A la llarga història dels escacs a Catalunya, han hagut importants fites, unes clarament recordades i altres de no tant. És més, de ben segur que hi ha algunes que tant sols estan a la memòria de jugadors veterans, sovint molt veterans.
Francament és una pena, perquè, no ens enganyem, alguns (molts?) dels fets importants de la història dels escacs catalans tenen el perill de deixar d'existir en quan aquests companys ens deixin.
Avui vull parlar d'un estament que va ser realment important pels escacs a casa nostra, em refereixo a l’Institut d’Escacs de Catalunya.
Aquesta entitat va aparèixer a finals de l'any 1975, es a dir, poc després de la mort del dictador Francisco Franco. El seu naixement va coincidir amb el 50è aniversari de la Federació Catalana d'Escacs (FCE) , durant la presidència d'en Pere Casajuana (1974-1978).
Amb el Jordi Puig i el Jaume Palau com a principals caps visibles, el seu tarannà va ser progressista i catalanista; amb sintonia amb la societat que lluitava per un país democràtic.
Jordi Puig amb Kasparov. Foto: Butlletí d'escacs
Podem ressaltar alguns dels seus objectius fonamentals:
- L'establiment de canals d'informació per a jugadors i clubs.
- L’estímul i promoció de noves activitats escaquístiques al territori català.
- Cooperació tècnica amb el Butlletí d'Escacs (l'edició del qual va assumir durant una època, amb una qualitat magnífica).
- Funcionament d'una biblioteca d'escacs i arxiu de partides a l'abast.
- Formació d’àrbitres, monitors i entrenadors.
- Cursets d’iniciació i avançats.
- Implantació d’un sistema d’avaluació de jugadors (Elo català).
- Promoció de competicions nacionals i internacionals.
Tots aquests objectius de l’IEC es van anant desenvolupant a través d’un període que va des de l’any 1975 fins l’any 1983.
Imatge: Butlletí d'escacs
Imatge: Butlletí d'escacs
Imatge: Butlletí d'Escacs
Foto: Butlletí d'Escacs
Imatge: Butlletí d'Escacs
Si us heu fixat en la relació de títols de monitor de la imatge anterior, veureu que surt el meu nom; com ho guardo tot, aquí teniu la prova.
Imatge: Butlletí d'escacs
Imatge: Butlletí d'escacs
Foto: Joaquim Travesset
Foto: Butlletí d'escacs
Foto: Butlletí d'escacs
Foto: Butlletí d'escacs
Imatge: Butlletí d'escacs
Imatge: Butlletí d'escacs
Presidència de l’Assemblea del 6 de març de 1982, on es van aprovar els estatuts. En el centre, el President de l’IEC, Sr. Jaume Palau i Albet; a la seva dreta, el Secretari Sr. Josep García i Riera; i la seva esquerra el Director Tècnic, Sr. Jordi Puig i Laborda. Foto: Butlletí d'escacs.
Foto: Butlletí d'escacs
Foto: Butlletí d'escacs
Foto: Butlletí d'escacs
Un relat “políticament correcte” però tenint en compte que aquest llibre va estar editat per la FCE, la explicació no podia ser gaire més concreta. A mi em dona la impressió que, pel que fos, sense entrar en detalls ni buscar culpables, la relació entre l’IEC i la FCE es va deteriorar fins el punt que finalment la FCE es va “carregar” l’IEC.
Però no és la intenció d'aquest article entrar en cap mena de desagradables conflictes del passat, sinó, tot el contrari, recuperar la memòria d'una entitat que va ser realment important i determinant a la història dels escacs catalans.
Recordem que va ser impulsor, entre altres, de l'avaluació catalana, va regular i establir les bases del departament de monitors de la FCE, va crear una biblioteca d'escacs, va crear una base de partides de jugadors catalans (avui això sembla el més habitual, però en aquells temps era una tasca de “picar pedra”), va impulsar cursos de tota mena des de per a segona i tercera categoria fins per a entrenadors, va desenvolupar la formació dels àrbitres, va potenciar tornejos per a què els jugadors catalans poguessin assolir Elo Internacional, etc. etc.
