Emanuel Lasker (Berlinchen, Prússia 24 de desembre de 1868 - Nova York 11 de gener de 1941) va ser un escaquista, matemàtic i filòsof alemany, campió del món d'escacs de 1894 a 1921.
Va obtenir el títol als 25 anys després de derrotar a Wilhelm Steinitz i és el campió del món d'escacs que més temps l'ha retingut, 27 anys consecutius, fins que l’any 1921 va perdre el matx de l'Havana davant del gran mestre cubà José Raúl Capablanca. Va ser pioner entre els seus contemporanis en l'explotació dels aspectes psicològics del joc, traient partit amb enorme habilitat de les deficiències particulars de cadascun dels seus oponents.
Bé, així comença la Wiquipedia, però en aquest article no vull parlar de la Biografia de Lasker, per això podeu consultar nombroses pagines web, o millor us recomano un magnífic llibre:
Aquest llibre, publicat l’any 1991 és una molt bona i complerta biografia d'Emmanuel Lasker.
Foto: Gaussianos.com
Tots els campions mundials d'escacs han estat jugadors fabulosos, els millors quan es van proclamar campions. Però jo vull parlar de que Lasker va ser un campió diferent, i ho vull ressaltar amb les paraules d'uns personatges realment excepcionals!
CAPABLANCA: "Lasker, un geni natural, que es va desenvolupar gràcies a un treball molt dur a la primera fase de la seva carrera. Cap dels grans jugadors ha estat tan incomprensible per a la majoria dels aficionats i fins i tot mestres, com Emanuel Lasker".
Foto: Douglas Griffin
ALEKHINE: "Lasker va ser el meu mestre, i sense ell mai hagués arribat tan lluny''.
TAL: "El més gran dels campions va ser, per descomptat Emanuel Lasker. En el tauler ell aconseguia l'impossible!".
KARPOV: ''Dels antics campions, Lasker i Capablanca, no es van dedicar a estudiar obertures. Ells eren genials i sabien que podien resoldre qualsevol situació al tauler ".
Tots aquests campions mundials, deixen molt bé a Lasker, el descriuen com un geni, però aquestes apreciacions no són suficients per a dir que era un campió diferent.
Passo ara a altres apreciacions, també de jugadors realment destacats, que donen una aproximació més real del que vull tractar.
“El segon campió mundial, Emanuel Lasker (24-12-1868 - 11-01-1941) va mantenir el seu regnat més temps que cap altre, 27 anys, una marca difícilment superable. Era un home d'àmplia educació, doctor en filosofia i matemàtiques, va ser autor de treballs científics i llibres, inclòs el seu famós “Manual d'Escacs”, i fins i tot de drames històric-filosòfics.
Saviesa innata, un intel·lecte desenvolupat, profunda fe en si mateix, en el seu sentit comú i, per descomptat, un enorme talent natural per als escacs, li van permetre a Lasker competir amb èxit amb els jugadors més forts del món fins els 68 anys! Abans d'ell, la història no coneixia altres casos, i després d'ell només vénen a la ment els casos de Smyslov i Korchnoi.”
Bé, amb aquestes apreciacions ja comencem a veure que Lasker no era un campió habitual.
Però seguim, perquè al mateix llibre Kasparov fa referència a aquestes paraules de Botvinnik:
“És sorprenent que, al llarg d'una dilatada i brillant carrera, Lasker hagi jugat tan poc. Això indica que no només era un jugador, sinó també un investigador dels escacs. Quan no estava jugant, estava pensant (cosa que no tots els grans mestres són capaços de fer), es preparava per als tornejos i aconseguia l'èxit. Lasker va ser, potser, el primer dels grans mestres que va entendre la importància de preparar-se per a les competicions. Abans d'ell, per descomptat, els mestres estudiaven escacs, però només en general, i no eren capaços de preparar-se de forma concreta, és a dir, específicament per a un torneig determinat. La preparació de Lasker va ser propiciada per la seva universalitat escaquística. No tenia "gustos", no tenia un "estil", ho feia tot amb la mateixa força, igualment bé, tant en defensa com en atac, en posicions tranquil·les com en salvatges complicacions, al mig joc com en el final. Per tant, el principal objectiu de la seva preparació era estudiar les característiques de l'estil del seu oponent. Lasker sempre procurava crear en el tauler una situació en la què el seu adversari no se sentís còmode. Coneixia els seus oponents a la perfecció, les seves virtuts i els seus defectes. Lasker era un gran psicòleg.”
“Lasker va constituir el més innovador esdeveniment d'escacs a la nostra ciutat i el seu art va ser celebrat per moltíssima gent. Però els que van tenir l’oportunitat de tractar-lo més de prop van quedar molt sorpresos en veure com la dimensió escaquista del campió del món ocupa tan sols un segon lloc. La seva ocupació favorita és, sobretot, la filosofia.
Si desitgem per tant donar una imatge completa de la individualitat escaquística de Lasker, no hem d'ometre el seu amor per la filosofia. Va començar escrivint breus articles i assaigs en els quals semblava els escacs a la vida. Després va compondre un assaig titulat Der Kampf (La lluita). Lluitar significa superar les dificultats que s'interposen en el camí cap a la meta. Lasker va tractar de descobrir lleis generals per aplicar-les a un mètode eficaç de lluita. Va demostrar la correcció de la seva teoria al·legant que els escacs és un perfecte exemple de lluita justa i purament intel·lectual. Les seves activitats escaquístiques no constituïen un fi en si, sinó més aviat una fase preparatòria per a la filosofia.”
Foto: Amazon
Per últim, i no per això menys important, són les paraules de John Nunn en un llibre molt més recent “Curso de Ajedrez de John Nunn”:
Després de llegir aquestes frases d'aquests destacats jugadors, podem dir sense cap por a equivocar-nos, que Lasker va ser un campió diferent. Encara avui, desconegut per a molts, incomprès per uns altres, afortunadament cada cop hi ha més persones (al món dels escacs, però també al món de les matemàtiques i també vull pensar, ho desconec, al món de la filosofia) que reconeixen la verdadera vàlua i aportacions d'aquest geni.
Salut i escacs,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada