divendres, 24 de desembre del 2010
Bones Festes
Ja ha arribat el Nadal i ara toca ser feliços, abraçar-nos i posar-nos morats de menjar i beure. És el costum, ens ho han ensenyat des de petits i seriem infeliços si no ho puguéssim fer. En realitat les festes de Nadal són com una valvula d'escapament que tenim al finalitzar l'any per donar sortida a les frustacions, que en menor o major mesura hem anat acumulant en aquest període.
Aquest any ha estat fotut per a moltes persones. Uns han anat a l'atur, altres s'han vist obligats a tancar la botiga o l'empresa familiar. Els més perjudicats estan molt a prop de la pobresa o ficats de "potes" en ella. Per aquestes persones el Nadal està per terra.
És cosa de la crisi ens diuen, ho volen els mercats argumenten. Però que "cony" volen dir amb tot això? Ens parlen dels mercats com si fossin una plaga bíblica que ha vingut del cel per castigar-nos els nostres pecats. Doncs no, darrere dels mecats hi ha persones amb clars interessos. Són els mateixos que van provocar la crisi guanyant gran quantitat de diners i ara ens volen fer pagar els "plats trencats" a les persones "de a peu"...
Estava jo pensant aquestes coses i sembla ser que la cara se'm posava de "pomes agres", la meva dona es va adonar i em va dir una mica alterada:
Una altra vegada donant-li al "tarro" deixa de ser tan negatiu, acabaràs agafant una depressió de "cavall".
Sempre havia tingut el pressentiment que la meva dona podia llegir-me els pensaments, però aquesta vegada em vaig quedar glaçat. Vaig decidir fer-la cas, si veig un got amb líquit per la meitat, procuro convèncer-me de què està ple.
Benvolgunts companys i companyes dels escacs, us desitjo unes bones festes i que l'any 2011 us doni moltes satisfaccions (sempre i quan no sigui a costa de guanyar-me a mi, eh!)
Salut i escacs
dissabte, 11 de desembre del 2010
Perdedors
Sempre m'han agradat les narracions històriques; la història, els contes i les narracions. De petit no vaig ser gaire bon estudiant, però a les assignatures d'història, religió i FEM, sempre vaig treure bones notes.
Més tard em vaig adonar que la història oficial sempre l'escriuen el vencedors i em vaig anant identificant amb els perdedors. En aquest sentit us podria recomenar molts i molt bons llibres, però em quedaré amb tres: Pedra de tartera, Camí de sirga i Germinal. Si no els heu llegit, esteu a temps, val la pena llegir-los.
Amb aquesta idea, avui vull parlar dels grans perdedors de la història dels Campionats del món d'escacs. Dels jugadors, grans jugadors, que havent jugat en matxos per al Campionat del món, no van aconseguir ser campions. Alguns estan oblidats i altres són més coneguts per altres temes, com podria ser el cas de Tarraschs per les seves desavinences amb Nimzowitsch.
El primer campionat del món oficialment reconegut va enfrontar a Steinitz i Zukertort a les ciutats de Nova York, Sant Lluís i Nova Orleans l'any 1886 i Steinitz va ser el guanyador. Podeu consultar aquest matx al següent enllaç.
Així el primer dels nostres perdedors va ser Johannes Zukertort.
El segon perdedor de la nostra història va ser Mijail Chigorin, excel·lent jugador rus. Chigorin va jugar i perdre amb Steinitz l'any 1889 a la ciutat de L'Havana. Podeu consultar aquest matx al següent enllaç.
A l'any 1892 van tornar a enfrontar-se aquests grandíssims jugadors i Chigorin va tornar a perdre en un matx molt igualat. Podeu consultar aquest matx al següent enllaç.
Als anys 1890 i 1891 va haver un matx entre Steiniz i Gunsberg. Gunsberg va perdre i va deixar els escacs. Podeu consultar aquest matx al següent enllaç.
L'any 1894 Lasker va guanyar a Steiniz i es va proclamar com a nou campió, els anys 1896 i 1897 va tornar a enfrontar-se amb Steiniz al que va destrossar per un contundent 12,5 a 4,5.
Lasker va defensar amb èxit la seva corona en els següents matxos:
El 1907 va guanyar contundenment a Frank Marshall per 11,5 a 3,5. Podeu consultar aquest matx al següent enllaç.
El 1908 va derrotar al famós Dr. Siegbert Tarraschs. Fortíssim jugador en aquells anys. Podeu consultar aquest matx al següent enllaç.
El 1909 va derrotar amb contundència a David Janovsky. Podeu consultar aquest matx al següent enllaç.
El 1910 Lasker es va tornar a enfrontar amb Janovsky i el va tornar a apallissar per 9,5 a 1,5. Podeu consultar aquest matx al següent enllaç.
En aquest mateix any 1910, es va jugar un dels més interessants matxos de la nostra història, Lasker es va enfrontar amb Karl Schlechter. Schlechter era un jugador supersòlit, feia moltes taules i guanyava poques partides, però gairebé mai perdia. En aquest matx, sense perdre no va ser campió. Empat a 5, amb una curiosa anècdota: Última ronda, Schlechter guanyava d'un punt (tot empats i una victòria al seu favor) però el contracte d'aquest matx deia que per ser campió l'aspirant tenia que guanyar de dos punts, Schlechter va arriscar jugant un joc diferent de l'habitual i va perdre. Potser amb un reglament més just hauria estat campió. Podeu consultar aquest matx al següent enllaç.
L'any 1921, Capablanca va derrotar a Lasker i va ser el següent campió.
L'any 1927 Capablanca va defensar el seu títol i va perdre amb Alekhine. És curiós que el gran Capablanca és un dels pocs campions que no va ser capaç de defensar amb èxit la seva corona ni tan sols una vegada.
Alekhine va defensar amb èxit el títol als següents matxos:
L'any 1929 va guanyar a Eufim Bogolljugov. Podeu consultar aquest matx al següent enllaç.
L'any 1934, també a Bogoljugov. Podeu consultar aquest matx al següent enllaç.
A l'any 1935, contra tots els pronòstics, Max Euwe va derrotar a Alekhine i es va proclamar campió del món. No obstant això, Alekhine va recuperar el títol en un matx revenja celebrat l'any 1937.
Alekhine va morir l'any 1946 i la FIDE va organitzar l'any 1948 un torneig per decidir el campió del món. El guanyador va ser el soviètic Mijail Botvinnik. Podeu consultar aquest torneig al següent enllaç.
Botvinnik va perdre definitivament el títol de campió del món l'anty 1963, en aquest ampli espai de temps va jugar set matxos els anys 1951, 1954, 1957, 1958, 1960, 1961 i 1963. Va perdre el títol tres vegades i el va recuperar en dues. Però per la nostra crònica, el matx que ens interessa és el que a l'any 1951 va jugar amb David Bronstein.
El matx pel Campionat del món de l'any 1951, va ser un altre matx èpic. Bronstein va empatar amb Botvinnik a 12 punts i va perdre perqué el reglament donava el títol al campió en cas d'empat. Una altra vegada es donava la circumstància de què l'aspirant perdia sense ser derrotat. Podeu consultar aquest matx al següent enllaç.
Com he dit, Botvinnik va ser derrotat per Petrosian l'any 1963, Petrosian va ser derrotat per Spassky l'any 1966 i Spassky va ser derrotat per Fischer l'any 1972.
Bobby Fischer no es va presentar a defensar el seu títol l'any 1975 enfront el guanyador de la fase de candidats l'Anatoly Karpov.
Karpov va defensar el títol per dues vegades amb un dels grans protagonistes d'aquest article, el Victor Korchnoi. El 1978 a Baguio (Filipines) on es va imposar Karpov per 16,5 a 15,5 i a Merano (Itàlia) l'any 1981 on també va guanyar Karpov per 11 a 7.
Podeu consultar el matx de Baguio al següent enllaç.
Podeu consultar el matx de Merano al següent enllaç.
Després va venir l'era dels matxos entre Karpov i Kasparov. Entre 1984 i 1990 van jugar cinc matxos, Moscou 1984, Moscou 1985, Londres i Leningrad 1986, Sevilla 1987 i Nova York i Lió 1990. Al final va quedar com a campió Kasparov, en una autèntica marató de partides 144, que va donar una puntuació de 73 per a Kasparov i 71 per a Karpov. Realment una igualtat impressionant.
Després, en el regnat de Kasparov, va començar una etapa de desprestigi del Campionat del món que encara no hem superat. No vull parlar gaire d'aquest tema, tan sols destacar que han jugat matxos pel Campionat del món i no han guanyat els següents destacats jugadors:
Timman, matx Karpov - Timman (1993) FIDE.
Short, matx Kasparov - Short (1993) PCA.
