Tal i com diu el títol d'aquest article, a data d'avui portem dues setmanes de confinament. Realment es fa més complicat que el que podia esperar. A pesar de intentar omplir el temps llegint i amb altres possibles entreteniments, la veritat és que aquesta situació m'afecta, i no positivament, precisament.
Ara bé, quan més malament em trobo menjant-me el “tarro”, penso en les persones que posen en perill la seva salut, posant el millor d'ells al servei de la comunitat, especialment el personal sanitari, però també, cossos de seguretat i altres que estan a primera línia de “combat”, i immediatament penso que sóc egoista de queixar-me de la meva situació. En realitat tots tenim que jugar el nostre paper en aquesta crisi, en el meu cas quedar-me a casa i aplicar allò que es diu en castellà “ajo i agua”, de la millor manera possible.
Foto: superoke via getty images
El fet més important referent als escacs produït aquesta setmana ha estat la suspensió del Torneig de Candidats. Un fet sorprenent va ser que comencés, realment el que ha passat ara era d'esperar; el mateix podem dir dels Jocs Olímpics, tots sabíem que en aquestes circumstancies no es podrien fer, menys el organitzadors. Malauradament els interessos econòmics, sovint, estan per sobre de la seguretat de les persones.
Foto: web FIDE
Altre tema a ressaltar del món dels escacs propers (en altres indrets de ben segur que també) la gran quantitat de tornejos d'escacs “on-line” que han aparegut. Des de mini tornejos que han organitzat els clubs pels seus, fins a tornejos de més envergadura organitzats per clubs, federacions i plataformes digitals, destinats al públic en general
Imatge: Facebook
Imatge: Facebook
Imatge: Facebook
Imatge: Facebook
Imatge: Facebook
Imatge: Facebook
Imatge: Facebook
Imatge: Facebook
Ara bé, sempre he pensat i ara també, que els escacs per internet poden ser força divertits (sobre tot a ritmes ràpids que solen ser els més habituals) però que perden uns components fonamentals, els factors humà i social.
Espero i desitjo, que aviat puguem tornar a jugar amb els nostres contrincants davant nostre, donar-nos les mans abans i després de la partida, comentar-la després en un clima cordial, en fi, fer amics al voltant d'aquest meravellós joc, el que fa que com diu la famosa frase (“Gens una sumus”), siguem una família.
Salut i escacs,