dimecres, 28 d’octubre de 2020

The Queens Gambit

Aquests dies, uns dels temes d’actualitat entre molta gent del món dels escacs ha estat l’estrena per part de la plataforma de televisió Netflix d’una sèrie a on la temàtica són els escacs.

No he volgut fer cap referencia sobre aquest tema fins que no he vist la sèrie sencera. Ara que l’he vist us passo una petita aproximació a aquesta pel·lícula.    

Gambit de dama (títol original: The Queen 's Gambit) és una minisèrie dramàtica americana creada per Frank i Allan Scott per a Netflix, basada en la novel·la The Queen' s Gambit de Walter Tevis. Protagonitzada per Anya Taylor-Joy, va ser estrenada a la plataforma el 23 d'octubre de 2020 i  consta de set episodis.

Gambit de dama és una ficció que explora la vida d'una òrfena prodigi dels escacs anomenada Beth Harmon des dels vuit als vint-i-dos anys, mentre lluita contra l'addicció a la recerca de convertir-se en la millor jugadora d'escacs de món.

Els principals protagonistes de aquesta sèrie són:

Anya Taylor-Joy és Beth Harmon

o Isla Johnston és Beth Harmon (de jove)

o Annabeth Kelly és Beth Harmon (de nena)

Bill Camp és el senyor Shaibel

Moses Ingram és Jolene

Christiane Seidel és Helen Deardoff

Rebecca Root és la senyora Lonsdale

Chloe Pirrie és Alice Harmon

Akemnji Ndifornyen és el senyor Fergusson

Marielle Heller és Alma Wheatley

Harry Melling és Harry Beltik

Patrick Kennedy és Allston Wheatley

Jacob Fortune-Lloyd és Townes

Thomas Brodie-Sangster és Benny Watts

Marcin Dorociński és Vasily Borgov


Anya Taylor-Joy (Miami, 16 d abril de 1996) és una actriu i model anglesa-argentina nascuda als Estats Units. És més coneguda pel seu paper protagonista com Thomasin a la pel·lícula de terror sobrenatural The Witch (2015) i com Casey Cooke a les pel·lícules de terror i suspens Split (2017) i Glass (2019).

Us passo una galeria de fotos posades cronològicament de quan surten a la pel·lícula:

Foto: Netflix.com

Foto: diariopanorama

Foto: lanetaneta.com

Foto: express.co.uk

Foto: nuevamujer

Foto: The guardian


Foto: productplalenent.blog


Foto: cinescondie.com

Foto: nospoiler.it

Foto: donofgeek.com

També us poso aquests dos vídeos promocionals de la sèrie:

 




He deixat pel final el meu punt de vista. La primera reflexió és que la pel·lícula en el seu conjunt està força bé.

La sèrie la podem definir com a un drama. La protagonista pateix de valent; pateix a la mort de la seva mare, pateix a l'orfenat, pateix quan és adoptada i pateix a l'institut. Davant tant patiment tan sols té una vàlvula d'escapament, els escacs.

He de dir que dins la trama els escacs són una excusa, un decorat de la història. Es podia haver utilitzat una altra situació, com per exemple la moda, i la trama del drama no hagués canviat gaire.

Però afortunadament han estat els escacs de la qual cosa ens podem congratular els aficionats a aquest noble joc.

També dir que les situacions de competició estan tractades amb més rigor del que és habitual en pel·lícules amb referencia als escacs, però, sempre hi ha un però, dues coser no m'han agradat. La primera i més important, com denominen les jugades (exemple: peó cavall quatre) crec que això hauria estat senzill de solucionar per la seva part; l'altre situació (entenc que és difícil de solucionar de cara a l’agilitat de les imatges) és que quan la protagonista està jugant amb jugadors dels millors del món, en campionats dels més forts del món, juguen com si fossin partides ràpides. Entenent que una pel·lícula té uns condicionants en els quals és difícil fer encaixar la realitat dels escacs, també penso que en alguna situació és podria donar la impressió que en una partida d'escacs els jugadors estan molta estona pensant.

Crec que aquesta és una bona sèrie. Però per finalitzar, voldria destacar el final, crec que és un molt bon final. Un final que enalteix dos grans valors: l'amistat i la independència.

Salut i escacs,   

2 comentaris:

Jaume Viñals Rioja ha dit...

Hola Rotger,

avui he acabat de veure la mini sèrie i vodria fer alguns comentaris.
El primer és que molts amics i coneguts no escaquistes m'han "avisat" de l'estrena de la sèrie. Pel que em sembla que aquesta a tingut molt bona acollida i un gran valor divulgatiu pel públic en general.
La segona és que quasi tots em preguntaven per la realitat biogràfca de la Beth Harmond, i tots quedaven una mica decebuts quan els deia que era pura ficció.
La tercera és que yo había comprat i llegit la primera edició del llibre en castellà (2013), i la traducció era un desastre des del punt de vista del argot escaquístic. Com a mostra un botó. Recordo que deia "las blancas renuncian" i vaig trigar estona per a veure que era una mala traducció de "resign" (en lloc de rendir o abandonar). En canvi la sèrie la he trobat molt cuidada des del punt de vista escaquístic.
La quarta, la sèrie utilitza com ha de ser la notació descriptiva, pero a vegades diu, per exemple, peó quatre rey i d'altres peó rey quatre ¿Quina explicació té aixó?
La cinquena és que en un moment donat en una partida se'ls acaba la planilla i li donan la volta i continuen anotant pel darrera (sense canviar la calca) ¿Això era normal en grans tornejos?

Una abraçada,

Jaume Viñals Rioja

Roger Salvo ha dit...

Hola Jaume,

És una alegria saber de tu, espero que tant tu com la teva família estigueu bé.

Estic totalment d’acord amb el que dius, com sempre passa a les pel·lícules amb transfons escaquístics, el seu contingut no està exempt d'errors. Però, com tu molt bé ressaltés, és una pel·lícula que agrada a les persones alienes al món dels escacs i això és força important.

Una abraçada, amic,