dissabte, 3 de desembre de 2016

Breus comentaris (15)



Altra “Breus comentaris” i ja van 15. Francament, de cadascun dels cometaris d'avui es podria fer un article sencer, però no, aquesta no ha estat la meva intenció.

El primer comentari és sobre el Campionat del món. Que puc dir jo si aquestes últimes setmanes s'ha parlat d'aquest tema per "terra, mar i aire", doncs poca cosa que no s'hagi dit.

Ha guanyat Carlsen, com tots sabeu, però no ha estat com molts, la majoria, esperaven. Ha anat justet, ben justet, i a més ha estat al desempat; tan si val, des del meu punt de vista ha estat un matx intens i de gran qualitat.

Molta gent no ho ha vist així, inclús ha hagut gent que ha caigut en els tòpics d'alguns mitjans de comunicació no escaquístics que “venien” que el matx era un matx avorrit perquè Karjakin era un jugador molt defensiu.

Res més juny de la realitat; això em recorda com quan hi ha un partit de futbol entre dos grans equips i les ocasions de gol en cada una de les porteries són abundants, al públic els encanta, però els entrenadors estan més que enfadats perquè entenen que les coses no s'estan fent bé.


Foto: Getty Images

Carlsen i Karjakin han jugat força bé, he seguit les partides però no he pogut aprofundir el que m'hagués agradat. A més, per alguns matisos i plantejaments profunds no estic prou capacitat; si surt un llibre sobre aquest matx, fet per una persona qualificada i amb anàlisis amb profunditat i ben explicats, de ben segur que el compraré i tinc el convenciment  de què gaudiré força.


El segon comentari és sobre el Campionat de Barcelona de Veterans. D'aquest campionat és imprescindible que parli, ja que és un campionat en què tinc tants i tants coneguts i amics.

Podeu consultar la classificació d'aquest campionat en aquest enllaç.

Però aquesta vegada és especial per a mi, aquesta vegada ha jugat per primer cop un gran amic meu, el Carlos Oliver. Amb el qual he compartit anys i anys equip, no els he comptat, però deuen ser al voltant de trenta i pico llargs.



Carlos: recordo que quan vaig fitxar per Congrés l'any 1974 vaig jugar a l'equip B (s'ha de dir que l'equip A del Congrés estava a la màxima categoria i el B a la immediata categoria, el que ara és Primera Divisió)  i tu jugaves a l’equip C amb algunes incursions al B. Com passa el temps, ara ja podem jugar els campionats dels “iaios”.

El tercer comentari és sobre la notícia, que s'ha filtrat per les xarxes socials i molt especialment ell ho ha confirmat en les dues ràdios que parlen d'escacs per Internet.


Foto: Bidmonfa

Com sabeu el proper mes de maig està programat que es facin eleccions a la Federació Catalana d’Escacs. El actual president, el Toni Ayza, va manifestar fa uns mesos que no pensava presentar-se a la reelecció, i ara el Josep Claudi Viñas actual Secretari General de la federació, ha manifestat la seva intenció de presentar-se com a president.

Foto: Xarxa de Mat

Una candidatura continuista, òbviament, no hi ha cap dubte. No obstant això ell ha manifestat públicament que vol mantenir el que s'ha fet bé i treballar per canviar el que no ha funcionat adequadament.

Bé, aquestes paraules són molt correctes i no es pot estar en contra;  però també penso que és un criteri subjectiu, perquè el que per ell i la junta actual està ben fet, potser per a uns altres no ho està tant.

En fi, no em sembla malament el “Pepo” Viñas com a president, però també és molt important saber amb quin equip compta i veure el seu programa electoral.

També m'agradaria que hagués alguna altra candidatura, encara que tan sols sigui per constatar que els escacs catalans estan vius.

Salut i escacs,

6 comentaris:

Fred ha dit...

Hola Roger.Aquesta setmana has fet un Tres en Uno que pot donar molt de si per separat.Del Campionat del Món estic d'acord amb tu.Penso que l'actual nivell dels escacs magistrals es brutal i gracies a l'ajut inestimable dels ordinadors ha augmentat una barbaritat.Encara que considero que el matx seria millor a vint i quatre partides amb l'afegit d'escurçar-lo a sis victories.Aquest format es mes televisiu(!!)i considero que podria estar bé si hagués un matx revenja a l'any seguent.Es molt curt i per tant es fa molt temerari arriscar.Tampoc he analitzat les partides pero la segona,iercera i quarta del desempat son tres lliçons magistrals i el remat final no es gens habitual en els esquemes de combinació. D'en Carlos Oliver considero que ha fet un torneig excelent en el seu debut amb els "iaios".La seva partida contra Fernández de l'Aragonés va causar admiració en el remat final.Molt meritori també l'actuació un any més d'en Fermin Tejero guanyant un final de cavalls impresionant per la seva precisió al que seria després guanyador d'aquesta fase previa.I per acabar el meu comentari sobre Pepo Viñas.Es evident que es una Junta continuista pero també que té una gran capacitat de treball i si sap trobar col-laboradors excelents farà una bona feina.Els que fem de directius sabem la enorme dificultat que comporta.Mai ens feliciten per les coses que es fan bé pero quan alguna cosa surt malament o no es fa bé les critiques surten a dojo.Per tant que tingui molta sort en la seva candidatura com també la desitjo a les altres alternatives si arriben a sortir.Fins la setmana que vé amic Fred

Enric Garcia Garrido ha dit...

Salut Roger, m'ha agradat el que has comentat del Matx del Mundial. Potser no ha estat el millor mundial que recordo, però si he tingut la impressió, i probablement ho comentaré al proper programa de radio que fem, que s'ha pintat aquest matx com més aborrit del que ha estat; i també penso que s'ha exagerat massa en crítiques en algunes partides determinades amb ràpides taules. Jo recordo que a enfrontaments entre Karpov i Kasparov també es produïen partides ràpides i amb línies molt teòriques i repetitives, i ara tenim la impressió que aquelles partides eren el no va más.
Respecte al Pepo Viñas crec que pot ser un molt bon president de la Federació Catalana, però també penso que algunes coses, sobretot en qüestió d'enfoc han de canviar, i també coincideixo en que podria resultar positiu que es presentés una alternativa. Estic força d'acord amb tot el que has escrit.

Roger Salvo ha dit...

Hola Frederic,

Doncs, això és el que busca el format “Breus comentaris”, tocar temes d'actualitat sense la utilització de grans paràgrafs, dades i concrecions.

Estic d'acord amb tu amb tota la teva “contra crònica” en general, tan sols una discrepància, quan dius: “considero que el matx seria millor a vint-i-quatre partides amb l'afegit d'escurçar-lo a sis victòries”, home, si en dotze partides cap dels dos ha aconseguit guanyar més d'una partida, això que un guanyi sis em sembla molt poc probable.

També trobo que el matx sigui a vint-i-quatre partides em sembla excessiu, i no tant pel número de partides, sinó pel format actual del Campionat del món, amb el qual no estic gaire d'acord. Un Campionat del món cada dos anys no pot ser gaire llarg, perquè no permetria als contrincants poder jugar altres tornejos en les millors condicions; un exemple: en els últims tornejos que va jugar Karjakin, és obvi que no va jugar ni de juny com a jugat aquest campionat del món.

No m'agrada que es parli tant del desempat en detriment de les partides del campionat. Al desempat les partides han estat molt emocionats, però la qualitat l'hem vist a les altres.

No ens deixem enredar pels que ens volen vendre un producte descafeïnat, ja que darrera d'això el que hi ha és un petit o gran negoci.

Salutacions,

Roger Salvo ha dit...

Hola Frederic,

Doncs, això és el que busca el format “Breus comentaris”, tocar temes d'actualitat sense la utilització de grans paràgrafs, dades i concrecions.

Estic d'acord amb tu amb tota la teva “contra crònica” en general, tan sols una discrepància, quan dius: “considero que el matx seria millor a vint-i-quatre partides amb l'afegit d'escurçar-lo a sis victòries”, home, si en dotze partides cap dels dos ha aconseguit guanyar més d'una partida, això que un guanyi sis em sembla molt poc probable.

També trobo que el matx sigui a vint-i-quatre partides em sembla excessiu, i no tant pel número de partides, sinó pel format actual del Campionat del món, amb el qual no estic gaire d'acord. Un Campionat del món cada dos anys no pot ser gaire llarg, perquè no permetria als contrincants poder jugar altres tornejos en les millors condicions; un exemple: en els últims tornejos que va jugar Karjakin, és obvi que no va jugar ni de juny com a jugat aquest campionat del món.

No m'agrada que es parli tant del desempat en detriment de les partides del campionat. Al desempat les partides han estat molt emocionats, però la qualitat l'hem vist a les altres.

No ens deixem enredar pels que ens volen vendre un producte descafeïnat, ja que darrera d'això el que hi ha és un petit o gran negoci.

Salutacions,

Roger Salvo ha dit...

S’ha duplicat l’últim missatge, misteris del sistema.

Roger Salvo ha dit...

Hola Enric.

Gràcies pel teu comentari. No ha estat un campionat avorrit, però si exigent en la seva comprensió. Si els grans jugadors no fonamenten la seva estratègia en l’obertura i intenten aconseguir avantatges al mig joc, sovint minses, per guanyar en elaborats finals, doncs pels aficionats, potser, ens sembla avorrit. Molt d’això té la culpa que els aficionats dediquem molt del nostre temps a l’estudi de les obertures i molt poc al mig joc i els finals; amb la qual cosa la nostra capacitat per entendre les bones jugades en aquestes fases no es gaire bona.

Però aquesta estratègia no és nova, a Carlsen li ha donat molts i molts punts els últims anys. Que Karjakin hagi estat capaç de contrarestar-ho, demostra que ell també ha estat a un gran nivell.

Quan mirem una pintura, ens pot agradar o no, però per saber si és una obra d’art es té que saber sobre el tema. No conec cap programa sobre pintura que sigui mediàtic per televisió i tu?

Una abraçada company