L'article d'avui és sobre un tema col·lateral (col·lateral, quina paraula tan estranya però que últimament s'ha posat de moda) a partir del Magistral Ciutat de Barcelona que s'ha jugat recentment, en concret del 9 al 17 de novembre de 2017.
El torneig a estat força bé, en això hi ha unanimitat tant dels organitzadors, com de la gent que l'ha seguit en directe o a distància.
El guanyador ha estat el jove i fort Gran Mestre hongarès Benjamín Gledura.
Foto: Chessbase
La classificació final ha estat la següent:
També vull destacar el molt bon torneig que ha fet l’Hipòlit Asis que amb 5 punts ha assolit norma de Gran Mestre.
Foto: FCE
Però la meva intervenció no va sobre el torneig en si, sinó sobre certs comentaris que he sentit posteriorment, comentaris que critiquen la poca assistència de públic, amb l'argument que els jugadors catalans tindrien que recolzar més aquest esdeveniment (amb la seva presencia) i no ho fan.
Bé, he de dir que em sembla molt bé que la Federació Catalana d'Escacs organitzi un torneig com aquest que fa de complement perfecte a la excel·lent organització que representa el Circuit Català d'Oberts Internacionals d'Escacs. També hi ha que felicitar a la federació, ja que, any rere any, aconsegueix fer aquest digne magistral a pesar de les dificultats econòmiques.
El que no m'agrada i no puc estar d'acord són els comentaris sobre el poc públic que assisteix. Això em recorda un empresari amic meu, que em deia, fa ja cert temps, que no entenia que tenint un producte de gran qualitat la gent no ho comprava i argumentava que el problema era que la gent no sabia comprar. Òbviament, buscant les millors paraules per a no ofendre'l, li vaig dir que el problema no era de la gent i que era ell el que tenia que buscar la solució.
Tornant al “nostre problema”, no es pot enfocar la qüestió de la manca de públic buscant la participació militant per fer “bulto”. Això l'únic que fa és potenciar que no es busqui una solució més racional, que des del meu punt de vista passa per fer l'oferta més atractiva.
Com es fa això? Sóc conscient que no és gaire fàcil, però si que crec que es té que canviar el “xip” dels últims anys i posar-se al altre costat. Es a dir, no pensar com organitzadors i pensar com a públic (aficionats i jugadors d'escacs), la pregunta seria (ho similar): quin atractiu faria que deixes de seguir la partida per Internet i t'acostis al local de joc?
Crec que aquest primer pas és necessari (jo no ho faria amb una enquesta, seria partidari de petites i informals entrevistes), juntament amb més coses, òbviament.
Torno a dir que el tema no és fàcil i sóc conscient que “des de fora” tot sembla molt senzill i els que tenen la responsabilitat saben que les coses són més complicades. Però l'important és “posar el fil a l'agulla” i no escudar-nos en que la culpa és de la gent.
Per finalitzar una proposta, sense ànim de pressionar a ningú. Potser seria interessant fer coincidir el Magistral Ciutat de Barcelona amb un obert del circuit (no necessàriament a l'estiu) , en un mateix local però en sales suficientment separades per reservar la intimitat dels mestres.
Bé, tan sols és una idea, d'organització més complicada, però també molt més atractiva, que pot fer que alguna administració pugui (vulgui) col·laborar adequadament.
Salut i escacs,
