divendres, 31 de juliol del 2020

Vacances 2020





Avui 31 de juliol, com he fet tots els anys precedents tanco el blog durant el mes d'agost.

Cap novetat, durant tots aquests anys a les meves vacances les prioritats han estat unes altres i també li he donat vacances a aquest blog.

Imatge: àgora-xtec

Aquest any 2020, com tots sabem, és força diferent. La pandèmia ens ho ha condicionat tot, i les vacances també estan condicionades a les situacions sanitàries.

Foto: Naciódigital.cat

Per una altre banda, la situació actual dona poques possibilitats de poder parlar dels escacs propers, i tampoc vull entrar en controvèrsies (des del meu punt de vista poc gratificants) que he pogut llegir en algunes xarxes socials.

Per tot plegat, em dono un respir i durant el mes d'agost aquest blog romandrà tancat.

Imatge: elpais.cat

Desitjant que durant aquest mes d'agost tot es desenvolupi cap a una situació més esperançadora, espero retrobar-me amb vosaltres el mes de setembre.

Salut (molta salut) i escacs,

dijous, 23 de juliol del 2020

Llibres (17)


Consultant l'historial d'aquest blog, he comprovat que tinc 33 articles etiquetats com a “Llibres”; 16 amb aquest títol i 17 amb altres títols però que també parlen de llibres. El primer el vaig fer amb data de 4 de setembre de 2009 i l'últim el 31 d’octubre de 2019.

Doncs, com he comentat, consultant aquests articles m'he adonat d'una gran omissió per la meva part. En cap d'aquests articles he parlat d'un dels millors i més complerts manuals d'escacs que s'han escrit.

Em refereixo al “Tratado General de Ajedrez” de Roberto Grau. Però abans de parlar d'aquesta col·lecció de llibres, deixeu-me que us doni unes petites “pinzellades” sobre el seu autor.

Roberto Grau (Buenos Aires 18 de març de 1900  - 12 abril de 1944) va ser un bon escaquista i figura clau dels escacs argentins.

Foto: Wikipedia

Va ser Campió d'escacs de l'Argentina en sis ocasions i representant olímpic en els Tornejos de les Nacions de París (1924), Londres (1927), La Haia (1928), Varsòvia (1935), Estocolm (1937) i Buenos Aires (1939). Va ser fundador del Cercle d'Escacs de Buenos Aires, de la Federació Argentina d'Escacs, i cofundador de la FIDE. L’any 1921 va guanyar el Torneig Internacional de Carrasco, Uruguai, i va quedar tercer al Torneig Nacional de 1922 organitzat pel Club Argentí d'Escacs. 

Va ser assistent d'Alexander Alekhine en la seva trobada pel campionat de el món contra Capablanca disputat a Buenos Aires l'any 1927.

A més de jugador va ser periodista i va dirigir revistes especialitzades, "Els Escacs Americà" i "Escacs Argentí", tenint també al seu càrrec la secció d'escacs "Davant el Tauler" al diari La Nació de Bons Aires i "Entre les Torres" a la revista Leoplán.

Al congrés realitzat el 1937 a Estocolm, va aconseguir la seu de Buenos Aires per a l'Olimpíada d'escacs de 1939. L'esmentat torneig es va dur a terme al Teatre Politeama de la capital Argentina amb el més granejat de els escacs mundial de l'època; aquest esdeveniment va tenir més transcendència que el mer fet esportiu, ja que durant el seu transcurs va esclatar a Europa la Segona Guerra Mundial, el que va canviar el destí de molts jugadors que no van poder tornar als seus països d'origen. Va morir el 12 d'abril de 1944 víctima d'una hemorràgia cerebral.

Però, sens dubte, el fet que va fer que fos conegut, reconegut i recordat en el món dels escacs, va ser per ser l'autor del llegendari “Tratado General de Ajedrez”, possiblement la més completa obra escrita en castellà sobre el tema, formada per 4 volums i que ha estat traduïda a nombrosos idiomes. Encara avui, malgrat els anys transcorreguts des de la seva primera edició, és un tractat de referència per a molts aficionats que desitgen aprendre i perfeccionar-se en els escacs.

S'han fet moltes reedicions d'aquests 4 volums per diferents editorials. Jo els vaig adquirir fa molt temps i són de l'Editorial Sopena.
 

Aquest primer volum està dirigit a principiants i proporciona tota la informació relativa als rudiments del joc: des de la col·locació de les peces sobre el tauler fins a nocions sobre la pèrdua o guany de material. Amb una senzillesa fora del comú, l'autor ens prevé d'errors comuns que comet el principiant. Hi ha més de cent partides instructives d'atac i cent cinquanta exercicis per resoldre amb solucions. La seva lectura és indispensable per a la comprensió de la resta de l'obra.


En aquesta part de l'obra, l'autor convida als lectors a descobrir l'apassionant món de les combinacions. Servint-se de magnífics exemples, aconsegueix que les idees essencials per a un coneixement sòlid del tema resultin fàcilment comprensibles. Així, subratlla la importància que té fer balanç entre material i temps, tracta amb especial detall conceptes com els de sacrifici, espai o iniciativa i exposa a més, totes les possibles maneres d'atacar per donar mat o per guanyar material. Al seu torn, l'autor realitza un detallat tractament del tema de el desenvolupament.


La conformació dels peons és un tema fonamental en escacs. Una adequada ubicació d'aquests en el tauler permetrà a les peces actuar amb harmonia. Per això, la comprensió de les diferents estructures proporciona valuoses eines per entendre amb més profunditat el joc. En aquest volum, Grau destaca la solidesa dels peons units i la força o debilitat dels peons passats. Ofereix una completa explicació sobre la manera en què els peons doblats compensen la seva debilitat i, a més, dóna pautes per desenvolupar-se en posicions amb peons aïllats o amb peons penjats.


En aquest últim volum de l'obra s'examinen amb deteniment temes claus de l'alta estratègia: la confluència dels diferents factors que decideixen una partida d'escacs. Grau analitza els elements necessaris per a la comprensió de posicions i per a l'elaboració de plans amb aspectes com la lluita entre cavall i alfil, o els secrets de la simplificació. Tracta al seu torn amb especial cura finals molt habituals en la pràctica, fonamentalment de torres. Resumeix els secrets de l'estratègia superior mitjançant abundants exemples i demostra amb precisos anàlisi la veracitat dels seus postulats.

Si fem cas a aquests petits resums, podem veure que pels jugadors d'un cert nivell (a partir de jugadors de club), els volums més profitosos són el tercer i el quart.

En aquest sentit, el prestigiós comentarista de temes d'escacs Luis Fernández Siles, ens recomana especialment el volum tercer.


Aquest vídeo és un extracte d'un vídeo a on Luis Fernández recomana els llibres d'escacs que segons el seu parer són dels millor. A mi particularment m'ha agradat que alguns d'aquests llibres jo també els he recomanat en articles anteriors en aquest blog. Us passo el vídeo sencer per si és del vostre interès.




El “Tratado General de Ajedrez”  és un molt bon treball que serveix per començar a tenir una aproximació als principis fonamentals al volum primer (principiants) fins tocar als volums tercer i quart temes importants del nostre joc.

Salut i escacs, 

dijous, 16 de juliol del 2020

Aaron Nimzowitch


El 6 d'abril de 2015 vaig fer un article amb el títol de “La revolució de Wilheml Steinitz”, podeu llegir aquest article des d'aquest enllaç.

Les ensenyances de Steinitz van ser en el seu temps una autentica revolució, però unes quantes dècades després va haver una altre revolució encara, si em permeteu la expressió, més radical, una nova tendència del pensament escaquístic  denominada “hipermodernisme”. Els seus pilars van ser  Nimzowitch, Réti i Breyer, i entre els seus seguidors es trobaven Alekhine, Bogoljubov, Tartakower, Grünfeld, entre molts altres.

En l'article d'avui vull parlar d'Aaron Nimzowitch, gran teòric dels escacs i innovador. Nimzowitsch (1886-1935) escaquista danès d'origen letó, va ser (com he comentat) un dels grans teòrics dels escacs hipermoderns (escola que renunciava a priori a la conquesta del centre atacant-lo de manera indirecta).

Podeu tenir més informació sobre Nimzowitch consultant aquest dos enllaços: enllaç 1 - enllaç 2.

Foto: Ajedrez 12

Sempre havia tingut a Nimzowitch com un gran innovador dels escacs i un gran jugador, però un jugador de segon nivell; es a dir, no a l'alçada dels més grans del seu temps. Recentment he adquirit el llibre “Carlsbad 1929” de l'Editorial Chessy.


