Aquests dies, uns dels temes d’actualitat entre molta gent del món dels escacs ha estat l’estrena per part de la plataforma de televisió Netflix d’una sèrie a on la temàtica són els escacs.
No he volgut fer cap referencia sobre aquest tema fins que no he vist la sèrie sencera. Ara que l’he vist us passo una petita aproximació a aquesta pel·lícula.
Gambit de dama (títol original: The Queen 's Gambit) és una minisèrie dramàtica americana creada per Frank i Allan Scott per a Netflix, basada en la novel·la The Queen' s Gambit de Walter Tevis. Protagonitzada per Anya Taylor-Joy, va ser estrenada a la plataforma el 23 d'octubre de 2020 i consta de set episodis.
Gambit de dama és una ficció que explora la vida d'una òrfena prodigi dels escacs anomenada Beth Harmon des dels vuit als vint-i-dos anys, mentre lluita contra l'addicció a la recerca de convertir-se en la millor jugadora d'escacs de món.
Els principals protagonistes de aquesta sèrie són:
• Anya Taylor-Joy és Beth Harmon
o Isla Johnston és Beth Harmon (de jove)
o Annabeth Kelly és Beth Harmon (de nena)
• Bill Camp és el senyor Shaibel
• Moses Ingram és Jolene
• Christiane Seidel és Helen Deardoff
• Rebecca Root és la senyora Lonsdale
• Chloe Pirrie és Alice Harmon
• Akemnji Ndifornyen és el senyor Fergusson
• Marielle Heller és Alma Wheatley
• Harry Melling és Harry Beltik
• Patrick Kennedy és Allston Wheatley
• Jacob Fortune-Lloyd és Townes
• Thomas Brodie-Sangster és Benny Watts
• Marcin Dorociński és Vasily Borgov
Anya Taylor-Joy (Miami, 16 d abril de 1996) és una actriu i model anglesa-argentina nascuda als Estats Units. És més coneguda pel seu paper protagonista com Thomasin a la pel·lícula de terror sobrenatural The Witch (2015) i com Casey Cooke a les pel·lícules de terror i suspens Split (2017) i Glass (2019).
Us passo una galeria de fotos posades cronològicament de quan surten a la pel·lícula:
També us poso aquests dos vídeos promocionals de la sèrie:
2 comentaris:
Hola Rotger,
avui he acabat de veure la mini sèrie i vodria fer alguns comentaris.
El primer és que molts amics i coneguts no escaquistes m'han "avisat" de l'estrena de la sèrie. Pel que em sembla que aquesta a tingut molt bona acollida i un gran valor divulgatiu pel públic en general.
La segona és que quasi tots em preguntaven per la realitat biogràfca de la Beth Harmond, i tots quedaven una mica decebuts quan els deia que era pura ficció.
La tercera és que yo había comprat i llegit la primera edició del llibre en castellà (2013), i la traducció era un desastre des del punt de vista del argot escaquístic. Com a mostra un botó. Recordo que deia "las blancas renuncian" i vaig trigar estona per a veure que era una mala traducció de "resign" (en lloc de rendir o abandonar). En canvi la sèrie la he trobat molt cuidada des del punt de vista escaquístic.
La quarta, la sèrie utilitza com ha de ser la notació descriptiva, pero a vegades diu, per exemple, peó quatre rey i d'altres peó rey quatre ¿Quina explicació té aixó?
La cinquena és que en un moment donat en una partida se'ls acaba la planilla i li donan la volta i continuen anotant pel darrera (sense canviar la calca) ¿Això era normal en grans tornejos?
Una abraçada,
Jaume Viñals Rioja
Hola Jaume,
És una alegria saber de tu, espero que tant tu com la teva família estigueu bé.
Estic totalment d’acord amb el que dius, com sempre passa a les pel·lícules amb transfons escaquístics, el seu contingut no està exempt d'errors. Però, com tu molt bé ressaltés, és una pel·lícula que agrada a les persones alienes al món dels escacs i això és força important.
Una abraçada, amic,
Publica un comentari a l'entrada