall, publicat fa pocs mesos), aquest serà el segon. Per ser justs també podeu comprovar que sobre obertures he parlat ben poc, en concret dues ocasions.
Crec que són dos temes a millorar i en aquest sentit avui vull parlar de finals i us passo uns finals bàsics que és important conèixer. Com tots, em direu; doncs si, però aquests són fàcils de recordar i a més no és difícil que podem arribar a ells a una de les nostres partides.
El primer final és un final que a mi m'ha tocat defensar més d'una vegada, afortunadament vaig saber trobar el camí correcte. Es tracta del final de rei i torre contra alfil i el rei al racó.
El segon final és un final que es pot donar sovint, i que també sovint, entre jugadors aficionats acaba en taules. El final és a partir d'aquesta posició:
El tercer final és un final elemental, tant elemental que no se'l dona gaire importància i que com en tot, necessita d'una certa tècnica. És el final de Dama contra Torre i Reis.
Direu que això és força fàcil, però no tant, he vist en més d'una ocasió, jugadors amb un nivell acceptable en l'obertura i el mig joc, fallar en aquest tipus de final.
No tinc cap dubte que un dels elements que defineixen més clarament les diferències entre jugadors normals dels bons jugadors i d'aquests dels jugadors excepcionals, és la seva capacitat en el tractament dels finals. No és estrany que tots els campions mundials hagin estat uns virtuosos finalistes.
Salut i escacs,
3 comentaris:
Hola de nou Roger, He trigat un dia més en comentar el teu article ja que primer he volgut gaudir dels tres finals tematica que has triat.Tens tota la raò en que dediquem molt poc temps a preparar els finals i això es un contrasentit ja que el ritme actual de joc que es excelent si les partides duresin quaranta jugades,proivoca que aquests finals cal jugar-los amb molt poc temps i per tant cal aconsellar que es imprescindible saber quin terreny trepitgem!! També es cert que tots els campions mondials son excelents finalistes i aixó no es casualitat sino fruit d'una bona preparació. Segurament ja has treballat aquest tema pero seria interesant recomenar en algun apartat de"Llibres" els més interesants sobre aquesta part de la partida.Fins la setmana entrant amic!!!!
Hola Frederic,
Alguns companys del meu club, el Sant Martí, m’han “criticat” amb bon “rollo” que els finals els semblen molt senzills. La meva resposta ha estat, també de molt bon "rollo", que jo escric per a “tots els públics” i que tothom no som tan bons com ells en aquesta fase del joc.
El bon ambient al Club d’Escacs Sant Martí, pel que jo he pogut constatar, és molt alt i el club funciona força bé. La mala imatge que s’està estenen per les xarxes socials, no és real i summament injusta.
Salutacions,
Hola de nou Roger.T'has comportat en el tema dels finals com un difusor evidentment per a tots els publics cosa que els escaquistes no entenem prou bé.A una escala molt més gran està pasant actualment entre en Paco Vallejo i el Leontxo Garcia.En Paco no compren que en Leontxo está ajudant i molt a difondre els escacs a tots els nivells i això es bó per la divulgació.Els de la nostra quinat,tot i que tu ets set anys més jove,recordem amb profunda estima els comentaris"extravagants" d'en Romàn Toràn: No Peon por Dama por T8R jaque mate.Eren comentaris elementals per a nosaltres pero lo innegable es que el gran public quedaba bocabadat amb aquestes juygades de gran bellesa.I aquests comentaris sortien a un diari de gran difusiò i els escacs sortien de la cova dels erudits i molta gent començava a interesarse en el nostre meravellos joc,esport,ciencia!!
En quant als comentaris de les xarxes considero que us estan fent mal i de manera molt injusta.No hi ha dubte que tot club té un soci historic e irrepetible.Jo per la meva part,m'agrada definirme com a "dirigent historic" que a vegades es comporta de manera histèrica.Com tu dius molt bé al Sant Marti hi ha bon rotllo i es molt més.Com a mostra del bon rotllo vull posar dos exemples-El pasat 6 de Desembre vaig jugar a La Lira un campionat de partides llampec per equips.Varem fer una excelent actuaciò aconseguint el tercer lloc per millor desempat.Això no hauria estat posible si en Fernandez Diaz i en Jordi Sabater s'haguessin comportat d'una altre manera.Amb el Fernandez Diaz varem arribar a una posiciò de repeticiò de jugades pero jo tenia set segons i ell catorze.Si hagues fet senzillament Dama per Alfil i jo hagues jugat Rei per Dama hauria tingut una posició guanyada pero amb set segons i amb moltes peces hauria perdut la partida per temps,cosa que ell va veure(que estava millor de temps).Amb el Jordi Sabater la cosa encara va ser millor per a mi.Ell em va fer un escac i jo vaig moure una altre peça sense apretar el rellotge i ell em va dir :No,no t'estic fent escac! Vaig jugar el Rei i vaig aconseguir taules.Quan li vaig preguntar per que no havia reclamat ilegal em va contestar:Jo no vull guanyar aixi.Per tant vull dir publicament que tots dos es poden considerar CAVALLERS DE L'ESPORT i demostren que no tot val per guanyar.En quant a les xarxes socials crec que jo dec haver contribuit en la meva actitut i vull demanar excuses als molts amics que tinc en aquest Club.Per la meva part llegint les xarxes tinc que dir que quan un amic escriu un texte d'entrada poso ME GUSTA i despres llegeixo o no el que diu.Es la meva manera de demostrarli animant-lo que el seu comentari no m'ha pasat desapercebut.Per acabar un retret a en Ricard.Ell,per a mi ha estat un dirigent històric però això no li dona cap dret a explicar coses,certes o no,això es el menys important.Quan un dirigent no està d'àcord el que té que fer es apartarse i restar en silenci restant a l'espera per si son necesaris els seus serveis.Fins i tot canviar de club un any per demostrar que no està d'acord amb el funcionament de la Junta.Fins aviat company!!
Publica un comentari a l'entrada