I veient el gran torneig que va fer Nimzowitch el meu criteri sobre el seu nivell de joc he de dir que ha canviat. La classificació final va ser aquesta:


Sens dubte aquest va ser el seu major triomf, ja que van participar els millors jugadors de l'època, excepte el campió del món, Alexander Alekhine. Però també va tenir èxits importants com van ser el segon lloc (compartit amb Spielmann) a Sant Sebastià l'any 1912; la victòria en Marienbad l'any 1925 (empatat amb Rubinstein); el primer lloc a Dresden l'any 1926, amb 8'5 punts de 9 possibles i superant entre uns altres a Alekhine; un altre primer lloc a Londres el 1927 (compartit amb Tartakower) i a Berlín l'any 1928.

Trobareu partides de Nimzowitch en aquest enllaç.

Us passo uns vídeos amb partides de Nimzowitch:










Nimzowitch va ser un dels principals difusors de l'escola hipermoderna. La influència en els escacs moderns de les seves obres “El meu Sistema” i “La pràctica del meu Sistema” ha estat importantíssima. Pràcticament, cap gran escaquista dels últims 80 anys s'ha sostret als preceptes que en elles va exposar el seu autor. Conceptes com la profilaxi, el bloqueig del peó aïllat i dels peons penjants i el control a distància del centre van ser introduïts per ell. Va fer aportacions importantíssimes a la teoria de les obertures. Entre moltes altres, se li deu la defensa Nimzoindia.



Aquests dos exemplars són els que jo tinc, el primer va ser editat per l'Editorial Aguilera l'any 1965 i en concret aquest és de la tercera edició de l'any 1971; el segon va ser editat per l'Editorial Aguilera l'any 1968, el meu és de la segona edició editat l'any 1971.

Hem de ser conscients que molts conceptes de Nimzowitsch avui en dia estan desfasats o no ben formulats (és llei de vida), però molts altres han perdurat fins als nostres dies i amb ells han après milers de escaquistes durant anys.

En aquest sentit us recomano el magnífic llibre de John Watson: “Los secretos de la estratègia moderna en ajedrez, avances desde Nimzowitsch”.


Aquest llibre editat l'any 1998  el veig com un molt bon complement actualitzador als llibres de Nimzowtsch, en aquest sentit us passo un fragment de la seva contraportada: “Es compleixen ara setanta-cinc anys des de que Nimzowitsch va escriure la seva obra monumental El Meu Sistema. Tot i que es manté com una obra fonamental en l'estratègia dels escacs, l’enfocament de les posicions d'escacs ha canviat notablement des dels temps de Nimzowitsch , amb perfeccionaments de les idees existents, i nous conceptes. Aquest llibre satisfà la necessitat de realitzar un exhaustiu i profund treball del modern tractament de les posicions d'escacs, i com les teories de Nimzowitsch, encara controvertides i revolucionàries en el moment d'editar-se El Meu Sistema,  han estat perfeccionades i utilitzades al costat dels conceptes clàssics”.

Importants els plantejaments de Nimzowitsch, i importants les actualitzacions del llibre de Watson. Però aquest últim llibre ja té 20 anys, la pregunta seria: es tenen que actualitzar algunes de les actualitzacions d'aquest llibre?

Salut i escacs, 

dijous, 9 de juliol del 2020

Dades (11)


El 26 de maig de 2012 vaig fer el primer article etiquetat com dades. En aquests vuit anys he fet catorze articles més amb aquesta etiqueta, 11 amb el títol de dades i quatre amb altres títols.

Aquell primer article començava amb aquesta explicació que avui segueix sent totalment aplicable:

“Avui voldria parlar d'unes dades que m'han cridat l'atenció. Dades del món dels escacs naturalment, dels escacs del nostre entorn, els escacs catalans.

Però, per poder centrar-nos, primer tindríem que definir que és una dada. Consultant el Diccionari de la llengua catalana Enciclopèdia Catalana, llegeixo: "representació convencional d'idees o fets capaç de ser comunicada o manipulada per algun procés", ja estem, no us ha passat mai que quan consulteu un diccionari per saber la definició d'una paraula, ens trobem que ens tanca algun interrogant, però sovint, ens obre uns altres; afortunadament també tinc un altre diccionari, el Nou diccionari de la llengua catalana de J.B. Xuriguera (gran home aquest Xuriguera, sempre intentant posar les coses més fàcils als estudiants), en aquest diccionari trobo la següent definició de dada: "antecedent necessari per arribar al coneixement exacte d'una cosa".  Millor, molt millor aquesta segona argumentació pel que jo vull expressar en aquest article.

Des del meu punt de vista, les dades ens permeten investigar i aprofundir en una qüestió per a poder arribar a una conclusió sobre un tema”.

En l'article d'avui vull tocar unes dades molt concretes, les que representen el total de llicencies federatives de la Federació Catalana d'Escacs en diferents moments de la seva història.

La veritat que la idea de parlar d'aquesta qüestió em va sorgir llegint aquest article d'un desaparegut diari de l'any 1933.


Vuit mil afiliats a la FCE a l'any 1933! No m'ho podia creure. La veritat és que durant la República, tot el que va tenir relació amb la cultura, l'art i la socialització de les persones, va tenir un fort impuls, i els escacs no van ser una excepció. Però aquesta noticia em sembla exagerada. 

A partir d'aquí he intentat trobar dades que demostressin les llicencies federatives que han hagut en cada moment.

Francament, la tasca ha estat poc gratificadora; aquest és un tema del qual fins fa ben poc s'ha donat molt poca difusió. Poca cosa he pogut trobar, però alguna cosa he trobat.

Comencem per la temporada 1964/65 amb aquesta nota al Boletín de Ajedrez que ens diu que a Catalunya hi ha 2.625 llicencies federatives.


La següent referència la trobem a un Boletín de Ajedrez de l'any 1970 sobre diferents dades de l’Estat Espanyol, on podem trobar que a la temporada 1968/69 a Catalunya havia 2.636 llicencies federatives.


El juny de 1977, el Butlletí d’Escacs publica una molt complerta relació de llicencies federatives, inclús ho fa per clubs, que representen un total de 4.259 de 149 clubs. Si us fitxeu, en aquest llistat no estan les llicencies de les comarques de Lleida; sembla ser que en aquells anys les relacions de la FCE i els escaquistes de les Comarques de Lleida no passaven pel seu millor moment.


Donem un altre salt i passem a l'any 2000, on trobem al llibre, Federació Catalana d’Escacs 75 anys d’Història, aquesta referència al tema que estem tocant.


L'any 2004, en una entrevista que li van fer a Toni Ayza, President de la FCE en aquells moments, va dir el següent:


Foto: Butlletí d'Escacs

Cinc anys després, a l'any 2009, el mateix president Ayza en altra entrevista deia això:


Foto: Butlletí d'Escacs

Afortunadament, en l'última dècada des de la FCE s'han fet públics uns amplis indicadors a on surten les llicencies federatives de cada any des de l'any 2000.


Veient aquestes dades, sembla que hi ha un cert estancament els últims anys en unes xifres que no estan malament però que donen a entendre que no creixem. Pot ser que pot haver una quantitat indeterminada de jugadors no federats que juguen per diferents plataformes on-line que si donessin el pas de federar-se incrementarien notablement les llicencies federatives. Pot ser que si, o potser no són tants como jo plantejo.


Tan si val, el fet és que la responsabilitat de trobar solucions per poder incrementar els aficionats de forma presencial i conseqüentment les llicencies federatives és dels clubs i de la Federació Catalana d'Escacs; clarament fan falta idees imaginatives.

Salut i escacs,   
   

dijous, 2 de juliol del 2020

ARTEDREZ, un gran blog


En aquests mesos de confinament i postconfinament,  alguns webs i blogs dedicats a temàtiques relacionades amb els escacs s'han quedat col·lapsats, es a dir, que han fet molt poques entrades noves i/o cap entrada.

Aquest blog, com heu pogut comprovar els que el seguiu, ha sigut fidel al costum de  sortir un cop cada setmana. Però ha hagut un blog, des del meu punt de vista un fantàstic blog, que s'ha superat i ha fet més articles que els que feia anteriorment.

Em refereixo a ARTEDREZ, que ha fet en els mesos de març, abril, maig i juny 94 articles nous; 26 al mes de març, 23 a l’abril, 29 al maig i 16 al juny.

Podeu trobar una entrada a aquest blog a la part dreta, o si ho preferiu en aquest enllaç.

Com a reconeixement a ARTEDREZ us passo imatges dels articles d'aquest mes de juny:

5 de juny


6 de juny


8 de juny


10 de juny


12 de juny


13 de juny


14 de juny


16 de juny


17 de juny


19 de juny


21 de juny


22 de juny


24 de juny


26 de juny


28 de juny


30 de juny


Sempre m'ha agradat ARTEDREZ, des d'aquest modest blog vull felicitar al seu autor, Mariano García Díez, pel seu treball tan original i gratificant.

Salut i escacs,