Tancat a casa (7)

Setena setmana de confinament. Molts dies tancat i tant sols he sortit dues vegades al carrer per anar a la farmàcia, no més de quinze minuts en total sumant les dues sortides. Poca cosa, puc dir que en el meu cas està sent un confinament total.

Tal i com vaig senyalar a l'article anterior, el passat diumenge van poder sortir els menors de 14 anys acompanyats d'un adult (amb el criteri d'una hora, un kilòmetre i un adult). El diumenge, sembla que en alguns llocs es va extralimitar la qüestió, però a la resta de setmana aquestes sortides  s'han moderat sensiblement.

Ara, sembla ser que a partir del proper dissabte, podré sortir a donar una petita volta (si no canvien d'opinió), amb la qual cosa aquest serà l'últim article amb el títol de “Tancat a casa”.   

Avui vull parlar d'un gran campió, un jugador aficionat que va aconseguir ser Campió del Món (1935-1937). Estic parlant de Max Euwe (20 de maig de 1901-26 de novembre de 1981).

Max Euwe és sovint, potser injustament, considerat el campió mundial d'escacs menys gran, o el menys dominant. Això és en gran part al fet que era un jugador semi-professional (s'ha d'aclarir, que si hi ha alguns jugadors que són semi-professionals per falta de capacitat, en el cas d'Euwe va ser per pròpia decisió), que va haver d'adaptar a les seves aparicions en tornejos al voltant de les exigències de la seva carrera com a professor de matemàtiques. Euwe, però, va dominar els escacs del seu país, guanyant cada campionat neerlandès en els quals va participar entre 1921 i 1952.

Foto: Chesscom

Els seus èxits internacionals inclouen el torneig de Zurich 1934, on va acabar segon empatat amb Flohr i li va infligir l'única derrota al guanyador del torneig, Alexander Alekhine. Els mateixos jugadors es van enfrontar pel Campionat de el Món un any després, i tot i començar malament la seva excel·lent preparació teòrica el van ajudar a derrotar sensacionalment al campió per 15’5: 14’5.

Després d'aquell èxit Euwe també va tenir uns bons resultats en tornejos, per exemple, va acabar en tercer lloc, mig punt per darrere de Botvinnik i Capablanca però per davant d'Alekhine en el fort torneig de Nottingham 1936. El seu regnat va ser, però, molt curt, ja que va perdre el matx de revenja amb Alekhine l’any 1937.

Max Euwe va ser president de la FIDE des de 1970 fins a 1978, presidint en l'època en la qual Bobby Fischer va aconseguir i després va abandonar el tron dels escacs. Euwe també va ser un autor prolífic, publicant més de 70 llibres sobre escacs.

Foto: Wikipedia

Val la pena fer referència al paràgraf introductori que va fer Kasparov sobre Euwe al segon volum del seu llibre “Mis geniales predecessores”: “El cinquè campió del món, Max Euwe, era un home polifacètic: matemàtic, enginyer, astrònom, especialista en ordinadors i, en els seus últims anys, ¡President de la FIDE! L'holandès no estava realment considerat un jugador professional d'escacs, però tenia un excel·lent instint per captar els matisos del joc mil·lenari. Era un fervent seguidor de les teories posicionals de Steinitz i també un eminent escriptor d'escacs, professor i estudiós de la metodologia”.

Us passo uns vídeos sobre Euwe:

Aquesta partida d'aquest últim vídeo la podeu també seguir amb comentaris de Kasparov, Bronstein, Euwe i Geller.

En fi, el confinament realment ens està fent tenir la sensació de que estem perdent temps de la nostra vida, perquè no ens deixa fer coses que entenem que són importants, i és veritat; però si ens volem conformar, també es veritat que des de casa estem fent coses que en condicions normals no faríem.
En el meu cas (en realitat aquesta última setmana), veure quantitat i quantitat de bones partides de grans campions d'altres temps.

Salut i escacs,