Repassant els articles que he fet durant tots aquest anys que existeix aquest blog, he trobat que mai he parlat d’un gran jugador, de l’Antonio Medina. Avui vull remeiar aquest oblit.
Antonio Medina García ha estat un dels grans jugadors a la història dels escacs espanyols i catalans. Però, el meu parer és que no ha estat considerat suficientment el que va fer i el que va representar.
Antonio Medina va néixer el 2 d'octubre de 1919 a Barcelona i va morir el 31 d'octubre de 2003, als 84 anys, també a Barcelona. Va ser un Mestre Internacional d'escacs espanyol nacionalitzat veneçolà, set vegades campió nacional d'Espanya i tres de Veneçuela.
Conjuntament amb l'Arturo Pomar, va ser el gran dominador dels escacs espanyols a mitjan del segle XX.
Va aprendre a jugar a l'edat de 14 anys i compaginava els seus estudis de química amb la pràctica dels escacs, fins que amb la mort del seu pare, l’any 1941, va haver de deixar els estudis per guanyar-se la vida, pel que va convertir la seva afició en professió i es va dedicar completament als escacs.
La seva carrera es va veure condicionada per dos "esdeveniments": el primer va ser l'aparició de “l'infant prodigi” Arturito Pomar, que si bé va beneficiar al conjunt dels escacs espanyols, no li va venir tan bé a Medina ja que Pomar era tot el centre d'atenció i s'emportava les millors invitacions als escassos tornejos de l'època. El segon va ser el boicot que els escaquistes soviètics van fer als jugadors espanyols com a conseqüència del règim franquista que patia Espanya (aquest boicot també va perjudicar greument Pomar), al vetar la presència dels jugadors espanyols en tornejos internacionals.
No obstant això, Medina va ser campió d'Espanya en set ocasions, en els anys 1944, el 1945, el 1947, el 1949, el 1952, el 1963 i el 1964, sent subcampió en cinc ocasions en els anys 1946, 1950, 1966, el 1967 i el 1973.
Va ser tres vegades Campió de Catalunya d'escacs, en els anys 1947, 1949 i 1950, i va resultar subcampió en dues ocasions, en els anys 1944 i 1945.
Va ser tres vegades campió de Veneçuela en els anys 1955, 1956 i 1958 (on va residir durant una dècada). De la seva “aventura americana” cal destacar la seva victòria a l'Obert dels Estats Units l'any 1962.
Guanyador del Zonal Centreamericà i del Carib celebrat a Caracas l’any 1954, el que va representar la seva classificació pel Interzonal de Göteborg de 1955.
Va representar a Espanya en diferents competicions per equips, destacant sis Olimpíades d'escacs en els anys 1964 a Tel Aviv, 1966 a l'Havana, 1968 a Lugano, 1970 a Siegen, 1972 a Skopje i 1974 a Haifa.
Antonio Medina es va enfrontar a tots els campions de món que va haver des d’Alekhine a Fischer. A aquest últim va aconseguir guanyar-li a Caracas, Veneçuela, amb una magistral defensa Steinitz diferida contra una Ruy López que va plantejar Fischer. També va aconseguir vèncer a Alekhine a Gijón 1945.
Com podeu comprovar, Medina no era qualsevol a la seva època. Us passo la partida que va guanyar a Alekhine l’any 1945. Cal comentar que Alekhine no estava en aquells moments en la seva millor forma, com vaig explicar en un article que vaig fer l’any 2013; el podeu consultar des d'aquest enllaç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada