Club d'Escacs Sant Martí, ara els socials

El Club d'Escacs Sant Martí té diferents i importants virtuts, jo destacaria per sobre de les altres el companyerisme; té l'essència dels clubs d'abans, clubs propers, en els quals ningú sé sent menyspreat, és igual que sigui del primer equip o de qualsevol dels altres equips del club (set equips a l'últim per equips).

Però això no passa per casualitat, sempre hi ha d'haver una direcció que cuidi els detalls i en aquest sentit el Club d'Escacs Sant Martí és, entre altres moltes coses, un gran club organitzador de campionats.

Ara a la tardor toca els campionats socials: l'actiu, que és va jugar el passat dissabte 26 de setembre, el clàssic, que és jugarà del 3 d'octubre al 21 de novembre, i el de ràpides que és jugarà el 28 de novembre.

Però, com bé sabeu els que seguiu els escacs catalans, durant els mesos anteriors el Club d'Escacs Sant Martí ha organitzat un seguit de tornejos oberts d'una molt alta qualitat:

He de dir que després dels socials hi ha un premi especial que pretén premiar i incentivar la participació i al desembre un torneig de ràpides per equips com a tancament dels tornejos de la temporada:

Fins aquí aquests resum ràpid de la capacitat organitzativa del Club d'Escacs Sant Martí, però ara us  vull parlar de XVII Social Actiu que és va jugar el dissabte passat.

Aquest campionat es va jugar a un ritme de 10 minuts i 2 segons d'increment; és un ritme interessant, que t'obliga a jugar d'una manera semblant a ràpides a cinc minuts, però amb l'avantatge de poder pensar una mica més en els moments delicats de la partida i sobretot, l'increment dels dos segons, per poc que sembli, permet guanyar posicions molt avantatjoses que sense aquest increment perdries per temps (ho diu un expert en perdre per temps partides amb mot avantatge en partides a 5 minuts a «finish»).

El pòdium va ser el següent:

1. Òscar Ruiz.
2. Evarist Pérez.
3. Beto Moreno

Podeu visualitzar la classificació complerta des d'aquest enllaç.

Us passo també unes quantes fotos.

Cal ressaltar que els participants (o com a mínim una gran part d'ells) és habitual que col·laborin al muntatge de la sala de joc:

Aquestes són de la competició:

Aquesta capacitat organitzativa és fenomenal, dona la possibilitat de jugar una extraordinari oferta  escaquista sense sortir del barri. Pocs clubs d'escacs poden dir el mateix.

Salut i escacs,

Llibres (7)

Torno a parlar de llibres, després de múltiples articles parlant de llibres de tota mena, de sobte m'he adonat que no he parlat mai de llibres sobre finals.

Tothom s'omple la boca dient que el final de partida és fonamental, generalment, en el desenllaç d'aquesta, que estar preparat en aquesta fase del joc és imprescindible per poder ser un bon jugador, que els grans campions sempre han estat uns extraordinaris finalistes, etc. etc.

Però després, la realitat és una altra molt diferent; la majoria dels jugadors no dominem els finals d'una manera equilibrada si ho comparem a la nostra força de joc en les dues altres fases anteriors.

Això no és casual, ja que destinem molt poc temps a estudiar i entrenar el final, i si tenim bons resultats en aquesta fase, generalment és perquè arribem amb molt avantatge o perquè el nostre contrincant també té poques habilitats jugant els finals.

Aquest bloc és un exemple d'això, fins aquest article he parlat de molts llibres i fins ara no havia parlat de cap llibre sobre els finals de partida.

Però, he de dir que aquesta tasca tampoc és gaire fàcil per a mi, ja que sempre que he parlat d'un llibre, ho he fet sobre llibres que he llegit; els llibres de finals, normalment, els he consultat, he profunditzat en alguns temes, però no puc dir que els he llegit en tota la seva extensió.

Com no vull trencar el meu costum referent a parlar i recomanar llibres que he llegit des de la primera a l'última pàgina, us recomano aquest tres llibres sobre finals:

La primera recomanació és "Preparación de finales" del Gran Mestre anglès, Jon Speelman. Amb aquest llibre vaig gaudir força, és un llibre que des de la perspectiva de finals que poden sorgir en qualsevol partida ens ensenya com tractar-los i ens endinsa d'una manera agradable en la teoria que em de saber retenir.

La segona recomanació és "Mis finales favoritos y estudios de grandes maestros" de l'Anatoli Karpov i de l'Evgeni Gik. Aquest llibre és diferent, no toca la teoria dels finals, planteja posicions de finals de partides entre grans jugadors i les analitza fins el desenllaç final. També es pot aprendre finals a partir dels anàlisi d'uns dels millors jugadors de finals, com és l'excampió del món.

La tercera recomanació és el que per a mi ha estat uns dels millors (si no el millor) manual de finals, com a mínim dels que jo conec. No puc estar parlant d'un altre llibre que no sigui "Los 100 finales que hay que saber" del Gran Mestre espanyol Jesús de la Villa. Un llibre rigorós i summament àgil
(difícil combinació), és un llibre que amb 100 exemples ben escollits i molt ben treballats, substitueix el que d'altra manera hauríem d'haver consultat desenes de llibres de finals amb els mètodes antics.

Un llibre que tot jugador aficionat (i potser alguns que van de professionals) hauria de tenir i consultar.

He de dir que si bé un estiu, fa ja bastants anys, em vaig preocupar de visualitzar en un tauler d'escacs les cent partides, també és veritat que tan sols vaig profunditzar en els finals que més m'interessaven.

Després, de tant en tant, li dedico una mica de temps; però no tan com el llibre és mereix i sobre tot, molt juny del que la meva ignorància necessita.

Però, també aquí en els escacs, com tantes vegades ens passa a la vida, l'urgent no ens deixa fer l'important.

Salut i escacs,

Oberts Internacionals de Berga, la primera pedra

Tal com deia a l'article anterior, podem estar molt satisfets del Circuit Català d'Oberts Internacionals d'Escacs, i a més, aquest circuit es supera any rere any.

Però, va haver un començament, sempre hi ha un primer pas, sempre hi ha qui posa la primera pedra. Aquest honor el tenen els companys escaquistes del Berguedà que van organitzar el primer Obert Internacional d'Escacs de l'Estat Espanyol l'any 1968.

Després van seguir organitzant tornejos cada estiu, van posar la llavor i el seu exemple va servir per a què, poc a poc, altres clubs catalans organitzessin oberts internacionals a l'estiu, que a traves dels anys ens ha portat a l'èxit de l'actual circuit.

S'ha de dir que els escaquistes del Club d'Escacs Berguedà en aquell any 1968 no eren uns inexperts organitzadors, ja tenien una contrastada experiència com a organitzadors de tornejos d'escacs, ja que des de l'any 1950 havien organitzat uns quants tornejos tancats, dos d'ells internacionals (1951 i 1952).

Podeu trobar informació sobre aquells tornejos en el magnífic article que van publicar a Ajedrez 365, el Joaquim Travesset i l'Alejandro Melchor l'any 2013.

He de dir que en aquells anys 70 del segle passat l'Obert Internacional de Berga era un meravellós "oasi" a on els jugadors catalans tenien l'oportunitat de jugar amb jugadors d'altres països i també de la resta de l'Estat Espanyol. Durant 10 dies Berga era una ciutat plenament escaquista; pel matí, uns anaven a la piscina, altres donaven passejades pels magnífics paratges del Berguedà, els menys, miraven l'enciclopèdia dels escacs iugoslava; per la tarda és jugaven les partides i per la nit, tots els bars estaven plens de persones parlant d'escacs, la majoria amb jocs d'escacs de butxaca ensenyant les partides jugades a la tarda.

Puc dir que parlo a partir de l'experiència, vaig jugar a Berga els anys 1973, 1974, 1975, 1977, 1978, 1979, 1984, 1986 i 1987 (el novembre d'aquest últim any va néixer el meu fill, a partir d'aquell moment els estius no van ser pels escacs, van ser per a la família).

L'Obert Internacional d'Escacs de Berga es va organitzar fins l'any 1996, comptant els dos tancats internacionals es van fer 30 edicions.

Volia fer un article sobre els tornejos oberts de Berga en general, però no he trobat la informació que pensava que trobaria abans de fer l'article. És per això que us passo els guanyadors de totes les edicions,una poca informació dels tornejos que vaig jugar i algunes fotos de tornejos anteriors i posteriors.

Foto general dels participants de l'any 1970. Foto Boletín Ajedrez.

Foto general dels participants de l'any 1971. Foto Boletín Ajedrez.

Foto general dels participants de l'any 1973. Foto del meu arxiu.

Vista parcial 1973. Foto del meu arxiu

Foto general dels participants de l'any 1974. Foto del meu arxiu.

Foto general dels participants de l'any 1975. Foto del meu arxiu.

Foto general dels participants de l'any 1976. Foto Butlletí d'Escacs

Foto general dels participants de l'any 1977. Foto Butlletí d'Escacs

Foto general dels participants de l'any 1978. Foto del meu arxiu.

Vista parcial 1978. Foto del meu arxiu

Foto general dels participants de l'any 1979. Foto Butlletí d'Escacs

Vista parcial 1979. Foto Butlletí d'Escacs

Foto general dels participants de l'any 1980. Foto Butlletí d'Escacs

Foto general dels participants de l'any 1983. Al cercle, el GM Ciocaltea, guanyador d'aquella edició, malauradament va morir uns dies després jugant l'Obert Internacional de Manresa.

Foto Butlletí d'Escacs

Guanyadors de l'edició de l'any 1995. Foto Butlletí d'Escacs

Foto general dels participants de l'any 1996. Foto Butlletí d'Escacs

Com he dit al principi de l'article, sempre hi ha un començament; malauradament, en més casos dels què serien desitjables, la memòria és efímera i es perd, amb el temps, la noció d'autèntiques heroïcitats. Crec que devem, com a mínim, que aquesta mostra d'amor als escacs que va ser en aquells temps organitzar aquells tornejos, mereix que no passi  a formar part de les files de l'oblit.

Des d'aquest modest bloc, he fet aquest article en reconeixement d'aquelles persones i la seva importantíssima i meritòria obra.

Salut i escacs,