Consultant l'historial d'aquest blog, he comprovat que tinc 33 articles etiquetats com a “Llibres”; 16 amb aquest títol i 17 amb altres títols però que també parlen de llibres. El primer el vaig fer amb data de 4 de setembre de 2009 i l'últim el 31 d’octubre de 2019.
Doncs, com he comentat, consultant aquests articles m'he adonat d'una gran omissió per la meva part. En cap d'aquests articles he parlat d'un dels millors i més complerts manuals d'escacs que s'han escrit.
Em refereixo al “Tratado General de Ajedrez” de Roberto Grau. Però abans de parlar d'aquesta col·lecció de llibres, deixeu-me que us doni unes petites “pinzellades” sobre el seu autor.
Roberto Grau (Buenos Aires 18 de març de 1900 - 12 abril de 1944) va ser un bon escaquista i figura clau dels escacs argentins.
Foto: Wikipedia
Va ser Campió d'escacs de l'Argentina en sis ocasions i representant olímpic en els Tornejos de les Nacions de París (1924), Londres (1927), La Haia (1928), Varsòvia (1935), Estocolm (1937) i Buenos Aires (1939). Va ser fundador del Cercle d'Escacs de Buenos Aires, de la Federació Argentina d'Escacs, i cofundador de la FIDE. L’any 1921 va guanyar el Torneig Internacional de Carrasco, Uruguai, i va quedar tercer al Torneig Nacional de 1922 organitzat pel Club Argentí d'Escacs.
Va ser assistent d'Alexander Alekhine en la seva trobada pel campionat de el món contra Capablanca disputat a Buenos Aires l'any 1927.
A més de jugador va ser periodista i va dirigir revistes especialitzades, "Els Escacs Americà" i "Escacs Argentí", tenint també al seu càrrec la secció d'escacs "Davant el Tauler" al diari La Nació de Bons Aires i "Entre les Torres" a la revista Leoplán.
Al congrés realitzat el 1937 a Estocolm, va aconseguir la seu de Buenos Aires per a l'Olimpíada d'escacs de 1939. L'esmentat torneig es va dur a terme al Teatre Politeama de la capital Argentina amb el més granejat de els escacs mundial de l'època; aquest esdeveniment va tenir més transcendència que el mer fet esportiu, ja que durant el seu transcurs va esclatar a Europa la Segona Guerra Mundial, el que va canviar el destí de molts jugadors que no van poder tornar als seus països d'origen. Va morir el 12 d'abril de 1944 víctima d'una hemorràgia cerebral.
Però, sens dubte, el fet que va fer que fos conegut, reconegut i recordat en el món dels escacs, va ser per ser l'autor del llegendari “Tratado General de Ajedrez”, possiblement la més completa obra escrita en castellà sobre el tema, formada per 4 volums i que ha estat traduïda a nombrosos idiomes. Encara avui, malgrat els anys transcorreguts des de la seva primera edició, és un tractat de referència per a molts aficionats que desitgen aprendre i perfeccionar-se en els escacs.
S'han fet moltes reedicions d'aquests 4 volums per diferents editorials. Jo els vaig adquirir fa molt temps i són de l'Editorial Sopena.
Aquest primer volum està dirigit a principiants i proporciona tota la informació relativa als rudiments del joc: des de la col·locació de les peces sobre el tauler fins a nocions sobre la pèrdua o guany de material. Amb una senzillesa fora del comú, l'autor ens prevé d'errors comuns que comet el principiant. Hi ha més de cent partides instructives d'atac i cent cinquanta exercicis per resoldre amb solucions. La seva lectura és indispensable per a la comprensió de la resta de l'obra.
En aquesta part de l'obra, l'autor convida als lectors a descobrir l'apassionant món de les combinacions. Servint-se de magnífics exemples, aconsegueix que les idees essencials per a un coneixement sòlid del tema resultin fàcilment comprensibles. Així, subratlla la importància que té fer balanç entre material i temps, tracta amb especial detall conceptes com els de sacrifici, espai o iniciativa i exposa a més, totes les possibles maneres d'atacar per donar mat o per guanyar material. Al seu torn, l'autor realitza un detallat tractament del tema de el desenvolupament.
La conformació dels peons és un tema fonamental en escacs. Una adequada ubicació d'aquests en el tauler permetrà a les peces actuar amb harmonia. Per això, la comprensió de les diferents estructures proporciona valuoses eines per entendre amb més profunditat el joc. En aquest volum, Grau destaca la solidesa dels peons units i la força o debilitat dels peons passats. Ofereix una completa explicació sobre la manera en què els peons doblats compensen la seva debilitat i, a més, dóna pautes per desenvolupar-se en posicions amb peons aïllats o amb peons penjats.
En aquest últim volum de l'obra s'examinen amb deteniment temes claus de l'alta estratègia: la confluència dels diferents factors que decideixen una partida d'escacs. Grau analitza els elements necessaris per a la comprensió de posicions i per a l'elaboració de plans amb aspectes com la lluita entre cavall i alfil, o els secrets de la simplificació. Tracta al seu torn amb especial cura finals molt habituals en la pràctica, fonamentalment de torres. Resumeix els secrets de l'estratègia superior mitjançant abundants exemples i demostra amb precisos anàlisi la veracitat dels seus postulats.
Si fem cas a aquests petits resums, podem veure que pels jugadors d'un cert nivell (a partir de jugadors de club), els volums més profitosos són el tercer i el quart.
En aquest sentit, el prestigiós comentarista de temes d'escacs Luis Fernández Siles, ens recomana especialment el volum tercer.
Aquest vídeo és un extracte d'un vídeo a on Luis Fernández recomana els llibres d'escacs que segons el seu parer són dels millor. A mi particularment m'ha agradat que alguns d'aquests llibres jo també els he recomanat en articles anteriors en aquest blog. Us passo el vídeo sencer per si és del vostre interès.
El “Tratado General de Ajedrez” és un molt bon treball que serveix per començar a tenir una aproximació als principis fonamentals al volum primer (principiants) fins tocar als volums tercer i quart temes importants del nostre joc.
Salut i escacs,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada