Tothom sap el que és la moda, especialment quan parlem de la forma de vestir. Però intentem definir-la, podíem dir que moda és: "ús que regula, segon el gust del moment, la manera de viure, vestir-se, menjar, beure i un llarg etc".
Òbviament quan parlo de moda en aquest blog, vull parlar de modes sobre obertures en els escacs. A les obertures en els escacs, millor dit a la utilització d'una forma genèrica en un moment determinat de determinades obertures, podem designar-ho com a moda en els escacs.
Imatge: Escacs Arenys de Munt
En els llargs anys que porto competint federat, les modes han estat segons el moment. Algunes han durat poc i altres més temps, però és curiós que moltes igual com han arribat, han sortit del mapa dels escacs. Caldria matisar que en alguns casos les modes no han estat sobre una obertura en general, sinó en una variant concreta d'aquella obertura.
Això vol dir que són obertures o variants dolentes?, en absolut, algunes han estat i segueixen sent força bones.
Com exemple dir que la Defensa Índia de Rei, durant dècades (1950 i 1960 sobre tot, però també la de 1970 en gran part) va ser la defensa més jugada, tant per professionals, com per aficionats en general; en canvi avui dia, generalment els jugadors d'elit no la utilitzen sovint.
Podríem dir que els més qualificats defensors d’aquesta defensa van ser Bronstein, Thal i Fischer, uns dels millors jugadors de la història dels escacs.
Us passo un vídeo amb una partida d'un jove Bronstein, precursor al seu moment d'aquesta defensa.
Recordo que ha mitjants de la dècada dels anys 70 del segle XX, una gran quantitat de joves (i no tan joves) jugàvem el Gambit Volga (en aquells moments tothom a casa nostre utilitzava aquesta denominació, ara se'l denomina Gambit Benko, suposo que també és cosa de la moda). També en aquella dècada molta gent jugava la Defensa del Dragó a la Siciliana, defensa que ara no es veu gaire.
Als anys 80 és va posar de moda l'Obertura Tromposky amb blanques i la Defensa Budapest amb negres. Dues obertures que van utilitzar sovint amb èxit els més forts jugadors joves, tant de Catalunya, com d'Espanya.
Sobre la Tromposky, el reputat escriptor de llibres d'escacs el GM Jesús de la Villa l'any 2001 va publicar un llibre “El ataque Trompowsky”
Us passo un vídeo amb la Tromposky, una partida molt més recent, de l'any 2015 entre Carlsen i Ivanchuk.
Als anys noranta podríem destacar el ressorgiment d'obertures com la Reti i la Catalana, impulsades notablement per les aportacions de Vladimir Kramnik. També en aquesta època, comença a jugar-se d'una forma molt activa la Defensa Eslava, he de dir que aquesta moda ha estat molt arrelada fins els nostres dies, ara bé, sembla que comença a decaure, com a mínim entre les elits.
Al nostre segle cal comentar la Variant Berlinesa de l'Obertura Espanyola, que es va posar de moda a partir de l'èxit que va obtenir Kramnik amb ella al seu matx amb Kasparov l'any 2000 a Londres.
La Berlinesa es va definir com un “mur” i possiblement és així. Però mirem que pot fer Kramnik en una partida de fa pocs anys.
Com a conseqüència d'això, molts jugadors van començar a jugar “d3” amb blanques a l'Obertura Espanyola. Aquesta tendència ràpidament es va transformar en moda.
En aquests 21 anys que portem de segle, si tingués que denominar una obertura que s'ha postulat com de moda, sense cap mena de dubtes escolliria el Sistema Londres; un autèntic fenomen de masses en el món dels escacs en aquests anys.
Cal dir que no totes les obertures que en el seu moment va causar sensació a partir generalment d'una partida entre grans jugadors i que van ser jugades després per bastants jugadors van arribar a convertir-se en moda.
Com a exemple us poso aquesta partida de l'any 1980 a on el GM Miles va guanyar, amb la Defensa Tsschessumare, al tot poderós Campió del Món Anatoly Karpov.
En fi, podem dir que "una flor no fa primavera" i aquesta línia va deixar de jugar-se ben aviat.
Les modes, modes són. Ara bé, en alguns casos, per sobre de les modes, hi ha plantejaments que perduren durant el temps estiguin de moda o no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada