divendres, 17 de maig de 2019

Els elements fonamentals dels escacs: espai, temps i força


Tots els esports d'equip tenen una zona de joc, i tots aquests esports evolucionen intentant aprofitar al màxim el control d'aquest espai.

Els escacs, sent un esport individual, també utilitza una zona de joc. El control i aprofitament d'aquesta zona de joc compta amb tres elements fonamentals: espai, temps i força. Mirem de fer una aproximació a ells. 

Espai

Una partida d'escacs es desenvolupa dins d'un espai estrictament geomètric subdividit en 64 caselles de la mateixa mida. No hi ha diferència física ens aquestes caselles, ja que el color és simplement una qüestió de conveniència per facilitar la visualització.

Imatge: Shuriken64.com

Però la seva respectiva ubicació al tauler afecta la seva importància individual. Aquesta distinció es fa evident quan comparem les caselles situades a les vores del tauler amb les ubicades al centre.

Les caselles centrals, per a tots els propòsits pràctics, es troben a igual distància de les cantonades del tauler; en conseqüència, és fàcil apreciar que des d'allà podrà ser protegit un punt atacat, o també iniciar un atac quan es presenti l'oportunitat. A la pràctica, qui controla el centre posseeix el domini de tot el tauler.

Estant envoltades les caselles centrals per altres caselles, qualsevol peça apostada a aquelles irradia la seva potència en totes direccions, mentre que la seva efectivitat resultarà considerablement disminuïda si és situada prop de la vora del tauler, ja que almenys li faltarà un costat per dirigir la seva acció; a la cantonada es veurà limitada per dos costats.


Si no irradia la seva acció una peça, menor és la seva potència. Per això, les peces augmenten la seva força a l'apropar-se al centre i quan se situen en aquest adquireixen la plenitud de la seva potència.
Això no vol dir que el millor pla tàctic sigui ubicar el major nombre possible de peces en el centre per fer-les tan poderoses com sigui possible, moltes peces acumulades en un petit espai es destorbarien entre elles i disminuiria la seva potència.

També hem de tenir en compte en la distribució de l'espai en els escacs, altres importants elements, les línies.

Les línies que estan formades per una seqüència de caselles, poden ser classificades en dos grups principals:
1) Verticals (columnes) i horitzontals (files).
2) Diagonals.

Augmentarem la potència de les nostres peces situant-les sobre línies fortes i per això és important ocupar aquests línies.

Encara que el nostre tauler és un quadre ideal i les seves línies són perfectament regulars, aquest espai en què combaten les peces no és totalment similar als espais que trobem en geometria, els teoremes geomètrics no són vàlids sobre el tauler d'escacs. Els escacs és un món estrany subjecte a les seves pròpies lleis peculiars.

Posem per exemple el famós Estudi de Reti. Blanques juguen i fan taules.


Un jugador no pot esperar en tot moment trobar la correcta línia de joc; haurà de tenir un sentit especial per a això. A aquest efecte el tauler i totes les seves peculiaritats han de ser-li perfectament familiars i no presentar-li secrets. És interessant que l'aficionat pugui, sense mirar el tauler, visualitzar totes les seves línies i angles amb una claredat i precisió que li permeti sense pensar, determinar el color de cada casella i la columna, fila i diagonal en què ella es troba.

Conclusió: la unitat d'espai és la casella.

Temps.

No és tasca fàcil parlar de coses que no són visibles ni tangibles. Respecte a l'espai, tenim el tauler, però el temps en realitat representa una idea, i teòricament és il·limitat.


Foto: Exotictouch.es

Si en escacs la unitat de l'espai és la casella, la unitat del temps és la moguda. Com en el cas de les caselles, les mogudes són sempre iguals, alternat amb estricta regularitat entre els dos adversaris. No obstant això encara en efectuar una moguda és possible perdre temps, el que pot resultar d'enorme importància. Per perdre "un temps" és suficient emprar dos moviments per realitzar una maniobra que podia ser executada en una sola jugada. Avançar i retrocedir una peça inútilment també és una pèrdua de temps.

La partida d'escacs, en termes generals, pot ser dividida en tres fases principals: l'obertura, el mig joc i el final.

El nostre objecte primordial és arribar al mig joc, que és la veritable vida dels escacs, sense quedar endarrerit respecte al nostre adversari. Si entrem al mig joc sense haver desenvolupat totes les forces, la partida serà dominada per l'adversari i, en conseqüència, les nostres peces resultaran més febles que les del nostre contrincant, i la seva llibertat d'acció es veurà restringida.

Qui inicia el mig joc amb avantatge en el desenvolupament i domini del centre, posseeix raons de pes per aspirar a l'èxit.

El triomf serà obtingut per qui aconsegueixi al final la cristal·lització de l'avantatge acumulada en el mig joc. No obstant això, és en aquesta última etapa on el factor temps aconsegueix la seva major importància; la rapidesa juga la seva part decisiva ja que, per exemple, és fonamental per poder coronar un peó. Al mig joc el temps té tant valor com l'espai.

Força.

El temps i l'espai constitueixen les condicions en què es juga als escacs; els elements actius són les forces.

Les forces estan representades per les peces, aquestes es revelen en l'espai i el temps, combinant-los en els seus moviments, i per a la seva aplicació efectiva estan supeditades a tots dos.

Imatge: xarxanet.org

La potència d'una peça depèn de la seva rapidesa, o en altres termes, del seu poder per controlar o amenaçar cert espai en determinat temps. Quan més gran sigui l'espai i més breu el temps, més gran és l'agilitat de la peça i, en conseqüència, la seva força.

La unitat de força és el peó.

S'han utilitzat moltes formes de valorar les peces a partir de la unitat del peó; una de les més comuns és: Peó = 1, Alfil = 3, Cavall = 3, Torre = 5 i Dama = 10. 

Aquests paràmetres poden servir com a guia en una valoració abstracta, però cal dir que cada peça té un valor segons la posició. Com a demostració d'això, podem veure el següent exemple:


En aquesta posició, si utilitzem la taula anterior, tots dos bàndols tenen la mateixa puntuació; la suma de 5 peons igual a 5, més 5 punts de la torre igual a 10. No obstant això després de: 1 ... Txa2! 2.TxT-b3!! i el blanc ha d'abandonar.

Com hem vist, el joc dels escacs comprèn tres elements: força, temps i espai, i l'avantatge en algun d'ells decideix la sort de la partida. Sens dubte és estrany que un jugador tingui avantatge en els tres elements i no aconsegueixi imposar-se al final; aquests casos són excepcionals. Només cal esperar que el triomf depengui de les avantatges obtingudes en aquests elements i, sigui o no el nostre desig, cada moguda produeix algun canvi en ells. Hem de procurar que aquests canvis siguin per a avantatge nostra.

Els diferents elements gairebé sempre es troben en estat variable; un avantatge en un element és, probablement, compensat per un desavantatge en un altre. La seva justa apreciació és essencial, ja que només així podem arribar a una avaluació exacta de la posició i decidir quin bàndol està millor.

Generalment, tots aquests conceptes pensem que els tenim superats. Però mirant gran quantitat de partides es pot veure que això no és així; sorprenentment, inclús en jugadors d'un bon nivell. La coordinació i coneixement d'aquests elements, és imprescindible per poder entendre adequadament els escacs.

Salut i escacs,

2 comentaris:

Fred ha dit...

Hola Roger L article d aquesta setmana es molt interessant pels que ens dediquem amb mes o menys encert a l ensenyament dels escacs.A mi al menys em sera de molta utilitat.Estic d acord en que els escacs es un esport individual pero tambe es cert que al igual que els compositors o els entrenadors conseguir l harmonia entre el conjunt de les peces(notes)fa que soni la "musica"soni millor o pitjor.Poso aqui un exemple que poso molt sovint als meus alumnes.:En un combat imaginari entre la Dama blanca contra el rei negre,qui penseu que guanyaria? Molts contesten amb tota la inocencia La Dama!!!i queden amb la boca oberta quan comproben que nomes pot guanyar el rei si la Dama s acosta imprudentment!!Un altre bon treball company!! Salut Fred

Roger Salvo ha dit...

Hola Frederic,

Veig que et prens el teu temps per fer la teva “crònica-adjunta”, tan si val, les teves observacions sempre són ben rebudes.

En realitat aquest article és un resum de la primera classe del curs que vaig fer al Congrés fa sis o set anys, i al qual tu vas estar present. Poca memòria, company.

Salutacions,