dilluns, 9 d’abril de 2012

Dignificar les fases pels campionats per equips?


Després d'uns dies fora de Barcelona intentant carregar "piles", ja estic de tornada. El que és bo dura poc, diuen, i la veritat és que sovint és així.

Bé, ja estem a casa, la normalitat comença a expressar-se paulatinament. Començo a mirar el que ha passat en el nostre petit món escaquístic i ha hagut un tema que m'ha cridat poderosament l'atenció.

La noticia és què el Barcelona UGA B ha quedat campió de Catalunya de Primera Divisió. Aquesta noticia té moltes lectures i moltes d'elles no m'agraden, m'explico.

Que el Barcelona UGA B quedi campió d'una categoria tan forta com és la Primera Divisió, no ha de ser cap sorpresa, la fusió (absorció?) del Barcelona i l'UGA dona per a això de sobres. La suma d'aquests dos grans clubs i no oblidem que un any abans ja havia hagut l'absorció (en aquest cas si) del Barceloneta, dona com resultat un macro club, amb capacitat per a devorar-ho tot. Una altre cosa és si això és bo pels escacs barcelonins en general, el temps ens ho dirà.

L'altra cara de la noticia és que la final per decidir el campió, final entre els primers dels dos grups de Primera Divisió, no s'ha realitzat. El Barcelona UGA B ha quedat campió per la renúncia de l'Andorra, brillant primer classificat del altre grup. No sé quin han estat els motius que han portat a l'Andorra a aquesta renúncia i no sóc ningú per a jutjar-los, es més, si el reglament ho permet, no tenim res que dir-los a l'Andorra o qualssevol altres clubs que prenguin aquest camí, el reglament els empara, estan dins la legalitat.

Però em sembla inaudit que la Federació Catalana no hagi pres mesures i hagi proposat canviar els reglaments. Perquè això no és la primera vegada que passa, en les diferents categories inferiors ja és un costum que alguns clubs, un cop han aconseguit l'ascens en la fase regular, passen totalment de les finals per decidir el campió. A Segona Divisió ha passat més d'un cop i sense anar gaire lluny, l'any passat, el 2011, el Figueres va quedar Campió de Primera Divisió per la renúncia del Sant Josep de Badalona.

Així com a la Divisió d'Honor el Campió és sempre el que millor campionat ha fet, en les altres categories que sempre hi ha més d'un grup, les renúncies a la fase pel campionat fa que el Campió no sigui clar que sigui el millor. Això no ha de ser tolerable. Una de dues, ho es dignifiquen aquests campionats o es suprimeixen.

Comencem pel final que seria el més fàcil, però no el més convenient. Es juguen les fases regulars, els primers de cada grup són els campions d'aquell grup i tan sols consta com Campió de Catalunya el primer de la Divisió d'Honor, el Campió absolut.

L'altra alternativa seria la de dignificar els campionats. I aquesta alternativa no és gaire complicada. Es tractaria de canviar el reglament en el sentit de què per poder pujar de categoria fos imprescindible jugar les fases pel campionat.

Sincerament, no crec que és produís cap renúncia.

Salut i escacs,

5 comentaris:

Catulo ha dit...

Aquest és un tema que té una cua molt llarga. Renunciar-hi és pitjor, en la meva opinió, que perdre 10 a 0.
Les vegades que he pogut jugar playoff pel titol m'ha fet gràcia i el normal és trobar prou gent per muntar un equip. No vull valorar els motius ni jutjar ningú però hauria de ser obligatori disputar-ho. Una via que no has explorat és que els campions de grup recuperessin parts de la inscripció al per equips a mesura que anessin passant eliminatòries. Una idea.

Roger ha dit...

"El vil metal te corroe" amic Catulo. En cap moment he pensat en una solució tan mercantilista, però amb els temps que corren deu ser el normal.

Joan, no pensava que tinguessis aquestes inclinacions monetaristes, tu sempre has tingut una altra forma de pensar. Potser ens estem trobant en una disquisició entre el Dr. Catulo i el senyor Joan. Cuidadin, cuidadin.

Disquisicions apart, sempre es un plaer comptar amb les teves aportacions en aquest bloc.

Salutacions,

Catulo ha dit...

Hehehe, home d'aquí a professionalitzar hi ha molta distància. Era una idea per estimular els clubs si veuen alguna opció d'estalviar-se alguns diners, no pas de guanyar-ne.
Prohibir-ho i multar és una altra via però més coactiva. Una altra opció seria que no jugar playoff impliques perdre l'ascens...

Patricia Llaneza ha dit...

L'Andorra no podia comptar amb els seus dos primers taulells, els GMs, per a jugar el playoff, per la qual cosa no podrian realment disputar els matxos. Jugar sí, però un playoff pel títol és un playoff pel títol. Suposo que han decidit estalviar-se el playoff i estalviar també el viatge al BUG B. A mí no em sembla malament.

Estic amb el Roger en que hauriem de tenir un campió i prou, l'absolut, el de Divisió d'Honor. La resta de campions de categoria X sincerament no entenc per què són campions de Catalunya de res.

Felicitats al Congrés per assolir un any més la permanència a Primera. El Foment B promet tornar-hi!!!

Roger ha dit...

Gràcies Patricia pels teus aclariments i per apreciar el que ens costa al Congrés mantenir la categoria.

Referent al Foment B, és la nostra "bestia negra" a Primera Divisió, en aquesta categoria sempre ens guanya, a Segona Divisió en canvi, habitualment guanyem nosaltres. Afortunadament aquest any ja estàvem salvats quan ens vam enfrontar, sinó ens anem a segona junts.

Salutacions,