Torno a parlar de finals. En realitat en aquest blog, durant tants anys des de que el vaig començar, no he fet gaires articles sobre els finals de partida, tan sols cinc.
És curiós que una de les parts en la qual es divideix els escacs, els escaquistes a nivell aficionat no li donem gaire importància.
De sobres conegut es que el temps que es dedica al coneixement de finals, és ínfima si la comparem al temps que dediquem a les obertures, i si m'apureu molt inferior a la que dediquem al mig joc.
Però en canvi, el coneixement dels finals serveix per diferenciar a un fort jugador d’un jugador vulgar.
Avui vull parlar del mat de Rei, Alfil i Cavall contra Rei. Ja vaig fer un article l'any 2016 sobre aquest tema. En aquell article vaig explicar com donar aquest mat amb la tècnica de la doble be baixa.
Podeu consultar aquell article des d'aquest enllaç
Avui vull tocar altre mètode sobre aquest mat, el mètode conegut com els "Triangles de Deletang". En el seu famós tractat "Anàlisi del joc d'escacs" de 1749, Philidor ja donava un exemple d'aquest mat usant el mètode de la "W". L'any 1923 Daniel Deletang va desenvolupar el seu mètode, conegut com a els "Triangles de Deletang" en el qual s'acorrala al Rei defensor dins de tres triangles rectangles formats per diagonals controlades per l'Alfil i la casella de la cantonada de mat. Algunes de les idees d'aquest mètode es remunten a 1780, però el sistema complet va ser publicat, com he comentat anteriorment, per Daniel Deletang l'any 1923.
Us passo un vídeo on s'explica aquest sistema de mat força bé:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada