Novel·la d'escacs és una narració curta que va escriure Stefan Zweig a l'any 1941. Aquest escriptor va ser famós a les dècades de 1920 i 1930 del segle XX i va acabar se'n una víctima del Nazisme com tans pensadors i artistes de l'època.
Si voleu fer una aproximació a Stefan Zweig, podeu consultar el següent enllaç.
Fa anys, quan vaig fer el nivell C de català, vaig tenir que fer un treball que requeria llegir un llibre i després fer-hi una explicació en format redacció. Ens van deixar escollir un llibre d'entre un ventall de possibilitats que en venien donades, un d'aquest llibres era Novel·la d'escacs. Vaig escollir aquest llibre per raons òbvies, però després em vaig alegrar d'aquesta decisió per dues raons: Primer perquè és una novel·la curta i em va donar menys treball a la redacció i en segon lloc perquè em va semblar una narració extraordinària. Sens dubte un dels millors llibres que s'han escrit sobre els escacs.
Molts de vosaltres segurament ja coneixeu aquest llibre, però si no és així, us el recomano molt especialment. A més, es llegeix molt ràpidament, es pot llegir en poques hores.
Si voleu tenir més informació i diferents punts de vista, podeu consultar els següents enllaços:
Biblioteca Central Comarcal de Tàrrega.
Món de llibres.
Bulimia quimérica.
B de llibre.
Com gotes a l'oceà.
Metajedrez.
Aprofitant que "el Pisuerga pasa por Valladolid" i al pas de diferents debats que s'han porduït últimament en blocs amics, voldria fer el següent comentari: Els escacs són un esport, això esta molt bé i ho tenim que defensar enfron les ments obtuses que defensen el contrari. Però, a més i en clau interna, no podem oblidar que els escacs són molt més que un esport. Ni tenim, ni podem comparar-nos amb altres esports, nosaltres tenim una personalitat especial i única. Cap altre esport pot aportar un bagatge tan gran en temes culturals, científics, artistics, intel·lectuals i històrics. Ja és l'hora que ens traguem aquest complex d'inferioritat envers altres esports i que revindiquem la nostra personalitat. Els escacs són grans per si mateixos i no necessiten de grans canvis per acontentar a no se sap qui. Quan tan sols nosaltres, els escaquistes, som els únics capaços de valorar-los com cal.
Salut i escacs,
3 comentaris:
Ben dit el paràgraf final. En quant al llibre, jo tb el vaig llegir i està força bé.
Resulta curiós que, per un cop, els escacs no apareixen com a font de bogeria sinó com a remei -imperfecte, això sí- de la bogería.
Hola Joan,
Gràcies per les teves paraules i enhorabona pel “pollastre” que has muntat amb l’article de les propostes que s’han portat a la propera assemblea de la Federació. Impressionant, 34 comentaris esta molt bé, molta gent (jo també) s’ha assabentat d’aquest tema pel teu article i això esta molt bé. Llàstima que la polèmica s’ha avinagrat quan s’ha parlat del social, qüestió, que a més, no venia “a cuento”. En fi, bon article complementat i argumentat també molt bé al blog de los Mon.
Salutacions,
Jo també vaig fer un treball sobre aquest llibre!!! A classe d'alemany a la UAB haviem de triar un llibre per llegir i fer un treball i, com que tenia aquest a casa d'un viatge a Alemanya i a sobre ja coneixia l'història perquè l'havia llegit en castellà...
És molt molt bó:-)
Publica un comentari a l'entrada