L'Estructura Carlsbad

L'estructura Carlsbad es produeix en moltes variants del Gambit de Dama Ortodox (1.d4 d5 2.c4 e6) i ocasionalment en alguna altra obertura del peó de dama, com a la Defensa Nimzoindia. Es produeix quan les blanques efectuen el canvi 3.cxd5 i les negres responen amb exd5. Amb aquest canvi s'arriba a la següent estructura:

El seu nom ve arran del Torneig que es va celebrar l'any 1929 a la ciutat turística de l'actual República Txeca que portava aquest nom (avui es diu Karlovy Vary).

El torneig d'escacs de Carlsbad de 1929 va ser un dels quatre coneguts tornejos internacionals d'escacs que es van celebrar a la ciutat balneari de Carlsbad (Bohèmia, llavors Txecoslovàquia). Els altres tres tornejos es van celebrar els anys 1907, 1911 i 1923.

El torneig de 1929 es va celebrar a l'hotel balneari imperial de Kurhaus. Vint-i-dos mestres, sota la direcció de Viktor Tietz, van participar entre el 30 de juliol i el 28 d'agost de 1929.

Karlovy Vary, Foto: Viquipedia

Aquest va ser un molt fort torneig, amb els millors jugadors de l'època, amb la excepció del Campió del Món Alexander Alekhine. La classificació final va ser aquesta:

Òbviament, abans d'aquest torneig  ja es jugava ocasionalment el canvi central de peons, però va ser en aquest fort certamen quan els grans jugadors van començar a utilitzar amb freqüència les idees inherents a aquesta estructura.

Tres són els plans associats amb aquesta estructura que poden triar les blanques:

1. Enrocar curt i avançar el seu peó b4-b5 (atac de les minories).

2. Enrocar llarg i després avançar els seus peons de flanc de rei (g2-g4-g5 i en moltes ocasions h2-h4-h5). Se suposa que les negres s'han enrocat curt.

3. Enrocar curt i preparar l'avanç de la majoria central blanca al centre (Cg1-e2-g3, Ad3, f2-f3 i e3-e4).

Però millor veiem que ens diu Kasparov en aquest dos vídeos:

Us passo ara aquest vídeo que ens parla del atac de les minories:

Els grans desenvolupadors d'aquestes idees van ser Botvinnik primer i Kasparov anys després, us passo tres vídeos amb dues partides de Botvinnik i una de Kasparov.

La primera és un exemple de com es poden explotar idees d'atac si les negres no juguen correcte, la segona és una partida considerada com a clàssica de Botvinnik en aquesta variant i la tercera és també una partida clàssica on Kasparov demostra tot el potencial de la variant.

Veien aquestes partides sembla que la qüestió és fàcil per a les blanques. Res més juny de la realitat, la teoria de les negres s'ha anat perfeccionant i avui dia les posicions resultants són equivalents. Però tinc una cosa clara, per poder tenir bons resultats (tant amb blanques com amb negres) en aquestes posicions, no basta amb dominar les últimes novetats teòriques, és imprescindible entendre i dominar l'estructura Calsbad.

Salut i escacs,