Els peons penjants és aquella situació estratègica on trobem dos peons units, que estan un al costat de l'altre, sense tenir peons en les columnes adjacents, un clar exemple són els peons blancs que comunment es situen en les caselles "c4" i "d4" i no hi ha peons addicionals per les columnes "b" o "e", per això els anomenem peons penjants (igualment les peces negres poden tenir peons penjants).
Aquesta definició, peons penjants, és la definició en català de "peones colgantes" que s'utilitza en castellà, francament se'm fa difícil d'utilitzar quotidianament. La veritat és que habitualment en converses entre escaquistes en català, quan surt aquest tema estratègic, normalment, diem "peones colgantes" i seguim parlant en català. Potser no sigui gaire adequat, però és un fet molt habitual.
Per què he escollit avui aquest tema estratègic? Doncs apart de ser un tema estratègic força interessant, també té que veure en un fet molt concret. Aquest fet és que he constatat que dels 73 llibres sobre estratègia que tinc, la majoria no toquen el tema dels peons penjants i els que fan esment ho fan molt per sobre. És curiós que en tots aquests llibres parlen extensament del peó aïllat, però dels peons penjants poca cosa.
Sé per experiència pròpia, que molts jugadors no juguen línies teòriques que poden portar a posicions amb els peons penjants. Però això és un error, perquè els peons penjants en posicions favorables poden aportar un gran avantatge.
Els peons penjants generalment es presenten en una estructura (com hem vist anteriorment) semblant a la següent:
Com es veu, els dos peons blancs formen un grup aïllat i no poden ser defensats per altres peons.
Els peons penjants (d4 i c4) tenen una gran força dinàmica. La possibilitat del seu avanç (d4-d5 o més rarament c4-c5) és sempre una amenaça que s'ha de tenir molt en compte. A causa d'aquesta força dinàmica, els peons penjants solen ser forts en posicions de mig joc, amb bastants peces sobre el tauler, especialment si estan col·locades en posicions actives.
Per contra, en posicions amb poques peces o si els peons requereixen constant defensa, la seva força disminueix molt i poden arribar a ser una debilitat.
Els plans adequats en aquest tipus de posició són els següents:
Plans per a les blanques:
Evitar els canvis de peces i jugar de manera activa. En ocasions la ruptura d5 és un bon mitjà per aconseguir un fort atac.
Jugar per crear un peó passat amb d4-d5
Avançar a4-a5 per canviar en b6 deixant un peó feble a les negres, o si aquest bàndol canvia en a5 deixar el peó c4 passat.
Col·locar un cavall a e5 i jugar al flanc de rei, per exemple amb l'avanç f4-f5.
La millor col·locació de les peces blanques sol ser: Les torres en d1 i c1, el seu cavall a e5 i el seu alfil en b2, de manera que l'avanç d5 crea amenaces tàctiques en la gran diagonal
Plans per a les negres:
Cercar canvis de peces per disminuir les possibilitats d'atac blanques.
Vigilar les possibilitats de ruptura especialment d4-d5.
Atacar els peons penjants per obligar al blanc a posar-se a la defensiva.
En certes posicions és possible la ruptura ...b5 o ...e5 per, en cas de canvi, deixar a les blanques un peó aïllat. Generalment les blanques avancen el seu peó i llavors les negres han de bloquejar-lo i atacar l'altre peó endarrerit.
La col·locació de les peces negres ha de ser alguna de les següents: Les torres en d8 o c8. Per atacar el peó d4 estarà bé Cc6-Af6 i Td8. Si es busca atacar el peó c4 llavors és bo l'esquema Ca5, Aa6 i Tc8. Si es fa necessari controlar l'avanç d4-d5, llavors Cf6 i Ab7 és el que s'indica.
Us passo la vinyeta que va fer el gran Wadalupe amb referencia als peons penjants (l'humor mai està de més):
L'explicació anterior ha estat tenint en compte els peons penjants amb les peces blanques, òbviament aquesta explicació també val quan els peons penjants els porten les negres.
En aquest sentit us passo un vídeo a on Karpov porta els peons penjants amb les peces negres.
2 comentaris:
Un tema força interessant en el que la estrategia per ambdós bàndols es molt important de conèixer. Molt bon article !!
Gràcies Francesc. Una forta abraçada!
Publica un comentari a l'entrada