Desconfinament

Desconfinament, curiosa paraula, si alguna persona l'hagués pronunciat fa tres mesos en alguna conversació informal, haguéssim dit “però de què parla aquest”. Ara en canvi, aquesta paraula és la més utilitzada, realment una paraula de moda.

Afortunadament he pogut canviar el títol i passar de “Tancat a casa” a “Desconfinament”, i la veritat que ha estat un canvi realment fantàstic, cada matí surto a caminar a les 08:00 hores i camino poc més d'una hora, poca cosa em direu, però la sensació és com la d'aquell que passa gana i de sobte pot menjar habitualment; pels que estan acostumats a menjar cada dia, doncs, potser no ho saben valorar, però pels que passen gana, aquest canvi és realment meravellós.

Imatge: Roger Surroca

Això si, surto a caminar amb mascareta, i sorprenentment (per a mi) veig moltes persones sense mascareta. Sé perfectament que la mascareta no em protegeix dels altres, protegeix els altres de mi, per la qual cosa voldria que hagués un comportament recíproc. Entenc perfectament que pels que surten a córrer portar mascareta pot ser molt incòmode, però els que sortim a caminar (que som majoria) la mascareta és totalment suportable.

La veritat, no vull parlar de fases, ni l'1, la 2, la 3, etc.  Ni tampoc de les controvèrsies que s'estan generant, ara bé, el que si tinc clar és que el que no ens podem permetre és que la pandèmia rebroti. Com es diu en castellà: “visteme despació que tengo prisa”.

Dins de la temàtica d'aquest blog, sabeu que m'agrada parlar de partides d'altres temps amb continguts històrics i una certa curiositat, avui vull parlar d'una partida que va jugar un adolescent amb el Campió del Món. Va ser fa 95 anys a una sessió de simultànies a la ciutat de Leningrad (ara Sant Petersburg) l'any 1925. El Campió del Món era el gran Capablanca i va perdre amb un “nano” de 14 anys de nom Botvinnik.

Capablanca va anar a Moscou a jugar el gran torneig que es va desenvolupar en aquesta ciutat en aquell any de 1925. Dins de les activitats paral·leles, va anar a jugar una sessió de simultànies a Leningrad amb joves promeses russes.

Us passo la partida amb comentaris que Botvitnnik va fer molts anys després quan ja era un gran campió.

Buscant informació sobre aquest torneig, he trobat aquest vídeo que parla del torneig i també de les simultànies.

A pesar de que Capablanca potser estava cansat del viatge i no estava en la seva millor forma, la partida no deixa de ser interessant i a més és un partida d'un fort ingredient històric.

Per acabar fer un recordatori històric, recordar que aquell any 1925 es va fundar la Federació Catalana d'Escacs, es a dir que els escacs organitzats a casa nostra estaven en estat embrionari.

Salut i escacs,