Kamsky, matx Karpov - Kamsky (1996) FIDE.
Topalov, matx Kramnik - Topalov (2006) Campionat reunificat i matx Anand - Topalov (2010).
Si voleu consultar tots els campionats del món, cliqueu aquest enllaç.
Bé, van perdre i no van aconseguir el preat títol de campió del món. Van ser perdedors, però van tenir el privilegi de poder lluitar per aconseguir-ho. En realitat van ser uns perdedors de luxe.
Salut i escacs,
dijous, 2 de desembre del 2010
Resum dels tornejos de tardor
La temporada de tornejos de tardor, a ronda setmanal, està pràcticament finita. Ara toca fer un resum de l'actuació dels jugadors del meu club.
L'actuació dels jugadors del Club d'Escacs Congrés ha estat desigual, però cal destacar el compromís de tots. Des de un punt de vista de club, crec que hem d'estar satisfets, ja que aquestes partides han sigut una immillorable posada en forma de cara al per equips.
Tots els tornejos van ser a nou rondes a excepció del Campionat de Veterans de Barcelona i l'Obert de l'Ideal Clavé que van ser de vuit.
L'actuació dels jugadors del Club d'Escacs Congrés ha estat la següent:
Campionat de Veterans de Barcelona
- Frederic Andreu 5,5 punts.
- Fermín Tejero 5,5 punts.
- Antoni Moranta 5 punts.
- Rafael Ylla 1,5 punts.
Open de l'Ideal Clavé
- Javier González 4,5 punts.
- Marco Antonio González 4 punts.
- Andreu Herrerias 2,5 punts.
- Francisco Javier Romero 1,5 punts.
Obert Vila de Gràcia
- Carlos Alonso 6 punts.
- Joan Codina 4,5 punts.
- Jordi Rodríguez 3 punts.
- Eduard Brufau 3 punts.
Obert "Memorial Francesc Pujol"
- Jaume Viñals 5 punts.
- Sandra Escobar 5 punts.
- Rafael Ylla 3 punts.
Obert d'Escacs de Santa Eulàlia de Ronçana
- Rafael Ylla 2 punts.
Tancat per a norma de Mestre Català del Club d'Escacs Sant Martí
- Roger Salvo 5 punts.
Bé, tothom ha fet el que ha pogut, no es pot demanar més. No han hagut grans actuacions, però alguns han fet campionats força bons. En aquest sentit, jo destacaria el nostre president el Federic Andreu, el Carlos Alonso i la Sandra Escobar.
També voldria destacar una noticia que per a nosaltres "els congressistes" no podem denominar amb altre nom que desafortunada. En aquests moments, quan encara queda un mes perquè la temporada estigui oficialment acabada, ja sabem que quatre jugadors i una jugadora han fixat per altres clubs.
La Sandra Escobar, el Xavier Povill, el Ramon Povill, el Francisco Javier Romero i l'Eduard Brufau ja no defensaran el Congrés el proper campionat per equips.
Vull desitjar-los molta sort a tots ells i espero que el que busquen en altres clubs ho puguin trobar.
Nosaltres cada vegada som menys, però la vida seguix, com deia la canço.
Salut i escacs,
diumenge, 28 de novembre del 2010
Calendaris
El passat 20 de novembre (20N, alguns encara ens en recordem d'aquesta data, quina manera de córrer el cava), a l'Assemblea de clubs de la Federació Catalana d'Escacs es van sortejar els números que serveixen per configurar els calendaris de la Divisió d'Honor i dels dos grups de Primera Divisió pel Campionat per equips 2011.
Podeu consultar aquests calendaris clicant el següent enllaç.
El Club d'Escacs Congrés estem a la Primera Divisió grup II, aquest és el nostre calendari:
El 30 de gener juguem amb el Condal al seu local.
El 6 de febrer juguem a casa amb el Montmeló.
El 13 de febrer tenim que anar al a seu del Peona i peó.
El 20 de febrer, viatge a Girona per jugar amb el Santa Eugènia.
El 27 de febrer tornem a jugar a casa contra els amics (meus) del Sant Martí.
El 6 de març, creuem el riu Besòs per jugar amb el Sant Adrià.
El 13 de març juguem a casa amb el Jake.
El 20 de març, agradable visita al Sitges. Si al començament d'aquesta ronda no estem salvats, és que estem molt fotuts.
El 27 de març juguem a casa amb el Sant Josep, a priori el "coco" del grup.
Bé, calendari maco, tot pel Barcelonès i dues sortidetes per a dinar força bé.
A priori, Sant Josep i Sitges lluitaran per l'ascens. El Sant Martí té un molt bon equip. El Peona i peó, si juga "la legió georgiana", també pot tenir un equip força complert. Els demés equips amb molta igualtat, baixaran els que estiguin en més baixa forma.
Com he dit, aixó és a priori, amb els equips actuals. Encara, en aquests dos mesos que falten, podem veure altes i baixes en tots els equips. Al gener la solució.
Salut i escacs,
Etiquetes de comentaris:
Campionat de Catalunya per equips
diumenge, 21 de novembre del 2010
Cent miniatures russes
"Cien miniaturas rusas" és un llibre de l'editorial Bruguera que es va editar l'any 1972 i el vaig comprar poc després. La veritat és que no el vaig donar gaire importància i s'ha passat molt anys a la prestatgeria. Ara, estic repassant els llibres antics i m'he adonat que els veig amb uns altres ulls de quan els vaig comprar.
Quan vaig comprar aquets llibre, vaig anar directe a les obertures que jugava en aquell temps, vaig mirar el que em cridava l'atenció i poca cosa més. Ara el miro i veig unes altres coses.
Ara bé, que entenem per miniatura en escacs. Crec que ho podem definir com una partida curta, tan curta que finalitza a l'obertura. Bé, que finalitza a l'obertura i amb un guanyador.
Però, per què es produeix això? Bàsicament se m'ocorren tres situacions: Un gran error que obligui a abandonar, una novetat teòrica mal defensada i desenvolupar deficienment l'obertura permeten reaccions contundents del contrincant.
Estarem d'acord que la primera situació, les deixades de peces comunament conegudes com a "cagades" ni surten en llibres, ni ens interessen. Les novetats teòriques ràpidament les podem veure a les revistes especialitzades i després als llibres de teoria. Amb que ens trobem que als llibres sobre miniatures el que més hi ha són obertures mal desenvolupades i/o línees antigues obsoletes i que aquestes dues situacións són contundentment castigades.
Això a mi em sembla força didàctic, no tant pel que tenim que jugar sinó com no tenim que jugar. No us a passat mai que jugant una línea teòrica, el vostre contrincant fa una jugada que no està al llibre, no sabem contrarrestar-la i acabem en una posició inferior. La solució està, naturalment, en tenir més coneixements generals del que estem jugant. Però m'he adonat que analitzant miniatures he entès millor algunes posicions.
Us passo una partida d'aquest llibre que crec que és un bon exemple. La partida és entre Ekstein i Laes, jugada al Campeonat de Tallin l'any 1956.
El negre ha jugat Dh4 i el blanc abandona. Però com és que el blanc ha arribat a aquest desastre?
Mirem la partida sencera, els comentaris són els del llibre.
Tenim que aprendre dels nostres errors, però si aprenem dels errors dels altres ens podem estalviar patiments.
Salut i escacs,
Quan vaig comprar aquets llibre, vaig anar directe a les obertures que jugava en aquell temps, vaig mirar el que em cridava l'atenció i poca cosa més. Ara el miro i veig unes altres coses.
Ara bé, que entenem per miniatura en escacs. Crec que ho podem definir com una partida curta, tan curta que finalitza a l'obertura. Bé, que finalitza a l'obertura i amb un guanyador.
Però, per què es produeix això? Bàsicament se m'ocorren tres situacions: Un gran error que obligui a abandonar, una novetat teòrica mal defensada i desenvolupar deficienment l'obertura permeten reaccions contundents del contrincant.
Estarem d'acord que la primera situació, les deixades de peces comunament conegudes com a "cagades" ni surten en llibres, ni ens interessen. Les novetats teòriques ràpidament les podem veure a les revistes especialitzades i després als llibres de teoria. Amb que ens trobem que als llibres sobre miniatures el que més hi ha són obertures mal desenvolupades i/o línees antigues obsoletes i que aquestes dues situacións són contundentment castigades.
Això a mi em sembla força didàctic, no tant pel que tenim que jugar sinó com no tenim que jugar. No us a passat mai que jugant una línea teòrica, el vostre contrincant fa una jugada que no està al llibre, no sabem contrarrestar-la i acabem en una posició inferior. La solució està, naturalment, en tenir més coneixements generals del que estem jugant. Però m'he adonat que analitzant miniatures he entès millor algunes posicions.