Com podeu comprovar, tot això va ser molt important, però vull ressaltar dos temes per sobre de tots els altres:
Va impulsar una nova època de l'antic òrgan de la FCE el “Boletín Ajedrez” creant el “Butlletí d'escacs” publicació en català (un pas valent per aquella època), una de les millors etapes del “Butlletí”, una publicació esplèndida de gran qualitat. L’altre tema important al seu moment, va ser la organització, juntament amb l’Associació Internacional de Premsa d’Escacs (de la qual Jordi Puig n'era el president), la concessió dels Oscars d'Escacs que es van lliurar a Barcelona durant aquella etapa (per aquella època es van instaurar els Oscars espanyols i catalans).
En fi, l'Institut d'Escacs de Catalunya va impulsar molts temes que avui ens semblen del més normal i també va promocionar el escacs catalans a nivell internacional. Seria una pena que la seva història es perdés, no creieu?
4 comentaris:
Hola Roger:M'has emocionat amb el teu article.L'I.E.C. va esser una eina formidable en la divulgació dels escacs catalans.Amb la perspectiva del temps penso que es van aconseguir fites memorables de popularitat.Per posar un exemple,entre molts el tema dels Oscars al millor jugador de l'any i després per extensió al millor català i espanyol.També el Butlletí d'escacs va viure una época gloriosa.Les tres persones que menciones,Jordi Puig,Jaume Palau i Josep Garcia Riera varen ser uns puntals extraordinaris(apart de molta gent anónima,que també van ajudar molt).Actualment dels tres esmentats només viu en Josep Garcia i Riera.He notificat a La Lira que li facin saber la publicació d'aquest article per si el pot enriquir amb les seves anecdotes.Fins la setmana que vé amic!!Fred
Nota:La teva foto de monitor si afeites la barba surt pastat en Ferràn.Està clar que no necesites la prova d'ADN!!!!!!!!
M'ha agradat molt aquest record de l'IEC i has fet un treball de recopilació important.
També en podríem recordar l'organització del lliurament dels Òscars dels escacs a Barcelona amb la presència dels millors jugadors del moment i fent alguna activitat, com simultànies (va ser mítica la simultània a 25 taulers de V. Korxtnoi contra la selecció Catalana, que va durar a prop de 6 hores amb el resultat ajustat de 13 a 12).
L'IEC va començar utilitzant el local de la Federació al carrer Trafalgar i ben aviat va inaugurar local propi a la Ronda de St. Pere (n'has publicat algunes fotos).
Després la Federació li va retirar la gestió del Butlletí i de l'Elo amb els problemes econòmics que va suposar (i això va ser l'inici del final). Per reduir costos l'IEC es va traslladar a un nou local al carrer Aragó 259. La seva vida es va esllanguir, encara que es va iniciar la publicació de la revista "Els escacs", de la qual se'n van editar 4 números.
La seva existència ja era precària i la mort en accident d'en Jordi Puig,1989(que a sempre ser mecenes)va portar al tancament definitiu.
La Federació té el Memorial Jordi Puig en el Campionat de Catalunya individual per edats, creat durant la presidència de Toni Ayza, que va comprendre la importància del personatge.
El 2011 la Federació em va otorgar la seva insígnia d'or, especialment per la meva tasca en l'IEC. Tenien més mereixements els desapareguts Jordi Puig (+1989) i Jaume Palau (+2000).
També vaig dipositar en la biblioteca de la federació diversos documents (impresos o sobres en blanc, el butlletí "Els escacs", la insígnia (pin) de l'IEC, una revista recopilatori dels 5 anys de l'IEC, etc.
Josep Garcia i Riera
ex vice-president i director tècnic de l'IEC
Hola Frederic,
M’agrada això d’emocionar-te, però a part de que l’article pugui agradar (o no) a les persones d’aquella època, el que m’agradaria és que una tasca tan important com va ser el paper que va jugar l’Institut d’Escacs de Catalunya, conjuntament amb la FCE, no caigués en l’oblit. Crec sincerament que des de la FCE actual es tindria que jugar un paper més actiu en la recuperació de la memòria històrica dels fets rellevants dels escacs catalans.
Salutacions,
Hola Josep,
Moltes gràcies per aquestes línies que aclareixen alguns temes que jo no sabia. La veritat és que vau fer una tasca impressionant; l’Institut d’Escacs de Catalunya va aportar uns canvis significatius en els escacs catalans, sense cap mena de por a equivocar-me, puc dir que l’Institut d’Escacs de Catalunya va crear una frontera significativa entre l’abans i el despès de la seva existència.
Salutacions cordials,
Publica un comentari a l'entrada