Us passo una partida d'aquest llibre que crec que és un bon exemple. La partida és entre Ekstein i Laes, jugada al Campeonat de Tallin l'any 1956.
El negre ha jugat Dh4 i el blanc abandona. Però com és que el blanc ha arribat a aquest desastre?
Mirem la partida sencera, els comentaris són els del llibre.
Play chess online
Tenim que aprendre dels nostres errors, però si aprenem dels errors dels altres ens podem estalviar patiments.
Salut i escacs,
diumenge, 14 de novembre del 2010
Novel·la d'escacs
Novel·la d'escacs és una narració curta que va escriure Stefan Zweig a l'any 1941. Aquest escriptor va ser famós a les dècades de 1920 i 1930 del segle XX i va acabar se'n una víctima del Nazisme com tans pensadors i artistes de l'època.
Si voleu fer una aproximació a Stefan Zweig, podeu consultar el següent enllaç.
Fa anys, quan vaig fer el nivell C de català, vaig tenir que fer un treball que requeria llegir un llibre i després fer-hi una explicació en format redacció. Ens van deixar escollir un llibre d'entre un ventall de possibilitats que en venien donades, un d'aquest llibres era Novel·la d'escacs. Vaig escollir aquest llibre per raons òbvies, però després em vaig alegrar d'aquesta decisió per dues raons: Primer perquè és una novel·la curta i em va donar menys treball a la redacció i en segon lloc perquè em va semblar una narració extraordinària. Sens dubte un dels millors llibres que s'han escrit sobre els escacs.
Molts de vosaltres segurament ja coneixeu aquest llibre, però si no és així, us el recomano molt especialment. A més, es llegeix molt ràpidament, es pot llegir en poques hores.
Si voleu tenir més informació i diferents punts de vista, podeu consultar els següents enllaços:
Biblioteca Central Comarcal de Tàrrega.
Món de llibres.
Bulimia quimérica.
B de llibre.
Com gotes a l'oceà.
Metajedrez.
Aprofitant que "el Pisuerga pasa por Valladolid" i al pas de diferents debats que s'han porduït últimament en blocs amics, voldria fer el següent comentari: Els escacs són un esport, això esta molt bé i ho tenim que defensar enfron les ments obtuses que defensen el contrari. Però, a més i en clau interna, no podem oblidar que els escacs són molt més que un esport. Ni tenim, ni podem comparar-nos amb altres esports, nosaltres tenim una personalitat especial i única. Cap altre esport pot aportar un bagatge tan gran en temes culturals, científics, artistics, intel·lectuals i històrics. Ja és l'hora que ens traguem aquest complex d'inferioritat envers altres esports i que revindiquem la nostra personalitat. Els escacs són grans per si mateixos i no necessiten de grans canvis per acontentar a no se sap qui. Quan tan sols nosaltres, els escaquistes, som els únics capaços de valorar-los com cal.
Salut i escacs,
dissabte, 6 de novembre del 2010
Cinc
Quan el concepe del nombre es va tornar prou estés, els diferents pobles de l'antiguitat es van veure en la necesseitat d'expressar-los en un llenguatge simbòlic. Atès que l'ésser humà té cinc dits a cada mà, deu en ambdues i vint considerant els dits dels peus, aquests nombres es van anar imposant com la base preferent dels direrents sistemes de numeració. Al sistema de base cinc se'l denomina quinari.
El número cinc, matemàticament parlant, és un nombre primer, després del tres i abans del set. És el segon número de Fermat , després del tres i abans disset. És el cinquè terme de la successió de Fibonacci, després del tres i abans del vuit. El poligon de cinc costats rep el nom de pentàgon. El pentàgon regular té algunes propietats curioses com ser que la raó entre la longitud de la seva diagonal i la longitud del seu costat és el nombre auri.
El cinc sempre ha estat un número que m'ha agradat, de petit ja m'agradava. És curiós com ens poden agradar unes coses o unes altres, sense saber ben bé perquè. Sobre gustos n'hi ha colors, diuen, no seré jo qui ho posi en dubte.
El cinc, quan ens referim a rondes, sobretot quan el campionat és a nou rondes, és molt apropiat per poder fer un cert balanç de com van les coses.
Ja s'han jugat les cinc primeres rondes als tornejos de tardor i els jugadors del Congrés anem fent el que podem, mai millor dit. La veritat és que no estem precisament arrasant.
Actuació dels jugadors del Club d'Escacs Congrés després de la cinquena ronda:
IV Obert Vila de Gràcia
- Joan Codina 3 punts.
- Carlos Alonso 2,5 punts.
- Jordi Rodríguez 2 punts.
- Eduard Brofau 1,5 punts.
- Javier González 3 punts.
- Marco Antonio González 3 punts.
- Andreu Herrerias 1 punt.
- Francisco Javier Romero 0,5 punt.
- Sandra Escobar 2,5 punts.
- Jaume Viñals 2 punts.
- Rafael Ylla 1,5 punts.
- Francisco Javier Romero López 2 punts.
- Francisco Javier Romero Gámez 1 punt.
- Rafael Ylla 1 punt.
- Roger Salvo 2,5 punts.
- Fermín Tejero 3 punts.
- Frederic Andreu 2,5 punts.
- Antoni Moranta 2,5 punts.
- Rafael Ylla 0,5 punt.
Salut i escacs,
diumenge, 31 d’octubre del 2010
Gideon Stahlberg
Després de parlar, en articles recens, de Larsen i de Carlsen, avui vull fer un recordatori d'altre jugador nórdic, en Gideon Stahlberg. Possiblement alguns de vosaltres (molts?) us direu, qui és aquest Stahlberg?
Alguns pensen que es podria considerar el tercer jugador escandinau, amb el permis d'Andersson. Bé, no entrem en polèmiques, 3r? 4t? 5è? El cert és que va ser un molt fort jugador, capaç d'enfrontar-se i en algunes ocasions entaular i fins i tot vencer, als millor jugadors de la seva època.
Definit com a un jugador elegant, jo (menys diplomàtic) el definiria com a un jugador rocós, amb plantejaments "totxos" d'obertura, un jugador difícil de guanyar.
Stahlberg va néixer el 26 de gener de 1908 a Göteborg i va morir el 26 de maig de 1967 a Leningrad.
Gideon Stahlberg va ser un Gran Mestre suec, que va exercir sovint com àrbitre en les trobades pel campionat del món. Va ocupar el primer tauler de l'equip del seu país en les Olímpiades disputades entre 1928 i 1964, sempre amb èxit, obtenint la seva millor puntuació (76,9%) a la de Hèlsinki de 1952. Juntament amb Stoltz i Lundin, va constituir l'avanguarda escaquística del seu país, aquests tres jugadors es forjaren el renom "dels tres mosqueters suecs", degut a les seves bones actuacions a les Olímpiades de Folkstone 1933 i Varsòvia 1935, on Suècia hi obtingué una medalla d'argent i una de bronze. En total, aconseguí guanyar quatre medalles, dues individuals (bronze el 1933 i argent el 1952), i dues per equips (bronze el 1933 i argent el 1935).
Va destacar com jugador de matxs, el 1933 va sorprende a la afició mundial en derrotar a Estocolm a Spielmann per +3-1=4, després, el 1934, a Götemborg va batre a Nimzowitch per +4-2=2 i el 1938 va empatar, també a Estocolm, amb Keres (en aquells moments Keres era considerat un clar aspirant al títol d'Alekhine). El 1949 Gligoric el va batre a Belgrad per +1-2=9.
Si voleu consultar partides de Stahlberg, cliqueu aquí.
El seu joc mai el va situar a les cotes que semblava que podia assolir. Això es va deure possiblement al gran interès que va expressar per altres ocupacions. Així, va ser un jugador de bridge i tennis de taula de categoria internacional i un apassionat degustador de vins i altres begudes alcohòliques, afició que va reduir les seves possibilitats de classificar-se millor en nombrosos tornejos.
Persona de gran cultura, va dominar diversos idiomes, va posseir una extraordinària memòria i va escriure diversos llibres d'escacs.
La seva carrera com a jugador es va veure dividida en dues parts per la Segona Guerra Mundial, la qual va començar mentre es trobava a Buenos Aires participant a l'Olimpíada de 1939.
En tornar a Europa el 1948 va començar a obtenir excel·lents resultats. Es va classificar per jugar el torneig de Candidats al Interzonal de Saltsjöbaden de 1948, va guanyar el torneig de Trecianske Teplice de 1949 i va ocupar la setena posició al torneig de Candidats de Budapest de 1950. A l'Interzonal d'Estocolm de 1952 va quedar cinquè i es va classificar pel torneig de Candidats de Zuric de 1953. En aquest torneig va quedar últim, però cal comptar que aquest campionat està considerat com un dels més forts de la història.
Arribats a aquest punt, la seva estel va començar a declinar. Com compensació va exercir com a àrbitre a cinc matxs pel campionat del món. Va morir el 1967 al patir un col·lapse quan es dirigia a Leningrad per a prendre part en un torneig internacional.
Tot un personatge dels escacs, jo el vaig descobrir quan vaig fer un seguiment del llibre de Bronstein ("El ajedrez de torneo", molt bon llibre per cert) sobre el Torneig de Candidats de 1953. Vaig analitzar algunes partides de Stahlberg i us puc assegurar que va fer "suar la cansalada" a més d'un dels favorits.
Salut i escacs,
dilluns, 25 d’octubre del 2010
L'ahir és història
Fa poques setmanes, vaig fer un article argumentant la importància de cuidar la història d'un club. Els clubs que ho fan, curiosament, gaudeixen de bona salut i els que no li donen importància a aquests fets, generalment, tenen crisis organitzatives i/o socials. No es pot generalitzar, però habitualment és així.
El tema és senzill, per poder tenir un historial de les tasques que ha fet un club o els seus jugadors, és imprescindible que alguna persona (o persones) es faci responsable d'aquesta feina avui, perquè quedi constància demà.
Abans, al Congrés es feien uns butlletins en format paper que estaven a l'abast de tots els socis, on s'explicaven les activitats més destacades del club i dels seus jugadors durant el periode d'un butlletí a l'altre (tres mesos crec recordar). Les persones que feien aquesta estupenda tasca, finalment es van cansar (suposo de ser sempre els mateixos) i els últims anys de l'anterior mil·lenni van deixar de fer-se'n. Posteriorment, el Josep Sadurní va tenir la paciència de recopilar bona part d'aquest butlletins en format pdf. al seu web. Els podeu consultar clicant el següent enllaç.
La tasca d'en Josep Sadurní és important, al seu web es pot trobar molta informació d'activitats del Club d'Escacs Congrés des de l'any 2001, especialment dels campionats per equips amb bones cròniques i fotografies que va millorant any rere any (aquests any ha posat també un vídeo).
Però, encara queda molta informació per recuperar, si no la recuperem potser aviat sigui una informació perduda i si això passés, la història del Club d'Escacs Congrés devindria mutilada.
Amb l'article d'avui, voldria col·laborar recuperant informació d'un torneig organitzat pel Congrés a la tardor de l'any 2000. El I Obert del Club d'escacs Congrés.
El I Obert del Club d'Escacs Congrés (va ser el primer i també l'últim, ja que no s'ha organitzat cap més) es va jugar els mesos d'octubre i novembre de l'any 2000 els dissabtes a la tarda.
Va ser un torneig modest en tots els sentits de la paraula, pocs premis i en quantitats modestes, per dir-ho amablement. Això va representar una nòmina de participants no gaire forta pel que estem acostumats actualment. Però, va tenir tots els ingredients necessaris i va acabar sent un campionat molt agradable. El rànquing inicial va ser el següent:
M'he permès la llicència d'afegir l'Elo actual dels participants. M'ha sorprès molt la quantitat de jugadors (50%) que ja no surten a l'última llista d'Elo. Bé, com totes les coses els escacs també estan en moviment, uns ho deixen i altres tornen o comencen, llei de vida.
I la classificació final va ser aquesta:
Com haureu vist, van jugar alguns jovenets que poc temps després s'han trasformat en forts jugadors, especialment el Lluís Oms, actualment un molt fort jugador reconegut sobradament.
És la meva intenció anar introduint de tant en tant en aquest bloc temes de la història del Club d'Escacs Congrés que pugui ajudar a recuperar el seu historial. Però jo puc parlar dels temes propers a mi, seria molt interessant que altres persones poguessin col·laborar aportant informació i documentació que ajudés en aquesta tasca.
Salut i escacs,
diumenge, 17 d’octubre del 2010
Tardor escaquista 2010
A la tardor, especialment durant els mesos d'octubre i novembre, es juguen una gran quantitat de tornejos a Catalunya. No crec que cap persona pugui dir que no juga perquè no hi ha un torneig a la seva mida. Tornejos els divendres a la nit, tornejos els dissabtes al matí i a la tarda, tornejos el diumenge al matí i també algun torneig entre setmana a la tarda. Tornejos oberts, tornejos tancats, tornejos organitzats per l a Federació Catalana i tornejos organitzats per clubs. Si a aquesta gran oferta afegim la quantitat de socials "anonims" però no menys importants, per completar l'oferta a una quantitat indeterminada de jugadors que volen jugar uns escacs diferents, més "casolans" per dir-ho d'alguna manera, doncs, potser sense adonar-nos gaire, hem aconseguit a Catalunya l'oferta perfecta.
Si, ja sé que m'estic deixant portar per l'optimisme. La perfecció no exixteix i és obvi que hi ha moltes coses que millorar, com per exemple els temes territorials (assignatura pendent a Catalunya no exclusivament als escacs), hi ha territoris de Catalunya que els escacs són pràcticament testimonials i imagino que els jugadors d'aquelles demarcacions tenen que fer uns grans sacrificis per poder jugar l'oferta actual.
Com a exemple d'això, recordo que quan era jove existia un club d'escacs a Ripoll amb uns jugadors tan entusiastes que eren capaços de venir a jugar a Barcelona els dimecres a la nit (ull, que les carreteres en aquells temps no heren com ara) un torneig per equips a quatre jugadors sistema "olímpic" que organitzava el desaparegut Club Barcinona.
Sóc conscient que la Federació Catalana i les Territorials estan treballant aquest tema en forma de potenciar les classes d'escacs a les escoles d'alguns d'aquests municipis. Siguem pacients, que si les coses es fan bé, els resultats no trigaran a arribar. Però també és precís recolzar els pocs clubs que existeixen en aquests territoris, especialment ajudant a organitzar tornejos molt més a prop d'ells.
Bé, hem d'admetre que l'oferta actual està a l'abast de una gran majoria dels jugadors i que uns altres, una minoria, ho tenen més complicat. Però si volem parlar d'escacs a Catalunya amb "majuscules" hem de ser conscients que això tan sols serà possible quan es pugui jugar amb tota normalitat a tots els racons del nostre territori.
Per part dels jugadors del Club d'Escacs Congrés que han decidit de no jugar aquesta tardor, no podem dir que hagi estat per questions geogràfiques. Jo crec que ja comença ha ser una raó cultural, som un club de i pel per equips, ho tenim que assumir.
Però exixteixen algunes excepcions. Passo a resumir els jugadors del Club d'Escacs Congrés que estem jugant tornejos aquesta tardor.
Campionat de veterans de Barcelona
- Fermín Tejero
- Cecilio Domínguez
- Frederic Andreu
- Antoni Moranta
- Rafael Ylla
- Carlos Alonso
- Joan Codina
- Eduard Brofau
- Jordi Rodríguez
- Javier González
- Marco Antonio González
- Francisco Javier Romero
- Andreu Herrerias
- Jaume Viñals
- Sandra Escobar
- Rafael Ylla
- Antoni Moranta
- Francisco Javier Romero Gámez
- Francisco Javier Romero López
- Rafael Ylla
- Roger Salvo
Salut i escacs,
diumenge, 10 d’octubre del 2010
Escacs i moda?
Fa uns dies, passejant pel meu barri, em vaig fitxar en un cartell publicitari. Em va cridar l'atenció el noi que sortia, aquest noi el conec, em vaig dir. Em vaig aproximar i vaig veure que havien unes lletres petites que deien en anglès: Número 1 del rànquing mundial d'escacs.
Carlsten, però si és Magnus Carlsten., va ressonar pel meu cervell. Sí, era Carlsten i allò era una campanya publicitària d'una multinacional de roba per a gent jove.
Vaig apuntar el web que sortia al cartell i un cop a casa vaix utilitzar google amb interessants resultats. Resultat que apart de (o millor dit, dins de) la campanya publicitària, també es van organitzar diferents actes escaquístics.
Podeu trobar més informació sobre aquest tema clicant aquí.
Bé, no vull fer cap juici de valors sobre aquest tema. Cadascú pot treure la seva conclusió. Però, penseu que aquest tipus d'esdeveniments aporten alguna cosa important als escacs?
Sí, ja sé que el terme qüestió important ja ens portaria a un debat per si mateix, espero les vostres aportacions.
Noticia d'ultima hora. Fons no constatades ens diuen que altre empresa de moda (no podem dir el nom, però es molt important a nivell mundial) ha contractat un personatge mediàtic per la campanya de tardor. Sembla ser que la campanya portarà per títol "O rey do social".
Quina de les dues campanyes guanyarà? Francament el detall del gosset pot ser determinant.
Salut i escacs,
Subscriure's a:
Missatges (Atom)